Marina Rivers va començar a guanyar seguidors durant el confinament, quan TikTok es va convertir en un dels principals espais d'entreteniment per a milions de joves. Els seus primers vídeos parlaven de tendències, humor i continguts personals, i poc a poc la seva temàtica va evolucionar fins a incorporar debats socials i polítics. Avui, la creadora de contingut és també una col·laboradora habitual de televisió que no evita pronunciar-se sobre qüestions controvertides.
Marina Rivera Saldaña (Madrid, 2002), coneguda com Marina Rivers, ha construït una comunitat que supera els sset milions de seguidors a TikTok i els dos milions a Instagram. Una audiència que li permet traslladar les seves opinions a un públic especialment jove, al marge dels canals tradicionals d'informació política.
El seu perfil a les xarxes socials destaca per defensar posicionaments sobre el feminisme, els drets LGTBI i la igualtat. Encara que les seves intervencions solen identificar-se amb idees progressistes i d'esquerres, Rivers mai ha presentat el seu contingut com un suport incondicional a un partit concret. Aquesta diferència va cobrar especial rellevància aquest estiu, quan es va convertir en una de les protagonistes d'una campanya institucional sobre la democràcia.
De TikTok a la televisió
La popularitat de Marina Rivers va començar a créixer durant la pandèmia. Com molts altres creadors de contingut, va trobar a TikTok una plataforma des de la qual publicar vídeos, fer trends virals i crear una comunitat de seguidors.
Amb el temps, la seva activitat va deixar de limitar-se a les xarxes socials. Rivers començava a asomar-se pel món de la televisió i a intervenir en converses sobre assumptes d'actualitat. Aquesta evolució la va portar a compartir espai amb periodistes, polítics i altres col·laboradors en platós de televisió o campanyes publicitàries.
Una de les seves primeres experiències a la televisió va arribar amb TardeAR, el programa de Telecinco presentat inicialment per Ana Rosa Quintana, al qual es va incorporar com a col·laboradora. Poc més d'un any després, va passar per Todo es mentira, a Cuatro, on va participar en tertúlies i debats sobre política.
També ha intervingut en Viatjant amb Chester, el programa d'entrevistes de Risto Mejide. Al maig de 2025, el presentador li va preguntar si s'havia plantejat dedicar-se a la política. Rivers va respondre que li interessava aquest món, però que el hate rebut a les xarxes li feia descartar aquesta possibilitat: "A mi m'encanta però jo ja he tingut prou odi a la meva vida com per dedicar-me a això".
La seva trajectòria televisiva inclou a més MasterChef Celebrity 9, concurs en el qual va quedar subcampiona el 2024, per darrere d'Inés Hernand. El 2026 ha tornat a les cuines de RTVE per participar en MasterChef Celebrity Legends, encara en emissió i per al qual se postula com una de les favorites.
A aquesta presència se suma la seva participació en La Retaguardia, l'espai d'actualitat i humor de RTVE Play presentat per la seva amiga i companya a MasterChef, Inés Hernand. Allà aprofita la seva formació en Dret i Economia per portar a judici, en clau satírica, algunes de les tendències i controvèrsies de l'actualitat.
Una influencer que parla de política
Marina Rivers no és de les influencers que prefereixen mantenir-se al marge de la política. Entre vídeos de TikTok i col·laboracions amb marques troba temps per parlar de feminisme, impostos, racisme o drets LGTBI. S'identifica amb posicions d'esquerres i no té reparos a discutir-les públicament, encara que això li hagi costat més d'una polèmica a les xarxes socials.
El seu interès per aquests assumptes també té relació amb la seva formació acadèmica. Rivers estudia el doble grau de Dret i Economia, uns estudis que compagina amb la seva feina com a creadora de contingut.
Al agost de 2025, durant una tertúlia de Tot és mentida, va criticar l'auge de determinats discursos entre els joves. "Abans feia vergonya dir que eres homòfob o racista, ara està de moda", va afirmar. També ha defensat la importància dels impostos per finançar els serveis públics i ha qüestionat els missatges que presenten qualsevol contribució fiscal com alguna cosa negativa.
En una entrevista amb El Confidencial, publicada al març de 2026, va resumir així la seva manera d'entendre l'actualitat: "Tot és política a la vida, no pots ser apolític". Per a Rivers, les decisions polítiques afecten qüestions quotidianes i els joves haurien d'interessar-se per elles, tot i que també reconeix que no és necessari opinar de tot ni fer-ho immediatament.
Pot publicar un vídeo sobre la seva vida personal i, poc després, comentar una controvèrsia parlamentària o respondre a unes declaracions que considera discriminatòries. La política forma part del seu contingut habitual, i les seves opinions arriben a milions de seguidors que no necessàriament acudeixen a les xarxes socials per informar-se.
"Dmocracia", la campanya del Govern que va desfermar la polèmica
L'episodi de major repercussió política de la seva trajectòria recent va arribar al juny de 2026, quan Rivers va participar en "Dmocracia", una campanya de comunicació impulsada dins del programa gubernamental "Espanya en Llibertat. 50 anys".
L' iniciativa utilitzava l'estètica d'una marca de roba urbana per divulgar valors democràtics entre els joves. Incloïa sudaderes, samarretes i pantalons dissenyats pel estudi Bnomio, a més de continguts promocionals protagonitzats per influencers com Marina Rivers i Sara Fructuoso.
Les peces no estaven destinades a la venda comercial. Es tractava d'una col·lecció promocional vinculada a una campanya institucional que utilitzava el llenguatge de la moda i les xarxes socials per apropar-se a les generacions més joves. No obstant això, les imatges de Rivers amb la roba de "Dmocracia", algunes difoses amb el Congrés dels Diputats com a escenari, van provocar una forta controvèrsia al juliol.
La polèmica es va intensificar quan van començar a circular missatges que atribuïen al Govern un gasto d'uns 15 milions d'euros per crear una marca de roba. La xifra era incorrecta.
Segons va explicar la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, els aproximadament 14,6 milions d'euros corresponien al pressupost d'un programa molt més ampli d'activitats commemoratives. El cost màxim comunicat per a la campanya específica de "Dmocracia" era de 386.000 euros, entre producció i difusió.
"La democràcia no és d'esquerres ni de dretes"
Davant la repercussió de la campanya, la influencer va publicar un vídeo per explicar per què havia acceptat participar i respondre a les crítiques rebudes. Rivers va assegurar que l'encàrrec li havia arribat a través d'una empresa privada i va negar tenir una relació contractual directa amb l'Executiu. "Jo no tinc cap tipus de contracte amb el Govern d'Espanya", va afirmar llavors.
També va rebutjar que participar en una iniciativa sobre la democràcia impliqués identificar-se políticament amb el PSOE o amb el Govern de Pedro Sánchez. "La democràcia no és d'esquerres ni de dretes, és de tots els espanyols", va defensar, abans d'explicar que havia entès la proposta com una campanya per commemorar la conquesta de les llibertats democràtiques.
La creadora de contingut va denunciar a més els insults rebuts durant la controvèrsia. Entre ells figuraven els de l'eurodiputat Alvise Pérez, que va publicar un missatge despectiu dirigit contra ella. Rivers va admetre que l'ús del diner públic podia ser objecte de debat, però va qüestionar les crítiques que utilitzaven comparacions amb altres necessitats socials per desacreditar la seva participació.
Els 20.000 euros i la promesa de donar-los
La polèmica també va arribar a la remuneració que Rivers havia de percebre per la campanya. La influencer va anunciar al juliol que donaria íntegrament els diners obtinguts per la seva participació i que publicaria un justificatiu per acreditar l'operació.
Posteriorment va transcendir que la quantitat prevista ascendia a 20.000 euros. No obstant això, setmanes després van començar a circular missatges que qüestionaven que hagués complert el seu compromís.
Al agost, Rivers va tornar a pronunciar-se sobre l'assumpte i va explicar que encara no havia rebut el pagament, ja que els treballs publicitaris poden tardar diversos mesos a abonar-se i, per aquest motiu, no disposava encara d'un comprovant de la donació. La creadora va insistir que seguia tenint intenció d'entregar els diners a una entitat benèfica quan els cobrés.
El poder digital davant el 29N: ¿Influencers en campanya?
La trajectòria de Marina Rivers reflecteix una transformació de la influència a internet. Els creadors que van començar publicant vídeos d'entreteniment han ampliat els seus espais d'intervenció fins a convertir-se en participants habituals de debats polítics i socials.
En el seu cas, la política no és un contingut aïllat, sinó una part reconeixible de la seva presència mediàtica. Rivers parla de feminisme, impostos, drets i discursos extremistes, intervé en tertúlies televisives i es dirigeix a una comunitat de milions de seguidors que pot trobar les seves opinions mentre consumeix vídeos d'entreteniment.
La seva formació en Dret i Economia també forma part d'aquesta imatge pública. Encara que la seva activitat professional s'ha desenvolupat principalment en la comunicació i la creació de contingut, recorre a qüestions jurídiques i econòmiques en molts dels seus vídeos a les xarxes socials.
A poc més d'un mes de les eleccions generals del 29 de novembre, Rivers representa a una generació de comunicadors la capacitat dels quals per influir en el debat públic no depèn dels mitjans de comunicació.