Els influencers i el seu poder digital davant el 29N: Helio Roque, dels vídeos del Metro de Madrid a l'activisme progressista

Sumar no té una tramitació parlamentària com a projecte polític: no és un projecte de llei que hagi de superar esmenes, comissions i votacions per quedar aprovat. La iniciativa impulsada per Yolanda Díaz és una organització i una aliança electoral amb representació institucional. A data de 17 d'octubre de 2026, la qüestió és la seva reorganització política i electoral, no una fase legislativa pendent.

Què convé distingir

L'expressió «projecte polític Sumar» pot referir-se a tres realitats relacionades, però diferents:

• Moviment Sumar, el partit fundat al voltant del lideratge de Yolanda Díaz, amb direcció i òrgans propis.
• La coalició electoral Sumar, que va reunir diferents organitzacions per concórrer a les eleccions generals de 2023.
• El grup parlamentari, mitjançant el qual els diputats de diferents formacions van articular la seva activitat al Congrés.

Aquesta separació va adquirir especial importància amb la reorganització de març de 2025: Moviment Sumar va passar a actuar com un partit més dins de l'aliança, no com una estructura que englobés la resta d'organitzacions. Així ho explica elDiario.es. Per tant, una assemblea del partit o un acord de coalició no equivalen a un tràmit del Congrés.

En quin punt està l'organització

El canvi més important és el relleu del lideratge orgànic. Díaz va abandonar la coordinació després de les eleccions europees de 2024 i va anunciar el 25 de febrer de 2026 que no tornaria a encapçalar la candidatura a les generals (Demócrata, 25 de febrer).

L'assemblea de juliol de 2026 va situar Verónica Martínez Barbero i Rosa Martínez al capdavant de Moviment Sumar, mentre Díaz va quedar fora de la nova direcció orgànica. La seva retirada del partit no va suposar abandonar les seves responsabilitats com a vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social (Demócrata, 12 de juliol).

Aquest relleu va arribar després de la dimissió de Lara Hernández i d'una crisi interna que va afectar la cohesió de l'organització. La tasca de la nova direcció va passar a ser reconstruir el partit i ordenar la seva relació amb IU, Més Madrid i els Comuns (Demócrata, 1 de juliol).

Què ha passat en l'àmbit parlamentari

Sumar sí que va desenvolupar activitat parlamentària, però això no significa que el projecte polític estigués sotmès a aprovació. La coalició va obtenir 31 escons el 2023; posteriorment, els cinc diputats de Podemos van abandonar el grup i van passar al Mixt al desembre d'aquell any (Demócrata, balanç de la legislatura).

Les lleis, proposicions i altres iniciatives promogudes pels seus representants tenen cadascuna el seu propi recorregut. No existeix una única fase parlamentària que permeti afirmar que «Sumar» està pendent d'aprovació, bloquejat en comissió o remès al Senat. Per determinar qualsevol d'aquests estats caldria identificar una iniciativa concreta, diferent del partit o del seu programa.

La fase actual és electoral

L'evolució més recent és l'articulació de Front Ampli per Moviment Sumar, IU, Més Madrid i els Comuns per a les generals del 29 de novembre. El tancament del termini de coalicions no va produir un acord estatal amb Podemos, encara que sí que hi va haver enteniments territorials a Canàries i la Comunitat Valenciana (Demócrata, 16 d'octubre).

En conclusió: el projecte de Díaz està en una etapa de relleu organitzatiu i recomposició electoral. No s'està tramitant com una llei; el que cal analitzar per separat és la situació de les seves iniciatives parlamentàries i la configuració de la nova candidatura.

Yolanda Díaz reuneix dues responsabilitats diferents: vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social. La diferència és important: la vicepresidència li permet exercir les funcions que li encomani el president, mentre que el seu ministeri té competències materials pròpies sobre treball, ocupació i economia social. Ser vicepresidenta segona no li atribueix, per si sola, la direcció de tots els ministeris ni de tota la política econòmica.

Atribucions com a vicepresidenta segona

La regla jurídica central està a l'article 3 de la Llei 50/1997, del Govern: a les persones titulars de les vicepresidències els correspon exercir les funcions que els encomani el president. Per tant, no existeix un catàleg general i tancat de polítiques que pertanyin automàticament a la Vicepresidència Segona per la seva denominació.

• Encàrrecs presidencials. Pot assumir tasques de coordinació, impuls o seguiment de polítiques governamentals quan el president se les encomani. L'abast concret depèn de l'encàrrec o de la norma organitzativa corresponent.
• Participació en el Govern. Com a integrant del Consell de Ministres, intervé en les deliberacions i decisions col·legiades de l'Executiu. Això no converteix en decisions individuals seves les que corresponen al conjunt del Consell.
• Suplència de la Presidència. Pot substituir el president quan procedeixi conforme a l'ordre de prelació de les vicepresidències i en els supòsits previstos per l'ordenament. La seva condició de segona vicepresidenta no implica substituir-lo amb preferència sobre la Vicepresidència Primera.
• Representació i coordinació. Pot representar el Govern o coordinar actuacions transversals que se li assignin. No s'ha de confondre aquesta possibilitat amb una competència permanent sobre qualsevol assumpte social o econòmic.

La informació oficial consultada remet al Reial Decret 830/2023, modificat pel Reial Decret 255/2026, per a l'organització de les vicepresidències. No consta a les fonts consultades una relació exhaustiva d'encàrrecs addicionals atribuïts específicament a Díaz.

Competències com a ministra de Treball i Economia Social

La seva responsabilitat sectorial deriva de la titularitat del ministeri, la qual estructura orgànica bàsica desenvolupa el Reial Decret 502/2024, de 21 de maig. Aquí sí que existeix un àmbit material definit, diferent de les funcions de coordinació vicepresidencial:

• Relacions laborals i condicions de treball: impulsar propostes normatives sobre drets laborals, contractació, temps de treball i negociació col·lectiva.
• Ocupació: dirigir les polítiques estatals d'ocupació i l'actuació del departament i els seus organismes en aquest àmbit.
• Diàleg social: mantenir la interlocució amb sindicats i organitzacions empresarials per negociar mesures laborals, sense que l'acord social substitueixi els tràmits d'aprovació necessaris.
• Inspecció i prevenció: impulsar la vigilància del compliment de la normativa laboral i les polítiques de seguretat i salut en el treball.
• Economia social i responsabilitat empresarial: promoure cooperatives, societats laborals, empreses d'inserció i polítiques de responsabilitat social de les empreses.
• Representació internacional: actuar en assumptes del seu departament davant institucions europees i organismes com l'Organització Internacional del Treball.

Límits i conseqüència pràctica

Com a ministra, dirigeix el departament, fixa prioritats i impulsa propostes legislatives i reglamentàries. Tanmateix, proposar una mesura no equival a aprovar-la unilateralment: la seva adopció correspon a l'òrgan competent segons l'instrument utilitzat. Tampoc la vicepresidència li atorga automàticament competències sobre pensions, cotitzacions o totes les matèries de Seguretat Social.

En resum: per identificar què pot decidir Díaz, cal distingir entre encàrrecs del president, competències de Treball i decisions col·legiades del Govern. El seu doble càrrec està confirmat en el seu perfil oficial a La Moncloa.

Els creadors de contingut no necessiten una autorització electoral especial per intervenir en una presentació de candidatures polítiques a Espanya. Poden participar com a presentadors, oradors convidats o col·laboradors, sense que sigui obligatori estar afiliats al partit. Els requisits depenen de si la seva intervenció és personal, remunerada o acompanyada de publicacions publicitàries, i del moment electoral en què se celebri.

1. Participació en l'acte

Per a una intervenció presencial basta, amb caràcter general, amb la invitació o autorització de l'organització i el compliment de les condicions d'accés i del recinte. La Junta Electoral no ha d'habilitar individualment cada participant. Tampoc s'han de confondre els requisits per parlar a l'escenari amb els exigits per ser candidat: intervenir no suposa integrar-se a la llista electoral.

La condició d'influencer, per si sola, no crea una categoria electoral especial. El que és decisiu és què fa aquesta persona: expressar suport, presentar l'acte, produir vídeos, prestar serveis professionals o difondre publicitat contractada.

2. Respectar els límits del calendari electoral

Una presentació de candidatura no queda prohibida automàticament per celebrar-se abans de la campanya. Pot emmarcar-se en l'activitat política ordinària, però no utilitzar-se per eludir les restriccions electorals.

• Entre la convocatòria i l'inici de la campanya: s'ha d'evitar la petició expressa de vot i la contractació de publicitat electoral en suports digitals i altres mitjans restringits. Publicar contingut ordinari no equival automàticament a contractar anuncis.
• Durant la campanya: la intervenció i la seva difusió electoral han de respectar les regles de propaganda i finançament.
• En la jornada de reflexió i el dia de votació: no s'han de celebrar actes de campanya ni difondre nous missatges de propaganda electoral, tampoc mitjançant publicacions programades.

Aquestes diferències, derivades de l'article 53 de la LOREG i dels criteris de la Junta Electoral Central, s'expliquen en aquest anàlisi de Demócrata.

3. Documentar la remuneració i els serveis

Si el creador cobra per presentar l'acte, produir vídeos o difondre missatges de campanya, la candidatura ha de documentar la prestació i comptabilitzar-la com a despesa electoral quan correspongui. Convé formalitzar un contracte que concreti qui paga, quant, per quin treball i quines publicacions inclou, i conservar les factures i justificants.

La col·laboració gratuïta també requereix atenció: una manifestació personal de suport no és el mateix que aportar gratuïtament serveis professionals de producció o publicitat. Aquests últims poden tenir rellevància com a aportació en espècie i requereixen analitzar-ne el tractament financer.

La publicitat electoral a xarxes està subjecta al límit general de despeses electorals. La instrucció del Tribunal de Comptes recull que, excepte perfils de mitjans de premsa o ràdio, no s'imputa al límit específic de publicitat en aquests mitjans.

4. Diferenciar opinió personal i publicitat política

Pujar a l'escenari i publicar contingut patrocinat són activitats diferents. Si existeix remuneració per difondre publicitat política, no s'ha de presentar com una opinió espontània. Des del 10 d'octubre de 2025, les obligacions europees de transparència exigeixen identificar els anuncis polítics i informar sobre la seva financiació i, quan correspongui, la seva segmentació, segons explica la Comissió Europea.

5. Cauteles addicionals

Si intervenen menors, s'han de protegir la seva imatge, privacitat i interès superior; si hi ha treball remunerat, també regeixen les restriccions laborals corresponents. Els empleats públics han de respectar les obligacions de neutralitat i incompatibilitat pròpies del seu lloc i no utilitzar recursos públics indegudament.

En definitiva, no s'exigeix una llicència d'influencer polític: cal comprovar la data, el contingut de la intervenció, la seva eventual remuneració i la difusió posterior.