Em presento, sóc "cunero": els paracaigudistes de les llistes electorals

No és necessari ser d'una província per acabar representant-la. Els partits porten dècades fent aterrar en les seves llistes a candidats arribats d'altres territoris, una tradició amb arrels al segle XIX que no sempre rep una càlida benvinguda.

ILUSTRACIONES TEMAS   2026 10 16T173539.560

ILUSTRACIONES TEMAS 2026 10 16T173539.560

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, encapçalarà la llista del PSOE a la província de Cádiz. Nascut a Madrid, pren el relleu del seu company del Consell de Ministres, Fernando Grande-Marlaska que en les últimes tres convocatòries ha estat el número u per la província andalusa. Per la seva banda, el ministre de l'Interior, d'origen basc, s'integra ara a la llista socialista per Madrid per a les eleccions generals del 29N.

Aquest joc de cadires, que sol produir-se al marge de les estructures regionals dels partits, no entén d'inicials. Tampoc és nou. Dissoltes les Corts i amb les formacions polítiques ficades en feina, floreixen els diputats o senadors "cuners".

Parlem d'aquells parlamentaris que es presenten a les eleccions per una circumscripció amb la qual no tenen una vinculació personal, política o territorial destacable. És a dir, candidats que concorren per una província en la qual no han nascut, no resideixen o no han desenvolupat la seva trajectòria política.

Ordre i manament

El terme procedeix del "cunerisme", una pràctica habitual durant la Restauració borbònica, quan els dirigents dels partits col·locaven candidats en districtes electorals amb els quals gairebé no tenien relació, aprofitant el control de les estructures polítiques locals per garantir la seva elecció. Era una pràctica que estava estretament relacionada amb el caciquisme i el sistema del torn de partits entre conservadors i liberals.

Actualment, aquest fenomen ha quedat reduït a l'anècdota, i no amaga darrere un joc de seients entre les elits. No obstant això, quan ocorre, continua provocant tensions dins dels propis partits.

El malestar sorgeix especialment dins de les organitzacions provincials i regionals, que en ocasions veuen com les direccions nacionals els imposen candidats aliens al territori, desplaçant a dirigents que porten anys treballant en el dia a dia.

Normalment, l'arribada d'un candidat "paracaigudista" a la província sol respondre a estratègies electorals de les cúpules, que busquen garantir un seient a determinats dirigents (per exemple, ministres) o donar visibilitat a figures nacionals.

Es busca província

Un dels primers "cuners" de la democràcia va ser José Manuel García-Margallo, que acabaria sent ministre d'Afers Exteriors amb Mariano Rajoy, i que va trobar a Melilla el 1977 la circumscripció des de la qual fer el salt al Congrés.

Segons va relatar el propi García-Margallo a DEMÓCRATA, quan va traslladar a Pío Cabanillas la seva intenció de convertir-se en diputat als inicis de la Transició, aquest li va preguntar on havia nascut i estudiat. "A Madrid i a Sant Sebastià", va respondre Margallo. "Doncs ho tens fotut", va ser la franca contestació de Cabanillas. Madrid era una llista molt disputada i reservada a les primeres espases, i la província basca era una plaça difícil per als partits de centre-dreta en ple floreixement del nacionalisme.

Tanmateix, el jove polític no es va donar per vençut i va decidir contractar una agència de comunicació i màrqueting per identificar una circumscripció en la qual pogués presentar la seva candidatura. Després d'estudiar el mapa electoral, va trobar un vincle familiar amb Melilla: el seu besavi havia mort allí el 1893 al capdavant de les seves tropes. La ciutat autònoma, que elegia un únic diputat, va acabar atorgant el seu escó a UCD.

Margallo acabaria sent elegit diputat en altres sis legislatures i el seu nom figurant a la papereta de València i posteriorment d'Alacant, ja en les files del Partit Popular.

Suma i segueix

Durant els gairebé cinquanta anys de democràcia, s'han vist casos en tots els partits i per tot el territori. Però el 2019, es va viure una derivada del "cunerisme", normalment associat a l'etapa purament electoral, quan el dirigent del PP Javier Maroto no va aconseguir escó per Àlaba i va acabar sent senador autonòmic per Castella i Lleó.

Nascut a Vitoria i alcalde de la capital alavesa entre 2011 i 2015, no va aconseguir acta a les eleccions generals d'abril. La direcció popular, de la qual formava part, va trobar llavors una alternativa per mantenir-lo en primera línia: designar-lo senador autonòmic per Castella i Lleó, una comunitat amb la qual no tenia cap tipus de vinculació fins a la data.

Per accedir al càrrec, Maroto es va empadronar a Sotosalbos, un petit municipi segovià de poc més d'un centenar d'habitants. La seva desembarcament va provocar una polèmica política i el PSOE va arribar a qüestionar la legalitat de l'empadronament, mentre que el dirigent popular va defensar que complia tots els requisits. Finalment, les Corts de Castella i Lleó el van designar senador el 23 de juliol de 2019, amb els vots favorables de PP i Ciutadans.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris i terminis ha de seguir una candidatura per ser inclosa oficialment a les llistes electorals d'una circumscripció diferent de l'origen del candidat?

Per concórrer al Congrés o al Senat per una circumscripció diferent de l'origen no cal superar cap tràmit parlamentari especial. La inclusió depèn de la decisió de la formació que presenta la candidatura i de la seva proclamació per l'Administració electoral. El naixement o la residència en una altra província no impedeixen, per si sols, presentar-se.

1. Escollir circumscripció i comprovar els requisits

A les eleccions generals no existeix un requisit general d'haver nascut, residir o estar empadronat a la circumscripció per la qual es concorre. Per tant, no és necessari traslladar el domicili per ser candidat per una altra província. Això no s'ha de confondre amb els requisits de determinades eleccions autonòmiques, que requereixen examinar la seva legislació específica.

El partit pot decidir en quina circumscripció presenta cada persona, respectant els seus procediments interns i els requisits legals d'elegibilitat i composició de les candidatures. L'expressió «paracaigudista» és política, no una categoria jurídica que exigeixi autorització addicional.

2. Aprovar internament i documentar la candidatura

La presentació correspon a partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors, mitjançant els seus representants. La persona interessada no sol·licita al Congrés o al Senat que l'incorporin a una llista.

  • La formació decideix la circumscripció i, al Congrés, el lloc dins la llista ordenada.
  • El candidat accepta expressament la seva inclusió i aporta la documentació d'identitat i elegibilitat, inclosa la declaració de no estar incurso en causes d'inelegibilitat.
  • La candidatura ha de complir les regles sobre composició, suplents i paritat aplicables.

Si es concorre mitjançant una coalició, el pacte s'ha de comunicar a la Junta Electoral competent dins dels deu dies següents a la convocatòria. Aquest termini afecta la coalició, no constitueix un permís especial per presentar candidats d'una altra província.

3. Presentar, subsanar i obtenir la proclamació

La candidatura es presenta davant la Junta Electoral competent, normalment la Junta Electoral Provincial, dins del termini electoral de presentació. Cal distingir aquest termini del calendari intern del partit: obtenir la seva aprovació no substitueix la presentació formal.

La Junta examina la documentació i publica les candidatures presentades. Si comunica irregularitats subsanables, existeix un termini de 48 hores per corregir-les. La subsanació no equival a poder presentar lliurement una candidatura nova fora de termini.

Després, la Junta proclama les candidatures que compleixen els requisits. Aquesta proclamació, i no l'anunci del partit, determina la inclusió oficial. La STC 26/2004 aclareix que no es pot afegir una exigència de compareixença personal no prevista legalment quan la documentació arriba dins de termini.

4. Impugnar i distingir la fase parlamentària

Contra la proclamació o la seva denegació cap recurs judicial específic de l'article 49 de la LOREG: s'ha d'interposar en dos dies des de la publicació de la resolució. Procedir d'una altra circumscripció no constitueix, per si sol, causa d'exclusió.

Aquest recurs no s'ha de confondre amb el que impugna la proclamació d'electes, després de la votació, el termini general del qual és de tres dies.

Només si resulta elegit comença la fase parlamentària. Al Congrés, el Reglament de la Cambra exigeix presentar la credencial electoral, complimentar la declaració d'activitats i prestar jurament o promesa. Cap d'aquests actes autoritza prèviament a concórrer per una altra província.

Quines són les principals competències i funcions del ministre d'Afers Exteriors segons la legislació espanyola?

El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació és el responsable ministerial de proposar, desenvolupar i executar la política exterior, coordinar l'acció internacional i dirigir el seu departament. No actua de forma independent: la direcció de la política exterior correspon al Govern i les seves directrius les determina el president.

1. Posició dins del Govern

Els articles 97 i 98 de la Constitució situen el ministre dins d'un Govern que dirigeix col·legiadament la política exterior, sota la direcció i coordinació presidencial. El ministre participa en les decisions del Consell de Ministres i respon directament de la gestió del seu departament.

L'article 4.1 de la Llei 50/1997, del Govern, li atribueix desenvolupar l'acció governamental en el seu àmbit, exercir la potestat reglamentària, exercir les competències legalment assignades i refrendar, quan correspongui, els actes del rei relacionats amb les seves matèries.

2. Planificació i execució de la política exterior

L'article 1 del Reial Decret 1184/2024, que desenvolupa l'estructura del ministeri, encomana al departament «planificar, dirigir, executar i avaluar la política exterior de l'Estat». Aquestes funcions s'exerceixen conforme a les directrius governamentals i al principi d'unitat d'acció a l'exterior: les actuacions internacionals han de mantenir una orientació coherent.

  • Impulsar les relacions bilaterals amb altres països i la participació espanyola en organitzacions internacionals.
  • Desenvolupar la política exterior en matèries com drets humans, seguretat internacional, construcció de la pau, desarmament i no proliferació.
  • Coordinar i supervisar les actuacions exteriors d'altres departaments i administracions, respectant les seves competències.
3. Unió Europea, cooperació i projecció internacional

El seu àmbit comprèn les relacions amb la Unió Europea, amb especial atenció també a Iberoamèrica, i la política de cooperació internacional per al desenvolupament sostenible. A través dels òrgans del ministeri, dirigeix aquestes àrees i coordina la seva execució.

Així mateix, correspon al departament fomentar les relacions econòmiques, culturals i científiques internacionals; promoure la cooperació transfronterera i interterritorial; i participar, dins de les seves atribucions, en les polítiques migratòries i d'estrangeria. La diplomàcia econòmica, la comunicació exterior i la promoció del castellà formen part d'aquesta projecció internacional.

4. Tractats internacionals

El ministeri prepara, negocia i tramita els tractats internacionals dels quals Espanya sigui part. No obstant això, el ministre no decideix per si sol tot el procediment: l'article 5 de la Llei del Govern reserva al Consell de Ministres acordar la seva negociació i signatura, la seva aplicació provisional i la seva remissió a les Corts Generals quan correspongui. La intervenció ministerial s'integra, per tant, en un procediment amb responsabilitats compartides.

5. Servei Exterior i protecció consular

La Llei 2/2014, de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, emmarca la seva responsabilitat de coordinació i direcció del Servei Exterior. Aquest inclou ambaixades, representacions davant organitzacions internacionals i oficines consulars. La seva funció consisteix a assegurar que aquesta presència exterior apliqui coherentment la política governamental.

El departament també té encomanada la protecció dels espanyols a l'exterior, desenvolupada mitjançant els seus òrgans consulars. Aquesta direcció ha de compatibilitzar-se amb les competències sectorials d'altres ministeris presents fora d'Espanya.

6. Direcció administrativa i límits

Com a titular del departament, exerceix les funcions generals de l'article 61 de la Llei 40/2015: fixar objectius, aprovar plans, distribuir recursos i gestionar personal, pressupost, contractes i convenis dins dels límits legals. Pot delegar determinades competències, però conserva la responsabilitat política de la seva gestió. En definitiva, és el principal responsable ministerial de l'acció exterior, no el seu titular exclusiu.

Quins requisits legals i documentació exigeix la Junta Electoral Central per a la designació de senadors autonòmics per comunitats diferents de la de naixement o residència habitual del candidat?

No existeix un requisit estatal general d'haver nascut o residir habitualment a la comunitat que designa el senador. Tanmateix, s'han de complir les condicions que estableixi la normativa d'aquesta comunitat. A més, cal corregir una premissa: l'acreditació ordinària d'aquests senadors es realitza mitjançant una credencial de l'assemblea autonòmica presentada davant el Senat, no mitjançant una autorització de la Junta Electoral Central (JEC).

1. Quin vincle territorial resulta exigible

L'article 69.5 de la Constitució atribueix la designació a les comunitats autònomes conforme als seus estatuts i exigeix assegurar l'adequada representació proporcional. L'article 1.1.a de la LOREG salva expressament el disposat en aquests estatuts per a aquesta modalitat de designació.

Per tant, naixement, residència habitual i condició política autonòmica no s'han de confondre. Haver nascut fora no impedeix per si sol la designació; tampoc permet concloure automàticament que qualsevol persona resident fora pugui ser designada. La resposta concreta la determina l'estatut, la legislació autonòmica de designació i les regles parlamentàries aplicables.

La STC 123/2017 reconeix la possibilitat d'establir determinades condicions i incompatibilitats addicionals. Així, no seria correcte transformar l'absència d'una exigència estatal de naixement o residència en una exempció dels requisits autonòmics.

2. Documentació i òrgan destinatari

L'article 1.2 del Reglament del Senat estableix expressament que els senadors autonòmics presentaran «credencial expedida per l'òrgan corresponent de l'Assemblea de la Comunitat Autònoma». Cal distingir aquests documents i actuacions:

  • Credencial autonòmica: acredita la designació acordada per l'assemblea i es presenta davant el Senat. No s'ha de confondre amb les credencials electorals dels senadors elegits directament.
  • Nova credencial o certificació de vigència: després d'eleccions al Senat, quan la designació abasti un període no coincident amb la seva legislatura, conforme a l'article 1.2.
  • Declaracions personals: l'article 1.3, en la seva redacció publicada al novembre de 2025, exigeix declaracions d'activitats, béns patrimonials i rendes, i interessos econòmics, relacionades amb l'article 26.
  • Acatament de la Constitució: s'ha de prestar el jurament o promesa corresponent. L'article 12 regula la presentació de la credencial dins dels trenta dies següents a la seva expedició, amb possibilitat d'ampliació per malaltia o impossibilitat física.

La reforma reglamentària de 2025 s'ha de tenir present en consultar versions anteriors del Reglament.

3. Què exigeix realment la JEC

En les fonts consultades no consta un procediment general d'autorització d'aquestes designacions davant la JEC, ni una relació uniforme de certificats de naixement, empadronament o residència que s'hagin de remetre per designar algú procedent d'una altra comunitat. Tampoc consta que s'hagi d'enviar a la JEC, amb caràcter general, l'acta íntegra de l'assemblea.

La Instrucció de 20 de gener de 2000 exigeix per a candidatures a eleccions generals còpia del DNI i declaració d'acceptació i absència d'inelegibilitat. No s'ha de traslladar automàticament aquest expedient electoral a la designació parlamentària autonòmica.

Finalment, l'examen d'incompatibilitats correspon a la Comissió d'Incompatibilitats i al Ple del Senat, conforme als articles 15 a 17 del seu Reglament. Per a un candidat concret, la comprovació decisiva és la normativa de la comunitat designant: d'ella dependran els requisits territorials addicionals i la seva acreditació, no del lloc de naixement per si sol.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Per què es denomina 'cuneros' a certs candidats a les llistes electorals?

Pregunta" 1 de 3

Quin ministre encapçalarà la llista del PSOE per Cadis a les properes eleccions generals?

Pregunta" 2 de 3

Quina acció va realitzar Javier Maroto per poder ser designat senador autonòmic per Castella i Lleó?

Pregunta" 3 de 3