Iustitia Europa celebra que el Suprem mantingui les cautelars del cens per al 29-N i retreu a l'Estat que no acrediti el seu compliment

La disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica (la dita “llei de néts”), està plenament en vigor i la seva aplicació es troba en una fase avançada d'execució administrativa, tot i que amb un front polític i contenciós obert sobre el seu abast. El termini ordinari per presentar noves sol·licituds va finalitzar, després de la pròrroga, al voltant del 22 d'octubre de 2025; ara el focus està en tramitar l'enorme volum d'expedients i en aclarir els criteris jurídics, sobretot en relació amb el requisit d'exili.

1. Què estableix exactament la disposició addicional vuitena

El text de la Llei 20/2022 (BOE-A-2022-17099) defineix a la disposició addicional vuitena l'opció a la nacionalitat espanyola d'origen per a:

• Persones nascudes fora d'Espanya de pare, mare, avi o àvia originàriament espanyols que van perdre o van renunciar a la nacionalitat com a conseqüència de l'exili.
• Fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de 1978.
• Fills i filles majors d'edat de qui van obtenir la nacionalitat d'origen emparats per la pròpia Llei 20/2022 o per la disposició addicional setena de la Llei 52/2007.

La llei va fixar un termini de dos anys des de la seva entrada en vigor (octubre de 2022), amb possibilitat de pròrroga d'un any mitjançant acord del Consell de Ministres.

2. Desenvolupament reglamentari i execució administrativa

L'execució s'ha articulat fonamentalment per vies administratives, no mitjançant noves lleis:

• Instrucció de 25 d'octubre de 2022 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (BOE-A-2022-17470), que desplega el dret d'opció: defineix beneficiaris, documentació, models de sol·licitud i funcionament dels registres civils i consolats.
• Correcció d'errors de 14 de febrer de 2023 (BOE-A-2023-3842), que retoca el contingut d'alguns annexos i criteris de competència.
• Instrucció de 5 de novembre de 2024 (BOE-A-2024-23338), que adapta el procediment a eines telemàtiques de cita prèvia consular, permetent que una cita sol·licitada dins del termini valgui per mantenir el dret encara que l'atenció presencial sigui posterior.

Paral·lelament, el Consell de Ministres va prorrogar un any el termini d'exercici de l'opció. Segons la nota oficial del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica de 9 de juliol de 2024 (nota sobre la pròrroga), es va ampliar el termini de dos a tres anys, fins a octubre de 2025, per poder atendre totes les sol·licituds i cites ja registrades, especialment en consolats d'Iberoamèrica.

Les dades oficials difoses pel Govern el 2024 i 2025 mostren la magnitud del procés: centenars de milers de sol·licituds presentades i centenars de milers de nacionalitats ja reconegudes a descendents d'exiliats, amb una concentració molt notable a l'Argentina, Cuba i altres països d'Amèrica Llatina (exemple de balanç de 240.000 nacionalitats).

3. Estat “parlamentari” de l'aplicació

L'aplicació de la disposició addicional vuitena no es tramita com una iniciativa legislativa específica, sinó que s'executa mitjançant la pròpia Llei 20/2022 i les instruccions administratives descrites. No hi ha, per tant, un “projecte de llei de desenvolupament” pendent, sinó:

• Control polític i parlamentari de la seva execució, via interpel·lacions, proposicions no de llei i compareixences sobre el desplegament general de la Llei de Memòria Democràtica.
• Iniciatives per revisar o acotar l'aplicació de la “llei de néts”, per exemple, mocions i propostes per revisar la Instrucció de 25 d'octubre de 2022 i garantir que no ampliï els supòsits més enllà del previst a la llei, segons han recollit diverses informacions parlamentàries.
• Litigis davant el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central sobre els efectes d'aquestes nacionalitzacions en el cens exterior (CERA) i sobre la manera en què s'ha interpretat el requisit d'exili.

En resum, des del punt de vista formal, la disposició està plenament vigent i desplegada; la “fase parlamentària” avui se centra en el seguiment polític, eventuals reformes i en el control de l'impacte electoral, més que en un tràmit legislatiu de desenvolupament pendent.

4. Principals controvèrsies i problemes d'execució

L'experiència d'aquests anys ha generat diversos punts de fricció:

• Saturació i retards en consolats i registres civils, amb dificultats per obtenir cita i grans diferències de criteris documentals entre oficines.
• Debat sobre si la Instrucció de 2022 hauria introduït una interpretació massa àmplia del requisit d'exili, generant, segons alguns actors, una “presumpció d'exili” que no es desprendria literalment de la llei.
• Controvèrsia política sobre l'impacte en el cens exterior i el vot, que ha donat lloc a decisions de la Junta Electoral Central i a mesures cautelars del Tribunal Suprem per revisar com s'estan produint les altes al CERA.

5. Següents passos per a la seva execució definitiva

A partir de la informació disponible, els passos clau per considerar “tancada” l'aplicació de la disposició addicional vuitena serien:

• Completar la resolució de totes les sol·licituds presentades dins del termini ampliat, evitant que els retards administratius perjudiquin drets ja generats.
• Homogeneïtzar els criteris entre registres i consolats (documentació exigida, forma d'acreditar l'exili, tractament de casos complexos de diverses generacions).
• Aclarir normativament la relació entre el text legal i la Instrucció de 2022, mitjançant una nova instrucció, un reglament més detallat o, si escau, una reforma puntual de la llei que tanqui els dubtes interpretatius.
• Publicar dades consolidades i desglossades de sol·licituds, concessions, denegacions i expedients pendents, per donar transparència i certesa a les persones afectades i als actors polítics.
• Coordinar l'aplicació amb la normativa electoral, de manera que la incorporació de nous nacionals al cens exterior sigui traçable, homogènia i jurídicament segura, tenint en compte les exigències de la Junta Electoral i les resolucions del Suprem.

Fins que aquestes qüestions es tanquin, es pot dir que la disposició addicional vuitena s'està executant de forma massiva i efectiva, però la seva aplicació encara no està plenament estabilitzada en termes de seguretat jurídica i homogeneïtat administrativa.

Els registres i oficines consulars tenen un paper essencial en la formació, actualització i acreditació del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) segons la legislació espanyola, fonamentalment la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), reformada per la Llei Orgànica 12/2022, i la seva normativa de desenvolupament (Instrucció 1/2023 de la Junta Electoral Central i Ordre AUC/306/2023, entre altres).

1. Funció censal bàsica: altes, baixes i canvis de domicili

El punt de partida està en l'article 36 de la LOREG, que regula l'actualització del cens de residents absents que viuen a l'estranger. Aquest precepte atribueix als Consulats (oficines consulars de carrera i seccions consulars de missions diplomàtiques) la tramitació, seguint el mateix procediment que els ajuntaments:

• Altes al CERA dels espanyols que visquin a la seva demarcació consular, quan adquireixen la condició que dóna dret a figurar al cens (bàsicament, ser espanyol major d'edat i resident a l'estranger).
• Baixes al CERA quan es perd la condició que habilita per figurar en aquest cens (per exemple, per defunció comunicada, pèrdua de la nacionalitat o canvi estable de residència que impliqui adscripció a una altra circumscripció).
• Modificacions de domicili dins de la mateixa demarcació consular i tramitació de les sol·licituds de canvi d'adscripció a una altra circumscripció, que només s'admeten si existeix causa suficient i justificada.

Aquestes actuacions es realitzen conforme a les instruccions de l'Oficina del Cens Electoral (OCE), que és l'òrgan tècnic competent per elaborar i mantenir el cens. El consolat actua com a finestreta i òrgan tramitador, però la decisió última sobre la inscripció censal correspon a l'OCE.

2. Servei de consulta i tramitació de reclamacions

L'article 38 de la LOREG preveu que les Delegacions Provincials de l'OCE mantinguin el cens actualitzat a disposició dels interessats, i assenyala expressament que la consulta pot realitzar-se a través dels Consolats.

En període electoral, l'article 39 concreta que:

• Els consulats estan obligats a mantenir un servei de consulta de les llistes electorals vigents de la seva demarcació durant el termini legal (vuit dies a partir del sisè dia posterior a la convocatòria).
• Durant aquest termini, qualsevol persona pot formular reclamacions sobre les seves dades censals (errors en dades personals, no inclusió malgrat tenir dret, determinats canvis de domicili). Les reclamacions poden presentar-se davant el consolat, que ha de remetre-les immediatament a la Delegació Provincial de l'OCE competent.
• La Delegació Provincial de l'OCE resol en el termini de tres dies i ordena, si escau, les rectificacions, que han de fer-se públiques, notificar-se a l'interessat i comunicar-se al consolat.

En aquest àmbit, la funció consular és doble: oferir a l'elector l'accés material a les llistes i servir com a canal formal per a la presentació i remissió de reclamacions, sense substituir l'OCE en la resolució de fons.

3. Acreditació de la inscripció i certificació a efectes electorals

Per acreditar la condició d'inscrit al CERA, la normativa combina l'actuació de l'OCE i dels consolats:

• L'OCE envia a l'elector la targeta censal i, en processos electorals, certificats d'estar inscrit al CERA (art. 75 LOREG, després de la reforma de la Llei Orgànica 12/2022).
• Quan l'elector vota en urna a l'exterior, l'article 75 LOREG i la Instrucció 1/2023 de la Junta Electoral Central disposen que ha de presentar un d'aquests certificats davant l'oficina consular, que verifica la seva identitat i signa i segella l'urna de votació.
• Si l'elector vota per correu des de l'estranger, ha d'incloure a l'urna adreçada a l'oficina consular el certificat censal i la documentació acreditativa d'identitat i nacionalitat, entre la qual s'admet la certificació d'inscripció al Registre de Matrícula Consular, expedida per l'oficina consular.

D'aquesta manera, el Registre de Matrícula Consular, regulat avui pel Reial Decret 991/2024, serveix de base per expedir certificats que acrediten la condició de resident espanyol a la demarcació, element clau tant per a la inscripció al CERA com per a la posterior acreditació d'aquesta inscripció a efectes d'emetre el vot.

4. Cooperació amb l'OCE i garanties del procés

A més de tramitar altes, baixes i reclamacions, i d'expedir certificacions de residència o inscripció consular, els consolats tenen obligacions de cooperació i custòdia:

• Remetre sense demora a l'OCE les altes, baixes i canvis de domicili que rebin, seguint el procediment i terminis que aquesta fixi.
• Custodiar i gestionar la documentació electoral (urnes, paperetes, certificats) que l'OCE ordena enviar o que reben dels electors, garantint la seva integritat fins a la remissió a les juntes electorals competents.
• Facilitar la publicitat dels centres habilitats per al dipòsit de vot en urna i la informació sobre el procediment, d'acord amb l'Ordre AUC/306/2023 i amb l'article 75 LOREG.

En suma, la legislació espanyola configura les oficines i registres consulars com l'extensió a l'exterior de les funcions que els ajuntaments compleixen a Espanya respecte del cens electoral: són la porta d'entrada per a la inscripció al CERA, canal de reclamacions i òrgan certificador de residència i identitat, sempre en coordinació estreta amb l'Oficina del Cens Electoral i sota la supervisió de la Junta Electoral Central.

Luis María Pardo és un advocat espanyol i exmembre de la Guàrdia Civil que ha saltat a la primera línia pública com a president i principal cara d'Iustitia Europa, un partit de nova creació que combina acció judicial i projecte polític. La seva trajectòria no és la d'un polític de carrera clàssica: no consten escons ni càrrecs electes previs en institucions, sinó un recorregut que passa per la seguretat pública, el treball a l'estranger i la litigació en causes d'alt contingut polític.

Trajectòria professional

Segons la seva pròpia biografia i els perfils publicats per diferents mitjans, Pardo va ingressar molt jove a les Forces Armades i posteriorment a la Guàrdia Civil, on hauria servit al voltant de dotze anys abans de passar a l'excedència. Aquesta primera etapa el vincula professionalment amb l'àmbit de la seguretat i les forces de l'ordre.

Per motius personals, decideix trencar amb aquesta carrera i marxar a l'estranger. Relata que va deixar el seu lloc a l'Administració i es va traslladar a Itàlia, on va passar aproximadament set anys treballant com a taxista alhora que cursava estudis de Dret. Aquesta experiència apareix en les seves pròpies entrevistes com un moment de canvi vital i de “sacrifici” orientat a relançar la seva vida professional.

Pardo va estudiar Dret a la UNED i va completar el màster d'accés a l'advocacia. Es presenta com a especialista en àmbits com el Dret penal, el contenciós-administratiu, l'administratiu i l'internacional. Està col·legiat a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Madrid i ha exercit com a advocat en litigis complexos, amb especial focus en drets fonamentals i responsabilitat de les administracions públiques.

Durant la pandèmia i la postpandèmia de la COVID‑19, el seu nom comença a aparèixer en mitjans com a lletrat en reclamacions i recursos contra restriccions sanitàries i en casos de possibles efectes adversos de vacunes, reivindicant la responsabilitat patrimonial de l'Estat. Aquesta activitat judicial el col·loca progressivament en l'espai de l'oposició jurídica a determinades polítiques del Govern.

De Liberum a Iustitia Europa

Abans de fundar Iustitia Europa, Pardo figura com a advocat molt rellevant en l'entorn de Liberum, associació que va impulsar nombroses accions judicials contra mesures anticovid. Diverses cròniques subratllen que, tot i que Iustitia Europa es presenta com un projecte diferent i no com a continuació formal de Liberum, existeix una evident continuïtat personal i temàtica entre ambdues experiències: defensa de determinades llibertats civils, crítica a l'intervencionisme estatal i ús intensiu de l'acció popular.

Al setembre de 2023, Pardo funda juntament amb Luis Jiménez la formació Iustitia Europa, que neix primer com a moviment ciutadà i aviat es formalitza com a partit polític. El projecte es defineix com una iniciativa de “regeneració” que pretén:

• Combatre la corrupció i els privilegis de la classe política.
• Impulsar una reforma constitucional profunda.
• “Despartiditzar” les institucions i reforçar la independència judicial.
• Qüestionar el que s'anomena “règim del 78” i augmentar el poder de control ciutadà.

Iustitia Europa s'ha fet coneguda sobretot pel seu paper com a acusació popular en causes judicials de gran repercussió política: casos que afecten figures com José Luis Ábalos (cas Koldo), Begoña Gómez, David Sánchez o la crisi migratòria de Ceuta, així com per les seves impugnacions lligades a la dita “Llei de Néts” i al cens electoral. En aquesta estratègia, Pardo sol actuar alhora com a president del partit i com a advocat de l'acusació.

En el pla estrictament electoral, va encapçalar el projecte d'Iustitia Europa per a les eleccions europees de 2024 i, després de l'avançament electoral de 2026, la formació l'ha proclamat candidat a la Presidència del Govern per a les generals del 29 de novembre, inicialment per la circumscripció de Madrid.

Vincles amb partits i moviments anteriors

Amb la informació disponible, no hi ha constància documentada que Luis María Pardo hagi estat militant formal ni hagi ocupat càrrecs orgànics en partits com Vox o el Partit Popular, ni en altres formacions parlamentàries. Tampoc apareixen acreditades regidories, escons o responsabilitats governamentals prèvies en aquestes sigles.

Sí existeix, en canvi, una intensa coincidència d'espais i causes amb actors de la dreta i la dreta radical: Iustitia Europa sol compartir condició d'acusació popular amb partits com PP i Vox i amb organitzacions com Hazte Oír, Advocats Cristians, Manos Limpias o la pròpia Liberum en procediments contra membres del Govern o persones del seu entorn. Això situa Pardo i el seu partit en un ecosistema polític i cultural clarament alineat amb el camp nacional‑conservador.

A més, Hazte Oír ha reconegut públicament la tasca de Pardo i de persones de l'entorn de Liberum, cosa que certifica una afinitat en determinades batalles jurídiques i culturals. Tanmateix, aquest reconeixement i l'actuació conjunta com a acusacions populars no equivalen, per si sols, a una integració orgànica en cap d'aquestes entitats.

Balanç del seu perfil polític

En síntesi, la trajectòria de Luis María Pardo passa per quatre grans fases: Guàrdia Civil; treballador a Itàlia mentre es forma com a jurista; advocat especialitzat en litigis de fort contingut polític; i, des de 2023, líder d'un partit que pretén traslladar aquesta batalla jurídica al terreny electoral. Els seus vincles previs es situen més en xarxes d'associacions i plataformes afins —Liberum, Hazte Oír i altres acusacions populars— que en una carrera interna dins del PP, Vox o altres partits tradicionals, per als quals avui es presenta com a alternativa i rival en el mateix espai ideològic.