El Parlament Europeu ha fet un nou pas en la tramitació de la legislació destinada a simplificar les normes que s’apliquen a la indústria automobilística. Els eurodiputats volen traslladar al sector de l’automòbil el filtre de la reducció de les càrregues administratives i la modernització del marc regulador per als fabricants, en un moment en què la indústria europea afronta una profunda transformació tecnològica i una creixent pressió competitiva internacional.
La revisió introdueix noves categories per als vehicles elèctrics petits i d’alta eficiència, alhora que actualitza determinats requisits de seguretat. També incorpora modificacions en el calendari d’aplicació d’algunes obligacions mediambientals i obre un marge de flexibilitat més gran per als fabricants en relació amb els vehicles híbrids endollables i els estàndards d’emissions.
El text, que els legisladors pretenen tancar durant la sessió plenària de novembre, busca conciliar els objectius de descarbonització del transport amb la necessitat de preservar la capacitat industrial europea. Per fer-ho, introdueix incentius específics a la producció comunitària i estableix un marc per impulsar l’electrificació de les flotes corporatives.
Més flexibilitat per als fabricants i noves exigències de seguretat
Entre les novetats incorporades durant la negociació hi figura una actualització dels requisits de seguretat dels vehicles. En concret, s’ha introduït una esmena per impulsar la instal·lació de sistemes de detecció de presència infantil a l’interior dels cotxes, així com la disponibilitat de manetes de portes accessibles en situacions d’emergència.
La primera d’aquestes iniciatives ha estat impulsada per l’eurodiputat socialista espanyol Nicolás González Casares i pretén evitar les defuncions de menors que resten oblidats a l’interior dels vehicles, especialment durant episodis de temperatures elevades. "Hem vist a Espanya i Europa moltes notícies de nens que són oblidats als seus cotxes, que moren, i això no pot passar quan ja tenim la tecnologia per evitar-ho", defensava el socialista en acabar les votacions. La proposta ha tirat endavant amb 105 vots a favor, 39 en contra i 21 abstencions a la comissió parlamentària corresponent.
En paral·lel, els legislador plantegen introduir noves categories dins el marc europeu per als vehicles elèctrics. La primera comprèn els vehicles elèctrics petits, definits com a turismes amb una longitud màxima de 4,2 metres fabricats a la UE d’acord amb els criteris de la Llei d’Acceleració Industrial. A aquests s’hi sumen els vehicles elèctrics d’alta eficiència, també produïts en territori comunitari i subjectes a estàndards exigents de consum energètic, així com les furgonetes de zero emissions fabricades a la UE. La revisió incorpora, a més, un mecanisme de supercrèdits en l’actualització de les normes de rendiment d’emissions de CO₂. Es tracta d’introduir incentius reguladors que afavoreixin el desenvolupament i la comercialització de determinats vehicles elèctrics, especialment aquells que contribueixin a reforçar la producció industrial europea.
La Comissió Europea s’encarregarà de concretar els requisits tècnics abans de finals de 2027 per garantir que els vehicles elèctrics i híbrids endollables puguin interoperar plenament amb la xarxa elèctrica i les infraestructures de recàrrega.
Híbrids endollables i Euro 7: canvis en el calendari
Un dels elements centrals de la revisió és la flexibilitat que introdueix en el tractament regulador dels híbrids endollables. El mètode de càlcul de les emissions de CO₂ d’aquests vehicles fabricats a la UE es mantindrà sense canvis fins a finals de 2029. A partir de 2030, la metodologia s’actualitzarà anualment mitjançant dades de conducció real.
La modificació pretén evitar que els fabricants hagin d’afrontar canvis immediats en els criteris de mesurament mentre adapten les seves gammes i els seus processos productius a les noves exigències. En la mateixa línia de flexibilització, el text preveu un ajornament de 18 mesos en l’aplicació de la normativa Euro 7 per als vehicles pesants. El resultat és un marc amb més marge d’adaptació per a la indústria, tant en els calendaris de compliment com en determinats requisits tècnics. En termes polítics, la revisió també deixa espai perquè continuïn comercialitzant-se determinats vehicles de gasolina, dièsel i híbrids que compleixin les condicions reguladores corresponents, sense introduir una prohibició immediata i generalitzada d’aquestes tecnologies.
Els legisladors justifiquen els canvis per la necessitat de protegir la competitivitat dels fabricants europeus i evitar que la transició tecnològica es tradueixi en una pèrdua de capacitat industrial. "Aquestes mesures busquen salvaguardar la competitivitat dels fabricants d'automòbils europeus, protegir l'ocupació regional i garantir que el transport sostenible continuï sent accessible", expliquen des de la Eurocambra. Un dels ponents de l'expedient, el eurodiputat Michael Bloss, defensava després de la votació que la indústria travessa un "període de transformació" i que la feina legislativa s'havia d'orientar a "aportar claredat i certesa en la planificació enmig del caos".
Des del Partit Popular Europeu, la espanyola Susana Solís celebrava que l'acord permeti guanyar marge d'adaptació sense renunciar a la transformació del sector. "No és tornar al passat, és guanyar competitivitat sense desmantellar la capacitat industrial que tenim: les nostres fàbriques, els nostres enginyers i els proveïdors de components, que donen feina directa a 1,7 milions de persones a la UE", assenyalava. De fet, els populars havien defensat durant la negociació que el paquet oferís prou flexibilitat per continuar comercialitzant determinats vehicles de combustió i híbrids que compleixin els requisits establerts. Fonts del grup parlamentari que lidera l'alemany Manfred Weber destaquen també com a resultat de la negociació que, en matèria de cotxes d'empresa, no s'hagi incorporat un objectiu vinculant d'electrificació per als Estats membres.
Made in Europe
L'altre gran bloc de la proposta se centra en les flotes corporatives. L'objectiu és accelerar la incorporació de vehicles nets als parcs mòbils de les empreses, que representen una part majoritària de les noves matriculacions a la Unió Europea i constitueixen, per tant, una palanca rellevant per accelerar la renovació del mercat automobilístic.
La iniciativa s’aplicarà als turismes i les furgonetes de nova matriculació adquirits per grans empreses europees. L’àmbit d’aplicació comprèn aquelles companyies que tenen més de 250 empleats i una facturació superior a 50 milions d’euros. Quedaran exclosos determinats vehicles vinculats a funcions essencials de seguretat i de prestació de serveis públics. Entre aquests, figuren els destinats a tasques policials, ambulàncies, bombers i protecció civil, així com els empleats en el manteniment de serveis essencials, l’ús militar o determinats treballs industrials específics.
La proposta incorpora, a més, un criteri de fabricació europea per canalitzar les ajudes públiques. Sota el principi del denominat 'Made in EU', a partir de 2028 els Estats membres no podran concedir suport financer públic a vehicles corporatius que no siguin de zero o baixes emissions i que no compleixin els requisits de fabricació comunitària. Les restriccions abasten diferents instruments de suport, des de les subvencions directes fins a les fórmules de renting i leasing, passant pels avantatges fiscals, els assegurances o les ajudes vinculades a la infraestructura de recàrrega. En els exercicis posteriors, el suport públic quedarà reservat exclusivament als vehicles de zero emissions fabricats a Europa.
La lògica d’aquesta disposició és doble: d’una banda, utilitzar el poder de compra de les grans empreses per accelerar la incorporació de vehicles menys contaminants; de l’altra, garantir que els diners públics destinats a aquesta transformació contribueixin a reforçar la producció industrial dins de la Unió. Amb tot, l’expedient reflecteix les tensions que travessen la política industrial i climàtica europea. La Eurocambra tracta de mantenir el rumb cap a una mobilitat de zero emissions, però introdueix marges de flexibilitat en els calendaris, les tecnologies i les condicions de compliment per evitar que les exigències regulatoris comprometin la competitivitat dels fabricants comunitaris.