Giorgia Meloni s'ha convertit en una de les figures més influents de la dreta europea. Va arribar a la presidència del Consell de Ministres d'Itàlia a l'octubre de 2022 després de la victòria electoral de Fratelli d'Itàlia, formació que lidera i que va passar en pocs anys d'ocupar una posició minoritària a encapçalar el Govern italià.
Nascuda a Roma el 1977, va començar molt jove la seva trajectòria política i va arribar a ser ministra de Joventut durant un dels governs de Silvio Berlusconi. El 2012 va participar en la fundació de Fratelli d'Itàlia.
La seva arribada al Palazzo Chigi la va convertir en la primera dona que presideix un Govern italià.
La immigració, una de les senyes polítiques de Meloni
La política migratòria ha ocupat un lloc central en la seva agenda des de abans d'arribar al poder.
El seu Govern ha defensat una reducció de les arribades irregulars pel Mediterrani, acords més intensos amb països d'origen i trànsit, una major capacitat per executar devolucions i la possibilitat de gestionar part dels procediments fora del territori comunitari.
La mesura que millor representa aquesta estratègia és l'acord entre Itàlia i Albània.
Roma va construir instal·lacions en territori albanès destinades a tramitar procediments relacionats amb determinats migrants interceptats per autoritats italianes. Les instal·lacions romanen sota jurisdicció italiana i han de funcionar d'acord amb el dret italià i europeu.
Què és el anomenat model Albània
El protocol permet a Itàlia utilitzar instal·lacions a Shengjin i Gjadër per a determinats procediments fronterers i de retorn.
El sistema ha trobat obstacles judicials i ha acabat sent analitzat pel Tribunal de Justicia de la Unió Europea. Un advocat general del tribunal va considerar l'abril de 2026 que l'acord pot ser compatible en principi amb el dret europeu sempre que es respectin plenament les garanties i drets dels migrants. L'opinió no equival per si sola a una sentència definitiva.
L'experiment italià ha despertat interès en altres governs europeus i ha alimentat el debat sobre els denominats centres de retorn en tercers països.
Aquest concepte suposa traslladar fora de la UE determinades fases de la gestió migratòria, encara que la fórmula jurídica concreta i les garanties necessàries segueixen sent objecte de debat europeu.
Fronteres més dures, però també immigració legal
El discurs de Meloni se centra especialment en combatre la immigració irregular. Això no significa que Itàlia hagi tancat tota entrada de treballadors estrangers.
El seu Govern ha seguit utilitzant mecanismes d'immigració legal vinculats a les necessitats del mercat laboral italià. La diferència política que planteja Meloni és separar amb més claredat els canals regulars d'entrada dels creuaments irregulars.
Aquesta combinació de més vies seleccionades d'immigració laboral i un enduriment del control irregular explica bona part del seu model.
Per què Meloni pesa cada cop més a Europa
La posició italiana ja no és únicament un debat nacional.
L'enduriment de les polítiques migratòries en diferents Estats membres i l'entrada en vigor del nou marc europeu de migració i asil han apropat algunes discussions comunitàries a propostes que fa pocs anys estaven fonamentalment associades als governs més conservadors.
El model Albània s'ha convertit així en una referència política que altres països observen, tot i que la seva aplicació segueix sotmesa a controls judicials i a les obligacions europees i internacionals en matèria d'asil.