La factura fiscal del decret-llei de vivenda: 2.200 milions a les arques públiques

Segons la informació disponible a 2 d'octubre de 2026, el denominat “decret llei de mesures d'habitatge” correspon al Reial Decret-llei 26/2026, de 29 de setembre, pel qual s'adopten mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge i l'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible. La seva tramitació parlamentària es troba en una fase molt inicial i encara decisiva: pendent del debat i votació de convalidació o derogació al Ple del Congrés, previst per avui divendres 2 d'octubre de 2026, a partir de les 11:00.

Aquest decret forma part d'un paquet de dues normes aprovat pel Consell de Ministres el 29 de setembre (RDL 26/2026 i RDL 27/2026, aquest últim sobre estabilitat dels contractes de lloguer), i publicat escalonadament al BOE els dies 30 de setembre i 1 d'octubre respectivament. El Congrés ha fixat un Ple extraordinari i urgent per sotmetre a convalidació o derogació ambdós textos en votacions separades, tal com expliquen la nota de premsa del Congrés i diverses cròniques parlamentàries (nota del Congrés, Demòcrata).

1. Estat parlamentari actual

La seqüència institucional fins ara és la següent:

• 29 de setembre de 2026: el Consell de Ministres aprova el reial decret-llei de mesures d'habitatge, juntament amb un altre decret sobre estabilitat de contractes de lloguer (segons Moncloa i la comunicació del propi Govern: nota de Moncloa).
• 30 de setembre de 2026: el RDL 26/2026 es publica al BOE (número 241), entra en vigor l'1 d'octubre i comença a produir efectes de forma immediata, encara que amb caràcter condicionat a la seva convalidació posterior (text al BOE i síntesi a Demòcrata).
• 1 d'octubre de 2026: el Congrés anuncia oficialment que el Ple d'avui divendres 2 d'octubre debatrà i votarà la convalidació o derogació dels dos decrets d'habitatge, en una sessió extraordinària específica per a això.

Per tant, en aquest moment:

• El decret llei ja està en vigor perquè ha estat publicat al BOE i ha entrat en vigor en la data prevista per la pròpia norma.
• Però la seva validesa definitiva està pendent de la votació de convalidació al Congrés. No s'ha produït encara ni la convalidació ni la derogació.
• Tampoc s'ha decidit encara si, en cas de convalidació, es tramitarà a més com a projecte de llei per introduir esmenes a través del procediment legislatiu ordinari o d'urgència.

2. Terminis i escenaris per a l’“aprovació definitiva”

En matèria de decrets llei, la Constitució (article 86) i el Reglament del Congrés fixen un marc força clar, que la premsa i el propi Congrés resumeixen així:

• Tot reial decret-llei ha de sotmetre's al Congrés per a la seva convalidació o derogació en un termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació/publicació al BOE.
• La decisió s’adopta per majoria simple: més vots a favor que en contra. Les abstencions redueixen el nombre de suports necessaris.
• En el mateix Ple en què es vota la convalidació, la Cambra pot acordar que el decret es tramiti com a projecte de llei, obrint així una fase posterior d’esmenes, ponència, dictamen de comissió i nou Ple.

Aplicat a aquest cas concret, els terminis i escenaris són:

• Curt termini (avui, 2 d'octubre de 2026): el Congrés decideix si convalida o deroga el RDL 26/2026 i el RDL 27/2026. El Govern ha demanat accelerar al màxim i per això el debat se celebra només uns dies després de la seva aprovació i publicació.
• Si el Congrés deroga el decret: el text quedarà sense efecte cap al futur i la seva tramitació parlamentària es dóna per conclosa. L’“aprovació definitiva” no es produiria; caldria tornar a un nou projecte o decret si el Govern volgués insistir en mesures similars.
• Si el Congrés el convalida i no s’acorda tramitar-lo com a projecte de llei: la convalidació d’avui equivaldria, en la pràctica, a la seva ratificació definitiva com a norma amb rang de llei. No hi hauria més fases parlamentàries, excepte eventuals reformes futures.
• Si es convalida i es tramita com a projecte de llei: les mesures seguirien en vigor, però s’obriria una tramitació ordinària (esmenes, comissió, possible pas pel Senat, nou Ple del Congrés). En aquest escenari no existeix una data tancada d’aprovació definitiva; dependrà del calendari que acordin la Mesa, la Junta de Portaveus i els grups, i podria prolongar-se durant setmanes o mesos.

En resum, avui per avui el decret llei de mesures d'habitatge està en vigor però pendent de la votació de convalidació al Ple extraordinari del Congrés. El termini constitucional de 30 dies perquè la Cambra es pronunciï s’està esgotant de forma molt anticipada, perquè el Govern ha sol·licitat un debat urgent. La veritable “aprovació definitiva” arribarà bé amb aquesta convalidació sense ulterior tramitació, bé —si s’obre la via del projecte de llei— quan culmini el recorregut parlamentari complet, per al qual encara no hi ha un calendari tancat.

Al Congrés dels Diputats, Junts no té competències “propies” diferents de les de qualsevol altre grup parlamentari: les seves facultats vénen determinades per la Constitució, el Reglament del Congrés i la resta de normes parlamentàries. Són competències legals d’un grup, que Junts exerceix en funció dels seus escons i de la seva força política.

1. Iniciativa legislativa i capacitat de proposar normes

• Presentar proposicions de llei: com a grup parlamentari pot registrar proposicions de llei sobre habitatge, fiscalitat o altres àmbits (per exemple, mesures de regulació del lloguer, bonificacions fiscals, canvis en l’IRPF o en impostos especials de competència estatal).
• Presentar proposicions no de llei (PNL): en Ple o en comissió, per fixar posició política o instar el Govern a actuar en matèria d’habitatge (habitatge social, desnonaments, regulació de lloguer turístic) o fiscalitat (reforma tributària, beneficis o incentius).
• Proposar esmenes a projectes i proposicions de llei: quan el Govern o altres grups tramiten normes que afecten habitatge o impostos, Junts pot registrar esmenes a la totalitat (devolució del text) i esmenes parcials (modificant articles concrets, disposicions addicionals, etc.).

2. Funció de control al Govern en habitatge i fiscalitat

• Preguntes escrites i orals: els diputats de Junts poden dirigir preguntes al Govern en les sessions de control del Ple i per escrit, sobre execució de polítiques d’habitatge (plans estatals, ajuts al lloguer, rehabilitació) o sobre decisions fiscals (pujades o baixades d’impostos, beneficis fiscals, impacte territorial).
• Interpel·lacions i mocions: el grup pot presentar interpel·lacions als ministres competents (Habitatge, Economia, Hisenda, Transports si es vincula a habitatge, etc.) i, a partir d’elles, mocions en què es sotmet a votació una posició política sobre l’orientació de la política d’habitatge o la política fiscal.
• Sol·licitar compareixences: té dret a demanar la compareixença de membres del Govern i alts càrrecs a les comissions competents (per exemple, Hisenda o Habitatge) perquè expliquin projectes normatius, execució pressupostària o programes d’ajuts.

3. Paper a les comissions i en l’elaboració tècnica

Les decisions legislatives en habitatge i fiscalitat es treballen sobretot a comissions (Hisenda, Economia, Habitatge o les que es creïn ad hoc). Allà Junts:

• Participa amb els seus diputats en els debats de ponència i comissió, defensant esmenes i transaccions en textos que regulen lloguer, habitatge protegit, deduccions fiscals, tipus impositius, etc.
• Negocia el contingut de les lleis mitjançant acords amb altres grups: el Reglament no distingeix entre “majories” i “bisagres”, però en la pràctica l’aritmètica parlamentària pot donar a Junts poder de bloqueig o d’impuls si els seus vots són necessaris per aprovar o rebutjar lleis clau.
• Pot promoure compareixences d’experts (col·lectius d’habitatge, associacions fiscals, col·legis professionals, etc.) a les comissions, per influir en la redacció final dels textos.

4. Capacitat en els Pressupostos Generals de l’Estat

En matèria fiscal i de despesa en habitatge, el moment clau són els Pressupostos Generals de l’Estat:

• Junts pot presentar esmenes a la totalitat del projecte de Pressupostos (rebuig global del text).
• Pot registrar esmenes parcials per modificar figures tributàries (tipus, deduccions, bonificacions) o per reasignar partides, per exemple, incrementant dotacions per habitatge social, rehabilitació o ajuts al lloguer.
• Els seus vots poden ser decisius perquè el projecte pressupostari prosperi o fracassi, la qual cosa atorga capacitat de condicionar el disseny de la política fiscal i d’habitatge del Govern.

5. Límits competencials: Estat vs. comunitats autònomes

Les “competències legals en habitatge i fiscalitat” no signifiquen que Junts legisli en nom de la Generalitat o dels ajuntaments. Al Congrés:

• Només pot actuar sobre les matèries de competència estatal (bases de l’ordenació del crèdit, legislació civil bàsica que afecta contractes de lloguer, marc general dels tributs estatals, normativa pressupostària, etc.).
• Pot, això sí, defensar els interessos i la posició de Catalunya en aquestes normes, proposant clàusules de salvaguarda, règims específics o referències a les competències autonòmiques en habitatge i tributs propis o cedits.

6. Drets polítics generals del grup

A més del que s’ha dit, Junts comparteix amb la resta de grups:

• Dret a temps d’intervenció en Ple i comissions per defensar la seva posició en qualsevol debat, inclosos els d’habitatge i fiscalitat.
• Participació a la Junta de Portaveus, on es decideix l’agenda del Ple i, per tant, el calendari de debats i votacions de normes rellevants.
• Facultat de recórrer a instruments de control polític més intensos (per exemple, suport a iniciatives de reprovació o comissions d’investigació quan es vinculin a gestió d’habitatge o fiscalitat), sempre dins de les regles comunes del Reglament.

En síntesi, Junts no té competències “especials” pròpies sobre habitatge o fiscalitat, però sí totes les eines legals d’un grup parlamentari per proposar, esmenar, controlar i condicionar la normativa estatal i les polítiques del Govern en aquests àmbits.

La nova deducció estatal per a llogaters s’introdueix en el Reial Decret‑llei 26/2026, de 29 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a la protecció de la funció social de l’habitatge i l’ampliació de l’oferta d’habitatge assequible, publicat al BOE el 30 de setembre de 2026 (text al BOE). A partir d’aquesta norma, els llogaters que compleixin certs requisits poden deduir en l’IRPF el 10 % de les quantitats pagades pel lloguer del seu habitatge habitual.

1. Tipus de contracte i habitatge

• La deducció s’aplica al lloguer d’habitatge habitual, no a lloguers de temporada, per habitacions ni a allotjaments turístics.
• El contracte ha d’encaixar en la definició d’arrendament d’habitatge habitual de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), tal com la reforma del propi decret‑llei reforça: ús com a residència permanent, no com a estada temporal.
• El contribuent ha de ser llogater en aquest contracte i pagar efectivament la renda el import de la qual va a deduir.

2. Límits d’ingressos del llogater

• Només s’hi poden acollir qui tinguin una base imposable inferior a 33.007,20 € anuals (suma de base general i de l’estalvi en l’IRPF).
• La base màxima sobre la qual s’aplica el 10 % és:
  • 11.630 € de lloguer anual per a contribuents amb base imposable de fins a 23.007,20 €.
  • Entre 23.007,20 i 33.007,20 €, aquesta base màxima es va reduint progressivament fins a arribar a zero en el límit superior.
• Per sobre de 33.007,20 € de base imposable no hi ha dret a la deducció estatal.

3. Requisit sobre la titularitat d’altres habitatges

La norma introdueix una condició addicional rellevant sobre la propietat d’immobles:

• Durant almenys la meitat del període impositiu, ni el llogater ni els membres de la seva unitat familiar poden ser:
  • Titulars de la totalitat del domini, o
  • Titulars d’un dret real d’ús o gaudi
  sobre un altre habitatge situat a menys de 50 quilòmetres de l’habitatge llogat.
• Es preveu una excepció quan una resolució administrativa o judicial impedeixi utilitzar aquest altre habitatge com a residència (per exemple, inhabitabilitat, precinte, etc.).

4. Altres requisits formals i compatibilitats

• Residència habitual: l’habitatge llogat ha de ser la residència habitual del contribuent segons els criteris generals de l’IRPF (ocupació efectiva i permanent, empadronament coherent, etc.).
• Edat: el reial decret‑llei i les informacions oficials no estableixen un límit d’edat específic per accedir a aquesta deducció estatal.
• Forma de pagament: la norma no introdueix requisits especials (transferència, efectiu, etc.) més enllà dels generals de l’IRPF: el contribuent ha de poder acreditar les quantitats satisfetes (rebuts, transferències, justificants).
• Registre o dipòsit de fiança: el text que regula la deducció no exigeix, com a condició pròpia de la deducció, que el contracte estigui inscrit en un registre específic ni que s’acrediti el dipòsit de la fiança en un organisme concret; s’apliquen les obligacions generals de la normativa d’arrendaments i de cada comunitat autònoma.
• NIF de l’arrendador: no es fixa un requisit addicional específic, però, com en qualsevol deducció vinculada a pagaments, en la declaració de la renda s’haurà d’identificar l’arrendador i el contracte perquè la deducció sigui verificable per l’Administració tributària.
• Compatibilitats: la deducció estatal és compatible amb deduccions autonòmiques per lloguer, sempre que es compleixin simultàniament els requisits que marqui cada comunitat autònoma.

5. Àmbit temporal i entrada en vigor

• El Reial Decret‑llei 26/2026 s’aprova en el Consell de Ministres del 29 de setembre de 2026 i es publica al BOE el 30 de setembre de 2026.
• La seva entrada en vigor general es produeix l’endemà de la publicació, però la disposició que crea la deducció fixa que aquesta s’aplica amb efectes des de l’1 de gener de 2026 per a exercicis no prescrits.
• En la pràctica, la deducció s’aplicarà per primera vegada en la declaració de la Renda de 2026, que es presentarà a la primavera de 2027, sobre les rendes de lloguer satisfetes al llarg de 2026 que compleixin els requisits.

Resumint: podrà beneficiar-se el llogater que tingui un contracte d’habitatge habitual, ingressos moderats (per sota de 33.007,20 € de base imposable), no disposi d’un altre habitatge proper en propietat o amb dret d’ús i pugui acreditar les rendes pagades pel lloguer durant l’exercici.