L'exportaveu del Govern marroquí Mustapha El Khalfi ha introduït un nou element en el debat sobre la crisi migratòria de Ceuta. El que va ser ministre de Comunicació entre 2012 i 2019 ha vinculat públicament l'entrada massiva registrada el passat 30 de juliol amb la tramitació a Espanya d'una proposició de llei per concedir la nacionalitat espanyola a sahrauís nascuts abans de 1977.
En una entrevista concedida a la televisió marroquina, El Khalfi considera que ambdós esdeveniments representen "un important punt d'inflexió estratègic" en les relacions entre Espanya i Marroc. El seu plantejament no coincideix amb la posició oficial expressada pel Govern espanyol, que ha rebutjat que la iniciativa parlamentària sobre el Sàhara expliqui el que ha passat a Ceuta.
El Khalfi apunta a dos factors darrere del que ha passat a Ceuta
L'exministre marroquí situa un primer element en la interpretació que es va fer a les xarxes socials d'una sentència del Tribunal Suprem del 29 de juny relacionada amb les devolucions de persones que arriben al territori espanyol per mar.
Segons la seva versió, aquella resolució va ser utilitzada per xarxes de tràfic de persones i per perfils anònims a les xarxes socials per difondre missatges que animaven a creuar cap a Ceuta. El Khalfi sosté a més que les eines d'Intel·ligència Artificial faciliten actualment la creació massiva de perfils falsos destinats a amplificar aquest tipus de missatges.
Però l'antic portaveu afegeix un segon factor de caràcter polític: la proposició de llei sobre la nacionalitat dels sahrauís.
El Khalfi sosté que l'admissió a tràmit d'aquesta iniciativa el passat 23 de juliol es va produir sobre un "terreny fèrtil" prèviament existent a Marroc i va poder contribuir, segons la seva interpretació, a l'escenari que va desembocar en els creuaments massius a finals de mes.
La nacionalitat dels sahrauís, el nou focus de tensió
La proposició de llei va ser impulsada per Sumar i busca facilitar l'accés a la nacionalitat espanyola a persones nascudes al Sàhara Occidental quan el territori estava administrat per Espanya.
El Khalfi calcula que inicialment podria beneficiar unes 8.000 persones nascudes abans de 1977, tot i que eleva la xifra potencial fins a les 200.000 si el dret arriba també a determinats descendents. Aquestes quantitats són estimacions expressades pel propi exministre marroquí i no un càlcul oficial del Govern espanyol.
Per a Rabat, la qüestió resulta especialment sensible pel conflicte del Sàhara Occidental. Marroc considera el territori part de la seva sobirania, mentre que el Front Polisari defensa la celebració d'un procés d'autodeterminació.
El temor expressat per El Khalfi és que la concessió de ciutadania espanyola permeti consolidar dins i fora d'Espanya una comunitat sahrauí amb capacitat per defensar políticament posicions contràries a les de Marroc.
"Un nou focus de suport al separatisme" a Espanya
L'exministre formula la seva preocupació en termes estratègics. "Quan estudiàvem Relacions Internacionals, se'ns deia que quan es resol un problema, sovint se'n crea un altre", afirma.
Segons el seu raonament, Espanya pot haver modificat la seva posició sobre el Sàhara apropant-se a les tesis marroquines des de 2022 i, al mateix temps, generar mitjançant aquesta iniciativa legislativa "un nou focus de suport al separatisme".
"Aquest és un desenvolupament difícil i potencialment greu", sosté El Khalfi, que considera que tant el que ha ocorregut a Ceuta com la qüestió de la nacionalitat espanyola per als sahrauís constitueixen "dos esdeveniments molt importants i potencialment perillosos" per a les relacions entre Madrid i Rabat.
L'antic ministre pertany al Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), formació islamista que va governar Marroc durant bona part de la passada dècada i que va passar a l'oposició després de la seva forta derrota electoral el 2021. Les seves paraules, per tant, no equivalen a una declaració oficial de l'actual Govern marroquí.
Albares rebutja que la llei de nacionalitat expliqui la crisi
La interpretació de l'exportaveu marroquí xoca directament amb la defensada pel ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Durant la seva compareixença del divendres al Congrés, Albares va negar que la crisi de Ceuta estigués relacionada amb el malestar de Rabat per la nacionalitat dels sahrauís, amb l'aproximació d'Espanya a Algèria o amb la disputa sobre on s'ha de celebrar la final del Mundial de futbol.
"Cap d'aquestes qüestions té res a veure amb el que ha succeït a Ceuta", va assegurar el ministre.
Albares va defensar a més que la concessió de la nacionalitat és una decisió sobirana de les Corts Generals i va recalcar que Espanya té dret a mantenir bones relacions tant amb Marroc com amb Algèria.
El Govern assenyala a les xarxes socials i la desinformació
La tesi defensada per Exteriors posa el focus fonamentalment en les campanyes desenvolupades a través de xarxes socials.
Albares ha parlat d'una possible "guerra cognitiva" i ha citat la difusió de bulos, perfils anònims i missatges amplificats des de diferents plataformes com a elements que van contribuir a mobilitzar desenes de milers de persones cap a la frontera.
Al mateix temps, el ministre ha defensat la col·laboració actual amb Marroc i ha assegurat mantenir contacte pràcticament diari amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, amb dos objectius prioritaris: facilitar el retorn dels qui romanen irregularment a Ceuta i evitar que torni a produir-se una situació com la del 30 de juliol.
Les declaracions d'El Khalfi obren així una nova interpretació sobre l'origen de la crisi. Mentres el Govern espanyol nega que existeixi una connexió política entre la iniciativa sobre els sahrauís i els esdeveniments de Ceuta, una figura rellevant de l'anterior Executiu marroquí sí estableix públicament aquest vincle, en un moment especialment delicat per a les relacions entre ambdós països.