L'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) ha advertit aquest diumenge que, transcorreguts 25 anys des de l'inici de la guerra a Afganistan el 7 d'octubre de 2001, els Estats Units i els seus aliats en la coalició continuen sense garantir una "justícia real" ni oferir "reparació" pels crims de guerra i altres abusos greus comesos durant el conflicte, segons detalla en una cronologia dels seus informes sobre el país.
Després dels atemptats d'Al Qaeda de l'11 de setembre contra els Estats Units, Washington va autoritzar l'ús de "mètodes d'interrogatori" contra "presumptes militants" que, tal com denuncia HRW en la seva nota de premsa, equivalien a "tortura". L'organització va documentar "actes de tortura" i altres "mals tractes" perpetrats per forces nord-americanes a Afganistan, entre ells "pallisses, humiliacions, simulacres d'ofegament, privació del son i simulacres d'execució". Nombrosos civils arrestats van ser excarcelats únicament després de passar mesos o anys detinguts, sense que es presentessin càrrecs en la seva contra.
HRW sosté ara que el Govern nord-americà "mai" ha rendit "compte plenament" ni ha ofert "indemnització per aquests abusos".
"25 anys després, els afganesos torturats sota custòdia nord-americana i les famílies de qui van morir injustament continuen sense tenir una via clara per presentar reclamacions o obtenir reparació per part del govern dels Estats Units", ha assenyalat la directora associada per Àsia de Human Rights Watch, Patricia Gossman.
Els Estats Units sí que va portar a judici alguns militars per homicidis il·legítims, com el sergent Rober Bales, condemnat el 2012 per l'assassinat de 16 civils afganesos a Kandahar, o els integrants del conegut com a 'Kill Team', sentenciats en la seva totalitat, amb penes diverses, per matar a 15 civils afganesos a la mateixa província el 2010.
No obstant això, tal com recorda HRW, l'aleshores president nord-americà Donald Trump va concedir l'indult a diversos soldats condemnats per "homicidis il·legítims", entre ells el tinent Clint Lorance i el major Mathew Golsteyn. "Les successives administracions nord-americanes han ocultat aquests greus abusos, deixant els més afectats sense indemnització ni justícia", ha denunciat Gossman.
L'organització també retreu a les forces de la coalició internacional que hagin fet "poc" per abordar de manera efectiva els "greus abusos" comesos pel seu propi "personal militar". Encara que Austràlia i Regne Unit han posat en marxa investigacions sobre "presumptes execucions sumàries" i "mals tractes" a civils, HRW considera que els avenços han estat "lents".
Austràlia va difondre fa sis anys la seva Investigació Independent sobre Afganistan, centrada en els "presumptes crims de guerra" de les seves Forces Armades, però, segons denuncia l'ONG, només s'ha detingut a dos militars des de llavors. Regne Unit, per la seva banda, va crear una recerca independent sobre "crims de guerra", encara que limitada a un període de tres anys, del 2010 al 2013.
Responsabilitat dels talibans i altres grups armats
El comunicat de HRW també responsabilitza els talibans i altres formacions insurgents d'atacs contra la població civil que van causar "milers de morts i ferits entre els civils" al llarg del conflicte. Les forces talibans van assassinar "dones funcionàries i periodistes" i van atemptar contra "ambaixades, hotels, centres de votació i organitzacions d'ajuda humanitària". L'ús indiscriminat d'artefactes explosius improvisats a carreteres i àrees poblades es va convertir en una de les "principals causes de mort i lesions entre la població civil".
Segons HRW, els talibans no van reclamar "responsabilitats" als seus combatents pels "abusos comesos". Altres grups armats, incloent una filial d'Estat Islàmic, van perpetrar "atemptats suïcides" contra la "comunitat hazara i altres minories", afegeix l'ONG.
El Tribunal Penal Internacional (TPI) va obrir una investigació sobre possibles crims de guerra i de lesa humanitat comesos a Afganistan des de l'1 de maig de 2003 per totes les parts implicades: talibans, Estat Islàmic, forces governamentals afganes, així com l'Exèrcit i l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units. L'Administració Trump va rebutjar qualsevol intent d'examinar presumptes crims atribuïts a personal nord-americà i va imposar sancions a jutges i fiscals del TPI.
Al octubre de 2025, el Consell de Drets Humans de l'ONU va decidir crear un mecanisme d'investigació independent per Afganistan, amb el mandat de recopilar, consolidar, preservar i analitzar proves de crims internacionals —tant passats com en curs— comesos per totes les parts, a més de preparar expedients que facilitin futurs processos judicials.
"Estats Units i els altres països que van participar en la guerra d'Afganistan haurien d'investigar i processar adequadament els presumptes crims de guerra comesos per les seves forces, així com oferir una reparació apropiada a les víctimes d'abusos i a les seves famílies", ha conclòs Gossman.