El comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, ha defensat aquest dimecres la posada en marxa d'un Consell Europeu de Seguretat, prenent com a referència el model del Consell de Seguretat de Nacions Unides, amb membres permanents i rotatoris. L'objectiu seria agilitzar l'adopció de decisions en defensa i reforçar la capacitat de reacció del continent davant qualsevol amenaça a la seva seguretat.
Durant la seva intervenció en la cinquena edició del "Forum on the Future of the EU", organitzat per Equip Europa a Brussel·les, Kubilius ha plantejat que Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i, en un futur, Regne Unit o Ucraïna, disposin d'un seient permanent en aquest òrgan. La resta d'Estats s'anirien incorporant de forma rotatòria, amb l'objectiu d'assegurar una representació europea el més àmplia possible.
"Així hauria de veritat una plataforma que permeti prendre decisions ràpides sobre les qüestions més importants (...) Veig la necessitat d'entendre que les institucions i els mecanismes de decisió que hem creat fins ara ja no serveixen (per al que ve). Hem de trobar una altra arquitectura", ha assenyalat el comissari en el seu discurs.
Segons ha recordat, la idea d'un format restringit similar al Consell de Seguretat de l'ONU ja va ser plantejada fa anys pel president francès, Emmanuel Macron, i l'aleshores cancellera alemanya, Angela Merkel. Es tractaria de reunir les principals potències europees juntament amb altres socis que anirien rotant, evitant que cada decisió depengui dels Vint-i-set de la UE.
Kubilius ha recolzat d'aquest mode la proposta llançada al setembre per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va anunciar la seva intenció de promoure un Consell Europeu de Seguretat en el qual se seuen els líders de la UE juntament amb socis com Regne Unit, Canadà, Noruega o Ucraïna, amb l'objectiu de coordinar respostes davant amenaces al continent, encara que sense concretar llavors ni la seva composició ni el seu sistema de votació.
"Jo ho anomeno Unió Europea de Defensa, però es digui com es digui (...) en la meva opinió potser necessitaríem un nou tractat intergovernamental", ha apuntat. Ha explicat que la seva proposta passa per una estructura de dos nivells: una espècie d'assemblea general, on estarien tots els països participants, i un consell reduït amb membres permanents i rotatoris, les decisions dels quals, en determinats supòsits, haurien de ser refrendades per l'òrgan més ampli.
Reclama un major lideratge de les grans potències europees
Questionat sobre el risc que un Consell Europeu de Seguretat amb seients permanents pugui deixar en segon pla els Estats més petits, en especial els bàltics per la seva proximitat a Rússia, Kubilius ha rebutjat aquesta crítica i ha defensat que un mecanisme de decisió més eficaç reforçaria també la protecció d'aquests països.
"No em preocupa que els països més grans assumeixin responsabilitats específiques en la defensa col·lectiva europea. Em preocupa que no estiguin exercint aquest lideratge", ha subratllat el comissari, originari de Lituània, un dels Estats petits de la UE. En aquesta línia, ha insistit que Europa necessita una direcció política capaç d'adoptar decisions conjuntes i deixar enrere l'actual fragmentació de les seves polítiques de defensa.
Per il·lustrar aquesta descoordinació, Kubilius ha recorregut a una comparació amb els Estats Units, plantejant què passaria si Washington optés per desmantellar el seu Exèrcit federal i substituir-lo per 50 exèrcits estatals, cadascun amb les seves pròpies estratègies i pressupostos militars.
"¿Els Estats Units serien més forts o més febles en defensa? La meva resposta és molt clara: més febles", ha conclòs, defensant que Europa ha d'avançar cap a una integració militar més profunda i una direcció política comuna que permeti superar la dispersió actual de les seves capacitats de defensa.