Els indecisos del 29N: què revela el CIS sobre qui encara no té decidit el seu vot

El 17,3% dels enquestats en l'últim baròmetre del CIS encara no té decidit el seu vot per al 29N. La major indecisió es dóna entre els antics votants de Sumar, però també es mostren nivells alts entre votants de PP i PSOE.

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

A menys de set setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, el 17,3% dels espanyols encara no sap a quin partit votarà, segons el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El percentatge equival aproximadament a un de cada sis entrevistats i constitueix una de les principals incògnites de la campanya electoral.

Estudi, elaborat a partir de 5.025 entrevistes, permet identificar d'on provenen aquests indecisos a través del record de vot de les eleccions generals de juliol de 2023. Les dades mostren diferències entre els electorats dels principals partits, especialment en l'espai a l'esquerra del PSOE.

L' indecisió no s'ha de confondre amb l'abstenció. A més del 17,3% que respon que encara no sap a qui votar, un 5,1% d'enquestats afirma que no acudiria a les urnes, un 3,2% votaria en blanc, un 1,9% emetria un vot nul i un 2,6% no contesta. 

Sumar concentra la major indecisió entre els grans partits

El 21,8% de qui recorden haver votat a Sumar el 2023 encara no té decidit el seu vot. És el percentatge més elevat entre els electorats dels quatre principals partits estatals d'aquelles eleccions. Només el 30,3% assegura que tornaria a votar a Sumar el 29N. La resta es reparteix entre diferents opcions: un 16,3% votaria a Podemos, un 12,5% al PSOE i un 4% a una possible coalició d'esquerres. Així, els antics electors de Sumar són un dels grups amb major indecisió.

En el cas del PP, el 15,6% dels seus votants de 2023 roman indecís, mentre que un 62,7% declara que tornaria a votar als populars. El 13,4% s'inclina per Vox, d'acord amb les respostes directes recollides en l'enquesta.

Entre qui van votar al PSOE, el 14,5% encara no sap a qui donarà suport el 29N. El 63,6% manté la seva intenció de votar als socialistes, mentre que el 4,7% optaria pel PP i el 3,2% per Sumar.

Vox presenta un percentatge d'indecisió inferior, del 8,9% entre els seus antics electors. El 73,2% repetiria el seu vot, el 8% s'inclina pel PP i el 5,3% menciona a Se Acabó la Fiesta.

Quants indecisos hi ha en cada electorat

La següent taula recull el percentatge de persones que contesten "No sap encara" a la pregunta sobre la seva intenció de vot, desglossat segons el partit al qual recorden haver votat en les generals de 2023.

Vot en 2023 Indecisos a octubre de 2026
Sumar 21,8%
PP 15,6%
PSOE 14,5%
ERC 14,4%
Junts 31,1%
EAJ-PNV 10,9%
EH Bildu 10,3%
Vox 8,9%
BNG 8,1%
Total d'entrevistats 17,3%


Junts registra un 31,1% d'indecisió entre qui recorden haver-lo votat el 2023, tot i que aquest resultat s'ha d'interpretar amb cautela perquè el creuament correspon a un grup reduït de 61 entrevistats. La mateixa precaució s'aplica a altres partits d'àmbit territorial amb mostres petites.

No tenir decidit el vot no significa mancar de preferències

El CIS introdueix una segona pregunta per a qui no menciona una candidatura en la seva intenció directa de vot, incloent els indecisos, qui no votaria, qui optaria pel blanc o el nul i qui no contesta.

Entre qui no expressen una intenció directa de vot, el 40% dels que van votar al PSOE el 2023 continua sentint simpatia pels socialistes, mentre que el 37,3% dels antics votants del PP menciona els populars. En el cas de Vox, el percentatge se situa en el 10,3%, i entre qui van votar a Sumar, el 20,6% manifesta simpatia per aquesta formació. Aquests percentatges es calculen únicament sobre els antics votants de cada partit que no han declarat una candidatura en la seva intenció de vot.

No obstant això, el 44,3% del total d'electors no sent simpatia per cap partit, mentre que un 5,7% no sap què respondre i un 6,4% no contesta. Aquests percentatges corresponen al conjunt de persones sense una candidatura declarada en la primera pregunta, no exclusivament a qui es consideren indecisos.

Aquesta distinció és important, ja que sentir simpatia per una formació no equival a tenir decidit el vot. El CIS utilitza aquesta informació per construir la variable denominada "vot més simpatia", que amplia les respostes directes, però no permet assegurar que tots aquests electors acabaran votant al partit mencionat.

Una incògnita per la campanya del 29N

El baròmetre d'octubre situa el PSOE en el 34% d'estimació de vot, davant del 22,2% del PP i el 17,1% de Vox. Sumar arriba al 6,1% i Podemos al 3,1%, segons el càlcul publicat per l'organisme.

Aquests percentatges són diferents de la intenció directa expressada pels enquestats, que inclou les respostes de qui encara no han escollit partit. L'estimació oficial incorpora ajustos estadístics i no s'ha d'interpretar com un repartiment proporcional dels indecisos.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els pròxims passos legislatius i terminis previstos per a la convocatòria oficial i celebració de les eleccions generals del 29 de novembre?

La convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre de 2026 ja és oficial. El Reial Decret 806/2026, de 5 d’octubre, dissol el Congrés i el Senat i convoca eleccions a ambdues Càmeres; es va publicar al BOE el 6 d’octubre, moment des del qual regeix el calendari fixat per la Constitució i la LOREG.
Pots consultar el decret al BOE i la nota explicativa del Congrés en aquesta nota de premsa.

1. Actes ja realitzats i marc legal

  • Disolució de les Corts: el decret de 5 d’octubre dissol el Congrés i el Senat elegits el juliol de 2023 i obre un període electoral de 54 dies fins al 29 de novembre, conforme a la LOREG.
  • Convocatòria oficial: la publicació al BOE del 6 d’octubre posa en marxa tots els terminis electorals (cens, candidatures, campanya, vot per correu, escrutini, etc.).
  • Òrgans en funcions: només roman en actiu la Diputació Permanent, que assumeix competències limitades (fonamentalment sobre decrets llei i estats d’alarma, excepció i setge) mentre no es constitueixin les noves Càmeres.

2. Pròxims passos fins al registre definitiu de candidatures

A partir del 6 d’octubre s’articula un primer bloc d’efemèrides, resumit en el calendari que recull el diari Demòcrata i que deriva de la LOREG:
  • Fins al 16 d’octubre: termini perquè els partits comuniquin a la Junta Electoral les coalicions electorals amb què vulguin concórrer (finestra de deu dies des de la convocatòria).
  • Del 21 al 26 d’octubre: presentació de candidatures al Congrés i al Senat davant les juntes electorals competents.
  • 28 d’octubre: publicació de les candidatures presentades en els butlletins oficials.
  • 2 de novembre: proclamació oficial de les candidatures després de la revisió de requisits i la resolució de possibles defectes.
  • 3 de novembre: publicació de les candidatures proclamades.
Paral·lelament, es desenvolupen altres terminis tècnics:
  • Cens electoral: el cens de referència és el tancat a 1 d’agost; la consulta i presentació de reclamacions es realitza, en general, entre el 12 i el 19 d’octubre, segons les notes de l’INE i diferents ajuntaments.
  • Designació de meses: els ajuntaments efectuaran els sorteigs de membres de mesa i notificacions dins dels marges previstos per la LOREG després de la proclamació de candidatures.

3. Campanya electoral, vot per correu i jornada electoral

Segons el Reial Decret 806/2026 i la informació institucional:
  • 13 de novembre, 00:00 h: inici oficial de la campanya electoral, de quinze dies de durada.
  • 27 de novembre, 24:00 h: fi de la campanya. A partir d’aquest moment regeix la jornada de reflexió del dissabte 28 de novembre, en què no es pot demanar el vot.
  • Vot per correu:
    • Des del 6 d’octubre i fins al 19 de novembre es pot sol·licitar el vot per correu, segons detalla Demòcrata basant-se en Correus.
    • A partir del 9 de novembre s’envia la documentació electoral als sol·licitants.
    • El 25 de novembre és la data límit ordinària per dipositar el vot per correu a les oficines de Correus.
  • 29 de novembre: jornada electoral. Els col·legis obriran de 9:00 a 20:00, i a l’hora de tancament es realitzarà l’escrutini provisional a les meses.

4. Escrutini, proclamació d’electes i constitució de les Càmeres

Després del 29N s’obre la fase de tancament del procés:
  • Des del 2 de desembre: començament de l’escrutini general per les juntes electorals, revisant els resultats mesa a mesa i els vots emesos des de l’exterior.
  • Proclamació d’electes: un cop finalitzat l’escrutini i resoltes les reclamacions contenciós-electorals, es procedeix a la proclamació definitiva de diputats i senadors.
  • 23 de desembre de 2026, 10:00 h: sessió constitutiva del Congrés i del Senat, fixada en el propi Reial Decret 806/2026 i emmarcada en el límit constitucional de 25 dies posteriors a les eleccions. En ella s’escullen les Taules d’ambdues Càmeres i els parlamentaris adquireixen la condició plena d’electes.

5. Investidura i possibles escenaris posteriors

Constituïdes les Càmeres, s’obre l’últim tram polític:
  • El Congrés comunicarà els resultats al rei, que iniciarà consultes i proposarà un candidat a la Presidència del Govern.
  • Se celebrarà el debat d’investidura, amb una primera votació de majoria absoluta i una eventual segona votació de majoria simple.
  • Si cap candidatura aconsegueix la confiança en el termini de dos mesos des de la primera votació, la Constitució preveu una nova dissolució i convocatòria automàtica d’eleccions.
En síntesi, els passos legislatius clau ja donats són la dissolució de les Corts i la convocatòria mitjançant decret; a partir d’aquí, tot el calendari fins al 29N i la constitució de les noves Càmeres està reglamentat i en execució conforme a la LOREG.

Em pots desglossar, article per article de la LOREG, els preceptes que fixen aquests terminis del calendari electoral del 29 de novembre? Què pot i què no pot fer la Diputació Permanent durant aquest període electoral fins a la constitució de les noves Corts? Com afectarà aquest calendari electoral a la tramitació dels decrets llei d’habitatge que el Govern vol tornar a aprovar?

Quines competències i atribucions té el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) segons la legislació espanyola?

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) és, segons la legislació espanyola, un organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, la finalitat principal del qual és l’estudi científic de la societat espanyola. El seu marc jurídic bàsic ve donat per la Llei 39/1995, de 19 de desembre, d’Organització del CIS, i pel Reial Decret 1214/1997, de 18 de juliol, sobre organització del CIS, aquest últim modificat, entre altres, pels Reials Decrets 923/2009, 485/2022 i 166/2025.

Finalitat i principis d’actuació

La Llei 39/1995 (art. 1) defineix el CIS com a organisme autònom adscrit al Ministeri de la Presidència, amb la finalitat d’estudiar científica i empíricament la societat espanyola. Tant la Llei com el Reial Decret 1214/1997 subratllen que la seva actuació ha de regir-se pels principis d’objectivitat, neutralitat i imparcialitat, igualtat d’accés a les dades, respecte als drets de la ciutadania i al secret estadístic. Reformes recents afegeixen principis de transparència, participació, qualitat, rigor científic, ètica professional i servei a l’interès general.

Funcions materials bàsiques

De la Llei 39/1995 i del Reial Decret 1214/1997 se’n desprenen com a funcions nuclears del CIS:

  • Realització d’estudis sociològics que contribueixin al coneixement científic de la societat espanyola i, quan correspongui, de la realitat social de les Comunitats Autònomes.
  • Elaboració de diagnòstics sobre situacions i problemes socials que serveixin d’orientació als poders públics en les seves iniciatives normatives i executives.
  • Programació, disseny i execució d’enquestes i altres estudis empírics (inclosos els baròmetres i estudis electorals) com a mètode principal d’investigació.
  • Creació i manteniment de bases de dades en les matèries de la seva competència, constituint un banc de dades que integra els resultats anonimitzats de les seves enquestes i estudis qualitatius.
  • Difusió de resultats mitjançant publicacions (revistes, llibres, butlletins, etc.) i altres vies de comunicació científica.
  • Foment de la recerca social aplicada (convocatòria de beques, ajuts i premis, organització de cursos i seminaris) i col·laboració amb universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.
Enquestes, baròmetres i estudis electorals

La Llei 39/1995 regula específicament la investigació mitjançant enquestes. S’estableixen principis com la voluntarietat de les respostes, especialment en qüestions polítiques, religioses, ideològiques o relatives a la intimitat; la transparència investigadora (informar qui realitza l’estudi i amb quins fins); l’especialitat en l’ús de la informació exclusivament per a fins d’investigació; i l’obligació de protegir les dades personals.

El Reial Decret 1214/1997 desenvolupa aquesta matèria: les enquestes no poden contenir dades que permetin la identificació personal i, un cop tractades tècnicament, han d’incorporar-se al banc de dades del CIS. La normativa fixa terminis màxims perquè els resultats estiguin disponibles (en general, tres mesos des del final del treball de camp) i detalla les condicions d’accés: qualsevol persona física o jurídica pot sol·licitar informació, subjecta a límits derivats de la protecció de dades, del secret estadístic i de la pròpia operativitat del servei.

En relació amb les enquestes d’intenció de vot, valoració de partits i de líders polítics, la Llei 39/1995 obliga el CIS a remetre un avanç provisional de resultats a les Corts Generals (i, quan correspongui, a les assemblees legislatives autonòmiques) en un termini breu després de finalitzar el treball de camp i la gravació de dades. A més, durant els períodes electorals, la Llei i el Reial Decret disposen que el CIS ha d’ajustar la seva actuació al que determini l’Administració Electoral i al que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General, podent publicar sondejos només en els termes d’aquesta última.

Relació amb les Corts i difusió de dades

Una nota distintiva del CIS és la seva estreta vinculació amb les Corts Generals. L’organisme ha de remetre:

  • Una memòria anual sobre l’execució del seu programa d’activitats.
  • Cada tres mesos, la relació de treballs finalitzats i ingressats al banc de dades.
  • Avanços provisionals de les enquestes electorals i de valoració política.

A més, Diputats i Senadors poden sol·licitar dades, informes o documents necessaris per al desenvolupament de les seves funcions parlamentàries. Tot això s’articula sense perjudici del principi de públic i igual accés al banc de dades per part del conjunt de la societat, amb el límit de la protecció de dades personals i de la qualitat i operativitat del servei.

Organització interna i atribucions de govern

El Reial Decret 1214/1997, en la seva redacció vigent, detalla l’estructura orgànica del CIS i les atribucions dels seus òrgans:

  • Una Presidència, màxim òrgan de govern, a qui correspon la direcció superior de l’organisme, la representació institucional, l’elaboració del programa anual i l’execució del pressupost, l’aprovació de la memòria, la subscripció de convenis de recerca, la contractació i altres competències de personal i gestió.
  • Una Direcció General de Coordinació i Investigació, responsable de planificar i executar els projectes d’investigació, dirigir treballs de camp i processos de dades, vetllar pel compliment de les normes de transparència i reutilització de la informació, i coordinar l’activitat tècnica.
  • Departaments de Tecnologies de la Informació i Comunicacions, de Banc de Dades i de Publicacions i Foment de la Recerca, amb funcions específiques en matèria de gestió de sistemes d’informació, preservació i explotació del banc de dades, edició i difusió de publicacions, i organització d’activitats científiques i formatives.
  • Una Secretaria General, encarregada de la gestió econòmica-administrativa ordinària, de la preparació del pressupost i de la memòria, així com de la capitania de personal per delegació.
  • Un Consell Assessor, òrgan consultiu compost per persones de reconegut prestigi en ciències socials, amb la funció d’assessorar sobre projectes i programes de treball, conèixer l’activitat científica desenvolupada i formular propostes.

En conjunt, aquest entramat normatiu configura el CIS com un servei estadístic oficial especialitzat en recerca social aplicada, amb àmplies competències per produir i difondre coneixement sobre la societat espanyola, sota estrictes criteris de neutralitat, transparència i protecció de dades.

Podries detallar com es garanteix legalment l’objectivitat i neutralitat del CIS en la realització d’enquestes i baròmetres? Quins controls parlamentaris i de rendició de comptes preveu la normativa sobre l’activitat del CIS? Com ha anat modificant el Reial Decret 1214/1997 l’organització interna del CIS amb les reformes de 2009, 2022 i 2025?

Quins requisits han de complir els partits per formar coalició o concórrer conjuntament en unes eleccions generals?

A Espanya, els partits que vulguin presentar-se conjuntament a unes eleccions generals (Congrés i Senat) ho fan mitjançant una coalició electoral. Aquesta coalició es regeix per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), principalment pels seus preceptes sobre partits, coalicions, agrupacions d’electors, presentació de candidatures i finançament.

1. Base jurídica principal
  • LOREG: regula qui pot presentar candidatures (partits, federacions, coalicions i agrupacions d’electors), com es constitueixen les coalicions, els terminis de comunicació a la Junta Electoral, la presentació de llistes, els avals i el finançament electoral.
  • Lleis de partits i de finançament: complementen el règim d’inscripció de partits i la fiscalització d’ingressos i despeses electorals.

Només poden formar coalició per concórrer a les generals partits o federacions prèviament inscrits en el Registre de Partits Polítics; les agrupacions d’electors no formen “coalicions” en sentit estricte, sinó candidatures conjuntes amb el seu propi règim de signatures.

2. Comunicació i registre de la coalició

Abans encara de presentar les llistes, els partits han de comunicar la coalició a la Junta Electoral competent (en les generals, la Junta Electoral Central té un paper clau) dins del termini legal comptat des de la publicació del reial decret de convocatòria:

  • El termini és molt breu (de l’ordre de 10 dies des de la convocatòria); transcorregut aquest termini, ja no es pot registrar una nova coalició per a aquests comicis.
  • La comunicació ha d’anar signada pels representants legals de tots els partits que la integren.

L’escrit de comunicació ha de recollir, com a mínim:

  • Identificació completa dels partits o federacions que formen la coalició.
  • Denominació de la coalició, les seves sigles i, si escau, símbol, que no pot induir a confusió amb altres ja existents.
  • Àmbit territorial en què la coalició presentarà candidatures (per exemple, totes les circumscripcions o només algunes províncies).
  • Designació del representant general i de l’apoderat davant la Junta Electoral per a tots els tràmits del procés electoral.
  • (Habitualment, encara que no sempre s’exigeix de forma detallada a la LOREG) referències a l’acord intern de coalició del qual deriven les decisions organitzatives i financeres.

Un cop comunicada, les candidatures al Congrés i al Senat es presenten ja sota la denominació i sigles de la coalició, no de cada partit per separat.

3. Partits que ja van concórrer abans en un altre format

La LOREG preveu regles específiques quan a les eleccions anteriors els mateixos partits van concórrer en una altra fórmula (per exemple, integrats en una coalició amb denominació diferent, o sota sigles diferents):

  • A efectes de drets de campanya i subvencions, es pren com a referència el resultat obtingut la vegada anterior per aquesta mateixa combinació de forces (partits i federacions que integren la coalició actual).
  • Si ara es presenten separats qui abans anaven junts, cadascun es considera una candidatura “nova” a molts efectes (per exemple, per determinar si necessita avals en altres processos electorals), llevat que la llei estableixi expressament l’arrossegament de certs drets.
4. Signatures i avals: partits vs. agrupacions d’electors
  • Partits i federacions legalment inscrits i les coalicions formades per ells no necessiten recollir signatures per presentar candidatura al Congrés o al Senat.
  • Les agrupacions d’electors sí que han de recollir signatures d’un percentatge mínim d’electors censats a la circumscripció. Aquest percentatge és significatiu (de l’ordre de l’1 % del cens de la província) i cada elector només pot signar per a una candidatura en aquesta circumscripció.
  • Si en una mateixa llista concorren partits i una agrupació d’electors, el requisit d’aval s’aplica per la presència de l’agrupació; el suport ciutadà es computa per a aquesta candidatura conjunta.
5. Repartiment de temps de campanya i subvencions

La LOREG tracta la coalició com una sola candidatura a efectes de:

  • Espais gratuïts en mitjans públics (ràdio i televisió): s’assignen en funció dels resultats previs de la coalició o de les forces que la integren.
  • Límit de despesa electoral: la coalició té un sostre únic de despesa per circumscripció i a nivell estatal.
  • Subvencions per vots i escons i per a l’enviament de propaganda: es calculen sobre el resultat global de la coalició.

Com es reparteixen internament aquests temps d’antena, recursos i subvencions entre els partits és una qüestió contractual, que ha d’estar regulada en l’acord de coalició: distribució d’escons, de finançament, qui assumeix el paper d’administrador electoral i com es reparteix la responsabilitat davant del Tribunal de Comptes i les Juntes Electorals.

6. Diferències respecte a concórrer per separat

Les principals diferències entre presentar-se en coalició o de forma separada són:

  • Competència electoral: la coalició concentra el vot en una sola llista per província. Amb el sistema D’Hondt i circumscripcions provincials, això sol afavorir les forces que, per separat, es quedarien a prop d’aconseguir escaño.
  • Identitat política: a la papereta apareixeran la denominació i sigles de la coalició; la visibilitat de cada partit dependrà del pactat (ordre de logos, etc.).
  • Organització del grup parlamentari: un cop obtinguts els escons, els diputats elegits per la coalició podran formar un o diversos grups parlamentaris, segons repartiment intern i sempre que compleixin els requisits reglamentaris; si cada partit fos sol, alguns podrien quedar relegats al Grup Mixt.
  • Règim financer i de control: la comptabilitat electoral és única per a la coalició, mentre que anant per separat cada partit té el seu propi límit de despesa i la seva pròpia fiscalització.

En resum, la coalició electoral és una figura formalitzada i fortament regulada per la LOREG: exigeix comunicació primerenca, acord intern sòlid i una clara assumpció conjunta de drets i responsabilitats al llarg de tot el procés electoral.

Em podries explicar amb exemples concrets com una coalició millora o empitjora el repartiment d’escons en províncies petites enfront d’anar per separat? Què sol incloure en detall un acord intern de coalició entre partits que es presenten junts a les generals? Com afecta a la possibilitat de formar grup parlamentari al Congrés que els partits hagin concorregut en coalició o separats?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge d'espanyols enquestats pel CIS a l'octubre encara no ha decidit el seu vot per al 29N?

Pregunta" 1 de 3

Entre els votants de quin partit el 2023 s'observa la major indecisió segons el CIS (excloent mostres petites)?

Pregunta" 2 de 3

Segons l'estimació oficial de vot del CIS, quin partit obtindria el major percentatge a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 3 de 3