Els indecisos del 29N: què revela el CIS sobre qui encara no té decidit el seu vot

El 17,3% dels enquestats en l'últim baròmetre del CIS encara no té decidit el seu vot per al 29N. La major indecisió es dóna entre els antics votants de Sumar, però també es mostren nivells alts entre votants de PP i PSOE.

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

A menys de set setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, el 17,3% dels espanyols encara no sap a quin partit votarà, segons el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El percentatge equival aproximadament a un de cada sis entrevistats i constitueix una de les principals incògnites de la campanya electoral.

Estudi, elaborat a partir de 5.025 entrevistes, permet identificar d'on provenen aquests indecisos a través del record de vot de les eleccions generals de juliol de 2023. Les dades mostren diferències entre els electorats dels principals partits, especialment en l'espai a l'esquerra del PSOE.

L' indecisió no s'ha de confondre amb l'abstenció. A més del 17,3% que respon que encara no sap a qui votar, un 5,1% d'enquestats afirma que no acudiria a les urnes, un 3,2% votaria en blanc, un 1,9% emetria un vot nul i un 2,6% no contesta. 

Sumar concentra la major indecisió entre els grans partits

El 21,8% de qui recorden haver votat a Sumar el 2023 encara no té decidit el seu vot. És el percentatge més elevat entre els electorats dels quatre principals partits estatals d'aquelles eleccions. Només el 30,3% assegura que tornaria a votar a Sumar el 29N. La resta es reparteix entre diferents opcions: un 16,3% votaria a Podemos, un 12,5% al PSOE i un 4% a una possible coalició d'esquerres. Així, els antics electors de Sumar són un dels grups amb major indecisió.

En el cas del PP, el 15,6% dels seus votants de 2023 roman indecís, mentre que un 62,7% declara que tornaria a votar als populars. El 13,4% s'inclina per Vox, d'acord amb les respostes directes recollides en l'enquesta.

Entre qui van votar al PSOE, el 14,5% encara no sap a qui donarà suport el 29N. El 63,6% manté la seva intenció de votar als socialistes, mentre que el 4,7% optaria pel PP i el 3,2% per Sumar.

Vox presenta un percentatge d'indecisió inferior, del 8,9% entre els seus antics electors. El 73,2% repetiria el seu vot, el 8% s'inclina pel PP i el 5,3% menciona a Se Acabó la Fiesta.

Quants indecisos hi ha en cada electorat

La següent taula recull el percentatge de persones que contesten "No sap encara" a la pregunta sobre la seva intenció de vot, desglossat segons el partit al qual recorden haver votat en les generals de 2023.

Vot en 2023 Indecisos a octubre de 2026
Sumar 21,8%
PP 15,6%
PSOE 14,5%
ERC 14,4%
Junts 31,1%
EAJ-PNV 10,9%
EH Bildu 10,3%
Vox 8,9%
BNG 8,1%
Total d'entrevistats 17,3%


Junts registra un 31,1% d'indecisió entre qui recorden haver-lo votat el 2023, tot i que aquest resultat s'ha d'interpretar amb cautela perquè el creuament correspon a un grup reduït de 61 entrevistats. La mateixa precaució s'aplica a altres partits d'àmbit territorial amb mostres petites.

No tenir decidit el vot no significa mancar de preferències

El CIS introdueix una segona pregunta per a qui no menciona una candidatura en la seva intenció directa de vot, incloent els indecisos, qui no votaria, qui optaria pel blanc o el nul i qui no contesta.

Entre qui no expressen una intenció directa de vot, el 40% dels que van votar al PSOE el 2023 continua sentint simpatia pels socialistes, mentre que el 37,3% dels antics votants del PP menciona els populars. En el cas de Vox, el percentatge se situa en el 10,3%, i entre qui van votar a Sumar, el 20,6% manifesta simpatia per aquesta formació. Aquests percentatges es calculen únicament sobre els antics votants de cada partit que no han declarat una candidatura en la seva intenció de vot.

No obstant això, el 44,3% del total d'electors no sent simpatia per cap partit, mentre que un 5,7% no sap què respondre i un 6,4% no contesta. Aquests percentatges corresponen al conjunt de persones sense una candidatura declarada en la primera pregunta, no exclusivament a qui es consideren indecisos.

Aquesta distinció és important, ja que sentir simpatia per una formació no equival a tenir decidit el vot. El CIS utilitza aquesta informació per construir la variable denominada "vot més simpatia", que amplia les respostes directes, però no permet assegurar que tots aquests electors acabaran votant al partit mencionat.

Una incògnita per la campanya del 29N

El baròmetre d'octubre situa el PSOE en el 34% d'estimació de vot, davant del 22,2% del PP i el 17,1% de Vox. Sumar arriba al 6,1% i Podemos al 3,1%, segons el càlcul publicat per l'organisme.

Aquests percentatges són diferents de la intenció directa expressada pels enquestats, que inclou les respostes de qui encara no han escollit partit. L'estimació oficial incorpora ajustos estadístics i no s'ha d'interpretar com un repartiment proporcional dels indecisos.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits parlamentaris i terminis previstos per a la convocatòria i celebració de les eleccions generals a Espanya?

A Espanya, la convocatòria i celebració d'unes eleccions generals està fortament reglada per la Constitució i la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Des de la dissolució de les Corts fins al dia de la votació es segueix un calendari tasat, amb marge polític només en la decisió de dissoldre i en la data exacta dins d'uns límits.

1. Qui pot dissoldre les Corts i convocar eleccions

La competència correspon al Rei, però no de forma discrecional, sinó mitjançant reial decret que ha d'anar proposat pel president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres (art. 115 CE). La responsabilitat política i jurídica de la decisió recau en el president del Govern, no en el Rei.

Aquest reial decret de dissolució i convocatòria:

  • Ha de fixar la data de les eleccions.
  • Es publica en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
  • No pot dictar-se mentre estigui en tràmit una moció de censura, ni abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució per la mateixa causa (art. 115.2 CE).

Si no hi ha dissolució anticipada, l'art. 68.6 CE preveu una convocatòria automàtica: un cop esgotat el mandat de quatre anys del Congrés, les eleccions se celebren dins dels 30 a 60 dies següents a l'expiració, i el propi decret de convocatòria es dicta en aquests termes.

2. Terminologia entre la convocatòria i el dia de la votació

El nucli del calendari el fixa la LOREG. L'art. 42 estableix que entre la publicació del decret de convocatòria al BOE i el dia de la votació han de transcórrer 54 dies naturals. Aquesta xifra inclou totes les fases intermèdies: presentació de candidatures, proclamació, impugnacions, campanya, vot per correu, etc.

Dins d'aquests 54 dies, destaquen tres fites bàsiques:

  • Presentació i proclamació de candidatures: en els primers dies després de la convocatòria s'obre el termini per presentar llistes al Congrés i al Senat davant les juntes electorals; posteriorment es publiquen les candidatures provisionals i es resolen impugnacions fins a la seva proclamació definitiva.
  • Campanya electoral (art. 51 LOREG): té una durada de 15 dies, que acaba legalment a les 24:00 hores del penúltim dia abans de la votació.
  • Jornada de reflexió i dia de la votació: el dia immediatament anterior a les eleccions està prohibit la propaganda i la campanya (art. 53 LOREG); la votació se celebra en diumenge, en la data fixada en el decret.

No hi ha en aquest període tràmits parlamentaris ordinaris sobre iniciatives legislatives, perquè les Càmeres estan dissoltes. L'activitat política es trasllada al terreny electoral i al funcionament de les juntes electorals.

3. Efectes de la dissolució sobre l'activitat parlamentària i paper de la Diputació Permanent

Dissoltes les Corts Generals o expirat el seu mandat, el Congrés i el Senat deixen de reunir-se i cessa la seva activitat legislativa i de control ordinari al Govern. No obstant això, la Constitució preveu un òrgan de continuïtat: la Diputació Permanent de cada Cambra (art. 78 CE).

La Diputació Permanent:

  • Perman des en funcions des de la dissolució fins a la constitució de les noves Càmeres.
  • Assumeix només les facultats que la Constitució li atribueix expressament, en particular les vinculades a:
    • Reials decrets-lleis (art. 86 CE): pot reunir-se per decidir si convalida o deroga un decret-llei aprovat pel Govern dins del termini de 30 dies des de la seva promulgació.
    • Estats d'alarma, excepció i setge (art. 116 CE): si es declara o ha de prorrogar-se algun d'aquests estats mentre el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, la Diputació Permanent assumeix les competències que correspondrien a la Cambra.
  • Quan es constitueixen les noves Corts, ha de donar compte al Ple dels seus acords, perquè aquest els convalidi, revisi o assumeixi (art. 78.4 CE).

Fora d'aquests supòsits, la Diputació Permanent no pot legislar ni tramitar lleis, no celebra sessions de control ordinari, ni investidures, ni debats generals. En la pràctica, durant el període electoral l'activitat parlamentària es redueix a aquestes possibles reunions extraordinàries.

4. Marc normatiu bàsic

El règim de convocatòria i calendari de les eleccions generals s'assenta principalment en:

  • Constitució Espanyola: arts. 68 (durada i convocatòria d'eleccions al Congrés), 69 (Senat), 78 (Diputació Permanent), 86 (decrets-lleis), 99 (investidura) i 115 (dissolució anticipada de les Càmeres).
  • LOREG: especialment l'art. 42 (convocatòria i termini de 54 dies), i les disposicions sobre campanya, jornada de reflexió i votació (arts. 51 i 53, entre altres).
  • Reglaments del Congrés i del Senat, que desenvolupen la composició i funcionament de la Diputació Permanent i els efectes de la dissolució sobre les iniciatives en curs.

En conjunt, aquest marc garanteix que, un cop dissoltes les Càmeres, el calendari cap a les eleccions està tancat i predeterminat, alhora que es preserva un mínim funcionament parlamentari per a situacions excepcionals a través de les Diputacions Permanents.

Quins canvis concrets introdueix la dissolució de les Corts sobre les iniciatives legislatives que estaven en tramitació? Com s'organitza el primer dia de la nova legislatura després d'unes eleccions generals (sessió constitutiva i elecció de la Mesa)? Quins límits té el Govern en funcions durant el període electoral en comparació amb un Govern plenament en exercici?

Quines són les competències i funcions del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) segons la legislació espanyola?

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) és, segons la legislació espanyola, un organisme autònom de caràcter administratiu la finalitat essencial del qual és l'estudi científic de la societat espanyola. El seu marc bàsic es recull a la Llei 39/1995, de 19 de desembre, d'Organització del CIS i al Reial Decret 1214/1997, de 18 de juliol, sobre organització del CIS, que desenvolupa la seva estructura i detalla les seves funcions i principis d'actuació.

1. Naturalesa jurídica i principis generals

D'acord amb l'article 1 de la Llei 39/1995 i l'article inicial del Reial Decret 1214/1997, el CIS és un organisme autònom de l'Administració General de l'Estat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i autonomia de gestió, adscrit al Ministeri competent en matèria de Presidència. Té la consideració de servei estadístic oficial de l'Administració General de l'Estat i es regeix, a més de per la seva pròpia llei organitzativa, per la legislació general sobre sector públic, procediment administratiu, funció estadística pública, contractes, patrimoni i pressupostos.

La Llei 39/1995 estableix que el CIS actuarà d'acord amb els principis d'objectivitat, neutralitat, igualtat d'accés a les seves dades i respecte als drets de la ciutadania i al secret estadístic (art. 2). El Reial Decret 1214/1997 desenvolupa aquests principis, afegint referències expresses a la protecció de dades personals (en connexió amb el Reglament (UE) 2016/679 i la Llei Orgànica 3/2018).

2. Funcions bàsiques del CIS

El nucli de competències es recull a l'article 3 de la Llei 39/1995 i es reitera i desenvolupa al Reial Decret 1214/1997. Entre les principals funcions destaquen:

  • Investigació de la societat espanyola: programació, disseny i realització d'estudis que contribueixin al coneixement científic de la societat espanyola, principalment mitjançant enquestes (funció a) de la Llei i del Reial Decret).
  • Estudis sobre realitats autonòmiques: realització d'estudis que permetin conèixer la realitat social de les diferents comunitats autònomes, quan procedeixi (lletra b), incloent l'elaboració de diagnòstics específics per territoris.
  • Diagnòstic per a l'acció pública: elaboració d'estudis que proporcionin diagnòstics sobre situacions i problemes socials i serveixin d'orientació als poders públics en les seves iniciatives normatives i executives (lletra c). Aquesta funció vincula directament l'activitat del CIS amb la formulació de polítiques públiques.
  • Banc de dades: creació i manteniment de bases de dades en les matèries de la seva competència (lletra d), la qual cosa es concreta en un banc de dades d'enquestes i estudis sociològics, al qual es reconeix un principi de públic i igual accés.
  • Documentació i publicacions: elaboració de treballs de documentació i difusió dels resultats de la seva activitat científica mitjançant publicacions pròpies, així com d'altres estudis acadèmics que contribueixin al coneixement científic de la societat espanyola (lletra e).
  • Promoció de la investigació social aplicada: organització de cursos i seminaris, convocatòria de beques, ajuts i premis (com el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política) i participació en programes de formació de tècnics i especialistes en ciències socials (lletra f).
  • Col·laboració científica: foment de la col·laboració amb universitats i centres d'investigació, tant nacionals com internacionals, incloent projectes conjunts, formació d'investigadors, participació en congressos i programes d'intercanvi i cooperació (lletra g).
3. Règim d'activitats i relació amb les Corts Generals

La Llei 39/1995 (art. 4) i el Reial Decret 1214/1997 precisen que el CIS desenvolupa les seves activitats conforme a un programa anual, en funció de les seves funcions i de les seves consignacions pressupostàries. Està sotmès a un control d'eficàcia exercit pel ministeri d'adscripció, a més del control pressupostari general.

La norma reforça la vinculació del CIS amb les Corts Generals:

  • Cada any, en el primer trimestre, el President del CIS ha d'elevar al Congrés i al Senat una Memòria sobre l'execució del programa anual de l'exercici precedent.
  • El CIS remet també a les Corts avanços provisionals de resultats de les enquestes sobre intenció de vot i valoració de partits i líders polítics, així com relacions periòdiques dels treballs ingressats en el seu banc de dades, reforçant la transparència i el control parlamentari.
4. Investigació mitjançant enquestes i protecció de dades

Tant la Llei 39/1995 (arts. 5 i 6) com el Reial Decret 1214/1997 desenvolupen les regles de la investigació empírica aplicada. Es fixen principis específics:

  • Voluntarietat de les respostes, especialment en preguntes sobre aspectes ètnics, polítics, religiosos, ideològics o relatius a la intimitat personal i familiar.
  • Transparència investigadora: obligació d'informar les persones enquestades sobre qui realitza l'estudi, la seva naturalesa i finalitat, i les garanties de protecció de les seves dades.
  • Especialitat i desinterès: ús de la informació exclusivament per a fins d'investigació propis dels objectius estatutaris del CIS, evitant usos aliens o interessats.
  • Protecció de dades i secret estadístic: garanties reforçades d'anonimització, privacitat i confidencialitat, en consonància amb la normativa europea i nacional de protecció de dades i amb la Llei de la Funció Estadística Pública.

En suma, la legislació configura el CIS com el principal organisme públic d'investigació sociològica a Espanya, amb competències que abasten la producció de coneixement sobre la realitat social, el suport empíric a les polítiques públiques, la gestió d'un gran banc de dades accessible en condicions d'igualtat i la promoció de la investigació i formació en ciències socials, tot això sota estrictes principis d'objectivitat, transparència i protecció de drets.

Podries detallar com es garanteix en la pràctica l'accés públic i igualitari al banc de dades del CIS segons la seva normativa? Quin paper juga el CIS en períodes electorals i quins límits legals té respecte a la publicació d'enquestes? Com s'organitza internament el CIS (Presidència, Secretaria General, departaments i Consell Assessor) segons el Reial Decret 1214/1997?

Quins van ser els resultats de les eleccions generals de juliol de 2023 per a PSOE, PP, Vox i Sumar?

En les eleccions generals celebrades a Espanya el 23 de juliol de 2023 (23‑J), la distribució de vots i escons al Congrés dels Diputats per a PSOE, PP, Vox i Sumar va quedar així, segons els resultats oficials de l'escrutini:

Partit Vots % vot Escó
PP 8.091.840 33,05 % 137
PSOE 7.760.970 31,70 % 121
Vox 3.033.744 12,39 % 33
Sumar 3.014.006 12,31 % 31

Algunes idees clau que se'n deriven d'aquests dades:

1. Avantatge del PP en vots i escons, però sense majoria
  • El Partit Popular va ser la força més votada tant en percentatge com en nombre de sufragis: una mica més de 8,09 milions de vots i un 33,05 % del total.
  • Aquesta traducció electoral li va donar 137 escons, situant-lo clarament per davant del PSOE a la Cambra Baixa.
  • Tot i això, el PP va quedar lluny de la majoria absoluta (176 escons) i necessitava suports externs per a qualsevol intent d'investidura.
2. Resistència del PSOE i estreta diferència
  • El PSOE va obtenir 7,76 milions de vots i un 31,70 %, és a dir, menys de dos punts per sota del PP.
  • La diferència d'escons també va ser relativament ajustada: 137 del PP davant 121 del PSOE, un marge de 16 diputats.
  • En termes polítics, el PSOE va perdre la condició de primera força, però va mantenir una base de representació prou àmplia com per articular aliances parlamentàries amb altres grups.
3. Retrocessió de Vox i paper dins del bloc de dretes
  • Vox va aconseguir 3,03 milions de vots (12,39 %) i 33 escons.
  • Comparat amb la legislatura anterior, aquest resultat va suposar un descens rellevant en representació, debilitant el pes del partit dins del bloc de dretes.
  • La suma de PP i Vox va quedar en 170 escons, sis per sota de la majoria absoluta, fet que va ser determinant perquè no poguessin formar govern en solitari com a bloc.
4. Irrupció de Sumar com a nou referent a l'esquerra del PSOE
  • Sumar, la plataforma encapçalada per Yolanda Díaz, va aconseguir 3,01 milions de vots, amb un 12,31 % del total, pràcticament empatada en percentatge amb Vox.
  • Aquesta xifra es va traduir en 31 escons, configurant Sumar com el principal soci potencial del PSOE a l'esquerra, en substitució de l'espai abans ocupat per Unidas Podemos.
  • En l'eix esquerra, la combinació PSOE + Sumar va assolir 152 diputats, punt de partida per teixir una majoria alternativa amb forces nacionalistes i independentistes.
5. Equilibri de blocs i fragmentació parlamentària
  • El resultat conjunt d'aquests quatre partits va dibuixar dos blocs relativament equilibrats:
    • PP + Vox: 170 escons.
    • PSOE + Sumar: 152 escons.
  • La diferència entre ser la primera força (PP) i poder articular una majoria d'investidura va dependre d'altres actors: partits nacionalistes, independentistes i altres forces minoritàries.
  • Aquest equilibri tan ajustat explica la rellevància posterior de les negociacions amb ERC, Junts, PNV, EH Bildu, BNG o Coalició Canària, entre altres, per decidir la governabilitat.

En resum, el 23‑J de 2023 va deixar un Congrés molt fragmentat, amb un PP clarament guanyador en vots i escons però sense aliats suficients per assolir la majoria, un PSOE que va resistir amb força malgrat quedar segon, un Vox minvant i una Sumar que es va consolidar com a soci central a l'esquerra. La distribució final del poder no es va decidir tant a les urnes entre aquests quatre partits com en l'aritmètica posterior de pactes amb la resta de formacions representades a la Cambra.

Em pots comparar aquests resultats amb els de les eleccions generals de 2019 per als mateixos partits o els seus equivalents? Com es van repartir provincialment els escons de PP, PSOE, Vox i Sumar al Congrés després del 23‑J? Quines combinacions de partits eren viables per aconseguir la investidura amb aquests resultats i quina majoria sumava cadascuna?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge de l’electorat espanyol es declara indecís segons el baròmetre d’octubre del CIS?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit entre els principals estatals concentra el major percentatge d’indecisos entre els seus votants de 2023?

Pregunta" 2 de 3

Quina és l’estimació de vot per al PSOE segons el baròmetre d’octubre del CIS?

Pregunta" 3 de 3