Gloria Steinem ha mort aquest dijous als 92 anys. Va ser una de les veus més reconeixibles i influents de la segona onada del feminisme als Estats Units. Durant més de sis dècades va defensar la igualtat entre dones i homes, els drets reproductius i una major presència femenina en la política, el periodisme i els espais de poder. El 2021 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
De periodista encoberta a referent feminista
Nascuda el 25 de març de 1934 a Toledo, Ohio, Gloria Steinem va estudiar al Smith College i va passar posteriorment dos anys a l'Índia, una experiència que va influir en la seva concepció de l'activisme social i de l'organització comunitària.
Un dels seus primers treballs amb més repercussió va arribar el 1963, quan es va infiltrar com a cambrera en un club Playboy de Nova York. El reportatge, publicat amb el títol A Bunny’s Tale, va denunciar les condicions laborals i el tracte que rebien les treballadores. La investigació li va proporcionar notorietat, tot i que també va dificultar durant algun temps que les capçaleres nord-americanes li encarreguessin assumptes allunyats de la condició femenina.
La seva consolidació com a dirigent feminista es va produir el 1969 amb la publicació a New York Magazine de l'article After Black Power, Women’s Liberation. El text va contribuir a traslladar al debat públic les demandes del moviment de lliberació de les dones.
La creació de Ms. i el salt a la política
El 1972 va participar en la fundació de Ms., una de les primeres revistes feministes dirigides a una audiència nacional. La publicació va portar als quioscos qüestions fins aleshores relegades dels grans mitjans, com l'avortament, la violència contra les dones, la discriminació laboral, les cures o la distribució desigual de les tasques domèstiques.
Steinem també va intervenir en la creació d'organitzacions com el National Women’s Political Caucus, la Women’s Action Alliance i, ja el 2005, el Women’s Media Center, juntament amb Jane Fonda i Robin Morgan.
Des d'aquests espais va impulsar la participació política femenina, va defensar l'Esmena d'Igualtat de Drets dels Estats Units i va recolzar públicament el dret a l'avortament. El seu activisme es va estendre a la lluita contra el racisme, l'homofòbia, l'apartheid i diferents formes de violència i discriminació.
Figura clau
La importància de Steinem no resideix únicament en els seus escrits, sinó en la seva capacitat per connectar el periodisme, l'activisme social i l'acció política. Va contribuir a convertir problemes considerats privats —la violència masclista, la desigualtat a la llar, la discriminació professional o el control sobre la reproducció— en assumptes de debat públic.
També va ajudar a que el feminisme ocupés un lloc central als grans mitjans nord-americans. La seva enorme visibilitat la va convertir en símbol del moviment, tot i que ella sempre va insistir en el seu caràcter col·lectiu i en la necessitat d'escoltar especialment les dones menys representades.
La seva trajectòria no va estar exempta de crítiques. Alguns sectors feministes van qüestionar el protagonisme que va adquirir com a dona blanca i de classe mitjana, mentre que altres van retreure la seva col·laboració juvenil amb una organització finançada de manera encoberta per la CIA. Steinem va reconèixer aquesta relació, vinculada a la participació d'estudiants nord-americans en festivals internacionals durant la Guerra Freda.
Premi Princesa d'Astúries
El 2021 Steinem va rebre el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats. Llavors el jurat va destacar el seu paper com a referència essencial en la transformació social a favor dels drets de les dones i la combinació del periodisme amb una intensa activitat intel·lectual i política.
Entre les seves obres més conegudes es troben Actes escandalosos i rebel·lies quotidianes, Revolució des de dins i La meva vida a la carretera, unes memòries en les quals va relatar una vida marcada pels viatges, l'escolta i l'organització de moviments socials.
Amb la seva defunció desapareix una de les últimes grans protagonistes de la revolució feminista nord-americana dels anys seixanta i setanta. El seu llegat roman en la transformació del debat sobre la igualtat i en generacions de periodistes i activistes que van aprendre d'ella que l'experiència personal també podia ser una qüestió política.