Peter Thiel ha llançat una de les seves crítiques públiques més contundents contra el segon Govern de Donald Trump. El multimilionari tecnològic, cofundador de PayPal i Palantir i durant anys una de les figures que van ajudar a connectar Silicon Valley amb el moviment trumpista, considera que l'Administració nord-americana ha portat massa lluny l'exigència de lleialtat a l'hora d'escollir alguns dels seus integrants. "La segona Administració va corregir en excés l'error de la primera amb tots aquests tests de lleialtat", sosté Thiel abans de resumir el seu diagnòstic amb una frase especialment dura: està formada per persones "no molt intel·ligents, però molt lleials".
Les declaracions apareixen en una conversa de més d'una hora amb Mathias Döpfner, conseller delegat d'Axel Springer, publicada el 24 de setembre en el videopodcast "MD MEETS" amb motiu de la concessió a Thiel de l'Axel Springer Award 2026. L'entrevista aborda intel·ligència artificial, Europa, democràcia i política nord-americana, però els seus comentaris sobre Trump, les eleccions de mig mandat i la successió republicana de 2028 han adquirit especial rellevància pel paper que l'inversor ha desempenyat durant l'última dècada dins de l'ecosistema conservador nord-americà.
De donar suport a Trump a qüestionar els "tests de lleialtat"
Döpfner pregunta directament a Thiel com valora ara el seu suport a Trump el 2016. L'empresari evita fer un balanç definitiu i respon que potser caldria esperar altres deu anys per jutjar els resultats, però immediatament introdueix una crítica a la selecció de personal de les dues administracions. A seu judici, la primera etapa de Trump va estar marcada per dirigents enfrontats entre si i constants lluites internes; la segona hauria reaccionat al problema de forma oposada, prioritzant excessivament la fidelitat política. "Desitjaries que haguessin nomenat persones més competents", afirma.
Convé precisar que Thiel no va parlar específicament del gabinet de Trump, sinó del conjunt de l'Administració. La diferència és rellevant: la seva crítica no es limita als secretaris que ocupen els principals departaments federals, sinó al model utilitzat per configurar l'equip polític del president. Tampoc suposa una ruptura completa amb Trump o amb el Partit Republicà. En la mateixa conversa, Thiel continua defensant que la victòria de Trump el 2016 va respondre a problemes que, en la seva opinió, l'establishment nord-americà no havia sabut afrontar, des de l'estancament econòmic fins a les conseqüències de la globalització i les intervencions a Orient Mitjà.
Thiel espera un bon resultat demòcrata al novembre
L'empresari mira ara cap a les eleccions de mig mandat de 2026, que se celebraran al novembre i renovaran tota la Cambra de Representants i part del Senat. El seu pronòstic personal és que els demòcrates obtindran un resultat suficientment bo com per arribar al 2028 amb la sensació que poden recuperar la Casa Blanca independentment de qui sigui el seu candidat. Thiel arriba a plantejar l'escenari hipotètic d'una derrota republicana molt àmplia a les legislatives, tot i que no afirma que aquest resultat estigui assegurat.
El seu raonament està relacionat, paradoxalment, amb una preocupació sobre l'esquerra nord-americana. Thiel sosté que una bona actuació demòcrata al novembre podria reduir la resistència interna del partit a una candidatura presidencial procedent dels Democratic Socialists of America (DSA). Segons explica, si els demòcrates arriben a considerar que el 2028 serà una elecció favorable independentment del candidat, podrien tenir menys incentius per bloquejar una figura situada més a l'esquerra. Es tracta d'una anàlisi i una previsió política de Thiel, no d'un resultat establert de les eleccions de novembre ni d'una conclusió sobre qui guanyarà el 2028.
Thiel considera que el descontentament que va permetre a Trump imposar-se dins del Partit Republicà el 2016 podria reproduir-se ara d'una altra manera entre els demòcrates. En la seva lectura, primer s'ha esgotat el republicanisme associat a la família Bush i ara podria produir-se un desgast similar de l'establishment de centre-esquerra vinculat a Bill Clinton i Barack Obama. Al businessman li preocupa que aquest procés acabi desplaçant el Partit Demòcrata cap a posicions molt més esquerranes, una evolució que ell descriu explícitament com a negativa.
L'avís que afecta directament a JD Vance
Potser el passatge políticament més significatiu de l'entrevista arriba quan Döpfner pregunta a Thiel qui seria el millor candidat republicà en 2028: el vicepresident JD Vance o el secretari d'Estat Marco Rubio. La resposta evita escollir un guanyador entre ambdós. "Segueixo sent partidari de Vance", comença Thiel, però afegeix immediatament que tem que a qualsevol dels dos li resulti "molt difícil" guanyar les presidencials. Per ell, la pregunta decisiva no és qui encapçalarà la candidatura republicana, sinó qui acabarà imposant-se dins del Partit Demòcrata.
L'observació té un pes especial per la relació entre Thiel i Vance. Abans d'entrar en política, l'actual vicepresident va treballar a Mithril Capital, un dels fons impulsats per Thiel. L'inversor va animar a més a Vance durant l'etapa en què va escriure "Hillbilly Elegy" i va ser un dels grans impulsors financers del seu salt a la política nacional. En les eleccions al Senat d'Ohio de 2022, Thiel va aportar 15 milions de dòlars a un super PAC que recolzava la seva candidatura, una xifra excepcional per a una sola contesa senatorial.
Per això les paraules de Thiel poden interpretar-se com una senyal de cautela respecte al escenari republicà de 2028, però no com un abandonament de Vance. El propi businessman s'encarrega de marcar aquest límit al reafirmar el seu suport personal al vicepresident. La idea que circula a les xarxes que el "padrí polític" de Vance ha decidit trencar amb ell va més enllà del que va dir realment a l'entrevista: Thiel qüestiona les seves possibilitats en una futura elecció, però continua definint-se com a partidari seu.
Un dels homes que va ajudar a construir el primer trumpisme
Thiel no parla des d'una posició completament externa. Va ser un dels empresaris tecnològics de major perfil que van recolzar Trump quan bona part de Silicon Valley donava suport a Hillary Clinton el 2016. Després de les eleccions va entrar al comitè executiu de l'equip de transició presidencial, juntament amb noms com Steve Bannon, Jared Kushner, Rebekah Mercer i Steven Mnuchin. La documentació oficial de la transició confirma la seva presència en aquest òrgan encarregat d'ajudar a preparar la nova Administració.
La seva influència es va estendre a més a la recerca de perfils per a llocs polítics i tecnològics. The Washington Post va informar llavors que Thiel estava reunint noms d'empresaris i enginyers que poguessin incorporar-se al nou Executiu, mentre STAT va documentar la seva implicació en l'avaluació de candidats per a llocs científics i sanitaris. El seu entorn va acabar també col·locant diversos perfils a Washington. Per això les seves actuals crítiques tenen una dimensió addicional: Thiel va participar en la construcció de la primera Administració que ara compara amb la segona.
No és la primera vegada que Thiel es distancia de Trump
El desencant tampoc va començar ara. El 2023, Thiel ja va dir que havia comès "molts errors" en avaluar la primera presidència de Trump i va assegurar que aquella experiència havia estat "més perillosa" i caòtica del que esperava. També va decidir llavors mantenir-se al marge del finançament de la campanya presidencial republicana del 2024, després d'haver recolzat directament a Trump el 2016.
La seva posició, tanmateix, mai ha encaixat completament en una ruptura convencional amb el trumpisme. Thiel continua compartint amb bona part de la dreta nord-americana crítiques a l'establishment polític, al funcionament de determinades institucions i a el que considera un estancament econòmic i tecnològic d'Occident. També manté una relació estreta amb Vance, una de les figures centrals de l'actual Govern. El que apareix a "MD MEETS" és més aviat una crítica des de dins de l'espai polític que va ajudar a impulsar, especialment cap a la selecció de personal i les perspectives electorals dels republicans.
Una entrevista que complica la lectura de 2028
Thiel tampoc ofereix una candidatura alternativa ni anuncia que vagi a traslladar el seu suport financer al Partit Demòcrata. De fet, bona part de la seva anàlisi està dedicada precisament a advertir de l'ascens de l'esquerra socialista nord-americana, una possibilitat que considera preocupant. La seva tesi és que el desgast pot afectar simultàniament els dos grans partits: primer va colpejar l'establishment republicà amb Trump i ara podria arribar a l'establishment demòcrata.
Aquest matís resulta fonamental per interpretar l'entrevista. Thiel no està anunciant que abandoni el camp republicà ni que retiri el seu suport a Vance, però sí verbalitza dubtes que contrasten amb el seu paper històric com un dels seus principals patrocinadors. Critica la composició del segon Govern de Trump, anticipa un bon rendiment demòcrata en les legislatives i considera difícil l'escenari presidencial tant per Vance com per Rubio.
A menys de dos mesos de les eleccions de mig mandat, les paraules adquireixen rellevància precisament per qui les pronuncia: un dels empresaris que va apostar per Trump quan la seva victòria semblava improbable, va participar en la seva primera transició presidencial i va aportar milions per impulsar la carrera política de l'actual vicepresident. Aquesta vegada, la seva lectura de l'escenari republicà és considerablement més cautelosa.