El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat aquest dimecres que en un termini breu començaran operacions "massives" de cerca de petroli, gas i minerals a Groenlàndia. Aquestes activitats s'emmarquen en l'acord segellat al setembre amb les autoritats de Dinamarca i de Groenlàndia per intensificar la cooperació militar i la seguretat a l'Àrtic i a l'Atlàntic Nord.
"S'està preparant l'inici d'una exploració massiva de petroli, gas i minerals a la nostra nova i bella Groenlàndia", ha indicat Trump, que també ha subratllat en un missatge a les xarxes socials que "hi ha experts que afirmen que la quantitat de petroli fàcilment accessible és molt superior a la de gairebé qualsevol altre lloc del món".
El mandatari ha recalcat igualment que "el que és encara més important des d'una perspectiva de seguretat, tant defensiva com ofensiva, per als Estats Units i Europa, el seu valor és inigualable", abans d'advertir que "qualsevol atac futur contra els Estats Units hauria de passar per Groenlàndia".
En aquesta línia, ha posat de relleu que les defenses dels Estats Units desplegades a l'illa "interceptarien i derribaria sistemàticament drons, míssils o qualsevol altra forma d'armament encara no concebut" si es produís un atac contra el país. "Ens proporciona temps, ubicació i visibilitat com cap altre lloc del món", ha enfatitzat el president nord-americà.
Després de la signatura del pacte amb Copenhaguen i les autoritats groenlandeses, el propi Trump va assegurar que el text permetrà a Washington assumir de manera permanent el control de la seguretat i d'altres qüestions estratègiques a l'illa àrtica. Per la seva banda, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va qualificar l'acord com un nou punt d'inflexió en la relació entre les parts.
El document manté de forma explícita la sobirania de Dinamarca sobre Groenlàndia i reconeix el dret de la seva població a l'autodeterminació, alhora que preveu un augment de la presència militar nord-americana en aquest territori de l'Àrtic. Arriba després de mesos de friccions per les demandes de Trump, que fins i tot va arribar a amenaçar amb fer-se amb el control de l'illa per la força, apel·lant a motius de seguretat nacional.