Feijóo comença a retallar distàncies a les xarxes, tot i que Sánchez continua al capdavant del poder digital

La distància entre Sánchez i Feijóo es redueix en l'últim tram de la sèrie, mentre el líder de Vox manté la seva puntuació en 85,9 punts

fotonoticia 20261015073715 1920

fotonoticia 20261015073715 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

La campanya electoral, cada vegada més, es juga a les xarxes. I allí, fins al moment, qui lidera és Pedro Sánchez, que va per darrere en les enquestes per a les eleccions generals del 29 de novembre. No obstant això, la tendència dels últims dies mostra un ràpid creixement del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, que comença a retallar distàncies amb Sánchez i Santiago Abascal.

L'expresident de Galícia arriba als 80,8 punts en la classificació de Poder Digital, després de registrar una pujada de 10,8 punts respecte a la mesura anterior. No obstant això, el rànquing publicat el 13 d'octubre situa a Sánchez com el candidat amb major capacitat d'influència digital dels tres principals líders analitzats, amb 93,2 punts. Abascal ocupa el segon lloc amb 85,9. La gràfica reflecteix que Sánchez i Abascal han estabilitzat les seves puntuacions en el tram més recent, mentre que el president del PP continua en alça.

Feijóo centra els seus missatges en habitatge, canvi polític i regeneració

L'anàlisi de les publicacions de Feijóo durant els 14 dies examinats mostra un perfil centrat en la política general i l'activitat partidista. L'habitatge ocupa un lloc destacat, amb propostes dirigides a joves, llogaters, persones vulnerables i propietaris, a més de mesures fiscals i avals.

El dirigent popular també ha situat Ceuta entre els assumptes del seu discurs, amb missatges sobre la sobirania i la integritat territorial. A aquestes qüestions suma la petició de noves eleccions (abans de l'anticipació), les crítiques a la gestió del Govern i les referències a la regeneració institucional i a la corrupció.

Segons la classificació temàtica de Poder Digital, el 40% dels seus continguts es vincula a fets verificables, com propostes o mesures concretes, mentre que el 60% correspon a opinions, valoracions crítiques i posicionaments polítics. La major part de les publicacions es concentra en política general, que representa el 34%, i activitat partidista, amb un 24%.

Sánchez manté el lideratge amb missatges de gestió del Govern

El perfil digital de Pedro Sánchez es recolza en major mesura en la comunicació de l'acció de l'Executiu. Durant el període analitzat, les seves publicacions han abordat mesures d'habitatge, iniciatives per protegir els llars davant l'augment dels preus energètics i dades d'ocupació, a més de referències a la investigació científica i a polítiques d'igualtat.

L'estudi atribueix a l'acció de govern el 35% dels seus continguts i a la política general un altre 30%. L'activitat partidista representa el 20%, mentre que la comunicació institucional suposa el 10%. Pel que fa a la relació entre informació i opinió, l'anàlisi estima que al voltant del 60% de les publicacions es refereix a fets, mesures o dades, davant d'un 40% de posicionaments i valoracions.

El seu patró de comunicació combina anuncis institucionals i explicacions de mesures públiques amb crítiques a les posicions del PP i Vox. Poder Digital descriu una activitat freqüent i regular, tot i que amb escassa interacció directa amb els usuaris: predominen les publicacions unidireccionals, les mencions i les referències a altres actors polítics i institucions.

Abascal manté el segon lloc amb un discurs d'oposició

Santiago Abascal se situa en 85,9 punts i conserva la segona posició, per davant de Feijóo en la classificació del 13 d'octubre. La lectura de les seves publicacions mostra una estratègia concentrada en política general i activitat partidista, sense continguts identificats com a intervencions parlamentàries o iniciatives legislatives durant els 14 dies examinats.

La immigració, la seguretat fronterera i la situació de Ceuta ocupen un lloc destacat en els seus missatges, juntament amb les crítiques al Govern per l'habitatge i les referències a les pensions. L'anàlisi recull que el 52% dels seus continguts correspon a política general i el 31% a activitat partidista.

En aquest cas, l'estudi estima que aproximadament el 80% de les publicacions conté opinions o posicionaments polítics, davant del 20% de fets i referències. La seva activitat és freqüent, amb publicacions diàries i una concentració al voltant del 12 d'octubre. El contingut combina discursos propis i vídeos amb la difusió de missatges del seu partit i d'aliats internacionals.

Què mesura el poder digital dels candidats

Poder Digital és una eina desenvolupada pel equip de Vinces i publicada a Demócrata que analitza l'activitat dels representants polítics a les xarxes socials. El seu indicador, expressat en una escala de 0 a 100, es calcula mitjançant tres variables —Regularitat, Interaccions i Originalitat (RIO)— i busca mesurar la capacitat de cada perfil per connectar amb els ciutadans i participar en la conversa pública.

La classificació compara milers de perfils públics i permet observar l'evolució dels candidats, tot i que no mesura directament la intenció de vot ni permet anticipar el resultat electoral.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació de les principals propostes d'habitatge esmentades per Feijóo?

Les principals propostes d'habitatge que Alberto Núñez Feijóo ha anat esmentant (més sòl i oferta, llei antiocupació, reforma de la propietat horitzontal, alternatives a la Llei 12/2023 i reforç de joves) s'han traduït sobretot en un bloc de proposicions de llei del PP a les Corts Generals i en mocions d'impuls. A dia d'avui, segons els registres oficials i les cròniques parlamentàries consultades, cap de les grans lleis impulsades pel PP en aquesta matèria ha arribat a aprovar-se de forma definitiva; diverses han estat preses en consideració i totes han acabat caducant amb la dissolució de les Corts d'octubre de 2026.

1. Llei del Sòl i mesures per augmentar l'oferta d'habitatge

L'eix central del “Pla d'Habitatge” de Feijóo passa per una nova regulació del sòl i l'agilització urbanística per augmentar oferta i rebaixar preus. Aquest discurs s'ha plasmat en:

  • Proposició de Llei de mesures administratives i processals per a la seguretat jurídica de l'ordenació territorial i urbanística, l'impuls del desenvolupament urbà i l'habitatge.
    Va ser presentada pel Grup Popular tant al Senat com al Congrés. Al Senat (expedient (15)622/000057) es va prendre en consideració el 21‑03‑2025 i es va remetre després al Congrés. Al Congrés (expedient 122/000253) va arribar a tramitar-se, però la iniciativa va caducar el 06‑10‑2026, sense arribar a convertir-se en llei.
  • En el pla polític, Feijóo i la direcció del PP han concretat aquest bloc en:
    • Compromís de construir al voltant d'un milió d'habitatges en una legislatura, a partir de la mobilització de sòl i la simplificació de llicències.
    • Introducció del silenci administratiu positiu per a llicències d'obra en un màxim de 90 dies i ús de la declaració responsable per a moltes obres de rehabilitació.
    • Objectiu que aquestes mesures generin centenars de milers d'ocupacions associades a la construcció i rehabilitació (les xifres de referència que utilitza el PP a la premsa són de l'ordre de 700.000–750.000 llocs).
    Tot aquest paquet figura avui com a programa polític i en proposicions de llei en tramitació fallida: no hi ha una nova Llei del Sòl estatal del PP aprovada.
2. Llei antiocupació i reforma de la propietat horitzontal

Un altre bloc molt reiterat per Feijóo és el de la lluita contra l'ocupació i la “inquiocupació”, amb propostes de desallotjament ràpid i més protecció al propietari.

  • Proposició de Llei Orgànica contra l'ocupació il·legal d'immobles i per a la convivència veïnal i la protecció de la seguretat de les persones i coses a les comunitats de propietaris.
    • Presentada pel Grup Popular al Senat (expedient (15)622/000019) i també registrada al Congrés (expedient 124/000003).
    • Al Senat va arribar a debatre's i el PP la dóna per aprovada en aquesta Cambra, però al Congrés la seva tramitació va quedar bloquejada durant mesos.
    • Formalment, segons la informació institucional, la iniciativa va caducar el 06‑10‑2026, de nou sense arribar a ser llei en vigor.
    Aquesta proposició incloïa bona part de les mesures que Feijóo resumeix en els seus discursos: desallotjament en 24–48 hores, enduriment de penes, més instruments per a comunitats de propietaris, i límits a l'empadronament d'ocupants il·legals.
  • Reforma de la Llei de Propietat Horitzontal.
    El PP ha lligat al “paquet habitatge” una reforma d'aquesta llei per modernitzar la gestió de comunitats i reforçar la seva capacitat davant conflictes (inclosa l'ocupació en finques):
    • Proposició de Llei de modificació de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, registrada pel Grup Popular al Senat ((15)622/000050) i posteriorment remesa al Congrés (124/000017).
    • El Senat va prendre la iniciativa en consideració el 12‑02‑2025 i la va enviar al Congrés per a la seva tramitació completa.
    • Segons el registre oficial, la proposició va acabar igualment caducant el 06‑10‑2026.
    En paral·lel, el PP ha promogut mocions i proposicions no de llei per instar el Govern a reprendre aquesta reforma i a desbloquejar la llei antiocupació.
3. Derogació de la Llei 12/2023 i agenda fiscal per a joves

Més enllà de les lleis registrades, Feijóo ha convertit en leitmotiv la derogació de la Llei estatal d'Habitatge de 2023 i un ampli paquet fiscal per a joves:

  • El Congrés ha arribat a aprovar mocions del PP que insten el Govern a derogar la Llei 12/2023 i a revisar el seu intervencionisme (controls de preu, zones tensionades, pròrrogues obligatòries, etc.). Aquestes iniciatives són d'impuls polític: no modifiquen per si mateixes la llei, que segueix vigent mentre l'Executiu i la majoria parlamentària no aprovin la seva derogació.
  • En matèria fiscal i de suport a joves, Feijóo ha detallat reiteradament propostes com:
    • Rebaixar l'IVA de l'habitatge nou per a joves del 10 % al 4 % i reduir també l'Impost sobre Transmissions Patrimonials en la compra d'habitatge usat.
    • Crear una “Guardiola Llar Jove” amb avantatges en l'IRPF per a l'estalvi destinat a la compra d'habitatge.
    • Establir avals públics de fins al 95 % o fins i tot el 100 % del preu perquè menors de 35–40 anys puguin finançar l'entrada de la seva primera casa.
    • Bonificacions àmplies en l'IRPF dels primers anys de vida laboral i exempció o forta reducció d'impostos en donacions familiars destinades a la compra d'habitatge.
    Aquestes mesures apareixen en el programa del PP i en proposicions no de llei, mocions i debats pressupostaris, però no s'han traduït en una gran llei estatal de desgravacions i avals aprovada per les Corts.
4. Altres exemples i balanç general

A escala autonòmica, algunes direccions regionals del PP han intentat portar aquesta línia als seus parlaments. Un cas expressiu és la Proposició de Llei del Principat d'Astúries de mesures urgents en matèria d'habitatge i sòl i de modificació dels tributs cedits, presentada pel Grup Popular asturià: la iniciativa va ser debatuda i va resultar rebutjada, tancant-se la seva tramitació; el rebuig es va publicar oficialment el 20‑04‑2026.

En conjunt, la fotografia actual és clara: les propostes d'habitatge de Feijóo han tingut una traducció intensa en forma de proposicions de llei, mocions i debats parlamentaris, però sense culminar en l'aprovació de les grans lleis que el PP presentava com a alternativa (nova Llei del Sòl i urbanisme, llei antiocupació i gran paquet fiscal per a joves). El seu efecte ha estat sobretot marcar agenda i condicionar el debat, més que canviar encara el marc jurídic estatal de l'habitatge.

Quines competències té el president del Govern en matèria de comunicació institucional segons la legislació espanyola?

Les competències del president del Govern en matèria de comunicació institucional no apareixen concentrades en un únic precepte, sinó que es deriven de la seva posició general com a cap de l'Executiu (Constitució i Llei 50/1997, del Govern) i de la normativa específica sobre publicitat i comunicació institucional (Llei 29/2005 i el seu desenvolupament reglamentari), així com dels reials decrets d'estructura de la Presidència del Govern.

1. Marc general: direcció de l'acció del Govern

La Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, estableix en el seu article 1 que el Govern dirigeix la política interior i exterior i l'Administració General de l'Estat. L'article 2 concreta que el President del Govern dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa dels ministres.

En aquest context, la comunicació institucional s'emmarca com una dimensió d'aquesta direcció política i d'aquesta coordinació de l'Administració. El president:

  • Fixar les directrius polítiques generals que després es tradueixen en línies de comunicació institucional.
  • Pot impartir instruccions als altres membres del Govern (art. 2.2.m de la Llei 50/1997), també en matèria de comunicació.
  • Respon políticament davant les Corts de l'orientació global de l'acció governamental, inclosa la seva projecció comunicativa.

2. Competències organitzatives sobre comunicació

La mateixa Llei 50/1997 atribueix al president una competència clau: l'article 2.2.j li atorga la potestat de crear, modificar i suprimir, per reial decret, els departaments ministerials i les secretaries d'Estat, així com d'aprovar l'estructura orgànica de la Presidència del Govern.

Sobre aquesta base, s'han aprovat reials decrets com el Reial Decret 676/2025, de 28 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura de la Presidència del Govern (BOE), que desenvolupa les funcions dels òrgans de la Presidència sota la “superior direcció del President del Govern”.

Aquest reial decret estableix, entre altres, els següents elements rellevants:

  • La Presidència del Govern s'articula a través d'òrgans com el Gabinet del President, diverses secretaries generals i, especialment, la Secretaria d'Estat de Comunicació.
  • Es configura una Secretaria General de Relacions Institucionals i Ciutadania, encarregada d'articular l'activitat institucional i d'impulsar la interlocució amb la ciutadania mitjançant diferents canals de comunicació.

3. Paper de la Secretaria d'Estat de Comunicació

El Reial Decret 676/2025 dedica un precepte detallat a la Secretaria d'Estat de Comunicació, que depèn orgànicament del president i funcionalment del ministre que exerceixi la Portaveu del Govern. Entre les seves funcions destaquen:

  • La coordinació de la política informativa del Govern i l'impuls i coordinació de la política de comunicació institucional de l'Estat.
  • L'elaboració i difusió dels comunicats del Govern i del seu president, així com la ressenya del Consell de Ministres.
  • La direcció dels serveis informatius de l'Administració General de l'Estat a Espanya i a l'estranger i les relacions amb els mitjans de comunicació.
  • L'organització de la cobertura informativa de l'activitat governamental i l'assistència a les activitats públiques del president.
  • La gestió de la comunicació en situacions d'alerta nacional.
  • El suport a la Comissió de publicitat i comunicació institucional i la relació amb l'elaboració del Pla anual de publicitat i comunicació de l'Administració General de l'Estat.

Totes aquestes competències s'exerceixen “sota la dependència orgànica del President del Govern”, cosa que significa que el president:

  • Determina l'existència, configuració i rang de la Secretaria d'Estat de Comunicació i dels seus departaments.
  • Orienta políticament la seva actuació mitjançant instruccions i decisions sobre prioritats comunicatives.

4. Límits materials: Llei 29/2005 de Publicitat i Comunicació Institucional

La Llei 29/2005, de 29 de desembre, de Publicitat i Comunicació Institucional (BOE) fixa el règim jurídic de les campanyes institucionals de l'Administració General de l'Estat i del sector públic estatal:

  • Defineix què són campanyes de publicitat i de comunicació institucional i els seus fins legítims (informar sobre serveis públics, drets, riscos, etc.).
  • Imposa principis i prohibicions: neutralitat, veracitat, interès general, prohibició de campanyes per engrandir èxits del Govern o per menysprear altres administracions, límits específics en període electoral, etc.
  • Estableix exigències d'accessibilitat, respecte al medi ambient, transparència i control (inclòs un sistema de garanties i l'actuació de la Comissió de publicitat i comunicació institucional).

La Llei 29/2005 no atribueix una competència singularitzada al president, però com a màxim responsable del Govern i de l'Administració General de l'Estat, i a través de la Presidència del Govern, el Ministeri de la Presidència i la Secretaria d'Estat de Comunicació, el president:

  • Ha de vetllar perquè l'activitat de comunicació institucional s'ajusti a aquests criteris legals.
  • Influeix decisivament en el Pla anual de publicitat i comunicació institucional i en l'orientació general de les campanyes, encara que la tramitació formal correspongui al Ministeri de la Presidència i a la Comissió especialitzada.

5. Síntesi

En suma, el president del Govern no actua com a “cap de premsa” en sentit operatiu, però la normativa li confereix:

  • Un poder de direcció política i d'impartició d'instruccions que emmarca tota la comunicació institucional de l'Executiu.
  • Una competència organitzativa decisiva sobre els òrgans que dissenyen i executen la política de comunicació (especialment la Secretaria d'Estat de Comunicació i els òrgans de la Presidència del Govern).
  • Una responsabilitat política general pel respecte dels límits i principis fixats per la Llei 29/2005 i el seu desenvolupament reglamentari en matèria de publicitat i comunicació institucional.

Quin va ser el resultat de les últimes eleccions generals pel que fa al nombre d'escons obtinguts pel PSOE, PP i Vox?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023 (el conegut com 23‑J). Segons els resultats oficials del Congrés dels Diputats, els escons obtinguts pels tres partits que preguntes van ser els següents: PP, 137 escons; PSOE, 121 escons; Vox, 33 escons.

Aquestes dades situen el Partit Popular (PP) com la força amb més representació parlamentària, amb 137 diputats. Es tracta d'un resultat clarament millor que el de les eleccions generals de novembre de 2019, i va suposar que el PP es convertís en el principal partit del bloc de la dreta i en la primera força del Congrés, encara que sense assolir la majoria absoluta, que a la Cambra Baixa està fixada en 176 diputats sobre un total de 350.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), per la seva banda, va obtenir 121 escons. Tot i quedar per darrere del PP en nombre de diputats i vots, el resultat va ser prou elevat com per mantenir els socialistes com a segona força del Congrés i principal partit del bloc de l'esquerra. Aquest equilibri de forces, sumat al paper de les formacions nacionalistes i de l'esquerra a l'esquerra del PSOE, és el que va permetre configurar després un bloc d'investidura que va facilitar la renovació de Pedro Sánchez com a president del Govern.

Pel que fa a Vox, el partit va obtenir 33 escons. Això el va situar com a tercera força política nacional al Congrés en termes de nombre de diputats, per darrere de PP i PSOE, i per davant de Sumar. En el pla aritmètic, aquests 33 escons resulten clau per entendre la correlació de forces del bloc de dretes: la suma de PP + Vox arriba a 170 diputats (137 + 33), és a dir, es queda a sis escons de la majoria absoluta.

Aquesta xifra conjunta de 170 diputats de PP i Vox ha estat molt rellevant en l'anàlisi política posterior al 23‑J. Diverses peces d'anàlisi, com les publicades pel diari Demòcrata en comparar enquestes amb resultats reals, assenyalen precisament que:

  • El PP va assolir 137 escons.
  • El PSOE va aconseguir 121 escons.
  • Vox va obtenir 33 escons.
  • PP i Vox van sumar 170 diputats, quedant-se per sota del llindar de 176 fixat per a la majoria absoluta.

Aquesta distribució explica per què, malgrat que el PP va ser el partit amb més diputats, no va poder conformar una majoria suficient per si sol ni només amb Vox, i per què la governabilitat va acabar depenent del bloc que es va articular al voltant del PSOE amb altres forces (Sumar i diferents partits nacionalistes i regionalistes). L'aritmètica dels 137/121/33 escons ha determinat, des de llavors, la dinàmica parlamentària de la XV Legislatura.

En resum, per a les últimes eleccions generals celebrades fins a la data (23‑J de 2023), el resultat en nombre d'escons per als partits que t'interessen va ser:

  • PP: 137 escons.
  • PSOE: 121 escons.
  • Vox: 33 escons.

A partir d'aquests números s'han construït després les diferents projeccions demoscòpiques que comparen enquestes actuals amb la “foto fixa” d'aquelles eleccions, prenent sempre com a referència aquesta distribució d'escons al Congrés sorgida del 23‑J.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui lidera la classificació de Poder Digital segons el rànquing del 13 d'octubre?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge dels continguts publicats per Pedro Sánchez a les xarxes socials correspon a fets, mesures o dades?

Pregunta" 2 de 3

Quines són les tres variables que mesura l'indicador Poder Digital?

Pregunta" 3 de 3