Madrid serà l'escenari de la XXX Cimera Iberoamericana els dies 4 i 5 de novembre, a mig camí del calendari electoral i només set dies abans de l'inici oficial de la campanya per a les eleccions anticipades del 29 de novembre, comicis anunciats aquest dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez.
El Govern havia fixat com a meta per a aquesta cita internacional donar un nou impuls a aquest fòrum, després del desinterès mostrat per diversos mandataris en trobades anteriors i en un context en què la regió iberoamericana s'està inclinant cap a posicions de dreta. Ara, a més, la cimera quedarà inevitablement condicionada per la proximitat de la convocatòria a les urnes.
Espanya va assumir la secretaria pro témpore de la Cimera Iberoamericana al terme de l'anterior edició, celebrada al novembre de 2024 a Cuenca (Equador), i des de llavors el Govern ha anat perfilant tant la logística de la trobada com els esborranys dels documents i acords que es preveu aprovar.
En aquest marc, el passat 16 de setembre Sánchez va mantenir una trobada amb el responsable de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), Andrés Allamand, mentre que el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va encapçalar el 24 de setembre el tradicional esmorzar de cancelleres preparatori de la cimera, celebrat als marges de l'Assemblea General de l'ONU.
Assistència de líders i context polític
La setmana passada, Albares va indicar que la majoria dels mandataris iberoamericans ja ha confirmat el seu desplaçament a Madrid, després que a la darrera cimera només acudissin els caps d'Estat d'Espanya i Portugal, el Rei Felip VI i Marcelo Rebelo de Sousa, juntament amb el president amfitrió, Daniel Noboa.
Les anteriors eleccions generals de 2023 també van coincidir amb un període clau per a Espanya en l'escena internacional. Llavors, el país assumia des de l'1 de juliol la presidència rotatòria del Consell de la UE i es contemplava la possibilitat d'un relleu a La Moncloa durant el semestre, cosa que finalment no va ocórrer, tot i que Sánchez es va mantenir en funcions fins al 17 de novembre, data en què va jurar de nou el càrrec davant el Rei.
Com a mostra que la maquinària de la cimera continua malgrat l'anunci electoral, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va presidir aquest dilluns una reunió interministerial en la qual es van fixar les línies mestres per al disseny, coordinació i execució del Pla Especial de Seguretat vinculat a la trobada iberoamericana.
Pla especial de seguretat a Madrid
La Secretaria d'Estat de Seguretat ha emès la Instrucció 10/2026, que contempla, com és habitual en aquest tipus de cites, una "fase crítica" del dispositiu de seguretat des de les 8.00 hores del 3 de novembre fins a la clausura de la cimera. Aquest període implicarà el "màxim nivell d'activació juntament amb els diferents plans d'autoprotecció i emergències", en coherència amb l'actual Nivell d'Alerta del Pla de Prevenció, Protecció i Resposta Antiterrorista, fixat en 4 sobre un màxim de 5.
Marlaska ha analitzat amb representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i d'altres departaments les "singulars demandes en matèria de seguretat i protecció al tractar-se d'un esdeveniment internacional sobre el qual es situarà el focus informatiu i divulgatiu des de diferents llocs del planeta".
En la trobada celebrada al Ministeri de l'Interior han pres part representants de la Presidència del Govern i dels ministeris d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i de Defensa, així com responsables de la Casa Reial, Delegació del Govern a Madrid, Comunitat i Ajuntament de Madrid, Aeroports Espanyols (Aena), Navegació Aèria d'Espanya (Enaire) i Patrimoni Nacional.
Agenda europea de Sánchez abans de les urnes
En l'àmbit comunitari, Sánchez té per davant diverses reunions d'alt nivell abans de les eleccions. La primera era la cimera del Med9, que reuneix els líders dels països mediterranis de la UE --Espanya, França, Itàlia, Grècia, Xipre, Portugal, Malta, Eslovènia i Croàcia-- prevista per aquest dimecres a la ciutat croata de Split, a la qual finalment no assistirà, segons han assenyalat des de Moncloa.
A més, el president té a l'agenda el Consell Europeu ordinari dels dies 15 i 16 d'octubre, així com una cimera informal que se celebrarà el 13 de novembre a Irlanda, abans d'una tercera reunió a Brussel·les centrada en la negociació del proper pressupost plurianual de la UE.
Aquesta última cita, plantejada inicialment per als dies 26 i 27 de novembre --encara pendent de confirmació definitiva--, portarà els caps d'Estat i de Govern a discutir el Marc Financer Plurianual (MFP, per les seves sigles en anglès) per al 2028-2034 i coincidiria, en la seva segona jornada, amb l'últim dia de la campanya electoral espanyola.
Fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren encara aviat aventurar si Sánchez estarà a Brussel·les i apunten que podria participar en la reunió malgrat la coincidència amb el tancament de campanya, donat el moment decisiu de les converses sobre els futurs comptes europeus, en els quals persisteixen marcades diferències entre els socis sobre el volum del pressupost i la distribució de partides com la Política Agrícola Comuna (PAC) o els fons de cohesió.
En cas que decidís no assistir, el president del Govern no podria ser reemplaçat per un altre representant espanyol, ja que les normes del Consell Europeu només permeten que un líder absent delegui el seu vot en un altre cap d'Estat o de Govern. Aquesta fórmula tampoc habilitaria la presència en el seu lloc de Felip VI, que manca de les competències constitucionals per representar Espanya en aquest òrgan.
Govern en funcions després del 29 de novembre
No seria, en qualsevol cas, la primera vegada que una cimera europea coincideix amb la campanya d'unes generals a Espanya. En les últimes eleccions, Sánchez va abandonar abans d'hora la reunió entre la UE i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) celebrada a Brussel·les per desplaçar-se a Sant Sebastià, on tenia previst intervenir en un míting, per la qual cosa tampoc va comparèixer en la roda de premsa final de la trobada, en la qual s'esperava la seva presència com a president de torn.
La situació de l'Executiu canviarà després de les eleccions generals del 29 de novembre, moment en què Pedro Sánchez i els seus ministres passaran a estar en funcions, amb les seves atribucions limitades. A les cites internacionals posteriors acudiran ja amb el resultat electoral conegut i sabent si compten o no amb opcions de continuar en la Presidència del Govern.