Els decrets llei d’habitatge se sotmetran aquest dijous, 12 de novembre, a la seva votació definitiva al Congrés, a la Diputació Permanent, just després de la vaga general i a l’abansala de l’inici oficial de la campanya electoral, que començarà a les zero hores del divendres 13.
Com passa amb qualsevol decret llei, les normes estan vigents des que es publiquen al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que en aquest cas va tenir lloc el passat 7 d’octubre. No obstant això, la Constitució exigeix que el Congrés els validi o els derogui en un termini màxim de trenta dies.
En estar les Corts dissoltes per l’avançament electoral, és la Diputació Permanent, l’únic òrgan parlamentari que roman actiu després de la dissolució, la que assumirà la responsabilitat de decidir si dona suport o tomben aquests textos.
La data fixada per adoptar aquesta resolució és aquest dijous, 12 de novembre. A més dels decrets d’habitatge, està prevista la compareixença de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que informarà sobre la planificació de la xarxa d’energia elèctrica fins al 2030.
Més endavant, la Diputació Permanent haurà de tornar a reunir-se per pronunciar-se sobre altres decrets que segueixen pendents de votació al Congrés: un amb mesures de protecció social i laboral, un altre amb ajuts a les víctimes de la tragèdia ferroviària de Urda (Toledo) i un tercer, aprovat aquest mateix dimarts, destinat a concedir suport a les famílies monoparentals.
Dos decrets d’habitatge amb diferent suport
En el capítol d’habitatge, es tracta de dos decrets diferenciats: un recull un paquet ampli de mesures per intervenir en el mercat davant l’escalada dels preus i l’altre introdueix canvis en l’anterior per obligar el propietari a abonar una compensació econòmica a l’inquilí si decideix rescindir el contracte de lloguer.
L’Executiu va intentar tirar endavant les dues normes a començaments d’octubre, però es va trobar amb el rebuig del PP, Vox, Junts i UPN, que sumaven una majoria absoluta de 178 escons en els dos decrets. A això es va afegir el vot en contra del PNV i de Coalición Canaria al decret que regulava la indemnització a l’inquilí.
La destrucció d’aquests decrets va desembocar en l’avançament electoral fins al 29 de novembre. Després de la dissolució de les Corts, el Govern va optar per aprovar de nou els textos introduint lleugers canvis perquè no fossin idèntics, amb la particularitat que ara se sotmetran a la Diputació Permanent, on sí que disposa de suports suficients per tirar endavant, com a mínim, el decret general de mesures.
Aquest òrgan està compost per 69 diputats. El bloc d’esquerres aplega 34 escons, repartits entre PSOE, Sumar, ERC, Bildu i Podemos, formació que representa íntegrament el Grup Mixt, davant dels 34 que sumen PP, Vox i Junts.
En aquest escenari, la posició decisiva correspon al PNV, que compta amb un representant a la Diputació. Els nacionalistes bascos ja han avançat que, igual que van fer abans de l’avançament electoral, donaran suport al decret més ampli i votaran en contra del segon.
D’aquesta manera, el decret que inclou la prohibició d’estar-se sense llar, límits a l’actuació dels fons 'buitre' en la compra d’habitatge i bonificacions fiscals tant per a propietaris com per a llogaters podrà tirar endavant amb 35 vots a favor i 34 en contra. El segon decret, centrat en la indemnització als llogaters, no reuneix la majoria suficient per ser convalidat.
Préstecs de 50.000 euros i blindatge davant d’estar-se sense llar
Entre les mesures del primer decret hi figura el mecanisme "Casa teva", gestionat per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que preveu préstecs de fins a 50.000 euros per a l’adquisició de primera vivenda, amb una dotació total de 10.000 milions d’euros.
Juntament amb aquesta línia de l’ICO, es crea un fons d’impacte social dotat amb 400 milions d’euros per impulsar la promoció d’habitatge per part de proveïdors socials, alhora que s’endureixen les condicions per a la compra especulativa per part dels fons 'buitre', ampliant-ne la definició i ajustant les excepcions respecte al text anterior.
Asimismo, el primer decret recull la prohibició d’executar estar-se sense llar sobre persones vulnerables sense alternativa habitacional fins al 2030 i contempla una pròrroga automàtica dels contractes de lloguer fins al 2028.
Pel que fa al segon decret, el text estableix que, una vegada superats els cinc anys de lloguer (set si el propietari és una persona jurídica), el contracte es prorrogui automàticament uns altres cinc anys i, en cas que el llogater vulgui posar fi a l’arrendament, s’aboni a l’inquilí una indemnització equivalent a un any de renda.