Els partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors tenen des d'aquest dimecres, 21 d'octubre, la possibilitat d'inscriure les seves candidatures al Congrés i al Senat per a les eleccions generals del proper 29 de novembre. El termini romandrà obert a les diferents Juntes Electorals Provincials fins a les dotze de la nit del dilluns 26 d'octubre.
De conformitat amb el calendari electoral, les formacions comptaran amb sis dies naturals per formalitzar les seves llistes a les circumscripcions on desitgin presentar-se. Aquestes candidatures es faran públiques al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el dimecres 28 d'octubre.
Aquesta publicació inicial no serà definitiva. Les Juntes Electorals Provincials disposaran dels dos dies posteriors per advertir als partits de les irregularitats detectades o denunciades a les llistes, que podran corregir-se en un termini màxim de 48 hores des de la notificació.
Un cop conclosa aquesta fase de revisió, les juntes electorals tindran de marge fins al dilluns 2 de novembre per proclamar les candidatures vàlides, que es publicaran al BOE l'endemà, dimarts 3 de novembre.
Les formacions polítiques podran impugnar la proclamació de candidatures davant el Jutjat de lo Contenciós-Administratiu els dies 4 i 5 de novembre, òrgan que comptarà amb dos dies per dictar resolució. Posteriorment, cabrà recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que haurà de pronunciar-se en un termini de tres dies. A més, durant la campanya electoral podran presentar-se recursos davant la Sala Especial del Tribunal Suprem, les decisions de la qual també seran recurribles davant el Constitucional.
Menys coalicions que en les eleccions de 2023
Estan habilitats per presentar llistes els partits i federacions inscrits al Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, així com les coalicions electorals que s'hagin constituït i comunicat a la Junta Electoral competent fins a la nit d'aquest divendres.
En aquesta convocatòria s'han registrat davant la Junta Electoral Central nou coalicions electorals: dues concorren únicament al Congrés, tres només al Senat i altres quatre són d'àmbit autonòmic i es presenten a ambdues cambres. En els comicis de 2023 van participar una dotzena de coalicions: tres d'àmbit estatal, una específica del Senat i vuit autonòmiques.
La coalició de major pes per al 29N a la Cambra Baixa és la de Front Ampli, encapçalada per Ada Colau i Emilio Delgado, que finalment no va aconseguir un pacte global amb Podemos, excepte a Canàries i Comunitat Valenciana. Al Senat, l'aliança més destacada és la formada entre PSOE i Front Ampli a la majoria de les circumscripcions.
Existeixen també coalicions circumscrites a una única província que s'han registrat directament davant les Juntes Electorals Provincials, com la integrada per Més i Front Ampli a les Balears o l'aliança entre UPN i PP a Navarra.
Aval del 0,1% per als partits sense representació
Els partits, federacions i coalicions que no van aconseguir escó en cap de les dues cambres en les anteriors generals hauran de recollir les signatures de, almenys, el 0,1% dels electors inscrits al cens de cada circumscripció en què vulguin presentar-se.
Aquest requisit afecta, per exemple, a "Democràcia 21", que s'ha configurat com a coalició amb Ciutadans i UCIN i pretén concórrer per Madrid i Barcelona. A la circumscripció madrilenya haurà d'aportar, com a mínim, unes 5.500 signatures, i a la barcelonina, almenys unes 4.400.
També podran registrar candidatures les agrupacions d'electors, encara que en el seu cas s'exigeix el suport de, almenys, el 1% dels inscrits al cens de la circumscripció corresponent. Cap ciutadà podrà recolzar amb la seva firma més d'una llista.
A diferència dels partits, aquestes agrupacions es creen únicament per intervenir en un procés electoral concret, sense necessitat de figurar al Registre de Partits Polítics i sense possibilitat de presentar candidatures conjuntes que abastin més d'una circumscripció.
Novetat: llistes cremallera d'homes i dones
Entre les condicions que han de complir les candidatures figura el respecte al principi de paritat electoral, que per primera vegada en unes generals obliga a que les llistes al Congrés estiguin formades per dones i homes alternant-se de manera successiva.
Fins ara, la Llei Electoral exigia que les candidatures incloguessin almenys un 40% de persones de cada sexe i que cap superés el 60%, proporció que havia de mantenir-se també en cada tram de cinc llocs. La reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, ha substituït aquest model per les anomenades llistes cremallera per gènere.
Aquesta composició equilibrada haurà de respectar-se en el conjunt de la candidatura, sense separar titulars i suplents, i serà igualment obligatòria quan les candidatures al Senat s'estructurin en llistes. Amb això es persegueix que la representació en ambdues cambres sigui pràcticament paritària.
El 2023 es van presentar 1.090 llistes
En les eleccions celebrades a l'estiu del 2023, les Juntes Electorals Provincials van proclamar un total de 1.090 llistes a les Corts Generals, 550 al Congrés i 540 al Senat, la qual cosa va suposar 186 menys que el 2019. En el procés van quedar fora 66 candidatures de formacions extraparlamentàries per errors formals, incompliment de requisits o, principalment, per no aportar els avals necessaris.
En total, 4.892 aspirants van competir el 23 de juliol del 2023 pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat —aquest any s'elegeix un més després de la reforma constitucional que va permetre la creació d'un senador propi per a l'illa de Formentera—, la qual cosa es tradueix en una mitjana de deu candidats per cada escó a la Cambra Baixa i de 5,5 per cada plaça al Senat.