La Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) ha difós un manifest amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis en què reclama una atenció sanitària equitativa a tot el país, amb especial èmfasi en la igualtat territorial, l’educació terapèutica i la qualitat assistencial per a totes les persones amb diabetis. A més, subratlla la rellevància del suport emocional i que familiars i cuidadors tinguin un paper més actiu en l’atenció sanitària.
Aquestes prioritats s’han definit a partir d’una enquesta realitzada entre més de 300 assistents a l’últim congrés anual de FEDE, per la qual cosa recullen la postura comuna de les 18 federacions autonòmiques i de més de 120 associacions locals integrades a l’organització.
"Necessitem que la realitat de la patologia sigui coneguda per tota la societat, de manera que puguem reduir-ne l’impacte i el seu avanç a través de l’educació terapèutica en diabetis, el acompanyament emocional, el diagnòstic precoç i la prevenció", assenyala Juantxo Remón, president en funcions de FEDE.
"L’accés a la tecnologia, als tractaments i a l’educació terapèutica continua depenent de la comunitat autònoma on resideixi cada pacient, amb diferències afegides entre zones urbanes i rurals", explica. A partir d’aquesta situació, FEDE demana una cartera de serveis homogènia a tot el territori nacional i un accés efectiu a la monitorització contínua de glucosa, ajustat a les recomanacions clíniques.
L’educació terapèutica figura com un dels pilars centrals del Manifest i constitueix, a més, una reivindicació històrica del moviment associatiu. Fins ara, en bona mesura, han estat les pròpies associacions de pacients les que han assumit aquesta tasca, formant persones amb diabetis i les seves famílies en el maneig quotidià de la malaltia. FEDE defensa que aquesta formació s’ha d’incorporar com a prestació real del sistema sanitari públic i sol·licita també un sistema oficial i unificat que acrediti la capacitació específica d’infermeria en diabetis.
El tercer gran bloc del document se centra en la qualitat de l’assistència i de la tecnologia sanitària. Les associacions de pacients reclamen una atenció integral i coordinada entre tots els nivells assistencials, amb temps suficient a la consulta per respondre a les necessitats individuals. Aquesta garantia de qualitat, assenyalen, s’ha d’estendre igualment als dispositius mèdics i tecnològics, assegurant no només la seva fiabilitat, sinó també el subministrament estable a llarg termini.
Abordatge primerenc de la diabetis i paper dels pacients
El diagnòstic i el tractament precoços de la diabetis se situen també entre les principals prioritats del col·lectiu. En el cas de la diabetis tipus 1, la introducció de cribatges d’autoanticossos permet detectar la patologia abans de l’aparició dels símptomes, cosa que redueix fins a un 90% els episodis de cetoacidosi en el debut. En la diabetis tipus 2, la prevenció i l’actuació primerenca sobre factors de risc com l’obesitat o la hipertensió resulten clau per frenar la progressió de la malaltia.
Davant d’aquestes dades, FEDE reclama la posada en marxa de programes de cribatges de diabetis tipus 1 en població pediàtrica a escala estatal, així com un reforç dels recursos destinats a la detecció i l’abordatge de la diabetis tipus 2 i dels seus factors de risc.
D’altra banda, l’organització subratlla que la participació dels pacients en les decisions sanitàries serà cada vegada més determinant. FEDE ja té presència a la taula d’associacions de pacients, al Grup d’Experts de Diabetis del Ministeri de Sanitat i al comitè assessor del Pla Estratègic Nacional per a la Reducció de l’Obesitat Infantil (PENROI), però insisteix a avançar més per assegurar la implicació directa de les persones amb diabetis en el disseny de les polítiques públiques, en l’avaluació de la tecnologia sanitària i en la recerca, inclosos els assaigs clínics.
El Manifest també inclou altres peticions considerades essencials pel col·lectiu: l’eliminació de la discriminació social, laboral i educativa cap a les persones amb diabetis; la implantació i la normalització de la figura de la infermeria escolar; un increment de la inversió en recerca i tecnologia; la integració de l’atenció psicològica en la cartera de serveis; i un sistema sanitari realment orientat a la cronicitat, capaç d’acompanyar el pacient al llarg de totes les etapes de la seva vida.