El cap del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari del Sureste i cirurgià a l’Hospital Ruber Juan Bravo, el doctor Alfredo Alonso Poza, destaca que la cirurgia dirigida a tractar l’obesitat en pacients amb diabetis tipus 2 aporta beneficis que van més enllà de l’aprimament. Tal com explica, aquest tipus d’intervenció pot optimitzar el control de la glucosa, disminuir la necessitat de fàrmacs i afavorir la remissió de la malaltia, amb efectes que es poden mantenir durant períodes llargs.
"El resultat de la cirurgia no es mesura només en els quilos perduts, sinó que també importa com millora el control de la diabetis i si es redueix la necessitat de medicació", explica l’expert.
La dita cirurgia metabòlica es pot plantejar en persones amb diabetis tipus 2 i obesitat que compleixin criteris per ser intervingudes. Les recomanacions de l’Associació Americana de Diabetis de 2026 inclouen aquesta alternativa a partir d’un índex de massa corporal de 30, sempre després d’una avaluació personalitzada i amb la participació d’un equip multidisciplinari especialitzat.
La probabilitat d’aconseguir la remissió tampoc no és la mateixa en tots els pacients. Una durada més curta de la diabetis, un grau menor d’avanç de la malaltia i no requerir insulina s’associen amb percentatges de remissió més alts. Aquests elements ajuden a ajustar les expectatives, tot i que no permeten assegurar el desenllaç en cada cas concret.
"La valoració ha de ser individual. No totes les persones amb obesitat i diabetis tenen la mateixa evolució ni les mateixes possibilitats d’assolir la remissió. Per això és important estudiar cada cas i explicar quins resultats es poden esperar", assenyala el doctor Alonso Poza.
L’estudi ARMMS-T2D, publicat a JAMA el 2024 i finançat pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units, va analitzar 262 persones procedents de quatre assajos clínics que comparaven la cirurgia bariàtrica amb el tractament mèdic convencional i les intervencions sobre els hàbits de vida. El seguiment es va perllongar fins a 12 anys, i va permetre observar beneficis fins i tot en participants amb un índex de massa corporal entre 27 i 34.
A set anys, la remissió es va detectar en el 18,2% de les persones a les quals es va assignar cirurgia, davant del 6,2% del grup tractat només amb medicació i canvis d’estil de vida. Als dotze anys, les taxes van ser del 12,7% i del 0%, respectivament. A més, el grup sotmès a intervenció quirúrgica va mostrar un millor control de la glucosa i va precisar menys fàrmacs per a la diabetis. Aquestes dades indiquen que l’efecte metabòlic beneficiós pot mantenir-se en el temps, tot i que no tots els pacients aconsegueixen la remissió.
No obstant això, es recorda que la remissió no equival a la curació definitiva.
El consens internacional sobre diabetis tipus 2 sol definir la remissió com una hemoglobina glucosilada (HbA1c, marcador del nivell mitjà de glucosa) per sota del 6,5%, sostinguda durant almenys tres mesos sense els medicaments habituals per reduir la glucosa. Una millora dels paràmetres analítics mentre es continua amb el tractament farmacològic pot reflectir un bon control, però no compleix el criteri de remissió.
"Aconseguir la remissió és un resultat important, però no significa que la diabetis estigui curada per sempre. Encara que el pacient deixi de necessitar medicació, ha de mantenir els controls, perquè la glucosa pot tornar a elevar-se", adverteix el doctor.
La remissió tampoc eximeix de controlar les possibles complicacions associades a la malaltia. Per aquest motiu, el consens recomana verificar almenys una vegada a l’any que es manté la remissió i continuar amb els controls habituals de la diabetis.