El cirurgià uròleg expert en cirurgia reconstructiva de penis, malaltia de Peyronie i Medicina sexual, el doctor François Peinado, ha indicat que les ones de xoc poden «produir millores modestes en la funció erèctil, però l’evidència disponible encara no permet confirmar amb prou solidesa la seva eficàcia clínica real».
Segons ha recordat, «després de més d’una dècada d’utilització clínica, encara no disposem d’evidència sòlida, consistent i d’alta qualitat que confirmi clarament la seva eficàcia clínica real», tot al·∙ludint a una revisió Cochrane del 2025 que va analitzar 21 assaigs clínics aleatoritzats amb 1.357 homes i va concloure que la qualitat global de l’evidència és baixa en gairebé tots els paràmetres avaluats.
En relació amb els resultats, ha assenyalat que els treballs publicats apunten a una certa millora a curt termini de la funció erèctil amb aquesta teràpia. No obstant això, ha advertit que, «en molts casos, els canvis són petits, amb prou feines superen el llindar mínim considerat clínicament rellevant i no sempre es tradueixen en una millora sexual significativa per al pacient». Així mateix, ha precisat que «també es van observar petites millores en la rigidesa peneana, tot i que els resultats van ser discretes i els canvis es van situar prop del llindar mínim considerat clínicament important».
Respecte al seguiment a més llarg termini, Peinado ha comentat que «a llarg termini, els resultats semblen una mica millors, però es basen en menys estudis i presenten més heterogeneïtat, cosa que redueix la confiança en les dades», i ha afegit que «la revisió tampoc no mostra diferències clares en efectes adversos, però no ofereix dades sòlides sobre qualitat de vida o satisfacció del pacient».
Reclamen assaigs més rigorosos i de més qualitat
Al seu parer, «l’objectiu del tractament va més enllà de millorar una puntuació», atès que «es tracta d’aconseguir una recuperació funcional clara de les ereccions i de la vida sexual del pacient». Per això, ha insistit que «els resultats actuals poden no ser fiables i podrien canviar significativament amb estudis millor dissenyats i de més qualitat», malgrat que «les ones de xoc compten amb una base teòrica atractiva, relacionada amb l’angiogènesi, la regeneració vascular o la reparació tissular».
L’especialista ha remarcat que aquesta tècnica s’ha de diferenciar de teràpies ja consolidades, com els inhibidors de la PDE5, entre els quals s’inclouen el sildenafil i el tadalafil. Al seu parer, «les ones de xoc presenten resultats modestos, una variabilitat elevada i evidència encara insuficient», tot i que ha puntualitzat que «això no vol dir que cap pacient no en pugui beneficiar».
En aquesta línia, ha recalcat que «la qüestió és que encara no se sap amb prou precisió en quins pacients funciona millor, quin és el protocol adequat, quant dura l’efecte i quins resultats es poden esperar realment», i ha conclòs que, «en Medicina rigorosa, aquesta incertesa és un problema i s’ha d’explicar al pacient amb claredat».