L Hospital Universitari de Navarra ha donat a conèixer els resultats d’una tècnica endovascular avançada que obre una nova via terapèutica per a pacients amb malaltia arterial en fase avançada i amb poques opcions quirúrgiques, convertint-se en molts casos en la millor alternativa en evitar l’amputació de la cama.
En aquest treball han aconseguit conservar l’extremitat en 16 dels 19 pacients tractats mitjançant una revascularització endovascular complexa després del fracàs de les cirurgies prèvies. Les dades es presenten en el X Simposi Internacional de Cirurgia Endovascular, que té lloc a Madrid de l’11 al 13 de novembre.
La recerca s’ha centrat en persones amb isquèmia crítica de l’extremitat, una de les formes més severes de la malaltia arterial perifèrica. Aquesta apareix quan les artèries que porten sang a les cames pateixen obstruccions tan importants que l’aportació d’oxigen als teixits resulta insuficient.
En fases avançades, la isquèmia crítica pot ocasionar dolor fins i tot en repòs, úlceres que no cicatritzen i lesions que amenacen la viabilitat de la cama. La pèrdua de l’extremitat és una de les complicacions més greus, tant pel deteriorament de la salut com per l’impacte en l’autonomia, la mobilitat i la qualitat de vida, a més d’associar-se a una mortalitat més elevada.
La malaltia arterial perifèrica es vincula a l’estretiment o l’obstrucció de les artèries, habitualment per aterosclerosi. La seva aparició es relaciona amb factors de risc cardiovascular com el tabaquisme, la diabetis, la hipertensió arterial i les alteracions del colesterol.
L’estudi de l’Hospital Universitari de Navarra s’ha orientat a un grup de pacients especialment complex: persones amb isquèmia crítica de l’extremitat que ja havien estat operades mitjançant bypass femoropopliti o femorodistal amb vena, en què aquesta intervenció havia deixat de ser efectiva.
El bypass és una tècnica quirúrgica que crea un conducte alternatiu per mantenir un flux sanguini adequat cap a una zona concreta, en aquest cas la cama. Quan aquest procediment fracassa, les opcions de repetir la cirurgia poden ser escasses i el risc d’amputació augmenta de forma notable.
En aquest context, els especialistes recorren a tècniques endovasculars complexes, amb les quals intenten recanalitzar les artèries obstruïdes utilitzant catèters i altres dispositius que s’introdueixen a través del sistema vascular, evitant una nova cirurgia oberta sobre la zona afectada.
L’equip de l’Hospital Universitario de Navarra ha revisat de manera retrospectiva l’evolució de 19 pacients, tots ells homes, tractats entre agost de 2022 i agost de 2026. La mediana d’edat va ser de 69 anys i el seguiment es va perllongar al voltant de 20 mesos. En aquest temps, 16 dels 19 pacients van mantenir l’extremitat, cosa que suposa una taxa de salvament del 84,2%, mentre que els altres tres van precisar una amputació major.
Durant el seguiment, deu pacients van presentar una nova obstrucció de l’artèria tractada, tot i que les reintervencions van permetre restablir el flux en diversos casos. En tancar l’estudi, la permeabilitat secundària dels vasos tractats arribava al 78,9%.
"No es tracta només de preservar una extremitat, sinó de preservar la qualitat de vida del pacient, preservar la seva autonomia i reduir la càrrega d’atencions sobre familiars o cuidadors que suposa un pacient amputat", adverteixen. A més, recorden que una amputació major s’associa a una mortalitat més alta als 5 anys, de manera que evitar aquestes amputacions pot augmentar la supervivència d’aquests pacients.
Els autors consideren que els resultats donen suport a la valoració de la recanalització endovascular complexa com a possible alternativa abans d’indicar una amputació major en pacients seleccionats que han patit el fracàs d’una revascularització prèvia.
No obstant això, subratllen que es tracta d’un estudi observacional amb un nombre limitat de casos i que caldran treballs més amplis per confirmar aquests resultats.