La divertida confessió d'un nen a Felipe VI: "Has vist el que t'ha dit?"

La Constitució Espanyola de 1978 configura el Rei com a Cap de l'Estat, símbol de la unitat i permanència de l'Estat, i li atribueix un conjunt de competències essencialment representatives, moderadores i formals, sempre sotmeses al principi de monarquia parlamentària. Les funcions i prerrogatives es recullen sobretot en els articles 56 a 65.

En primer lloc, l'article 56 estableix que el Rei:

• És Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència.
• Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, en el marc que marquen la Constitució i les lleis.
• Assumeix la més alta representació de l'Estat en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica.
• Gaudeix d'inviolabilitat i no està subjecte a responsabilitat; els seus actes necessiten refrend del Govern o de les Corts, excepte algunes excepcions formals.

Les competències concretes del Rei apareixen enumerades, sobretot, a l'article 62, sense perjudici d'altres disposicions. Entre les més rellevants destaquen:

1. Funcions legislatives i de relació amb les Corts Generals

• Sancionar i promulgar les lleis aprovades per les Corts Generals. La sanció és l'acte formal pel qual el Rei confirma la llei i la promulgació permet la seva entrada en vigor després de la publicació.
• Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos a la Constitució. Ho fa mitjançant reial decret, normalment a proposta del President del Govern.
• Convocar referèndum en els casos previstos per la Constitució, també mitjançant reial decret refrendat.
• Proposar al Congrés dels Diputats el candidat a President del Govern després de les consultes amb els representants designats pels grups polítics, i, si escau, nomenar-lo després de la seva investidura parlamentària.
• Expedir els decrets aprovats en Consell de Ministres i els acords que procedeixin, donant forma jurídica final a determinades decisions del Govern.

2. Funcions en relació amb el Govern

• Nomenar i separar els membres del Govern (ministres), a proposta del President del Govern. És una competència de caràcter formal: la decisió política correspon al President.
• Ser informat dels assumptes d'Estat. El Rei té dret a ser consultat, a ser informat regularment i pot presidir, a aquests efectes, les sessions del Consell de Ministres quan ho consideri oportú, a petició del President del Govern.

3. Funcions militars

• Comandament suprem de les Forces Armades. Aquesta competència té un fort contingut simbòlic i institucional; la direcció política i operativa de la defensa correspon al Govern i, si escau, al comandament militar professional, d'acord amb la normativa vigent.

4. Funcions en l'àmbit internacional

• Participar en l'acció exterior de l'Estat com la més alta representació: realitza visites d'Estat, rep caps d'Estat estrangers i presideix determinats actes internacionals.
• Expedir les cartes credencials dels representants diplomàtics espanyols i rebre les cartes credencials dels representants estrangers.

5. Altres funcions constitucionals

• Exercir el dret de gràcia (indult), d'acord amb la llei que el regula, sense que pugui autoritzar indults generals.
• Nomenar determinats alts càrrecs, com el President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el President del Tribunal Constitucional i altres, en els termes que fixin les lleis.
• Desempeñar l'Alto Patronatge de les Reials Acadèmies, funció de representació en l'àmbit cultural i científic.

Totes aquestes competències s'exerceixen conforme a un principi clau: la responsabilitat política recau en qui refrenda els actes del Rei (president del Govern, ministres competents o, si escau, el president del Congrés). El Rei actua sempre dins del marc de la monarquia parlamentària, sense poder polític propi autònom, però amb un paper institucional estable de representació, moderació i continuïtat de l'Estat.

Felip VI va arribar a la seva proclamació com a Rei, el 19 de juny de 2014, amb una preparació molt orientada a l'exercici de la Capitania de l'Estat: una sòlida formació acadèmica en Dret i Relacions Internacionals, una carrera militar completa en els tres Exèrcits i gairebé tres dècades d'experiència institucional com a hereu de la Corona i representant d'Espanya a l'exterior.

Formació acadèmica

Segons la biografia oficial de la Casa de S.M. el Rei (biografia de Felip VI), Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia va néixer a Madrid el 30 de gener de 1968. El seu itinerari educatiu va ser el següent:

• Ensenyament escolar a Espanya: va cursar preescolar, Educació General Bàsica i el Batxillerat Unificat Polivalent al Col·legi Santa Maria dels Rosers, a Madrid, on va completar la seva formació escolar fins al 1984.
• Curs preuniversitari al Canadà: durant el curs 1984‑1985 va realitzar l'equivalent al Curs d'Orientació Universitària al Lakefield College School, a Ontario. Aquesta estada li va proporcionar una primera immersió prolongada en un entorn educatiu estranger i anglosaxó.
• Llicenciatura en Dret: entre octubre de 1988 i juny de 1993 va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Madrid, on va obtenir la llicenciatura. En paral·lel va cursar assignatures de Ciències Econòmiques per reforçar la seva formació en matèries econòmiques i empresarials.
• Màster en Relacions Internacionals: des de setembre de 1993 fins a maig de 1995 va seguir un programa de postgrau a l'Edmund Walsh School of Foreign Service de la Universitat de Georgetown (Washington D. C.), on va obtenir un màster en Relacions Internacionals. Aquesta etapa va consolidar la seva especialització en política exterior, organismes internacionals i anàlisi internacional.
• Actualització en seguretat i defensa: ja com a hereu plenament incorporat a l'activitat pública, entre setembre de 1999 i juny de 2000 va realitzar un curs d'actualització sobre seguretat i defensa en diferents organismes internacionals, amb l'objectiu d'aprofundir en els aspectes estratègics i de política de defensa vinculats a les funcions constitucionals del Cap de l'Estat.

En síntesi, abans de 2014 Felip VI combinava una formació universitària jurídica amb coneixements econòmics i una alta especialització en relacions internacionals, reforçada per estades acadèmiques al Canadà i als Estats Units.

Carrera i formació militar

La Casa Reial destaca que Felip VI es va formar militarment en els tres Exèrcits, seguint una trajectòria similar a la d'altres caps d'Estat europeus amb comandament suprem sobre les Forces Armades. La seva carrera militar es va desenvolupar principalment entre 1985 i 1989:

• Exèrcit de Terra: va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va jurar bandera l'11 d'octubre de 1985. Allà va cursar la formació bàsica com a oficial de Terra.
• Armada: va continuar la seva formació a l'Escola Naval Militar de Marín, familiaritzant-se amb la vida a bord i l'estructura de l'Armada.
• Exèrcit de l'Aire: va completar el cicle a l'Acadèmia General de l'Aire de Sant Javier, on va aprofundir en la dimensió aeronàutica de la defensa.

Després de culminar aquest recorregut, al juliol de 1989 va rebre els despatxos de tinent d'Infanteria, alférez de navili i tinent de l'Arma d'Aviació. A més, es va formar com a pilot d'helicòpters, va obtenir l'aptitud per al vol instrumental i les “ales” de pilot d'helicòpters de l'Exèrcit de Terra i de l'Armada, vinculant-se a l'Esquadró 402 de l'Exèrcit de l'Aire. Aquesta preparació no va ser merament simbòlica: li va donar coneixement directe de l'organització, la cultura professional i les responsabilitats operatives d'unes Forces Armades del comandament suprem de les quals assumiria, conforme a la Constitució, en convertir-se en Rei.

Trajectòria institucional i professional abans de 2014

La trajectòria de Felip VI abans de la seva proclamació no va ser la d'un professional civil habitual, sinó la d'un hereu de la Corona la “professió” del qual va ser, de fet, la preparació per a l'exercici de la Capitania de l'Estat.

• Príncep d'Astúries: va ser reconegut com a hereu i va ostentar el títol de Príncep d'Astúries des de 1977, després de la restauració de la monarquia parlamentària amb la Constitució de 1978. Aquest títol va articular el seu paper públic com a successor.
• Jurament com a hereu: el 1986 va prestar jurament com a successor de la Corona davant les Corts Generals, complint amb la previsió constitucional per a l'hereu.
• Representació oficial: un cop acabada la seva formació militar i universitària, va començar a assumir de forma creixent actes oficials, tant a Espanya com a l'exterior. Va representar Joan Carles I i la Corona en cerimònies de presa de possessió de presidents iberoamericans, visites oficials, cimeres i actes institucionals diversos.
• Càrrecs i patronatges honorífics: va exercir la presidència d'honor de fundacions, associacions i institucions vinculades a la cooperació, la projecció internacional d'Espanya, la cultura, la recerca i l'esport, integrant-se així en les xarxes institucionals, socials i econòmiques del país.
• Agenda i estructura pròpies: des de mitjans dels anys noranta va disposar d'una secretaria privada pròpia, símptoma de la consolidació d'una agenda institucional diferenciada i de la seva progressiva assumpció de responsabilitats públiques com a hereu.

En els anys immediatament anteriors a 2014, Felip VI va ser un dels principals representants d'Espanya a l'exterior: va acudir regularment a preses de possessió, fòrums econòmics, reunions internacionals i actes culturals, acumulant experiència diplomàtica i de representació de l'Estat. Sobre aquesta base de formació acadèmica, militar i institucional va ser proclamat Rei el 19 de juny de 2014, després de l'abdicació de Joan Carles I i l'aprovació de la Llei Orgànica 3/2014, que va fer efectiva aquesta abdicació.

No existeix a Espanya una norma jurídica específica que fixi, amb caràcter general, “requisits legals” perquè una visita institucional dels Reis inclogui un recorregut per centres educatius. La inclusió d'un col·legi, institut o universitat a l'agenda respon a decisions de programació institucional i a pràctiques de protocol que s'han anat consolidant, coordinades entre la Casa de S.M. el Rei, el Govern i les autoritats autonòmiques o locals competents.

Des del punt de vista jurídic-constitucional, els actes oficials del Rei estan subjectes al refrend del president del Govern o del ministre competent, d'acord amb els articles 56.3 i 64 de la Constitució. Això significa que la responsabilitat política de la visita l'assumeix qui la refrenda, però no que existeixi una autorització educativa específica diferent per entrar en un centre: es tracta de l'aprovació de l'activitat oficial en el seu conjunt. La pròpia Casa Reial explica en els seus criteris d'actuació que la Família Reial desenvolupa únicament activitats de naturalesa institucional, i que en funció de la naturalesa o del lloc de l'activitat pot ser necessària una decisió governamental.

Criteris habituals perquè s'inclogui un centre educatiu

A falta d'un “plec” públic de requisits, l'anàlisi de l'agenda reial i de casos recents permet identificar una sèrie de criteris recurrents que els centres solen complir quan són triats:

• Coherència amb l'objectiu de la visita. El centre seleccionat sol encarnar el missatge institucional que es vol transmetre: convivència intercultural, inclusió, innovació pedagògica, formació professional, digitalització, sostenibilitat, etc. El col·legi Vicente Aleixandre de Ceuta, per exemple, va ser escollit en una visita després de la crisi migratòria pel seu caràcter multicultural i el seu treball amb alumnat amb necessitats educatives especials.
• Representativitat social i territorial. Es prioritzen centres que reflecteixin la realitat de la ciutat o la comunitat autònoma (diversitat lingüística, cultural o socioeconòmica) i que permetin subratllar la unitat i pluralitat de l'Estat.
• Interès públic contrastable. És habitual que el centre desenvolupi programes reconeguts: projectes d'inclusió, atenció a la discapacitat, violència de gènere, formació en competències digitals, projectes europeus, etc.
• Viabilitat logística i de seguretat. Els espais, accessos, itineraris interns i sortides d'emergència han de permetre implementar el dispositiu de seguretat de la Casa del Rei i de les Forces i Cossos de Seguretat sense bloquejar per complet l'activitat docent.
• Equilibri institucional. Es cuida la presència de la direcció, professorat, alumnat i famílies, així com de les autoritats educatives i del territori (conselleria autonòmica, delegació del Govern, ajuntament), evitant que la visita quedi capturada per un sol actor polític.
• Neutralitat i absència d'ús partidista. La Corona està sotmesa a un principi de neutralitat política; per això s'evita que el centre o l'activitat siguin percebuts com un acte electoral, de partit o de promoció comercial.

Procediment de coordinació habitual

Encara que els detalls no es publiquen de manera sistemàtica, la pràctica apunta a un esquema de treball relativament estable:

• Definició de l'objectiu institucional de la visita (missatge que es vol llançar en aquell territori i en aquell moment).
• Proposta de centres per part de la comunitat autònoma o l'ajuntament, a través dels seus responsables d'educació.
• Avaluació per la Casa del Rei de la idoneïtat dels centres proposats i selecció definitiva, en coordinació amb el Govern quan l'acte ho requereixi.
• Preparació educativa interna: horaris, grups que participen, compatibilitat amb el calendari escolar, organització de reunions amb famílies, professorat i altres treballadors del centre.
• Pla de seguretat i protocol, dissenyat per Delegació del Govern, policia nacional i, si escau, cossos autonòmics i locals, en coordinació amb el propi centre.
• Pla de comunicació (mitjans acreditats, punts de premsa, missatges clau, recorregut de càmeres, etc.).

Protecció de menors i imatge

Als centres d'educació infantil, primària i secundària, un aspecte central és el respecte a la protecció de dades i de la imatge dels menors. L'administració educativa i la direcció del centre han d'assegurar-se que:

• La participació dels alumnes en saludacions, fotos o gravacions s'ajusti a les autoritzacions d'imatge vigents o, si cal, a noves autoritzacions específiques.
• No es produeixi exposició innecessària ni es vulnerin drets d'alumnes especialment vulnerables.
• La visita s'integri raonablement en la jornada escolar, sense convertir-la en un espectacle que desnaturalitzi la funció educativa del centre.

En síntesi, perquè una visita dels Reis inclogui un recorregut per centres educatius no s'exigeix superar un llistat reglamentat de requisits, sinó demostrar idoneïtat institucional, rellevància educativa, viabilitat de seguretat i respecte a la protecció de menors i a la neutralitat de la Corona, tot això dins d'una agenda consensuada entre la Casa del Rei, el Govern i les autoritats educatives i territorials implicades.