La Fiscalia demana jutjar Koldo, Aldama i Pardo de Vera per una altra branca del cas Koldo

A 6 de novembre de 2026, la branca del cas Koldo per a la qual la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han sol·licitat judici encara no té acordada l'obertura de judici oral. La petició suposa un avanç cap a l'enjudiciament, però necessita una resolució judicial: no equival a una decisió d'enviar els investigats al banc dels acusats. A més, cal distingir-la de la peça secreta que ha originat els registres del 5 de novembre, que continua en investigació.

Quin procediment està pendent d'aquesta decisió

Segons la informació publicada avui per Demócrata sobre la petició, les acusacions sol·liciten jutjar Koldo García, Víctor de Aldama, Isabel Pardo de Vera, Joseba García i Jessica García, entre altres investigats. Es tracta de responsabilitats que van quedar fora del procediment seguit davant el Tribunal Suprem i la investigació de les quals correspon a l'Audiència Nacional.

Aquesta branca reuneix tres blocs:

• Pressumpte frau fiscal: les operacions d'Aldama i les societats utilitzades per percebre beneficis de la intermediació en contractes de mascaretes.
• Adjudicacions de material sanitari: contractes que no van ser examinats en el procediment del Suprem, entre ells els investigats a Balears.
• Contractacions en empreses públiques: la incorporació i permanència de Jessica García a Ineco i Tragsatec, respecte de les possibles responsabilitats de persones diferents d'aquelles ja examinades pel Suprem.

Per tant, la dada processal confirmada és la sol·licitud de les acusacions. La informació publicada no detalla totes les resolucions intermèdies ni permet afirmar que ja existeixi un auto que delimiti definitivament qui anirà a judici i per quins delictes.

Què falta per obrir judici oral

El següent esdeveniment decisiu és que l'òrgan judicial competent examini la petició i resolgui si procedeix l'enjudiciament. Convé separar aquest recorregut del que ja consta realitzat:

• Comprovar que la investigació està suficientment completada. Si queden diligències necessàries per delimitar els fets o les responsabilitats individuals, hauran de resoldre's abans de passar al judici.
• Concretar les acusacions. La pretensió de portar a judici ha d'identificar els fets atribuïts a cada persona, la seva qualificació penal i les conseqüències sol·licitades. La notícia confirma la petició, però no reprodueix íntegrament aquests escrits.
• Resoldre judicialment la continuació. L'obertura no és automàtica perquè la sol·licitin Fiscalia i Advocacia de l'Estat. La decisió pot permetre el judici o deixar fora fets o persones si no procedeix continuar contra ells.
• Articular la defensa i preparar l'enjudiciament. La seqüència concreta depèn del canal processal aplicable. L'obertura del judici tampoc equival a l'inici immediat de les sessions: després s'ha d'organitzar la seva celebració davant el tribunal competent.

La peça secreta segueix un altre calendari

La operació del 5 de novembre deriva d'una peça separada oberta pel jutge Ismael Moreno després de rebre un informe de la UCO. Investiga pressumpte irregularitats en adjudicacions públiques i possibles comissions; també s'ha informat d'una línia sobre blanqueig. Va incloure registres, requeriments a Adif Alta Velocidad i sis detencions, seguides de la posada en llibertat dels arrestats.

Aquesta peça roman sota secret, sense que es conegui el contingut complet de l'informe policial. No s'ha de traslladar a ella la petició de judici de l'altra branca. No consta una data d'obertura ni de celebració del judici per al procediment consultat: la propera referència determinant serà la resolució judicial sobre la sol·licitud de les acusacions.

Les competències de l'expresidenta d'Adif eren les atribuïdes a la Presidència durant el seu mandat, no facultats que conservi per haver ocupat el càrrec. La seva funció combinava representació institucional, direcció executiva, gestió del personal i administració econòmica, però havia de respectar les decisions reservades al Consell d'Administració.

La regulació específica es troba, principalment, als articles 16, 17, 23 i 24 de l'Estatut d'Adif, aprovat pel Reial Decret 2395/2004, dins del marc de la Llei del sector ferroviari. En no indicar-se una persona ni unes dates, es descriuen les atribucions del càrrec, sense imputar actuacions concretes a cap expresidenta.

Representació i direcció

L'article 23.2 li atribuïa representar Adif «en judici i fora d'ell», davant persones i entitats públiques o privades. També li corresponia decidir l'exercici d'accions i recursos per defensar els seus interessos davant les administracions i els tribunals.

Com a presidenta del Consell d'Administració, convocava i presidia les seves reunions, fixava l'ordre del dia, dirigia les deliberacions i resolia els empats mitjançant vot de qualitat. Havia d'executar els seus acords i vetllar pel compliment de l'Estatut. Així mateix, podia resoldre qüestions no reservades al Consell ni atribuïdes expressament a altres òrgans.

Personal i organització

• Cap superior: dirigia el personal, exercia l'alta inspecció dels serveis i vigilava el desenvolupament de l'activitat.
• Organització: proposava al Consell l'estructura de l'entitat i determinava la plantilla conforme als seus criteris i directrius.
• Nomenaments i contractació: nomenava i cessava el personal directiu, informant el Consell; contractava el personal no directiu i fixava les seves retribucions dins dels criteris aprovats i del conveni col·lectiu aplicable.

Pressupostos, comptes i contractació

La presidenta proposava el programa d'actuació plurianual i els pressupostos d'explotació i capital. Presentava els comptes anuals, l'informe de gestió i la proposta d'aplicació de resultats per a la seva aprovació pel Consell. També formulava i rendia els comptes, per conducte de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, destinats al Tribunal de Comptes.

Podia ordenar despeses i pagaments i efectuar cobraments de qualsevol quantia. Aquesta facultat no equivalia a aprovar qualsevol contracte: l'article 23.2.l distribuïa la contractació entre Presidència i Consell mitjançant una remissió a la legislació contractual, i exigia informar semestralment el Consell sobre les actuacions realitzades.

A més, sotmetia al Consell propostes sobre tarifes, cànon i contractes-programa. Proposar-les no significava poder aprovar-les unilateralment.

Límits, delegacions i urgència

El Consell conservava competències com aprovar inicialment pressupostos i programes, aprovar comptes, autoritzar endeutament i determinar l'estructura organitzativa. L'article 17 impedía delegar determinades decisions, inclosa l'aprovació de la declaració sobre la xarxa.

La presidenta podia delegar funcions, amb excepcions: entre altres, la direcció del Consell, la vigilància del compliment estatutari, la capçalera superior del personal i la proposta d'estructura organitzativa. L'article 23.3 també establia una restricció per delegar la seva competència contractual quan l'import superés sis milions d'euros.

Excepcionalment, l'article 24 permetia adoptar decisions reservades al Consell per urgent necessitat, havent de sotmetre-les a ratificació en la seva primera reunió ordinària posterior.

Adif-Alta Velocitat

L'article 23 de l'Estatut aprovat pel Reial Decret 1044/2013 vincula la seva Presidència a la d'Adif. Tot i que les funcions són similars, ambdues entitats tenen competències diferenciades: aquest Estatut atribueix expressament a la Presidència contractes de fins a sis milions d'euros, sense perjudici de la intervenció del Consell.

Si et refereixes a la contractació de personal, empreses públiques com Ineco i Tragsatec han de combinar les regles laborals amb les garanties d'accés exigibles al sector públic. La titularitat pública no converteix els seus llocs en places de funcionari, però tampoc permet seleccionar treballadors amb la mateixa llibertat que una empresa privada. Les exigències concretes depenen del lloc, la modalitat contractual i les bases del procés.

1. Distingir el règim laboral del funcionarial

El primer requisit és identificar la naturalesa jurídica de l'entitat i del vincle que s'ofereix. La Llei 40/2015 distingeix les societats mercantils estatals dels organismes públics i les entitats públiques empresarials: no són categories intercanviables.

Per a una contractació laboral, el marc central és l'Estatut dels Treballadors, juntament amb el conveni col·lectiu aplicable i les condicions vàlidament pactades. No s'ha de traslladar automàticament a aquestes empreses tot el règim dels funcionaris ni tots els requisits previstos per contractar personal en una Administració.

2. Respectar igualtat, mèrit, capacitat i transparència

La selecció ha de permetre una comparació objectiva de les candidatures i evitar preferències personals. L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic recull com a fonaments la igualtat, el mèrit i la capacitat en l'accés, la transparència i la igualtat de tracte entre dones i homes. La seva aplicació a una societat pública ha de determinar-se atenent les disposicions que la inclouen, no suposant que tot l'Estatut resulta aplicable.

En termes pràctics, aquestes garanties requereixen:

• Publicitat suficient: que les persones potencialment interessades puguin conèixer l'oportunitat i com presentar la seva candidatura.
• Criteris objectius: que titulació, experiència, coneixements i competències guardin relació amb les funcions.
• Igualtat de tracte: que els criteris s'apliquin de manera consistent a qui participa.
• Selecció justificable: que pugui explicar-se per què la candidatura triada compleix millor els criteris establerts.

3. Complir les bases i acreditar els requisits

Les bases han de concretar el perfil, els requisits d'admissió, els mèrits valorables i les fases de selecció. Convé distingir entre un requisit obligatori —sense el qual no es pot participar— i un mèrit que únicament millora la valoració.

La persona candidata ha d'acreditar les condicions exigides mitjançant la documentació prevista. No existeix una llista universal de titulacions, experiència o proves vàlida per a tots els llocs de totes dues empreses. Tampoc s'ha de donar per suposat que tota contractació exigeix una oposició: el decisiu és que el procediment utilitzat respecti les garanties aplicables.

4. Encaixar la incorporació en els controls públics

Abans de contractar s'han de comprovar la disponibilitat pressupostària i les restriccions o autoritzacions de personal que corresponguin a l'entitat i a l'exercici. No s'ha de confondre una oferta publicada en un portal d'ocupació amb una oferta d'ocupació pública administrativa, ni assumir que ambdues segueixen tràmits idèntics. Les fonts consultades no concreten les autoritzacions actualment exigides per a cada incorporació a Ineco o Tragsatec.

5. Formalitzar un contracte conforme a la llei

El contracte ha de respectar la modalitat legal utilitzada i les condicions del conveni aplicable. L'article 3 de l'Estatut dels Treballadors impedeix pactar condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals i convencionals. Per tant, superar la selecció no permet eludir els drets laborals.

En síntesi: per revisar una contractació concreta cal contrastar les bases, la valoració de candidatures, els controls pressupostaris i el contracte. Aquesta explicació es refereix a l'ocupació; contractar obres, subministraments o serveis constitueix un règim diferent.