Incendis a Espanya avui, 19 d'agost: Les Hurdes obliga a evacuar 700 persones mentre Riglos millora

A partir de la recerca a les fonts oficials, no apareix a la normativa d'Extremadura el terme Pla INFOCAEX com a tal, sinó el Pla de Lluita contra Incendis Forestals d'Extremadura (Pla INFOEX), aprovat pel Decret 52/2010 i actualment regulat pel Decret 132/2022, de 26 d'octubre, modificat pel Decret 136/2024, de 29 d'octubre. En aquesta modificació s'indica expressament que s'estableix el procediment per a la declaració de nivells en incendis segons la seva operativitat i s'amplia i modifica el procediment i el personal amb capacitat per classificar els incendis de nivell 2, però el detall concret de la “Situació Operativa 2” no figura a l'extracte textual que s'ha pogut consultar.

És a dir, sabem per la pròpia norma que:

• El Pla INFOEX estableix nivells d'incendis en funció de la seva operativitat.
• El Decret 136/2024 ha introduït una nova regulació del procediment de declaració d'aquests nivells.
• En particular, es menciona que es “amplia i modifica el procediment i el personal amb capacitat per classificar els incendis de Nivell 2”, fet que apunta a un règim reforçat per a aquest nivell.

Tanmateix, el text concret on es defineix la Situació Operativa 2, els seus requisits precisos i el detall pas a pas de la seva activació no apareix als fragments accessibles mitjançant les eines utilitzades. És molt probable que aquesta regulació es trobi:

• Al annex tècnic del Decret 132/2022, on es desenvolupa el Pla INFOEX (manual operatiu, quadres de nivells, fitxes d'actuació).
• I/o en documentació interna o operativa de la Junta d'Extremadura (per exemple, el document complet del Pla o la seva revisió aprovada per acord de Consell de Govern).

En absència de l'articulat concret, només és possible oferir una orientació general sobre què sol implicar, a Espanya, l'activació d'un nivell intermedi com el que sembla correspondre a una Situació Operativa 2 en plans autonòmics d'incendis forestals:

• Autoritat competent: habitualment l'ostenta l'òrgan directiu de protecció civil o emergències de la comunitat autònoma (conselleria competent, direcció general de protecció civil o de prevenció/extinció d'incendis). El Decret 136/2024 indica que es “amplia i modifica el personal amb capacitat per classificar els incendis de Nivell 2”, fet que suggereix que, a Extremadura, s'ha detallat quins comandaments concrets (per exemple, director del Pla, director del Centre Operatiu Regional, comandaments de zona) poden declarar aquest nivell.
• Procediment d'activació: sol partir de l'avaluació tècnica de la gravetat de l'incendi (complexitat, simultaneïtat, afectació a persones i béns, possible afectació a infraestructures crítiques, etc.) per part dels serveis operatius (INFOEX en aquest cas). Aquesta avaluació s'eleva al director o autoritat competent, que declara formalment el nou nivell operatiu.
• Comunicació a altres administracions: el normal en un nivell 2 és que, un cop declarat, s'estableixin protocols de notificació immediata al 112, a la Delegació/Subdelegació del Govern, als ajuntaments afectats i, si escau, a l'Administració General de l'Estat si es preveu la possible sol·licitud de mitjans estatals.
• Mitjans i recursos mobilitzats: el salt a un nivell intermedi sol comportar:
  • Desplegament reforçat de mitjans terrestres i aeris autonòmics.
  • Activació plena del centre operatiu regional o provincial.
  • Possible incorporació de mitjans d'altres comunitats via convenis o de l'Estat a través del sistema nacional de protecció civil, en funció de com ho prevegi el pla.
  • Reforç de la coordinació amb Guàrdia Civil, Policia, serveis sanitaris i protecció civil municipal.

En resum, la normativa localitzada (Decrets 52/2010, 132/2022 i la seva modificació pel 136/2024) confirma que a Extremadura existeix una regulació específica del procediment i del personal habilitat per declarar el nivell 2 dels incendis, però el detall exacte dels requisits i passos per activar la Situació Operativa 2 no figura als extractes consultables. Per conèixer amb precisió aquests requisits serà necessari revisar el text complet del Pla INFOEX i, si escau, el document específic del Pla INFOCAEX si es tracta del Pla Especial de Protecció Civil, normalment disponible al Diari Oficial d'Extremadura (DOE) o al portal oficial de la Junta d'Extremadura.

La Unitat Militar d'Emergències (UME) és una força conjunta de les Forces Armades especialitzada en emergències greus. En matèria d'incendis forestals, el seu paper és fonamentalment d'intervenció operativa i suport a les comunitats autònomes, que continuen sent les competents principals en prevenció i extinció, i de direcció operativa quan l'emergència es declara d'interès nacional.

Marc jurídic bàsic

Les competències de la UME en incendis forestals es recolzen en diverses normes:

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que integra la UME com a servei públic d'intervenció i assistència en emergències dins del sistema nacional i destaca el seu paper en la lluita contra tot tipus d'emergències, incloses les de protecció civil i mediambientals (Llei 17/2015).
• Ordre DEF/160/2019, de 21 de febrer, que regula l'organització i funcionament de la UME. Defineix la seva missió general i concreta que les seves actuacions operatives es centren a protegir persones, béns, medi ambient i espais naturals, i que només realitza tasques preventives lligades directament a emergències o situacions d'alerta (Ordre DEF/160/2019).
• Reial Decret 399/2007, de 23 de març, que aprova el Protocol d'Intervenció de la UME. Enumera expressament els incendis forestals com un dels supòsits típics que poden justificar la seva activació (RD 399/2007).
• Acord del Consell de Ministres de 7 d'octubre de 2005, que crea la UME i fixa la seva missió d'intervenció davant catàstrofes i calamitat (Resolució de 19 de gener de 2006).
• Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals aprovat per Acord de 24 d'octubre de 2014 (Pla Estatal 2014), que articula la intervenció dels mitjans estatals –entre ells la UME– en suport dels plans autonòmics.

Què pot fer la UME en incendis forestals

D'acord amb el Protocol d'Intervenció i l'Ordre DEF/160/2019, la UME pot intervenir en qualsevol lloc del territori nacional quan ho decideixi el Govern per a:

• Intervenció directa en l'extinció: desplegament de batallons d'intervenció en emergències amb capacitat específica en incendis forestals, suport amb maquinària pesada, línies de defensa, atacs directes i indirectes al foc, etc.
• Protecció de persones i béns: evacuacions, establiment de perímetres de seguretat, suport a l'alberg de damnificats i protecció d'infraestructures crítiques a la interfície urbà‑forestal.
• Protecció del medi ambient i espais naturals: actuacions orientades a reduir el dany sobre boscos, espais protegits i recursos naturals, dins de les operacions d'extinció i estabilització de l'incendi.
• Suport logístic i de comunicacions: muntatge de bases d'operacions, subministraments, transport de personal i mitjans, i desplegament de sistemes de comandament, control i telecomunicacions específics de la UME.
• Ús i coordinació de mitjans aeris: el RD 399/2007 preveu que, quan la UME participi en una operació d'emergència, pugui requerir i dirigir mitjans aeris de lluita contra incendis inicialment adscrits al Ministeri competent en medi ambient.

Pel que fa a la prevenció, tant el RD 399/2007 com l'Ordre DEF/160/2019 subratllen que la UME:

• No assumeix programes estructurals de prevenció forestal (competència autonòmica).
• Només realitza tasques preventives “necessàries per fer front a una emergència declarada” i, si escau, actuacions en situacions d'alerta o preemergència per minimitzar la gravetat d'una emergència imminent o assegurar l'eficàcia de la seva futura actuació.

Activació i relació amb les comunitats autònomes

La competència ordinària en prevenció i extinció d'incendis forestals és de les comunitats autònomes. La UME actua com a recurs estatal de suport i com a instrument de direcció operativa en supòsits molt greus:

• Les autoritats autonòmiques poden sol·licitar la intervenció de la UME al Ministeri de l'Interior; aquest, si aprecia la necessitat per la dimensió de l'incendi o la insuficiència de mitjans, demana al Ministeri de Defensa l'activació de la UME (RD 399/2007).
• En emergències no declarades d'interès nacional, la UME s'integra en l'esquema de comandament previst al pla autonòmic de protecció civil: actua coordinada amb els serveis autonòmics d'extinció, sense substituir les seves competències.
• Si l'incendi forestal arriba a la categoria d'emergència d'interès nacional (segons la Llei 17/2015), el General Cap de la UME assumeix la Direcció Operativa de l'emergència, actuant sota la superior direcció del Ministre de l'Interior (Ordre DEF/160/2019).
• El Pla Estatal d'Incendis Forestals estableix els mecanismes de suport als plans autonòmics i de mobilització de recursos estatals (inclosa la UME) quan les comunitats autònomes ho requereixin o no disposin de capacitat suficient (Pla Estatal 2014).

En síntesi, la UME no substitueix els serveis autonòmics d'extinció, però sí constitueix el principal instrument militar de suport i reforç de l'Estat en grans incendis forestals, i assumeix la direcció operativa quan la magnitud del sinistre obliga a declarar-lo d'interès nacional.

Durant l'estiu de 2026 diverses comunitats autònomes han activat dispositius especials, plans d'emergència o restriccions addicionals per risc molt alt o extrem d'incendis forestals, coincidint amb les successives onades de calor. A partir de la informació disponible en notes oficials i premsa, aquestes són algunes de les principals:

Comunitat de Madrid

• Tipus de dispositiu: activació del Pla Especial de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals (INFOMA) en nivells alts i, posteriorment, emergència d'interès nacional en coordinació amb l'Estat.
• Restriccions recents: resolució de 7–8 de juliol que suspèn l'ús de maquinària que pugui generar espurnes, calor o descàrregues elèctriques i prohibeix els focs artificials en terreny forestal i en una franja de 400 metres al seu voltant per “risc extrem d'incendi”. Vegeu la nota autonòmica: Comunitat de Madrid.
• Dates aproximades: mesures extraordinàries des del 7 de juliol, en el context de l'onada de calor i dels grans incendis de finals de juliol.

Comunitat Valenciana

• Tipus de dispositiu: activació del nivell màxim de preemergència del Pla Especial front al Risc d'Incendis Forestals (PEIF) i restriccions addicionals per “risc extrem”.
• Restriccions recents: resolució conjunta de 5 d'agost de 2026 que estableix suspensions i prohibicions d'activitats en zones forestals per risc extrem (DOGV, 7/08/2026: DOGV). A més, la Generalitat va remetre instruccions per restringir l'accés a parcs naturals; a València es van tancar els accessos a la Devesa de El Saler i es va prohibir circular per pistes i camins forestals, així com qualsevol activitat recreativa amb foc, entre el 6 i el 9 de juliol (Ajuntament de València).
• Dates aproximades: primera setmana de juliol (tancament de Devesa i altres restriccions) i nova bateria de mesures el 5–7 d'agost.

Castella i Lleó

• Tipus de dispositiu: el Pla INFOCAL s'ha posat en situació d'alerta en múltiples episodis, lligats a onades de calor i a grans incendis.
• Restriccions recents: diverses resolucions de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals declaren o prolonguen la “situació d'alerta per risc meteorològic d'incendis forestals” per a:
  • 4 de juliol a Salamanca i Àvila i del 5 al 8 de juliol per a tota la Comunitat (BOCYL 3/07/2026).
  • 19–22 de juliol (BOCYL 17/07/2026) i extensió als dies 23–24 en diverses províncies (BOCYL 22/07/2026).
  • 28–31 de juliol (BOCYL 28/07/2026) i 1–2 d'agost (BOCYL 31/07/2026).
  • 11–13 d'agost, amb prolongació al dia 14 (BOCYL 10/08/2026 i 14/08/2026).
• Aquestes alertes impliquen reforç de mitjans, restriccions d'activitats amb foc i limitacions a l'ús de maquinària forestal a les hores de major risc.

Navarra

• Tipus de dispositiu: activació del Pla Especial de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals (INFONA) i ordres forals específiques.
• Mesures clau: després d'activar INFONA (situació 0 i després nivell 2 per l'incendi d'Ezcaba), l'Ordre Foral 54/2026 estableix prohibicions temporals de determinades activitats com a mesura extraordinària; les Ordres 56/2026 i 57/2026 actualitzen i posteriorment aixequen part d'aquestes prohibicions (BON 2026‑141 i següents).
• Efectes: restriccions d'ús del foc, limitacions d'activitats recreatives i professionals al bosc mentre va estar vigent el risc màxim.

País Basc (Euskadi)

• Tipus de dispositiu: declaració de la Situació 1 de la fase d'emergència del Pla d'Emergència per Incendis Forestals d'Euskadi.
• Motiu: “alt risc d'incendis forestals derivat de l'episodi de calor extrema, altes temperatures persistents i vent de component sud”.
• Contingut: reforç de seguiment i coordinació de recursos del Sistema Basc d'Atenció d'Emergències, crida a evitar activitats de risc i recomanacions específiques davant la nit de Sant Joan (Govern Basc, 23/06/2026).

Catalunya

• Tipus de dispositiu: prealerta del pla INFOCAT i activació del nivell 3 del Pla Alfa (perill molt alt d'incendi) en 298 municipis de 23 comarques, durant un episodi de calor extrema.
• Mesures: reforç operatiu de Bombers (més dotacions UBI, reforç de sales de control i comandaments, redistribució de camions cap a zones de major risc) i prioritat de prevenció per part d'Agents Rurals, que centren la seva activitat en el control de focs de Sant Joan i de l'ús de pirotècnia en zones properes a terreny forestal (Generalitat, 22/06/2026).

Andalusia

• Tipus de dispositiu: declaració oficial de “època de perill alt” entre l'1 de juny i el 15 d'octubre de 2026.
• Restriccions: en dies i zones amb risc extrem es paralitzen pràcticament totes les actuacions forestals, excepte algunes tasques molt acotades i amb horari reduït; quan el risc és molt alt, es permeten algunes activitats amb fortes limitacions horàries (ASAJA Andalusia, 2/06/2026).

Canàries

• Tipus de dispositiu: activacions i actualitzacions de l'alerta per risc d'incendis forestals en aplicació del Pla INFOCA.
• Mesures: el Govern de Canàries va declarar alerta per risc d'incendis per a Gran Canària, Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro a partir del 30 de juny (nota 29/06/2026), amb àmbits territorials concrets (per sobre de certes cotes) i recomanacions d'autoprotecció; l'alerta es va anar actualitzant i posteriorment es va donar per finalitzada a l'agost (nota 9/08/2026).

Altres comunitats amb mesures preventives reforçades

• Galícia: increment de recursos de prevenció i una ordre que regula estrictament l'ús de maquinària forestal quan l'índex de risc (IRDI) és molt alt o extrem, imposant observadors, dipòsits d'aigua i equips d'extinció auxiliars (Xunta, 2/07/2026).
• Cantàbria: resolució específica que estableix prohibicions i suspensions d'activitats per previsió de risc d'incendi derivat de factors meteorològics (BOC 19/06/2026).
• Extremadura i Illes Balears: han declarat formalment l'època de perill alt d'incendis i fixat règims de prohibicions d'ús del foc i de determinades activitats a l'entorn forestal per a tot l'estiu de 2026.

Convé tenir en compte que els exemples anteriors es basen en publicacions i notes oficials accessibles; és possible que altres comunitats hagin adoptat dispositius similars de caràcter més localitzat o sectorial que no apareguin de forma tan destacada a les fonts consultades.