Incendis a Espanya avui, 19 d'agost: Les Hurdes obliga a evacuar 700 persones mentre Riglos millora

La “situació operativa 2” del Pla INFOCAEX a Extremadura es correspon jurídicament amb el “Nivell 2” d’operativitat regulat en el Pla de Lluita contra Incendis Forestals d’Extremadura (Pla INFOEX). La seva activació està vinculada, de forma essencial, a la incorporació de mitjans estatals extraordinaris a sol·licitud de la Direcció del Pla i, també, a determinats escenaris de simultaneïtat d’incendis.

Norma autonòmica aplicable

El règim jurídic de referència és el:

• DECRET 132/2022, de 26 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla de Lluita contra Incendis Forestals d’Extremadura (Pla INFOEX), publicat al Diari Oficial d’Extremadura (DOE n.º 210, de 2 de novembre de 2022).
  Text oficial: DOE – Decret 132/2022.
• Com a marc general de protecció civil: Llei 10/2019, de 11 d’abril, de protecció civil i de gestió d’emergències de la Comunitat Autònoma d’Extremadura (BOE-A-2019-7223), que estableix l’organització i principis generals de la resposta davant emergències, encara que els requisits concrets de nivells operatius es remeten al Pla sectorial (INFOEX).

Cita literal sobre el “Nivell 2” (situació operativa 2)

L’article 7 del Decret 132/2022 (“Incendis segons la seva operativitat”) defineix els nivells operatius. En allò que aquí interessa, el precepte diu literalment:

«Article 7. Incendis segons la seva operativitat.
[…]
− Nivell 2: referit a aquells incendis en què, a sol·licitud de la Direcció del Pla INFOEX, sigui incorporats mitjans estatals extraordinaris.
No tindran la consideració d’extraordinaris els mitjans del Ministeri amb competències en matèria d’incendis forestals desplegats en suport de les Comunitats Autònomes.
Aquest nivell podrà declarar-se també quan la simultaneïtat d’incendis forestals requereixi la incorporació als mateixos de mitjans extraordinaris.»

I el mateix article afegeix que «tots els incendis forestals seran de nivell 0 excepte aquells que expressament siguin declarats de nivell 1 o 2», i que el nivell pot variar segons l’evolució de l’incendi.

Requisits materials per a l’activació

D’aquesta definició se’n desprenen els requisits substantius per activar la situació operativa 2 (Nivell 2):

• Ha de tractar-se d’incendis forestals que requereixen la incorporació de mitjans estatals extraordinaris (per exemple, recursos de l’Administració General de l’Estat que no formen part del suport ordinari previst emparat pels convenis i dispositius habituals).
• Aquesta incorporació de mitjans extraordinaris ha de produir-se “a sol·licitud de la Direcció del Pla INFOEX”, és a dir, no n’hi ha prou amb la mera presència de mitjans estatals: ha d’existir una decisió expressa de la direcció del pla per demanar-los.
• Alternativament, el nivell 2 també pot declarar-se quan existeixi una simultaneïtat d’incendis forestals tal que exigeixi recórrer a aquests mitjans extraordinaris per poder atendre’ls adequadament.
• En ambdós supòsits, l’incendi deixa de ser gestionable amb els mitjans ordinaris del Pla INFOEX en la seva configuració bàsica o ampliada i es requereix un reforç extraordinari de l’Estat.

Requisits formals i efectes organitzatius

En el pla formal, el Decret 132/2022 no detalla en el fragment citat el format de l’acte, però se’n dedueix del conjunt del pla que:

• La Direcció del Pla INFOEX és l’òrgan que proposa i sol·licita la incorporació de mitjans estatals extraordinaris, fet que comporta la declaració del Nivell 2.
• La qualificació del nivell d’operativitat és un acte exprés: «tots els incendis forestals seran de nivell 0 excepte aquells que expressament siguin declarats de nivell 1 o 2». Per tant, la situació operativa 2 exigeix una declaració formal de canvi de nivell.
• La declaració de Nivell 2 desplega efectes sobre la direcció tècnica de l’extinció. El propi decret preveu que el Comandament Directiu assumeixi la direcció tècnica dels incendis «que hagin estat declarats Nivell 2 o als quals, per les seves característiques, s’estimi convenient», reforçant el comandament únic i la coordinació interadministrativa.
• A més, s’activa una major participació d’òrgans de coordinació i de suport (Comitè de Direcció, etc.), que passen a tenir competències reforçades en la planificació i assignació de mitjans quan hi ha incendis de Nivell 2.

En síntesi, la situació operativa 2 en l’àmbit del Pla INFOCAEX/INFOEX a Extremadura s’activa quan la dimensió o simultaneïtat dels incendis obliga a sol·licitar mitjans estatals extraordinaris, decisió que correspon a la Direcció del Pla i que comporta un augment del nivell de comandament, coordinació i recursos en el marc de la normativa autonòmica de protecció civil i del propi Decret 132/2022.

La Unitat Militar d’Emergències (UME) no té la competència ordinària d’apagar incendis forestals a Espanya, que correspon a les comunitats autònomes. El seu paper és el de força estatal d’intervenció i suport extraordinari: s’activa quan un incendi supera la capacitat autonòmica o quan es declara una emergència d’interès nacional, aportant mitjans especialitzats, comandament operatiu i coordinació dins del Sistema Nacional de Protecció Civil.

El seu marc jurídic bàsic s’assenta en el Reial Decret 416/2006 (creació i organització inicial), el Reial Decret 1097/2011 (Protocol d’Intervenció de la UME), la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i la normativa recent de coordinació estatal en incendis forestals, a més de la regulació orgànica de les Forces Armades.

Marc competencial general en incendis forestals

Les fonts consultades insisteixen que:

• La prevenció, vigilància i extinció ordinària dels incendis forestals correspon, amb caràcter general, a les comunitats autònomes, que organitzen els seus dispositius, plans (Infoca, Infocam, etc.), personal i mitjans propis.
• El Govern central té un paper de suport i coordinació, mobilitzant recursos estatals (BRIF, flota aèria del MITECO, UME, Forces i Cossos de Seguretat) quan l’emergència ho requereix.
• El nou reial decret estatal sobre coordinació en incendis forestals, aprovat el 2026, reforça aquesta cooperació fixant un marc comú d’actuació, qualificació homogènia d’unitats d’extinció, protocols comuns per a mitjans aeris i estàndards de seguretat.

Què és la UME i en quines normes es recolza

Segons la nota oficial “UME: Unitat Militar d’Emergències”, la UME és una força conjunta, permanent, integrada a les Forces Armades, la missió de la qual és intervenir a tot el territori nacional en supòsits de greu risc, catàstrofe o calamitat.

• El Reial Decret 416/2006 va establir la seva creació i organització inicial com a força d’intervenció en emergències.
• El Reial Decret 1097/2011 aprova el Protocol d’Intervenció de la UME i inclou expressament els incendis forestals entre les situacions que justifiquen la seva activació.
• La Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil li atorga la consideració de “servei públic d’intervenció i assistència en emergència” i articula el seu paper en emergències d’interès nacional.
• El marc orgànic actual de les Forces Armades es recull en el Reial Decret 521/2020, que integra la UME en l’estructura de Defensa.

Com i qui activa la UME en incendis forestals

En matèria d’incendis forestals, les competències de la UME es tradueixen en la seva capacitat d’intervenció, però no d’autoactivació:

• La UME no actua d’ofici en els incendis forestals. L’habitual és que la comunitat autònoma afectada sol·liciti el seu suport quan el foc adquireix una dimensió que exigeix mitjans extraordinaris, com expliquen diferents peces d’anàlisi de Demòcrata sobre “qui mobilitza la UME”.
• Aquesta sol·licitud es canalitza a través del Sistema Nacional de Protecció Civil i del Ministeri de l’Interior, que valora la necessitat de desplegar la UME juntament amb altres recursos estatals.
• Quan es declara una emergència d’interès nacional per incendis (articles 28‑30 de la Llei 17/2015), el ministre de l’Interior assumeix la direcció general de l’emergència i la direcció operativa sobre el terreny s’encarrega a la UME, que coordina el conjunt de mitjans mobilitzats (bombers autonòmics, Guàrdia Civil, Protecció Civil, etc.).

Funcions operatives de la UME en incendis

A la pràctica, les competències funcionals de la UME en incendis forestals es concreten en:

• Atac directe al foc: seccions d’intervenció terrestre especialitzades en lluita contra incendis forestals (LCIF), amb personal format i material específic d’extinció.
• Suport logístic i de comunicacions: batallons de transmissions, regiments de suport i intervenció, vehicles de transport, ambulàncies i sistemes avançats de telecomunicacions per assegurar el comandament i control en escenaris complexos.
• Protecció de persones i béns: desplegament a la interfície urbà-forestal, suport a evacuacions i confinaments, defensa d’infraestructures crítiques i punts sensibles, en coordinació amb Protecció Civil i forces de seguretat.
• Coordinació operativa: en grans incendis o emergències d’interès nacional, creació de comandaments unificats per ordenar evacuacions, talls de carreteres i repartiment de recursos entre fronts, integrant serveis autonòmics, estatals i locals.
• Prevenció i preparació: planificació, entrenament, simulacres i, si escau, participació en tasques preventives (cremes controlades, obertura de tallafocs) dins dels plans de campanya d’incendis.
• Suport internacional: possibilitat de desplegar-se fora d’Espanya en missions de lluita contra incendis en el marc del Mecanisme Europeu de Protecció Civil o acords bilaterals.

Mitjans i desplegament específics

En les campanyes recents, Defensa i Interior han detallat que la UME posa a disposició de la lluita contra incendis forestals:

• Batallons d’Intervenció amb desenes de mòduls de LCIF distribuïts per la península i Canàries, per poder intervenir en poques hores en qualsevol punt del territori.
• Centenars de vehicles especialitzats (autobombes pesades i mitjanes, maquinària d’enginyers, vehicles d’intervenció en àrees contaminades, ambulàncies, minibusos), a més de mitjans de transport i suport.
• Capacitats tecnològiques creixents: drons terrestres teleoperats per atac indirecte, sistemes de comunicacions via satèl·lit, xarxes Tetrapol i eines de gestió de comandament integrades amb els dispositius autonòmics.

En síntesi, la UME actua com el braç operatiu especialitzat de l’Estat en emergències extremes per incendis forestals, reforçant els serveis autonòmics i, en els supòsits més greus, assumint la coordinació operativa sota la direcció del Ministeri de l’Interior dins del marc del Sistema Nacional de Protecció Civil.

En les últimes setmanes diverses comunitats autònomes, a més de la teva, han activat mesures preventives específiques davant episodis de risc molt alt o extrem d’incendis forestals. Aquestes restriccions es basen en els seus plans especials de protecció civil i complementen les prohibicions mínimes que exigeix la Llei de Muntanyes quan AEMET situa el perill en nivells extrems.

Comunitats que han adoptat restriccions recents

Castella i Lleó

La Junta de Castella i Lleó ha estat de les més actives:

• Resolució de 7 d’agost de 2026 (Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis; publicada al BOCyL del 10 d’agost) declara alerta per risc meteorològic d’incendis per als dies 11‑13 d’agost, amb:
  • Prohibició d’encendre foc a la muntanya i zones recreatives.
  • Suspensió d’autoritzacions per a ús festiu-recreatiu del foc i barbacoes.
  • Limitacions a activitats que puguin generar espurnes a prop de terreny forestal.
  Resolució 7/08/2026 (Castella i Lleó)

Comunitat Valenciana

La Generalitat Valenciana ha reforçat les restriccions en el marc del Pla Especial davant el Risc d’Incendis Forestals (PEIF):

• Resolució conjunta de 5 d’agost de 2026 (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències i Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i Territori):
  • Limitació de l’accés a parcs i espais naturals en nivell de preemergència 3.
  • Suspensió d’activitats recreatives, esportives i d’oci en zones forestals.
  • Prohibició general d’ús del foc a la muntanya i franja d’influència forestal.
  Resolució 5/08/2026 (Comunitat Valenciana)
• Aquestes decisions s’han traduït, per exemple, en el tancament d’accessos i cancel·lació d’activitats a la Devesa de El Saler i al Parc Natural de l’Albufera, segons les notes de l’Ajuntament de València.

Comunitat de Madrid

• Resolució de la Direcció General d’Emergències de 7 de juliol de 2026: suspensió temporal de l’ús de maquinària que pugui generar espurnes (desbrossadores, radials, etc.) i del llançament de focs artificials en terreny forestal i en una franja de 400 metres al voltant, els dies 7 i 8 de juliol, davant un episodi de risc extrem.
  Nota de la Comunitat de Madrid

Andalusia

• La comunitat ha entrat en època de perill alt d’incendis de l’1 de juny al 15 d’octubre de 2026, amb un règim preventiu escalonat:
  • En dies i zones amb risc extrem, es paralitzen pràcticament totes les actuacions forestals, excepte tasques molt concretes i en horaris molt restringits.
  • Limitacions severes a l’ús de maquinària forestal, eliminació de restes vegetals i altres activitats en funció de l’índex de risc oficial.
  (Resum difós per ASAJA a partir de la normativa de la Junta d’Andalusia).

Canàries

• El Govern de Canàries va declarar el INFOCA en situació de prealerta per risc d’incendis a La Palma, La Gomera, El Hierro, Tenerife i Gran Canària a partir de l’1 de juny de 2026, en època de perill alt:
  • Activació prolongada del pla especial d’incendis.
  • Crides a extremar precaucions i a respectar les prohibicions d’ús del foc a la muntanya.
  Prealerta d’incendis a Canàries

País Basc

• El Departament de Seguretat va declarar al juny la Situació 1 de la fase d’emergència del pla d’incendis forestals d’Euskadi per un episodi de calor extrema, amb mesures de gestió reforçada del risc i restriccions associades a l’ús de la muntanya i de determinats espais forestals.
  Pla d’Emergència d’Euskadi

Altres comunitats amb mesures preventives destacades

• Cantàbria: resolucions de juny de 2026 amb prohibicions i suspensions d’activitats a l’aire lliure per previsió de risc elevat d’incendis.
• Navarra: ordres forals de finals de juny amb prohibicions temporals d’activitats en el medi natural com a mesura extraordinària de prevenció, posteriorment modulades en millorar les condicions.
• Catalunya: tancament preventiu d’espais com el massís de Les Gavarres durant grans incendis i onades de calor, per evitar presència de persones en zones forestals molt vulnerables.
• Aragó i Balears: han vinculat els seus plans de seguretat davant l’eclipsi solar del 12 d’agost a possibles restriccions d’accés a àrees forestals d’alt risc (per exemple, Serra de Tramuntana o determinades zones d’observació a Aragó).

En conjunt, es pot dir que, a més de la comunitat que tinguis com a referència, estan aplicant restriccions preventives significatives per risc extrem d’incendis, entre altres, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Andalusia, Canàries, País Basc, Cantàbria i Navarra, amb tancaments puntuals i mesures addicionals a Catalunya, Aragó i Balears. La recomanació general és consultar sempre els avisos diaris de la teva comunitat i del 112, perquè les restriccions s’activen i desactiven amb molta rapidesa en funció de l’índex de risc.