Vídeo | Més de 11.000 viatgers afectats per l'incendi d'un AVE: reobre parcialment la línia Madrid-Barcelona

Després d'un incident greu com un incendi en un tren d'alta velocitat a la Xarxa Ferroviària d'Interès General, l'operadora ferroviària (Renfe, Iryo, Ouigo, etc.) ha de seguir una cadena d'actuacions molt estructurada, basada en la normativa de seguretat ferroviària, d'investigació d'accidents i de protecció civil.

1. Actuacions immediates i activació dels plans interns

• Gestió operativa de l'emergència (sistemes de gestió de seguretat del Reial Decret 929/2020, sobre seguretat operacional ferroviària, BOE):
  • Aturar el tren al punt més segur possible (evitar túnels llargs, viaductes complicats, zones de difícil accés).
  • Comunicar immediatament l'incident al centre de control de l'empresa i a l'administrador de la infraestructura (Adif/Adif AV), incloent localització, tipus de succés, estat del foc i nombre aproximat de persones a bord.
  • Sol·licitar, a través d'Adif, el tall de tensió de la catenària quan sigui necessari.
  • Aplicar els procediments d'evacuació o confinament a bord conforme al reglament de circulació i als manuals d'emergència interns.
• Activació del pla d'emergència de l'empresa:
  • El sistema de gestió de seguretat ha d'incloure plans d'acció, alerta i informació en cas d'emergència i la seva coordinació amb Adif i amb les autoritats públiques (articles sobre plans de contingències i procediments d'emergència del Reial Decret 929/2020).
  • Mobilització de centres com el CECON, centres territorials i comitès de crisi, segons s'ha vist en emergències reals descrites pel Ministeri de Transports.
• Preservació d'evidències (RD 929/2020):
  • Protegir els registradors d'esdeveniments dels trens, gravacions de càmeres, registres de comunicacions i documentació de manteniment.
  • Aplicar pautes d'extracció i custòdia de la informació de registradors i llocs de comandament perquè estigui disponible “sense alteració” durant la investigació.

2. Comunicacions obligatòries i activació de Protecció Civil

• Serveis d'emergència 112 i bombers/sanitaris:
  • L'avís operatiu es canalitza cap al 112, que mobilitza bombers, serveis sanitaris, forces de seguretat i Protecció Civil.
  • L'empresa ha de facilitar informació contínua sobre ubicació exacta, accessos, nombre de viatgers, persones amb mobilitat reduïda, etc.
• Autoritats de protecció civil:
  • La Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i la normativa de plans especials obliguen que, davant d'accidents ferroviaris greus, s'activin plans territorials o específics (estatals o autonòmics) que passen a coordinar l'emergència.
  • En accidents amb mercaderies perilloses, regeixen a més les directrius i plans específics (per exemple, l'Ordre de 30 de novembre de 1984 sobre plans d'actuació en cas d'accident en el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril, BOE).
• Notificació a l'òrgan d'investigació tècnica:
  • El Reial Decret 623/2014 (BOE) i, avui, la Llei 2/2024 de creació de l'Autoritat Administrativa Independent per a la investigació d'accidents (BOE) exigeixen que l'administrador de la infraestructura i les empreses ferroviàries implicades comuniquin immediatament l'accident o incident a l'autoritat d'investigació.
  • En la pràctica, davant d'un succés greu (incendi amb víctimes o grans danys), s'obre d'ofici una investigació tècnica.
• Comunicació a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF):
  • Com a autoritat nacional de seguretat, l'AESF rep informació sobre accidents i incidents i sobre les mesures adoptades, en els formats i terminis que ella determina (informes electrònics previstos en el RD 929/2020).
• Altres comunicacions:
  • A l'autoritat judicial i policia judicial quan hi ha morts, ferits greus o indicis de delicte.
  • A autoritats de transport (Ministeri de Transports i, si escau, comunitats autònomes) per a informació i coordinació política.

3. Investigació tècnica: Autoritat d'investigació / CIAF i AESF

• Autoritat d'investigació tècnica (abans CIAF):
  • Ha d'investigar els accidents ferroviaris greus, definits per la Llei 2/2024 com col·lisions o descarrilaments amb almenys una persona morta, cinc ferits greus o danys estimats iguals o superiors a dos milions d'euros, o qualsevol altre sinistre amb efecte evident en la normativa de seguretat.
  • Desplaça un equip d'investigació que recull informació al lloc del succés, coordina amb la Guàrdia Civil i jutge per a la custòdia de proves i elabora un informe amb recomanacions de seguretat.
• AESF:
  • Supervisa que l'empresa ferroviària i Adif hagin aplicat correctament els seus sistemes de gestió de seguretat (procediments d'emergència, formació, manteniment, etc.).
  • Pot requerir mesures correctores i revisar certificats i autoritzacions si detecta incompliments.

4. Assistència a víctimes i comunicació pública

• Plans d'assistència a víctimes:
  • El Reial Decret 627/2014, d'assistència a víctimes d'accidents ferroviaris i els seus familiars (BOE), obliga les empreses ferroviàries a disposar de plans d'assistència que incloguin informació, suport psicològic i gestió de viatges, allotjament i altres necessitats bàsiques.
  • Aquests plans s'integren amb els plans de protecció civil autonòmics i estatal.
• Informació a víctimes, famílies i opinió pública:
  • L'empresa ha d'habilitar canals específics (telèfons d'informació, punts d'atenció, web) per a afectats i familiars, coordinats amb les autoritats.
  • La comunicació pública ha de ser transparent, però respectant la investigació tècnica i judicial i la protecció de dades.

5. Restabliment del servei i mesures correctores

• Abans de reprendre la circulació, Adif i les empreses ferroviàries han de:
  • Verificar infraestructura, catenària, senyalització i material rodant afectat.
  • Aplicar mesures provisionals (reduccions de velocitat, limitacions d'explotació, desviaments) fins a completar les reparacions.
• A mig termini, han de:
  • Incorporar les recomanacions de l'autoritat d'investigació i de l'AESF al sistema de gestió de seguretat.
  • Revisar formació, protocols d'emergència i manteniment per prevenir successos similars.

Segons la informació corporativa disponible de Renfe, el lloc al qual et refereixes es denomina actualment Direcció General Adjunta a la Presidència, Estratègia i Relacions Institucionals, depenent de la Presidència de l'Entitat Pública Empresarial Renfe-Operadora i emmarcada en el seu Comitè de Direcció. El seu titular és Sergio Bueno Illescas. No existeix una “relació de funcions” publicada article per article, però la pròpia denominació oficial, l'organigrama i la normativa interna permeten delimitar força bé les seves competències materials.

1. Posició orgànica dins de Renfe

La Direcció General Adjunta a la Presidència es situa al nucli de l'alta direcció del Grup Renfe:

• Depèn directament de la Presidència de Renfe-Operadora, a la qual presta suport continuat.
• Forma part del Comitè de Direcció juntament amb altres direccions generals corporatives (Negocis i Operacions, Econòmic-Financera, Organització i Talent, Innovació‑Sostenibilitat‑Transformació Digital) i juntament amb la Secretaria General i del Consell i la Direcció de Comunicació, Marca i Publicitat.
• S'integra en l'arquitectura dissenyada per desplegar el Pla Estratègic Renfe 2028, que orienta la transformació del grup en els pròxims anys.

Aquesta ubicació implica que no és un lloc merament staff o protocol·lari, sinó una direcció general executiva en l'àmbit de la Presidència.

2. Àmbits materials de competència

A partir de la documentació corporativa (organigrames, informes de govern corporatiu, notes de premsa de reorganització interna) es poden identificar tres grans blocs de funcions:

• Suport i assessorament a la Presidència:
  • Preparació i seguiment dels assumptes estratègics que depenen de la Presidència (posicionament del grup, decisions de mitjà i llarg termini, grans projectes).
  • Coordinació amb la resta de direccions generals per assegurar que les decisions presidencials es tradueixen en plans operatius coherents.
  • Suport tècnic i organitzatiu en la participació del president en fòrums sectorials, compareixences i interlocució amb altres alts càrrecs públics o empresarials.
• Estrategia corporativa:
  • Integració en aquesta Direcció General de funcions d'estratègia i estudis després de les últimes reorganitzacions internes, concentrant l'anàlisi de tendències de mobilitat, competència i regulació.
  • Contribució clau al disseny, actualització i seguiment del Pla Estratègic Renfe 2028 i d'altres plans directors (internacionalització, digitalització, sostenibilitat…).
  • Avaluació de projectes corporatius d'alt impacte (noves filials, aliances, grans inversions), elevant propostes coordinades a la Presidència i, si escau, al Consell d'Administració.
• Relacions institucionals:
  • Direcció de les relacions institucionals de Renfe amb administracions públiques (Ministeri de Transports i altres ministeris, comunitats autònomes, ajuntaments), organismes reguladors, institucions europees i fòrums sectorials.
  • Preparació de la posició de Renfe en debats regulatoris, consultes públiques i taules de diàleg on l' empresa defensa els seus interessos com a operador ferroviari públic.
  • Coordinació amb altres àrees corporatives (comunicació, jurídic, negoci) per garantir una posició institucional coherent i integrada.

3. Facultats executives i de representació

Els documents de govern corporatiu i de delegació de competències mostren que aquesta Direcció General no és només un assessor de la Presidència, sinó que disposa de capacitat executiva en el seu àmbit:

• Delegacions de contractació: se li atribueixen facultats de contractació pròpies d'una direcció general, amb límits econòmics (al voltant de 2 milions d'euros) fixats en els acords de delegació de Renfe. Dins d'aquest llindar pot tramitar i signar contractes en el seu àmbit funcional.
• Execució d'acords: li correspon impulsar i executar, en el seu camp d'actuació, els acords del Consell d'Administració i de la Presidència que li siguin encomanats (per exemple, desenvolupament de noves estructures, programes estratègics o aliances institucionals).
• Representació de la companyia: quan existeix delegació expressa del president, pot signar en nom de Renfe convenis, acords o documents en matèries pròpies d'estratègia i relacions institucionals, figurant com a representant de l'entitat.

4. Naturalesa del càrrec

En resum, el director general adjunt a la Presidència de Renfe és un alt directiu que actua com a prolongació operativa de la Presidència en tres plans: disseny estratègic, coordinació corporativa i relacions institucionals. Les seves competències concretes deriven dels estatuts de Renfe-Operadora, de les decisions del Consell d'Administració i, sobretot, de les delegacions que li atorga el president en cada moment, per la qual cosa constitueixen un àmbit dinàmic dins de la transformació en curs del Grup Renfe.

Renfe, Iryo i Ouigo, com a empreses ferroviàries que operen serveis de viatgers a Espanya, estan subjectes simultàniament al marc europeu de drets dels viatgers i a la normativa espanyola del sector ferroviari. Aquesta normativa fixa uns mínims legals de reemborsament i compensació que no poden reduir encara que la interrupció es degui a causes alienes al viatger (per exemple, restriccions de velocitat d'Adif o incidències en la infraestructura).

Marc normatiu bàsic

• Reglament (UE) 2021/782, relatiu als drets i obligacions dels viatgers de ferrocarril, que substitueix el Reglament (CE) 1371/2007. És la base dels drets mínims a tota la UE (reemborsament, transport alternatiu, assistència i compensació econòmica).
• Adaptació a Espanya del Reglament 1371/2007 mitjançant l'Acord del Consell de Ministres publicat per Resolució de 22 de març de 2010, que concreta excepcions i àmbit d'aplicació d'alguns articles per a serveis de rodalies i regionals.
• Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, que regula el transport ferroviari de viatgers com a servei d'interès general i defineix les empreses ferroviàries i el seu règim de prestació de serveis.
• Reglament del sector ferroviari aprovat pel Reial Decret 2387/2004, que desenvolupa, entre altres aspectes, el contracte de transport, el contingut del bitllet i el règim de responsabilitat davant dels viatgers per cancel·lacions, interrupcions, retards i danys en equipatges.

Segons resumeix una guia de la Junta d'Andalusia sobre retards en tren, aquest reglament estatal preveu, en cas de retards superiors a 1 hora, una indemnització equivalent al 50 % del preu del bitllet, i si la demora supera 1 hora i 30 minuts, el 100 % de l'import, així com el reemborsament íntegre quan el viatge es cancel·la i no és possible realitzar-lo en les condicions acordades. Tot això “excepte per causa de força major”, però l'empresa continua sent responsable davant l'usuari en cancel·lacions, interrupcions, retards i danys en equipatge.

Obligacions mínimes en interrupcions, retards i cancel·lacions

El Reglament (UE) 2021/782 fixa uns drets mínims comuns que vinculen Renfe, Iryo i Ouigo en qualsevol interrupció del servei no imputable al viatger:

• Opció entre reemborsament i continuació del viatge: si es preveu una cancel·lació o un retard en l'arribada d'almenys 60 minuts, el viatger pot triar entre (i) reemborsament del bitllet (almenys de la part no realitzada, i també de la part ja realitzada si el viatge perd sentit), o (ii) continuar el viatge o ser conduït a la destinació en transport alternatiu “el més aviat possible” o en data posterior adequada.
• Compensació econòmica per retard: la normativa europea estableix mínims del 25 % del preu del bitllet per a retards entre 60 i 119 minuts i del 50 % a partir de 120 minuts, sense perjudici dels règims més favorables del Reglament espanyol (50 %/100 %) o de les condicions comercials de cada operador.
• Assistència durant l'espera: quan l'espera és rellevant, l'empresa ha d'oferir ajuda raonable (menjar, beguda i, si escau, allotjament i transport fins a l'hotel), d'acord amb el Reglament europeu i el desenvolupament nacional.

Segons diversos anàlisis recollits pel diari Demócrata i organitzacions de consumidors, aquestes obligacions es mantenen encara que la causa immediata del retard siguin restriccions de velocitat d'Adif o incidències en la infraestructura. Facua subratlla que les companyies poden modificar els seus compromisos comercials de puntualitat, però continuen subjectes als mínims legals del Reglament de la UE, que no desapareixen perquè l'operador invoqui un tercer. La Comissió Europea ha insistit igualment que els Estats i els seus organismes d'execució han de garantir que es paguin les indemnitzacions encara que l'incident es degui a obres o problemes aliens a l'empresa ferroviària.

Marge contractual de Renfe, Iryo i Ouigo

Sobre aquesta base imperativa, cada operador dissenya les seves condicions generals de transport i compromisos de puntualitat:

• Renfe ha ofert tradicionalment un règim més favorable (devolucions del 50 % des de 15 minuts i del 100 % des de 30 minuts en algunes etapes) i, més recentment, compensacions del 50 % a partir de 60 minuts i del 100 % a partir de 90, sense perjudici dels mínims europeus.
• Iryo i Ouigo han establert esquemes propis de devolució (per exemple, 50 %/100 % en diferents llindars), podent modificar-los, però sense rebaixar mai els nivells exigits pel Reglament europeu quan concurren els seus supòsits.

La premsa especialitzada i les associacions de consumidors recalquen que, encara que Renfe, Iryo o Ouigo suprimeixin part de les seves polítiques voluntàries de compensació, no poden deixar d'aplicar les compensacions i opcions de reemborsament fixades per la normativa europea i el reglament espanyol. Tampoc no poden substituir forçosament la compensació en diners per vals si el viatger no ho accepta.

Supervisió i reclamació

El compliment d'aquests requisits es supervisa fonamentalment pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària pel que fa al sector ferroviari, i per les autoritats de consum autonòmiques i Juntes Arbitrals de Transport o de Consum, que tramiten reclamacions i fins i tot arbitratges. Les guies públiques recomanen conservar bitllet, comunicacions de la companyia i justificants de despeses, reclamar primer davant Renfe, Iryo o Ouigo, i acudir després a aquests organismes si la resposta és insatisfactòria.