Mirall Públic (Antena 3) adopta el simulador electoral del 29N de DEMÒCRATA: així pots fer el teu propi pronòstic

Segons la legislació electoral espanyola, les enquestes i simuladors electorals es poden publicar lliurement abans de la convocatòria i també durant gairebé tota la campanya, però la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) estableix un “apagament demoscòpic” en els últims dies. L’article 69 fixa que, des del dia de la convocatòria fins al de la votació, regeix un règim específic per a les enquestes, i el seu apartat 7 prohibeix difondre sondejos electorals en els cinc dies anteriors al dia de la votació. A la pràctica, això inclou no només enquestes brutes, sinó també estimacions de vot, projeccions d’escons o simuladors basats en elles. La prohibició s’estén fins al tancament dels col·legis electorals el mateix dia de la votació, segons la interpretació reiterada de la Junta Electoral Central.

Marc legal bàsic

El règim general es recull a la Secció VIII. Enquestes electorals de la LOREG, especialment a l’article 69, tal com figura a la pròpia llei (LOREG al BOE). El precepte clau per a la teva pregunta és l’apartat 7:

«Durant els cinc dies anteriors al de la votació queda prohibida la publicació i difusió o reproducció de sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació.» (art. 69.7 LOREG, redacció vigent després de la reforma per la Llei Orgànica 2/2011).

A més, el propi article 69 aclareix que el seu règim s’aplica «entre el dia de la convocatòria i el de la celebració de qualsevol tipus d’eleccions». És a dir, tota regulació específica sobre enquestes electorals només opera un cop convocats els comicis; abans de la convocatòria regeix el règim general de llibertat d’informació, sense límits especials de la LOREG en aquesta matèria.

Fases del procés i què es pot publicar

1. Abans de la convocatòria oficial

En la fase prèvia (precampanya política sense convocatòria formal) no opera encara l’article 69 LOREG. Les enquestes, projeccions, “cuina” i simuladors de repartiment d’escons es poden publicar sense restriccions específiques de la llei electoral, més enllà de la normativa general (dades personals, publicitat, etc.).

2. Des de la convocatòria fins a cinc dies abans de la votació

Des del dia en què es publica el reial decret de convocatòria fins que resten cinc dies per al dia de la votació, la LOREG permet publicar enquestes, però sota condicions tècniques i de transparència recollides en el propi article 69:

• Identificar qui realitza i qui encarrega el sondeig.
• Incloure les principals característiques tècniques (sistema de mostreig, mida de mostra, marge d’error, dates de camp, etc.).
• Fer constar el text íntegre de les preguntes i el nombre de no resposta.

En aquest període es poden difondre sense problema estimacions de vot, “cuina” demoscòpica o simuladors electorals (per exemple, eines que converteixen percentatges de vot en escons mitjançant la Llei D’Hondt, com s’explica en el document tècnic intern de Vinces sobre el repartiment d’escons, que il·lustra l’ús de la LOREG al Congrés). El rellevant jurídicament no és el format (gràfic, simulador web, article) sinó el fet de tractar-se d’un sondeig electoral o derivats.

3. Els cinc dies anteriors al dia de la votació

És el denominat apagament demoscòpic. Durant aquests cinc dies:

• Està prohibit la publicació, difusió o reproducció d’enquestes electorals «per qualsevol mitjà de comunicació» (art. 69.7).
• La Junta Electoral Central ha entès tradicionalment que aquesta prohibició arriba també a:
  • Estimacions de vot derivades d’enquestes.
  • Projeccions de repartiment d’escons.
  • Simuladors que, en realitat, estiguin mostrant al públic resultats de sondejos recents.

En cas de concurrència de diversos processos electorals simultanis, la Junta Electoral Central ha precisat aquesta interpretació a la Instrucció 3/2019, reiterant que la prohibició s’aplica a tots els processos afectats. També existeix doctrina específica sobre enquestes realitzades per organismes públics en campanya (per exemple la Instrucció 1/2024), que obliga a compartir resultats amb les forces polítiques, però no autoritza a difondre’ls al públic en el període prohibit.

4. Jornada de reflexió i dia de la votació

La prohibició de publicar sondejos s’entén estesa fins al tancament dels col·legis electorals del dia de la votació. La LOREG parla de “cinc dies anteriors al de la votació” i la Junta Electoral ha unificat criteri per considerar també incompatible amb l’esperit de la norma difondre nous sondejos durant la jornada electoral mentre segueixen votant els electors.

La infracció d’aquesta normativa pot donar lloc a sancions administratives específiques en matèria d’enquestes (art. 153.2 LOREG) i, en els casos més greus, a responsabilitat penal (art. 145 LOREG), d’acord amb la pròpia llei publicada al BOE (text de la LOREG i reformes posteriors com la Llei Orgànica 16/2003).

Referències normatives i de context

A més del text consolidat de la LOREG (llei electoral general), el règim d’enquestes s’ha vist afectat per reformes i documents relacionats, entre altres:

• Reformes de la LOREG mitjançant la Llei Orgànica 2/2011 i la Llei Orgànica 16/2003.
• Principals desenvolupaments i documents del procés recent de reforma de la LOREG: propostes al Congrés i Senat (BOCG 15-B-87-1, BOCG 15-B-87-2, BOCG 15-B-239-1, BOCG 15-B-239-2, BOCG 15-A-63-1, BOCG Senat 430, BOCG 15-B-329-1, 15-B-329-2, 15-B-329-3, 15-B-329-4, 15-B-329-5, 15-B-329-6, BOCG D-428, BOCG D-426).
• Textos i antecedents del Govern: acord del Consell de Ministres sobre l’avantprojecte de reforma de la LOREG (referència del Consell de Ministres), audiència pública del Ministeri de l’Interior i la seva memòria d’impacte (audiència pública, MAIN LOREG), i planificació en el Pla Anual Normatiu 2025.
• Algunes de les últimes lleis que incideixen en el calendari i organització electoral, com la Llei Orgànica 2/2026 o els acords logístics de convocatòria reflectits al BOE (BOE-A-2026-20742).
• Altres iniciatives recents relacionades amb la LOREG i inelegibilitats, que contextualitzen l’evolució del règim electoral (BOCG 15-B-123-1, 15-B-123-2).

El Congrés dels Diputats és la cambra clau de les Corts Generals i concentra les principals funcions polítiques de l’Estat dins del sistema parlamentari espanyol. Les seves competències bàsiques vénen recollides sobretot als articles 66 a 92 de la Constitució Espanyola (CE), i es poden agrupar en diversos grans blocs: legislatives, de control del Govern, pressupostàries, d’investidura i altres funcions constitucionals específiques.

1. Funció legislativa

Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, però el Congrés té una posició predominant davant del Senat. Entre les seves competències destaquen:

• Aprovar les lleis ordinàries i orgàniques: el Congrés debatrà, esmenarà i votarà els projectes i proposicions de llei. Totes les lleis estatals han de ser aprovades per ell, encara que hi intervingui també el Senat.
• Prevalença davant del Senat: si el Senat veta o esmena un projecte de llei, el Congrés pot aixecar el veto per majoria absoluta en una primera votació o per majoria simple transcorreguts dos mesos, i igualment pot acceptar o rebutjar les esmenes senatorials.
• Reforma constitucional: participa en els procediments de reforma de la Constitució (ordinari i agreujat), amb majories qualificades i, si escau, dissolució i referèndum, segons els articles 167 i 168 CE.
• Delegació legislativa: autoritza el Govern a dictar normes amb rang de llei (decrets legislatius) mitjançant lleis de bases o lleis ordinàries de delegació.

2. Relació de confiança amb el Govern

El sistema és parlamentari: el Govern emana políticament del Congrés i respon davant d’ell. Això es concreta en diverses competències fonamentals:

• Investidura del president del Govern: el Congrés tria el president mitjançant una o diverses votacions d’investidura, a proposta del Rei i després de consultes amb els representants dels grups (art. 99 CE). Sense la confiança del Congrés no hi ha Govern.
• Qüestió de confiança: el president del Govern pot plantejar al Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general. Si la perd per majoria simple, ha de dimitir (art. 112 CE).
• Moció de censura: només el Congrés pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant una moció de censura, que a més és constructiva: ha de proposar un candidat alternatiu a la presidència (art. 113 CE). Si s’aprova per majoria absoluta, el Govern cau i el candidat queda investit.

3. Funció de control i impuls polític

Més enllà d’aquests mecanismes de confiança, el Congrés controla de forma ordinària l’acció del Govern:

• Preguntes i interpel·lacions al Govern i als seus membres, tant en Ple com en comissió, per exigir explicacions sobre la seva gestió.
• Comissions d’investigació sobre assumptes d’interès públic, amb facultat d’exigir compareixences i documentació, dins dels límits constitucionals.
• Proposicions no de llei i resolucions que orienten i impulsen l’acció política de l’Executiu, encara que no tenen caràcter jurídicament vinculant.

4. Funció pressupostària i financera

El Congrés és també l’òrgan central en matèria de recursos i despesa pública:

• Aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat: les Corts aproven cada any els pressupostos, però el Congrés té l’última paraula davant del Senat, que només pot proposar vetos o esmenes.
• Autorització de l’endeutament i determinats tributs, en els supòsits en què la Constitució o les lleis ho exigeixen, dins del marc general de la potestat tributària de l’Estat.

5. Altres competències constitucionals rellevants

A més, la Constitució atribueix al Congrés una sèrie de funcions singulars:

• Autorització dels estats d’alarma, excepció i setge, i control de les mesures adoptades sota aquests règims (art. 116 CE). En el cas de l’estat de setge, la iniciativa correspon exclusivament al Govern, però ha de ser declarat pel Congrés.
• Participació en el nomenament d’òrgans constitucionals, com a part de les Corts Generals (per exemple, elecció de magistrats del Tribunal Constitucional o de membres d’altres òrgans independents, segons estableixen la pròpia Constitució i les lleis orgàniques).
• Control dels reials decrets-llei: el Govern pot dictar-los en casos d’extraordinària i urgent necessitat, però han de ser convalidades o derogades pel Congrés en un termini breu; a més, pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei (art. 86 CE).
• Participació en la política exterior, a través de l’autorització de determinats tractats internacionals, votacions sobre missions militars a l’exterior i altres actes que la Constitució o les lleis sotmeten a les Corts.

En conjunt, aquestes competències fan del Congrés dels Diputats el centre de gravetat de la vida política nacional: és qui atorga i retira la confiança al Govern, aprova les lleis fonamentals, decideix sobre els pressupostos de l’Estat i canalitza el principal debat polític en representació directa de la ciutadania.

A Espanya, un mitjà pot difondre tests d’afinidad, simuladors i calculadores electorals, però les obligacions depenen del seu funcionament real: informació editorial, enquesta electoral o publicitat política. També importa si recull dades personals i si el mitjà és públic, ràdio, televisió o premsa digital. No s’ha de confondre una bona pràctica de transparència amb una obligació legal aplicable a qualsevol eina.

1. Determinar si constitueix un sondeig

Un test que compara respostes individuals amb programes polítics no equival automàticament a una enquesta electoral. Tanmateix, si publica percentatges agregats de preferències, estimacions de vot o tendències de l’electorat, s’ha d’examinar el seu sotmetiment a l’article 69 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Afegir «no és una enquesta científica» no resol per si sol aquesta qüestió.

Un simulador basat en hipòtesis introduïdes pel lector ha de distingir clarament aquests escenaris d’una predicció. Explicar fonts, preguntes, ponderacions i regles de càlcul és una mesura recomanable per evitar presentacions enganyoses, no una exigència electoral uniforme per a tot producte interactiu.

2. Complir les regles sobre enquestes

Quan sigui un sondeig electoral difós durant el període electoral, ha d’acompanyar-se de la informació exigida per l’article 69: identificació de qui l’encarrega i realitza, característiques tècniques, sistema i mida de la mostra, selecció d’entrevistats, marge d’error, dates, preguntes completes i persones que no van contestar a cadascuna. La Junta Electoral Central pot reclamar documentació i exigir rectificacions, com explica Demòcrata sobre els sondejos.

Està prohibit publicar, difondre o reproduir sondejos electorals durant els cinc dies anteriors a la votació, també en mitjans digitals. Això no implica apagar automàticament qualsevol calculadora: ha de retirar-se o bloquejar-se la difusió que constitueixi un sondeig prohibit, diferenciant-la del resultat individual o de l’escenari hipotètic. Vegeu l’explicació de les restriccions electorals.

3. Protegir les opinions polítiques

Les respostes vinculables a una persona poden revelar opinions polítiques, especialment protegides per l’article 9 del RGPD. El mitjà ha de comptar amb una base jurídica i una excepció vàlida per tractar aquesta categoria; quan es recolzi en consentiment explícit, ha d’obtenir-lo de forma específica i informada.

• Informar sobre responsable, finalitats, conservació, destinataris, drets i elaboració de perfils.
• Separar la participació del permís per a publicitat, butlletins o cessió.
• Minimitzar dades, aplicar seguretat i regular proveïdors i transferències internacionals.
• Realitzar una avaluació d’impacte quan el tractament impliqui alt risc, especialment amb dades polítiques a gran escala.

No s’ha de prometre anonimat si les respostes poden associar-se a comptes, cookies o identificadors. La seudonimització no elimina l’aplicació del RGPD.

4. Separar contingut editorial i publicitat política

Si existeix patrocini o promoció política, s’ha d’analitzar el Reglament (UE) 2024/900: identificació de l’anunci, patrocinador, avisos de transparència i restriccions a la segmentació. Un consentiment per respondre el test no autoritza automàticament a utilitzar opinions polítiques per personalitzar anuncis. A més, la propaganda electoral queda subjecta a les restriccions temporals de la LOREG.

5. Aplicar el règim del mitjà

Els mitjans públics tenen obligacions de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat. Les ràdios privades i les televisions privades tenen obligacions electorals específiques; no s’han de traslladar indistintament a tota la premsa digital.

Abans del llançament convé documentar la classificació jurídica, separar resultats individuals i col·lectius, revisar privacitat i patrocini, i establir controls de publicació. La revisió ha d’atendre el producte concret: no n’hi ha prou amb denominar-lo «eina informativa».