Auriga adverteix: els ponts i el Nadal posaran a prova la xarxa de caixers per l'augment de les retirades

Àngel Arenillas explica a DEMÒCRATA que la mobilitat cap a destinacions turístiques i segones residències pot disparar la demanda de efectiu

4 minuts

fotonoticia 20260513141415 1920

fotonoticia 20260513141415 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Els pròxims ponts i la campanya de Nadal posaran a prova la capacitat de les xarxes de caixers per adaptar-se als canvis de demanda provocats pels desplaçaments de milions de persones cap a destinacions turístiques i segones residències. L'augment temporal de població en determinades localitats pot disparar les retirades d'efectiu i elevar el risc que alguns terminals s'esgotin les reserves abans del previst.

Així ho explica en exclusiva a DEMÓCRATA Àngel Arenillas, Country Manager de Auriga per a Espanya i Portugal, qui adverteix que anticipar on i quan creixerà la demanda serà determinant per evitar caixers sense efectiu i reposicions d'urgència durant els períodes de major mobilitat.

El fenomen té un component especialment estacional. Caixers que mantenen durant bona part de l'any uns nivells d'utilització relativament estables poden registrar durant un pont, les vacances de Nadal o determinats caps de setmana un volum de retirades molt superior al habitual. L'arribada de turistes i el desplaçament de població cap a segones residències concentren temporalment la demanda en determinades zones i sotmeten els terminals a una utilització més intensa.

Més retirades i major pressió sobre la logística

Segons Arenillas, el problema no es limita a que un caixer pugui quedar-se sense efectiu. Quan un terminal s'esgota les reserves abans del previst, les entitats han d'activar reposicions extraordinàries, modificar rutes logístiques i assumir costos addicionals. L'incidència adquireix major rellevància en aquelles localitats on hi ha una menor densitat d'oficines bancàries o poques alternatives per retirar diners.

El repte per a les entitats, explica el responsable d'Auriga, consisteix a trobar l'equilibri entre disposar de suficient efectiu per atendre els pics de demanda i evitar mantenir quantitats excessives de diners immobilitzades en els caixers.

La planificació adquireix així una importància especial durant els períodes de major mobilitat. No tots els terminals presenten el mateix comportament i les diferències poden ser significatives fins i tot entre caixers situats en zones properes. Els patrons de consum, l'activitat turística, la concentració de segones residències i els desplaçaments temporals poden modificar substancialment la demanda.

De reaccionar a les incidències a anticipar la demanda

Arenillas assenyala que la gestió d'aquestes xarxes ha evolucionat des de models basats principalment en els patrons històrics i la reacció davant les incidències cap a sistemes capaços d'anticipar el comportament de cada terminal.

L'anàlisi avançada de dades, la monitorització en temps real i els models predictius permeten, segons explica, estimar amb més precisió quan pot produir-se un augment de les retirades i ajustar amb antelació les necessitats d'efectiu de cada ubicació.

La diferència està en intentar saber què va a ocórrer abans que es produeixi la incidència. Si una entitat pot preveure que un caixer tindrà una demanda significativament superior durant un determinat cap de setmana o període vacacional, pot adaptar els seus nivells d'efectiu i planificar les rutes i freqüències de reposició.

El objectiu, subratlla Arenillas, no seria simplement carregar més diners als terminals, sinó abastir-los d'acord amb la demanda prevista: disposar de l'efectiu necessari en aquells llocs on s'espera que vagi a ser utilitzat.

Menys reposicions extraordinàries i més disponibilitat

Aquesta capacitat predictiva té també un impacte sobre els costos de les entitats. Una planificació més ajustada permet reduir les reposicions extraordinàries, limitar l'efectiu que roman immobilitzat i optimitzar els recursos destinats a la logística.

A això s'afegeix la monitorització en temps real, que permet detectar determinades incidències amb més rapidesa i actuar abans que acabin afectant la disponibilitat del servei. Per Arenillas, predicció i visibilitat de la xarxa formen part d'una mateixa estratègia de gestió.

El responsable d'Auriga considera que aquesta evolució tecnològica cobra especial importància en un moment en què el debat sobre els mitjans de pagament sol plantejar-se com una contraposició entre efectiu i pagaments digitals.

El efectiu manté el seu paper malgrat l'avanç dels pagaments digitals

L'avanç dels pagaments digitals no implica, tanmateix, que l'efectiu hagi deixat de desemprendre un paper rellevant. Segons Arenillas, milions de persones continuen utilitzant-lo i la seva importància pot ser especialment visible en determinats territoris i situacions.

La qüestió per a les entitats financeres no seria, per tant, escollir entre efectiu i pagaments digitals, sinó garantir que ambdós sistemes puguin conviure i funcionar de manera eficient.

En aquest context, la pròpia digitalització pot convertir-se en una eina per millorar la gestió de l'efectiu. Arenillas destaca el paper de l'anàlisi predictiu, l'automatització i la gestió centralitzada per optimitzar el funcionament de les xarxes de caixers.

Entre les eines que ofereix Auriga es troba WWS Cash Management, un sistema que permet anticipar pics de demanda, monitoritzar els processos de reabastiment i planificar les necessitats d'efectiu de cada terminal a partir del seu comportament previst.

Els pròxims ponts i el Nadal seran, en aquest sentit, una prova especialment visible de la capacitat de les entitats per adaptar les seves xarxes a una demanda que canvia temporalment de lloc i d'intensitat.

La qüestió, segons Arenillas, no és impedir que canviïn els hàbits i els desplaçaments dels usuaris, sinó aconseguir que la infraestructura pugui adaptar-se a ells i mantenir disponible l'efectiu allà on sigui necessari.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins requisits legals existeixen a Espanya per a la instal·lació i operació de caixers automàtics per part d'entitats bancàries?

A Espanya no existeix una "llei de caixers" única: la instal·lació i operació de caixers automàtics per entitats bancàries es recolza en diversos blocs normatius (financers, de seguretat, accessibilitat, blanqueig, protecció de dades i urbanisme). A efectes pràctics, un caixer és un canal regulat de prestació de serveis de pagament, no només una màquina que dispensa efectiu.

1. Entitat autoritzada i serveis de pagament
  • Només poden explotar caixers, com a regla, entitats de crèdit, entitats de pagament o de diners electrònics autoritzades i supervisades (Banc d'Espanya i, si escau, BCE), o els seus agents.
  • El marc bàsic és el Reial Decret-llei 19/2018, de serveis de pagament, desenvolupat pel Reial Decret 736/2019, que transpón PSD2 i regula:
    • Requisits d'accés al mercat i registre al Banc d'Espanya.
    • Drets i obligacions d'usuaris i proveïdors de serveis de pagament.
    • Autenticació reforçada del client, seguretat de les operacions i responsabilitat davant fraus.
  • La retirada d'efectiu en caixers forma part dels serveis de pagament regulats. El Banc d'Espanya recorda que la mera consulta de saldo per si sola no és servei de pagament, però la retirada sí que ho és i queda plenament subjecta a PSD2 i a la normativa nacional derivada.
2. Transparència i comissions
  • La Ordre EHA/2899/2011, de transparència i protecció del client de serveis bancaris, i la normativa de serveis de pagament obliguen a:
    • Informar de forma clara i prèvia de totes les comissions, tipus de canvi i condicions de l'operació.
    • Permetre a l'usuari cancel·lar l'operació sense cost fins a confirmar la retirada.
    • Entregar justificant (en paper o en suport durador).
  • La Circular 3/2016 del Banc d'Espanya, a entitats titulars de caixers i emissores de targetes, desenvolupa la informació sobre comissions per retirada en caixers d'una altra entitat i les obligacions de remetre dades al supervisor.
3. Prevenció del blanqueig de capitals
  • Aplica de ple la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, i el seu Reglament (Reial Decret 304/2014).
  • Els caixers s'integren en el sistema general de diligència deguda de l'entitat:
    • Identificació i coneixement del client en la relació bancària.
    • Definició de límits per operació, dia i targeta, especialment en retirades o ingressos d'import gran.
    • Monitorització de patrons atípics i comunicació d'operacions sospitoses al SEPBLAC.
    • Conservació de registres durant els terminis legals.
  • Determinades operacions en efectiu superiors a certs llindars són objecte d'informació a l'Agència Tributària en aplicació d'aquesta normativa.
4. Seguretat física i operativa
  • La protecció front a robatoris i atacs es vincula a l'àmbit de la seguretat privada, en particular a la Ordre INT/317/2011, sobre mesures de seguretat privada, que desenvolupa el Reglament de Seguretat Privada.
  • En funció del risc i de l'entorn, poden exigir-se:
    • Determinades característiques de resistència del caixer i de la caixa forta.
    • Connexió a centrals d'alarma i videocàmeres, amb empreses de seguretat habilitades.
    • Protocols específics per a transport i reposició d'efectiu.
  • En paral·lel, l'entitat ha de garantir la seguretat lògica (protecció front a skimming, malware, manipulació del programari, interceptació de comunicacions, etc.), alineant-se amb estàndards sectorials (PCI DSS, EMV, xifrat extrem a extrem, gestió segura de claus), encara que molts d'ells siguin de naturalesa tècnic-contractual més que legal estricta.
5. Accessibilitat per a persones amb discapacitat
  • El marc general és el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat (Reial Decret Legislatiu 1/2013), desenvolupat per a béns i serveis pel Reial Decret 193/2023, que fixa condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació.
  • Els caixers, com a bé/servei a disposició del públic, han de:
    • Estar en un itinerari per a vianants accessible, amb espai d'apropament i gir per a cadira de rodes.
    • Tenir alçada i abast de pantalla i teclat compatibles amb ús assegut.
    • Incorporar teclat amb referències tàctils i braille, contrast adequat de pantalla i mides de lletra llegibles.
    • Oferir assistència per veu i sortida d'àudio mitjançant connector per a auriculars, conforme recomana el propi Banc d'Espanya.
  • Les comunitats autònomes i ajuntaments poden imposar exigències addicionals en les seves normes d'accessibilitat urbanística i d'edificació.
6. Llicències municipals i urbanisme
  • La col·locació d'un caixer requereix respectar la normativa urbanística local:
    • Llicència d'obra o declaració responsable si s'alteren façana o estructura.
    • Autorització per a ocupació de via pública quan el caixer sobresurt o s'instal·la en espais municipals.
    • Cumpliment d'ordenances sobre sorolls, rètols, patrimoni històric i accessibilitat.
    • Consentiment del propietari i, si escau, de la comunitat de propietaris.
7. Protecció de dades i videovigilància
  • S'aplica el RGPD i la LO 3/2018, de protecció de dades personals, especialment el seu article 22 sobre videovigilància.
  • Obligacions clau:
    • Cartell informatiu visible abans d'entrar a zona gravada, amb identificació del responsable i finalitat.
    • Limitació de l'angle de les càmeres a l'àrea estrictament necessària (caixer i entorn immediat).
    • Terminis de conservació molt reduïts (en general, al voltant d'un mes, excepte investigació d'incidents).
    • Control d'accessos a les imatges, registre de tractaments i contractes adequats amb proveïdors de seguretat.
    • En cas de biometria o altres tractaments d'alt risc, avaluació d'impacte i justificació reforçada.
8. Bones pràctiques sectorials
  • Realitzar una avaluació de riscos específica per ubicació (interior, exterior, rural, zona d'alta criminalitat).
  • Homologar proveïdors de hardware, manteniment, transport de fons i seguretat.
  • Provar abans de la posada en servei accessibilitat, seguretat, comissions mostrades i conciliació d'efectiu.
  • Disposar de protocols clars de reclamacions (efectiu no dispensat, cobraments duplicats, targeta retinguda) i d'un servei d'atenció al client accessible.

En resum, qualsevol projecte de caixers automàtics ha d'abordar-se com una infraestructura regulada de serveis financers: exigeix coordinar autorització financera, normes de serveis de pagament, seguretat privada, accessibilitat, llicències urbanístiques, prevenció de blanqueig i protecció de dades, a més de les guies i circulars del Banc d'Espanya.

Podries detallar específicament què exigeix el Reial Decret 193/2023 en matèria d'accessibilitat aplicable als caixers automàtics? Quines obligacions concretes estableix la Llei 10/2010 i el seu Reglament per a les retirades i ingressos d'efectiu en caixers des de la perspectiva de prevenció de blanqueig? Com solen articular-se en la pràctica els convenis entre ajuntaments i entitats financeres per instal·lar caixers en municipis sense oficina bancària?

Quines són les competències i funcions d'un Country Manager en el sector financer?

Un Country Manager en el sector financer és la persona responsable de liderar l'activitat d'una entitat (banc, asseguradora, fintech, gestora de fons, etc.) en un país concret, alineant el negoci local amb l'estratègia global del grup i assegurant el compliment normatiu i la rendibilitat. Tot i que la meva especialització principal és l'esfera polític-institucional espanyola, aquest perfil directiu està estretament connectat amb la regulació i la supervisió financera, per la qual cosa puc descriure de forma general les seves competències i funcions habituals.

1. Direcció estratègica i de negoci

La primera gran competència del Country Manager és definir i executar l'estratègia de l'entitat al país, traduint els objectius globals a un pla local realista:

  • Analitzar el mercat: mida, segments de clients, competència, tendències regulatòries i tecnològiques.
  • Fixar objectius comercials i de rendibilitat: quota de mercat, marge, volums de crèdit o actius sota gestió.
  • Decidir el posicionament de l'entitat: banca retail, banca corporativa, private banking, assegurances, pagaments, etc.
  • Impulsar iniciatives de creixement: llançament de nous productes, aliances amb altres entitats, canals digitals.

Aquesta responsabilitat exigeix una forta capacitat de visió estratègica, priorització i presa de decisions en entorns molt regulats i competitius.

2. Gestió de resultats i control de riscos

En finances, el Country Manager és responsable tant del compte de resultats com de la solidesa del balanç al seu país:

  • Supervisar el pressupost i el pla de negoci: ingressos, costos operatius, inversions i rendibilitat esperada.
  • Controlar indicadors financers clau: marge d'intermediació, ràtio de morositat, capital regulatori, liquiditat.
  • Treballar estretament amb Riscos per calibrar polítiques de crèdit, límits d'exposició i apetència de risc.
  • Prendre decisions correctives quan els resultats es desviïn dels objectius (ajustos de preus, segmentació, costos).

El seu rol combina orientació comercial amb disciplina financera, sempre sota els límits marcats per la regulació prudencial i de conducta.

3. Compliment normatiu i supervisió

En el sector financer, la dimensió regulatòria és crítica. El Country Manager ha de:

  • Assegurar el compliment de la normativa local i internacional aplicable (bancària, de valors, assegurances, prevenció de blanqueig, protecció de dades, etc.).
  • Coordinar-se amb les àrees de Legal, Compliment (Compliance) i Auditoria Interna per implantar polítiques i controls.
  • Mantenir una relació fluida amb els supervisors i reguladors financers del país (banc central, autoritat de mercats, supervisor d'assegurances, autoritats de competència).
  • Supervisar la resposta davant inspeccions, requeriments d'informació i possibles sancions, i aplicar plans de remediació.

Això exigeix un elevat coneixement del marc regulatori i la capacitat d'anticipar canvis normatius que impactin en el negoci.

4. Representació institucional i relació amb grups d'interès

El Country Manager sol ser la cara visible de l'entitat al país:

  • Representar l'entitat davant autoritats públiques, associacions sectorials, patronals i cambres de comerç.
  • Mantenir relacions d'alt nivell amb grans clients corporatius, inversors institucionals i socis estratègics.
  • Participar en fòrums sectorials on es discuteixen tendències regulatòries, innovació financera o sostenibilitat.
  • Gestionar la reputació de l'entitat, en coordinació amb Comunicació i Relacions Institucionals.

Es requereixen habilitats de negociació, diplomàcia i comunicació, a més de sensibilitat reputacional i comprensió de l'entorn polític i regulatori.

5. Lideratge d'equips i organització interna

A nivell intern, el Country Manager és responsable de liderar i coordinar els equips locals:

  • Definir l'estructura organitzativa adequada a la mida i model de negoci al país.
  • Seleccionar, desenvolupar i retenir talent directiu clau (Direcció Comercial, Riscos, Finances, Operacions, Compliment, etc.).
  • Impulsar una cultura corporativa alineada amb la del grup: ètica, orientació al client, compliment, innovació.
  • Gestionar processos de canvi (integracions, digitalització, tancaments d'oficines, reorganitzacions) minimitzant impactes interns.

El lideratge efectiu inclou la capacitat d'alinear els equips locals amb les directrius globals i gestionar potencials tensions entre prioritats comercials, regulatòries i de risc.

6. Competències clau del perfil

A partir d'aquestes funcions, solen considerar-se essencials les següents competències:

  • Visió estratègica i de negoci, amb comprensió profunda del sector financer.
  • Solidesa financera (finances corporatives, riscos, regulació prudencial).
  • Orientació a resultats combinada amb respecte estricte al marc regulatori.
  • Capacitat de relació institucional i sensibilitat política-regulatòria.
  • Lideratge d'equips i gestió del canvi en organitzacions complexes.
  • Competències interculturals per actuar de pont entre la matriu i el mercat local.

En síntesi, el Country Manager financer és un perfil híbrid que combina direcció general, control de riscos, compliment normatiu i representació institucional, clau perquè l'entitat operi de forma rendible, segura i alineada amb les autoritats del país.

Quina normativa regula la logística i seguretat del transport d'efectiu a Espanya?

El transport d'efectiu a Espanya s'emmarca en el règim general de la seguretat privada, amb un nucli de normes estatals que fixen les regles bàsiques i deixen a les comunitats autònomes funcions d'execució i, en alguns casos, desenvolupament complementari. La “logística i seguretat” del trasllat de diners i altres valors s'articula sobre quatre pilars: la Llei de Seguretat Privada, el seu reglament històric encara parcialment vigent, les ordres ministerials específiques sobre empreses i mesures de seguretat, i el Reglament d'Armes.

L'eix del sistema és la Llei 5/2014, de 4 d'abril, de Seguretat Privada (text consolidat). Aquesta llei:

  • Defineix les activitats de seguretat privada i els serveis de les empreses de seguretat (dipòsit de valors, transport de seguretat, vigilància, etc.).
  • Estableix que els serveis només poden prestar-se per empreses de seguretat autoritzades i personal habilitat (arts. 38 i 39), fixant requisits de mitjans, homologació de vehicles i uniformes i límits d'actuació.
  • Regula els serveis amb armes de foc (art. 40), entre ells la vigilància i protecció de l'emmagatzematge, recompte, classificació i transport de diners, valors i objectes valuosos, remetent al desenvolupament reglamentari per concretar condicions, tipus d'armes i supòsits d'autorització.
  • Configura un règim sancionador específic per a empreses, personal i usuaris que incompleixin les obligacions de seguretat.

Com a desenvolupament històric de la llei anterior, continua sent clau el Reial Decret 2364/1994, de 9 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de Seguretat Privada (text consolidat), vigent en allò que no s'oposa a la Llei 5/2014. En matèria de transport d'efectiu i valors:

  • Regula la prestació dels serveis de transport i distribució d'objectes valuosos o perillosos, que han de fer-se en vehicles blindats quan es superen certs llindars de valor o perillositat, que fixa el Ministeri de l'Interior.
  • Exigeix una dotació mínima en cada vehicle blindat, integrada almenys per tres vigilants de seguretat (amb funcions separades de conducció, càrrega/descàrrega i protecció armada).
  • Obliga a portar fulles de ruta amb les operacions de recollida i lliurament, conservades durant diversos anys i disponibles per a inspecció policial.
  • Imposa la comunicació prèvia de determinats transports a Policia Nacional (urbans) o Guàrdia Civil (interurbans), quan es superen les quantitats o característiques fixades per Interior.
  • Preveu regles específiques per al transport aeri de fons i valors, inclosa la coordinació amb serveis de seguretat d'aeroports i ús de vehicles blindats fins al punt de càrrega a l'aeronau.

El detall tècnic d'empreses i mitjans es completa amb dues ordres ministerials:

  • Ordre INT/314/2011, de 1 de febrer, sobre empreses de seguretat privada (enllaç BOE): concreta requisits d'autorització, registre i control de les empreses, així com característiques d'instal·lacions, armeries i, entre altres aspectes, dels vehicles destinats al transport de fons, valors i objectes valuosos, incorporant normes UNE/UNE-EN aplicables.
  • Ordre INT/317/2011, de 1 de febrer, sobre mesures de seguretat privada (enllaç BOE): fixa les mesures que han d'adoptar els establiments obligats (entitats de crèdit, grans superfícies, etc.). En relació amb la logística d'efectiu:
    • Reforça la seguretat en la recollida i lliurament d'efectiu per evitar el denominat “risc de vorera”, exigint zones segures o molls protegits per a operacions amb vehicles de transport de fons.
    • Admet l'ús de contenidors amb sistemes intel·ligents de neutralització de bitllets com a alternativa, sempre que compleixin normes tècniques de seguretat.
    • Determina nivells de blindatge, caixes de seguretat amb retard, videovigilància i sistemes de registre d'imatges per a entitats de crèdit i establiments amb maneig rellevant d'efectiu.

Un quart pilar és el Reglament d'Armes, aprovat pel Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, modificat per successius reials decrets (per exemple, el Reial Decret 726/2020). Aquest reglament:

  • Classifica les armes de foc i estableix les llicències.
  • Determina les armes autoritzades per a serveis de seguretat privada i les condicions de portació, custòdia i ús, cosa que afecta directament vigilants que acompanyen vehicles blindats i operacions de transport de fons.

Sobre aquest marc estatal, les comunitats autònomes amb competències en protecció de persones i béns poden dictar normes complementàries i, sobretot, exerceixen funcions d'autorització, inspecció i sanció respecte d'empreses radicades en el seu territori, a més d'integrar aquestes activitats en les seves polítiques de seguretat ciutadana. No obstant això, les regles troncal sobre qui pot transportar efectiu, amb quins mitjans, quants vigilants, amb quines armes i quines mesures materials i documentals s'han d'adoptar procedeixen de la normativa estatal citada.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el principal repte per a les entitats bancàries durant els ponts i la campanya de Nadal segons Ángel Arenillas?

Pregunta" 1 de 3

Què permet l'anàlisi avançat de dades en la gestió de xarxes de caixers automàtics?

Pregunta" 2 de 3

Quin sistema ofereix Auriga per a la gestió i planificació de l'efectiu als caixers automàtics?

Pregunta" 3 de 3