Els pròxims ponts i la campanya de Nadal posaran a prova la capacitat de les xarxes de caixers per adaptar-se als canvis de demanda provocats pels desplaçaments de milions de persones cap a destinacions turístiques i segones residències. L'augment temporal de població en determinades localitats pot disparar les retirades d'efectiu i elevar el risc que alguns terminals s'esgotin les reserves abans del previst.
Així ho explica en exclusiva a DEMÓCRATA Àngel Arenillas, Country Manager de Auriga per a Espanya i Portugal, qui adverteix que anticipar on i quan creixerà la demanda serà determinant per evitar caixers sense efectiu i reposicions d'urgència durant els períodes de major mobilitat.
El fenomen té un component especialment estacional. Caixers que mantenen durant bona part de l'any uns nivells d'utilització relativament estables poden registrar durant un pont, les vacances de Nadal o determinats caps de setmana un volum de retirades molt superior al habitual. L'arribada de turistes i el desplaçament de població cap a segones residències concentren temporalment la demanda en determinades zones i sotmeten els terminals a una utilització més intensa.
Més retirades i major pressió sobre la logística
Segons Arenillas, el problema no es limita a que un caixer pugui quedar-se sense efectiu. Quan un terminal s'esgota les reserves abans del previst, les entitats han d'activar reposicions extraordinàries, modificar rutes logístiques i assumir costos addicionals. L'incidència adquireix major rellevància en aquelles localitats on hi ha una menor densitat d'oficines bancàries o poques alternatives per retirar diners.
El repte per a les entitats, explica el responsable d'Auriga, consisteix a trobar l'equilibri entre disposar de suficient efectiu per atendre els pics de demanda i evitar mantenir quantitats excessives de diners immobilitzades en els caixers.
La planificació adquireix així una importància especial durant els períodes de major mobilitat. No tots els terminals presenten el mateix comportament i les diferències poden ser significatives fins i tot entre caixers situats en zones properes. Els patrons de consum, l'activitat turística, la concentració de segones residències i els desplaçaments temporals poden modificar substancialment la demanda.
De reaccionar a les incidències a anticipar la demanda
Arenillas assenyala que la gestió d'aquestes xarxes ha evolucionat des de models basats principalment en els patrons històrics i la reacció davant les incidències cap a sistemes capaços d'anticipar el comportament de cada terminal.
L'anàlisi avançada de dades, la monitorització en temps real i els models predictius permeten, segons explica, estimar amb més precisió quan pot produir-se un augment de les retirades i ajustar amb antelació les necessitats d'efectiu de cada ubicació.
La diferència està en intentar saber què va a ocórrer abans que es produeixi la incidència. Si una entitat pot preveure que un caixer tindrà una demanda significativament superior durant un determinat cap de setmana o període vacacional, pot adaptar els seus nivells d'efectiu i planificar les rutes i freqüències de reposició.
El objectiu, subratlla Arenillas, no seria simplement carregar més diners als terminals, sinó abastir-los d'acord amb la demanda prevista: disposar de l'efectiu necessari en aquells llocs on s'espera que vagi a ser utilitzat.
Menys reposicions extraordinàries i més disponibilitat
Aquesta capacitat predictiva té també un impacte sobre els costos de les entitats. Una planificació més ajustada permet reduir les reposicions extraordinàries, limitar l'efectiu que roman immobilitzat i optimitzar els recursos destinats a la logística.
A això s'afegeix la monitorització en temps real, que permet detectar determinades incidències amb més rapidesa i actuar abans que acabin afectant la disponibilitat del servei. Per Arenillas, predicció i visibilitat de la xarxa formen part d'una mateixa estratègia de gestió.
El responsable d'Auriga considera que aquesta evolució tecnològica cobra especial importància en un moment en què el debat sobre els mitjans de pagament sol plantejar-se com una contraposició entre efectiu i pagaments digitals.
El efectiu manté el seu paper malgrat l'avanç dels pagaments digitals
L'avanç dels pagaments digitals no implica, tanmateix, que l'efectiu hagi deixat de desemprendre un paper rellevant. Segons Arenillas, milions de persones continuen utilitzant-lo i la seva importància pot ser especialment visible en determinats territoris i situacions.
La qüestió per a les entitats financeres no seria, per tant, escollir entre efectiu i pagaments digitals, sinó garantir que ambdós sistemes puguin conviure i funcionar de manera eficient.
En aquest context, la pròpia digitalització pot convertir-se en una eina per millorar la gestió de l'efectiu. Arenillas destaca el paper de l'anàlisi predictiu, l'automatització i la gestió centralitzada per optimitzar el funcionament de les xarxes de caixers.
Entre les eines que ofereix Auriga es troba WWS Cash Management, un sistema que permet anticipar pics de demanda, monitoritzar els processos de reabastiment i planificar les necessitats d'efectiu de cada terminal a partir del seu comportament previst.
Els pròxims ponts i el Nadal seran, en aquest sentit, una prova especialment visible de la capacitat de les entitats per adaptar les seves xarxes a una demanda que canvia temporalment de lloc i d'intensitat.
La qüestió, segons Arenillas, no és impedir que canviïn els hàbits i els desplaçaments dels usuaris, sinó aconseguir que la infraestructura pugui adaptar-se a ells i mantenir disponible l'efectiu allà on sigui necessari.