Des d'aquest dimecres CONPYMES afronta una nova etapa després de la sortida de PIMEC i altres 18 organitzacions empresarials. La ruptura posa fi a mesos d'enfrontament pel lideratge i el funcionament intern de la confederació, però obre també una incògnita estratègica: si l'organització presidida per José María Torres aprofitarà la marxa d'un dels seus principals impulsors per reforçar la seva autonomia i avançar en la seva aspiració de guanyar espai en la representació estatal de les petites i mitjanes empreses.
El objectiu de fons és ambiciós. CONPYMES va néixer el 2021 per reclamar una major presència de les pimes en el diàleg social i qüestionar la distribució de la representació empresarial, en què CEPYME ocupa una posició consolidada i inequívoca, fins a la data.
Ara -així comenten les nostres fonts a DEMÓCRATA sobre aquest moviment-, la sortida de PIMEC podria facilitar que la confederació defineixi el seu propi projecte nacional, sense les discrepàncies que han enfrontat ambdues organitzacions sobre el control dels llocs de representació institucional.
Aquest marge de maniobra, tanmateix, no garanteix un avanç. Les 19 organitzacions que abandonen CONPYMES sostenen que concentren el 80% de la seva representativitat, mentre que Torres qüestiona aquesta xifra i assegura que representen menys del 30% dels socis de la confederació.
Notícia destacada
El Suprem avala l'entrada de Conpymes i Pimec al Consell de la Pime davant els recursos de CEOE i Cepyme
3 minuts
Una oportunitat per definir un projecte propi
La sortida de PIMEC planteja a CONPYMES una disjuntiva. La patronal catalana va ser una de les organitzacions que van contribuir a impulsar la confederació i va aportar una estructura i una xarxa de relacions rellevants per al seu desenvolupament. La seva marxa pot reduir aquesta base, però també elimina una font de conflicte sobre qui havia de representar l'organització als espais estatals.
El desacord va quedar reflectit en les versions oposades sobre un protocol per a l'eventual entrada de CONPYMES en nous òrgans de diàleg social. Segons Torres, PIMEC pretenia que els seus representants ocupessin els llocs corresponents a la confederació si aquesta aconseguia accedir a aquests espais.
El president de CONPYMES va rebutjar aquesta possibilitat amb l'argument que no podia permetre que l'organització es convertís en una "sucursal de PIMEC". La patronal catalana, per la seva banda, ha defensat la seva decisió d'abandonar una entitat el funcionament de la qual considera allunyat del projecte col·lectiu amb el qual es va incorporar.
La disputa no és menor: afecta a la identitat d'una confederació que aspira a representar les pimes en l'àmbit nacional. Si CONPYMES vol guanyar pes institucional, necessita demostrar que pot actuar amb autonomia, articular una base associativa suficient i convertir-se en un interlocutor reconegut per les administracions i els agents socials.
En aquest sentit, la ruptura pot obrir una oportunitat per redefinir la seva estratègia. Però el salt nacional no es produirà únicament per la sortida de PIMEC: dependrà de la capacitat de la confederació per sumar organitzacions, acreditar la seva representativitat i obtenir presència efectiva als òrgans d'interlocució empresarial.
Notícia destacada
Garamendi ataca contra Treball per meter a Pimec i Pimeb en el CES "motu proprio i sense consentiment"
1 minut
El espai que ocupa CEPYME
L'aspiració de CONPYMES de reforçar la seva presència estatal es situa en un terreny en què CEPYME compta amb una posició consolidada com a organització de referència de les petites i mitjanes empreses dins del sistema de representació empresarial. La confederació pretén que les pimes tinguin una veu pròpia en les decisions econòmiques i laborals i en els espais de diàleg amb el Govern i els sindicats.
La sortida de PIMEC no converteix automàticament CONPYMES en una alternativa equivalent a CEPYME. Sí obre una nova fase per a una organització que haurà de decidir com sostenir el seu projecte, quines aliances busca i amb quina estructura pretén defensar la seva aspiració de guanyar pes nacional.
L'evolució de la seva presència institucional serà un dels indicadors rellevants. PIMEC i PIMEB han estat admeses al Consell Econòmic i Social (CES), un òrgan consultiu en què CONPYMES també ha aspirat a obtenir representació.
Aquesta diferència evidencia que la disputa no es limita a l'organització interna de la confederació, sinó que afecta a qui aconsegueix fer-se un lloc als espais estatals on es canalitza la interlocució empresarial.
Per a CONPYMES, el repte consisteix a convertir l'autonomia que pot guanyar amb la ruptura en una capacitat real de representació. La sortida de les organitzacions crítiques també pot obligar-la a reconstruir part de la seva xarxa i a desfer les dubtes sobre la seva implantació. El resultat dependrà de l'evolució de la seva base associativa i dels reconeixements institucionals que aconsegueixi, no només de la resolució del conflicte amb PIMEC.
Una confederació que va néixer amb el suport de PIMEC i la presència de Begoña Gómez
La crisi adquireix major rellevància pels orígens de CONPYMES. La confederació es va presentar públicament al maig de 2021 en un acte a Madrid al qual van assistir Begoña Gómez, esposa del president del Govern, i Yolanda Díaz, llavors vicepresidenta segona i ministra de Treball.
Gómez va ser presentada com a padrina de la posada de llarg de l'organització, que va néixer amb el suport de diverses entitats del món de les pimes i dels autònoms, entre elles PIMEC.
José María Torres va assumir la presidència de CONPYMES al novembre de 2021. Abans, la seva empresa, Numintec, havia contribuït amb 6.000 euros al patrocini de la càtedra de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid, codirigida per Gómez.
Al maig de 2026, Torres va reconèixer davant del jutge Juan Carlos Peinado aquesta aportació i reunions amb Gómez i amb la seva assessora, Cristina Álvarez, en el marc de les activitats vinculades a la càtedra.
Torres també va participar juntament amb Gómez en un informe publicat el 2022 sobre la contribució de les empreses mitjanes al desenvolupament sostenible, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç d'Espanya i KPMG. Aquests antecedents documenten una relació professional i institucional, però no acrediten que aquests vincles expliquin la ruptura actual.
Una crisi que arrossega mesos d'enfrontament
El conflicte s'havia intensificat durant l'últim any. Un dels episodis que va alimentar les discrepàncies va ser el viatge empresarial a Israel encapçalat per Torres al novembre de 2025, en un moment de tensió diplomàtica. Algunes organitzacions van considerar que una iniciativa d'aquest abast havia de ser debatuda prèviament als òrgans de govern.
Les diferències van continuar durant els mesos següents i van arribar a la renovació de la direcció. Al març de 2026, Torres va anunciar la seva reelecció en una assemblea la validesa de la qual va ser qüestionada per part de les entitats discrepants. PIMEC i altres organitzacions van recórrer als tribunals i van sol·licitar mesures cautelars per suspendre el president i la junta directiva.
Al setembre, el jutjat va rebutjar aquestes mesures cautelars. La decisió va permetre que els òrgans de govern continuessin en les seves funcions, encara que això no equival a una resolució definitiva sobre totes les controvèrsies plantejades per les parts.
La direcció de CONPYMES i les organitzacions sortints mantenen versions enfrontades sobre l'origen de la crisi. Les entitats que se'n van denuncien una gestió que qualifiquen d'unilateral i contrària als estatuts; Torres rebutja aquestes acusacions i atribueix la ruptura a les exigències de PIMEC i a discrepàncies sobre les obligacions dels socis. El conflicte, per tant, no es redueix a una rivalitat personal: també afecta a la governança i al model de representació de la confederació.
L'antecedent de les ajudes a autònoms
En l'historial de les disputes sobre representativitat figura també un procediment judicial relacionat amb PIMEC i UATAE. Al febrer de 2024, un jutjat de Madrid va admetre a tràmit una denúncia de la Fiscalia per presumptes irregularitats en una subvenció pública destinada a associacions de treballadors autònoms, després de les objeccions plantejades per ATA sobre el càlcul de la representativitat utilitzat per accedir a les ajudes.
Entre els aspectes qüestionats figurava la possible agregació de dades de PIMEC i UATAE per obtenir una subvenció de major quantia, superior a 130.000 euros. UATAE va sostenir que havia retornat la quantitat qüestionada juntament amb un 25% d'interessos, mentre que PIMEC va defensar que no havia sol·licitat ni rebut directament l'ajuda i va recolzar la legalitat de la documentació presentada.
L'admissió d'una denúncia no equival a una condemna ni permet atribuir responsabilitats penals sense una resolució judicial que les estableixi. Aquest antecedent forma part del context de les controvèrsies sobre representativitat empresarial, però no acredita irregularitats en l'actual crisi de CONPYMES.
La sortida de PIMEC obre per a CONPYMES una nova etapa en la qual tractarà de reforçar la seva implantació i la seva presència en l'àmbit estatal. La seva evolució dependrà de la capacitat per mantenir la seva base associativa, incorporar noves organitzacions i obtenir un major reconeixement institucional.
La possibilitat de guanyar espai al costat de CEPYME, una entitat amb una llarga trajectòria i un paper consolidat com a agent social, està per determinar. L'escenari no passa necessàriament per un relleu o una competència directa: ambdues organitzacions -apunten les nostres fonts- podrien aspirar a compartir espais d'interlocució, com succeeix en l'àmbit sindical amb UGT i CCOO.
En qualsevol cas, l'abast d'aquest objectiu s'anirà definint a mesura que CONPYMES concreti la seva estratègia i les institucions determinin el pes que correspon a cada organització.
*José María Torres García presideix CONPYMES, càrrec pel qual va ser reelegit el 26 de març de 2026 per a un segon mandat de quatre anys. La junta directiva compta amb els vicepresidents Pompili Roiger Juny, d'ANCOPORC; Pedro Mulero Escobar, de FOESC; María Francisca Serón González, de PYMES Melilla; i Juan Ignacio Guerrero Ramírez, d'UNIPROMEL. Al juliol s'incorporà Fernando Santiago com a vicepresident de Relacions Institucionals.