El barril de petroli Brent, referència per al mercat europeu, avançava en torn a un 1,6% abans que obrissin les Borses del Vell Continent i es col·locava per sobre dels 110 dòlars per barril. El moviment es produeix en un context de creixent desconfiança sobre el rumb de les converses diplomàtiques entre Estats Units (EEUU) i Iràn per tractar de posar fi a la guerra. Amb aquest nou repunt, el Brent s'encamina a tancar el mes amb un increment superior al 10%.
En paral·lel, el cru West Texas Intermediate (WTI), referència a EEUU, registrava també un avanç proper al 1,6% en les hores prèvies a l'inici de la sessió europea, fins a assolir els 99,3 dòlars per barril.
El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchi, ha assenyalat que les converses indirectes amb Washington prossegueixen mitjançant la mediació de diversos països, entre els quals figuren Qatar i Pakistan. Així mateix, ha indicat que Estats Units va traslladar a Teheran el seu vist bo a les condicions fixades per Iràn per a la reobertura de l'estret d'Ormuz, si bé "va posar sobre la taula condicions pròpies".
En una entrevista concedida a la cadena iraquiana Al Iraqiya, difosa per l'agència oficial INA, Araqchi ha explicat que Teheran ha plantejat una iniciativa de set dies que preveu la reobertura de l'estret en la sisena jornada, sempre que Estats Units accepti i respecti els requisits iranians.
Encara que el cap de la diplomàcia iranià ha evitat desvelar el contingut de les exigències de Washington, sí ha precisat que les peticions de Teheran se centren en aspectes de seguretat i econòmics ja tractats en rondes anteriors de contactes.
Entre les prioritats, ha subratllat, figura que Estats Units compleixi íntegrament els compromisos recollits en el memoràndum d'enteniment d'Islamabad. A partir d'aquí, podrien abordar-se la resta de qüestions pendents amb l'objectiu d'assolir un pacte de caràcter global.
Segons ha remarcat, la proposta pretén mantenir viva la via del diàleg malgrat la profunda desconfiança cap a Estats Units. Ha recordat que les tres rondes prèvies de converses van concloure amb atacs contra Iràn i que, en la tercera, Washington va respectar els acords tancats amb Donald Trump "només durant dues setmanes". "El món ha de reconèixer que és la part nord-americana la que obstrueix el procés diplomàtic", ha afirmat.
Araqchi ha insistit que la postura iraniana sobre l'estret "és clara i no ha canviat": no es reobrirà completament al trànsit marítim sense un enteniment previ amb Washington i, en la seva opinió, "qualsevol vaixell que intenti creuar-lo s'enfrontarà a greus problemes de seguretat".
El ministre ha rebutjat la versió dels Estats Units que la ruta marítima roman operativa i ha indicat que Teheran i Mascat, capital d'Oman, han consensuat ja els corredors d'entrada i sortida, amb un mapa i unes coordenades definides, que seran els utilitzats quan es produeixi la reobertura.
Aquest mapa haurà de registrar-se davant l'Organització Marítima Internacional, ha afegit, i l'obertura completa seguirà condicionada a un acord polític entre Iràn i els Estats Units. Ha apuntat, a més, que Iràn ha establert rutes específiques per als petrolers iraquians amb l'objectiu de mitigar les pèrdues ocasionades a l'Iraq pel tancament de l'estret, i ha responsabilitzat de l'impacte econòmic a la regió als atacs dels Estats Units i Israel.
En el pla militar, Araqchi ha advertit que "totes les possibilitats segueixen obertes", incloent una nova ofensiva dels Estats Units i Israel contra Iràn, i ha recalcat que el seu país "està plenament preparat". "Iràn està tan preparat per la diplomàcia com per la guerra", ha assenyalat.
En la seva anàlisi, Washington no ha aconseguit els objectius que perseguia malgrat els mesos transcorreguts des de l'esclat del conflicte, una cosa que ha qualificat com una "derrota estratègica" per als Estats Units.
Les tensions entre hutís i Aràbia Saudita pressionen encara més el mercat del cru
Respecte a la situació al Mar Roig i Iemen, Araqchi ha negat que Iràn participi de manera directa en el que succeeix a la zona i ha atribuït els darrers episodis al voltant de l'estret de Bab el Mandeb als intents dels hutís (Ansar Alà) per trencar el bloqueig saudita.
Ha explicat que Teheran s'ha ofert a mediar entre Aràbia Saudita i el moviment iemení sense rebre resposta de cap de les parts, cosa que, al seu parer, demostra l'autonomia de decisió dels hutís.
En la mateixa línia, ha recalcat que el partit-milícia xiïta libanès Hezbolà i els hutís "no són grups subordinats a Iràn" sinó "amics" les postures dels quals compten amb el suport de Teheran.
L'escalada d'enfrontaments entre Aràbia Saudita i els hutís ha incrementat encara més els riscos sobre el subministrament de cru en les últimes setmanes, alhora que continuen els atacs contra vaixells en l'estret d'Ormuz, amb gairebé una vintena de vaixells afectats en les dues últimes setmanes.
Malgrat aquest escenari, els fluxos de petroli procedents d'Orient Mitjà s'han anat normalitzant progressivament fins a situar-se a prop del 80% dels nivells anteriors a l'esclat de la guerra.