Es perdran els increments del SMI i dels funcionaris si Sánchez perd les eleccions del 29N?

El Govern ha aprovat un salari mínim de 1.286 euros i un augment del 4,5% per als empleats públics el 2027. Un canvi d’Executiu no les anul·la, encara que el decret dels funcionaris necessita validació parlamentària

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 17 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els increments del salari mínim interprofessional (SMI) i dels salaris dels funcionaris aprovats aquest dimarts pel Govern no desapareixeran automàticament si Pedro Sánchez perd les eleccions generals del 29 de novembre. El Consell de Ministres ha donat llum verda a un increment del 5,3% de l’SMI per al 2027, fins als 1.286 euros mensuals en catorze pagues, i a una millora salarial del 4,5% per als empleats públics. Ambdues mesures s’han aprovat mitjançant normes que seguiran els respectius procediments legals amb independència del resultat electoral.

La diferència principal és l’instrument utilitzat. El salari mínim s’ha actualitzat mitjançant un reial decret, que no necessita convalidació del Congrés, mentre que l’increment dels funcionaris s’ha aprovat per reial decret-llei i ha de superar una votació parlamentària. La continuïtat de les mesures depèn de la seva vigència jurídica i, en el segon cas, de la seva convalidació, no de si Sánchez conserva la Presidència del Govern.

Què passa amb el salari mínim si guanya el PP o Vox

El Govern ha aprovat un increment de l’SMI del 5,3% per al 2027, que eleva la remuneració mínima fins als 1.286 euros bruts mensuals en catorze pagues, equivalents a 18.004 euros anuals.

La mesura, l’entrada en vigor de la qual està prevista per a l’1 de gener de 2027, s’ha aprovat mitjançant un reial decret en aplicació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors.

Aquest procediment permet al Govern fixar anualment el salari mínim prèvia consulta a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives. No requereix que el Congrés voti el decret perquè tingui validesa.

Per tant, si després de les eleccions del 29N es forma un Govern presidit per Alberto Núñez Feijóo o amb participació de Vox, l’SMI aprovat no quedaria automàticament derogat.

Un nou Executiu podria impulsar una modificació posterior mitjançant el procediment legal corresponent, però hauria d’adoptar una decisió expressa i aprovar una nova norma. A més, hauria de respectar els límits establerts per la legislació laboral i les obligacions aplicables.

Un nou Govern pot baixar l’SMI que ha aprovat Sánchez?

La llei atribueix al Govern la competència per establir el salari mínim, de manera que una futura Administració podria revisar-ne la quantia mitjançant una nova disposició.

Tanmateix, un canvi de Govern no redueix per si mateix els salaris. Mentre no es modifiqui la regulació vigent, les empreses han de respectar el mínim legal aplicable.

La revisió eventual també hauria de tenir en compte els criteris que estableix l’Estatut dels Treballadors, entre ells l’evolució dels preus, la productivitat, la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica general.

Tampoc no s’ha de confondre el salari mínim amb el sou efectiu de tots els treballadors. Qui percep retribucions superiors a l’SMI no té necessàriament dret a un increment automàtic equivalent al percentatge de pujada aprovat.

Què passa amb la pujada del 4,5% dels funcionaris

La situació dels empleats públics presenta una diferència important. El Consell de Ministres ha aprovat un decret llei per aplicar una pujada salarial del 4,5% el 2027, d’acord amb l’acord assolit amb UGT, CCOO i CSIF el novembre de 2025.

L’increment afecta més de tres milions d’empleats públics de les diferents administracions, tot i que la seva aplicació a les nòmines exigeix les actuacions corresponents en cada àmbit.

En l’Administració General de l’Estat, Funció Pública preveu que la pujada es reflecteixi a la nòmina del gener de 2027 i beneficiï aproximadament 546.000 empleats.

En tractar-se d’un decret llei, la norma ha de ser convalidada o derogada dins dels 30 dies següents a la seva promulgació.

Per què la Diputació Permanent ha de votar la pujada dels funcionaris

L’article 86 de la Constitució estableix que els decrets llei s’han de sotmetre a una votació parlamentària en el termini de 30 dies.

Com que les Corts Generals estan dissoltes per la convocatòria electoral, aquesta competència correspon a la Diputació Permanent del Congrés, l’òrgan que conserva determinades funcions de la Cambra fins que es constitueixin les noves Corts.

La Diputació Permanent s’haurà de pronunciar sobre la convalidació del decret llei salarial. Si aconsegueix els vots necessaris, la norma continuarà vigent. Si és derogat, deixarà de tenir vigència en els termes corresponents.

Aquesta votació és independent del resultat de les eleccions generals i s’ha de distingir de la posterior formació del Govern.

Un nou Executiu podria retirar la pujada dels funcionaris?

Un cop convalidat el reial decret llei, l’augment salarial tindrà suport normatiu i no desapareixerà automàticament perquè canviï el partit que governa.

Un futur Executiu que volgués modificar el règim retributiu hauria de promoure les mesures legals i pressupostàries corresponents, respectant les competències i els procediments aplicables.

A més, l’augment del 4,5% forma part d’un acord plurianual negociat al novembre de 2025 amb els sindicats de la Funció Pública. Aquest pacte estableix un itinerari d’increment salarial de fins a l’11% entre 2025 i 2028.

L’acord sindical té rellevància política i negociadora, tot i que la seva aplicació econòmica depèn de les normes que aprovin els òrgans competents.

Què passa amb el 0,5% addicional pendent dels funcionaris

El Govern també ha previst abonar durant el primer trimestre de 2027 un 0,5% addicional corresponent a 2026, amb efectes retroactius des de gener d’aquell any.

Aquest increment està condicionat al fet que l’Institut Nacional d’Estadística confirmi que la inflació de 2026 ha superat l’1,5%, d’acord amb el mecanisme recollit en l’acord salarial.

Quan es comprovi el compliment d’aquesta condició, s’hauran de calcular els endarreriments corresponents.

La confirmació de la dada de la inflació i l’aplicació de la clàusula són qüestions diferents del resultat de les eleccions del 29 de novembre.

Què passa si els augments entren en vigor abans que hi hagi nou Govern

L’augment del SMI i l’increment retributiu dels empleats públics estan previstos per a l’1 de gener de 2027.

Si per aleshores les normes continuen vigents, s’han d’aplicar d’acord amb les seves disposicions, amb independència que segueixi governant l’Executiu actual o que s’hagi produït un relleu.

La formació d’un nou Govern després de les eleccions tampoc no suspèn automàticament les obligacions salarials establertes mitjançant normes vigents.

Per modificar aquestes obligacions cal una actuació jurídica posterior. La pèrdua d’unes eleccions no equival a la derogació dels reials decrets aprovats pel Govern sortint.

El Govern ha aprovat els augments a dotze dies de les eleccions

Les mesures han rebut llum verda aquest dimarts 17 de novembre, quan falten dotze dies per a les eleccions generals.

La patronal CEOE ha criticat el moment escollit per actualitzar el salari mínim, en considerar que una decisió d’aquestes característiques s’hauria d’haver reservat a l’Executiu resultant dels comicis.

Per la seva banda, CCOO i UGT havien reclamat un increment de l’SMI superior al que finalment s’ha aprovat, mentre que els sindicats d’empleats públics feia setmanes que demanaven que l’increment del 4,5% es formalitzés abans de les eleccions per evitar retards en la seva aplicació.

Pel que fa als funcionaris, l’augment de 2027 ja estava previst en l’acord marc subscrit pel Govern i els sindicats el novembre de 2025, gairebé un any abans de la seva aprovació normativa.