El bon funcionament actual de les economies del Sud i de la perifèria de la zona euro, entre elles Espanya i Irlanda, després de la dura crisi que van travessar fa una mica més d’una dècada, serveix d’exemple per a la resta de socis europeus sobre els avantatges d’afrontar els problemes estructurals que encara continuen sent evidents en alguns països de l’àrea, en especial a Alemanya i França, segons ha subratllat l’executiva del Banc Central Europeu (BCE), Isabel Schnabel.
En una intervenció en un acte del Banc de Lituània, la representant alemanya al comitè executiu del BCE, que deixarà el seu lloc a finals d’any per incorporar-se el gener al Fons Monetari Internacional (FMI), ha rebutjat la imatge d’Europa com un continent en declivi i ha posat el focus en les fortes diferències entre els estats membres. A més, ha reiterat la necessitat d’aprofitar plenament el potencial del Mercat Únic per assolir allò que, segons el seu parer, encara falta a la regió, "no talent, ni idees, ni investigació, sinó escala".
En aquesta línia, Schnabel ha posat com a exemple el progrés de les economies meridionals de l’euro, que avui encapçalen el creixement, quan fa deu anys "aquesta regió era sinònim de crisi, austeritat i una desocupació desbocada". Aquest canvi s’ha aconseguit, ha indicat, gràcies a l’eliminació d’obstacles estructurals, cosa que ha permès crear marge per retallar dèficits sense frenar la recuperació, facilitant així la consolidació fiscal i reforçant la sostenibilitat del deute públic.
"En gran mesura, el dinamisme a la perifèria sud reflecteix una millora sostinguda de la capacitat econòmica subjacent", ha assenyalat, recordant que la Comissió Europea projecta que el creixement potencial d’Espanya, Portugal i Grècia superi amb claredat la mitjana de la zona euro els pròxims anys. A això s’hi suma l’efecte d’instruments com Next Generation EU, que han mobilitzat quantiosos recursos comuns per impulsar la inversió, accelerar les reformes i reforçar el potencial de creixement en països amb poc marge fiscal per afrontar l’impacte de la pandèmia de Covid-19.
L’economista alemanya ha remarcat en particular el cas d’Espanya, que s’ha consolidat com a referent europeu en energies renovables. Aquest lideratge ha contribuït a abaratar de manera notable els preus majoristes de l’electricitat i a reduir l’exposició del país a les oscil·lacions dels mercats energètics internacionals, convertint-lo en un pol estratègic europeu per a les indústries intensives en energia del futur.
"Aquesta transformació és el resultat de decisions polítiques i de resiliència social", ha defensat, en recordar que aquestes economies han hagut d’assumir ajustos complexos durant el procés de canvi estructural, i que la ciutadania va acceptar aquests sacrificis.
En contrast, Schnabel considera que les tensions econòmiques "es perceben amb més intensitat en el nucli tradicional de la zona euro, tot i que per raons diferents", i al·ludeix a les pressions sobre els comptes públics a França, a l’estancament d’Alemanya i a les dificultats de diverses economies del Nord per recuperar el dinamisme previ a la pandèmia.
En el cas d’Alemanya, la integrant del BCE ha assegurat que "amb una ambiciosa agenda de reformes i una valenta iniciativa d’inversió", el país podria atraure més capital privat, innovació i creixement, i ha afegit que, per la seva posició fiscal, "Alemanya pot permetre’s aquesta resposta", sobretot si les mesures ajuden a revertir la tendència descendent del creixement potencial.
En qualsevol cas, a escala europea, Schnabel ha insistit que el gran repte del continent no és l’absència de talent ni d’idees, sinó la manca d’escala. Per això, ha defensat que l’anomenat '28è règim', que persegueix establir un marc societari unificat i opcional que convisqui amb les 27 legislacions nacionals dels estats membres de la UE, constitueix una proposta concreta i eficaç per avançar cap a un Mercat Únic plenament integrat i operatiu.