La Diputació Permanent del Congrés haurà de pronunciar-se sobre els decrets llei que recullen les ajudes als combustibles derivades de la guerra d'Irà i la condonació del reintegrament dels anticipos vinculats a les ajudes concedides per la dana de 2024, després de la dissolució de les Corts per l'adelantament electoral.
Ambdós textos van ser aprovats pel Consell de Ministres del 29 de setembre, juntament amb dos decrets de vivenda que finalment van decaure al Congrés. Com passa amb qualsevol decret llei, el Govern està obligat a remetre'ls en un termini màxim de trenta dies a la Cambra Baixa perquè decideixi si els convalida o els deroga.
En el cas de les normes de vivenda, el Congrés ja va optar per la seva derogació, però els altres dos decrets segueixen pendents de votació per determinar si continuen vigents. Amb l'adelantament electoral anunciat pel president del Govern, Pedro Sánchez, s'han dissolt tant el Congrés com el Senat, de manera que serà la Diputació Permanent, òrgan que assumeix les funcions del Congrés quan aquest es troba dissolt, la que debati i voti aquests decrets.
La Diputació Permanent està integrada per 69 diputats, repartits de la següent manera: 27 representants del PP, 25 del PSOE (inclòs l'escó de la presidenta del Congrés, Francina Armengol), sis de Vox i altres sis de Sumar. ERC, Junts, Bildu i Podemos compten amb un vot cadascun, sent aquesta última formació la que representa el conjunt del Grup Mixt en aquest òrgan.
Paquet d'ajudes davant la crisi energètica
La Diputació Permanent haurà de validar o tombar el nou paquet de mesures dissenyat per contenir l'augment de preus derivat de la guerra a Irà. Entre les iniciatives destaquen la pròrroga fins al 31 de desembre de les rebaixes fiscals sobre gasolina i dièsel, així com el manteniment dels límits a la tarifa regulada del gas i al preu de la bombona de butà.
Aquest és el tercer bloc d'actuacions impulsat des de març d'aquest any per protegir els llars i els sectors més colpejats per les conseqüències del conflicte a Orient Pròxim, atès que la majoria de les disposicions del reial decret-llei en vigor caduquen a finals de setembre.
El nou decret introdueix un alleugeriment addicional en l'àmbit de l'Impost sobre Hidrocarburs: una bonificació de 20 cèntims per litre en gasolina i gasoil a octubre, de 13 cèntims a novembre i de 6 cèntims a desembre, amb una clàusula de salvaguarda automàtica en cas que el preu del cru es mantingui elevat.
El Reial decret llei també recupera dos instruments aplicats durant la fase més intensa de la guerra a Ucraïna: es limita el pes de la cotització del gas en la fórmula de càlcul de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) de gas natural i es fixa un preu màxim de 19,55 euros per a la bombona de butà.
Segons la norma, la cotització del gas només podrà augmentar un 35% respecte al valor actual, de manera que l'increment final de la TUR se situï al voltant del 15%. Aquesta contenció, pensada per al període hivernal i l'augment del consum per calefacció, tindrà continuïtat en el temps. En les següents revisions trimestrals de la TUR, l'augment màxim de la cotització del gas quedarà limitat al 15% fins que es compensi el dèficit generat i es recuperi l'equilibri.
En relació amb la bombona de butà, encara que la fórmula de càlcul del preu màxim del GLP envasat ja està acotada a una variació del 2% a l'alça o a la baixa en cada revisió bimestral, es fixa un topall de 19,55 euros fins al 30 de juny de 2027. Es busca així garantir l'accés dels consumidors a un subministrament energètic bàsic, el preu màxim actual del qual és de 18,84 euros. El eventual dèficit que s'origini es compensarà amb el mecanisme habitual.
Salvaguarda fiscal sobre l'electricitat i el gas
A més, es manté la clàusula de protecció per a la rebaixa de l'IVA i de l'impost especial sobre l'electricitat. Si l'IPC de setembre de 2026 supera en un 15% el registrat en el mateix mes de l'any anterior, l'IVA de la llum i el gas es reduirà del 21% al 10% i l'Impost sobre l'Electricitat baixarà del 5,1% al 0,5%.
Aquesta reducció impositiva en la factura elèctrica s'aplicarà als consumidors amb potències contractades inferiors a 10kW i als beneficiaris del bo social, mentre que la rebaixa de l'IVA arribarà també al gas natural, les briquetes i 'pellets' i la fusta de llenya.
Paral·lelament, s'amplien les reserves de gas natural liquat de cara a l'hivern i s'enforteix el sistema de certificats d'estalvi energètic, juntament amb la resta de mesures que ja estaven previstes fins a final d'any.
Pròrroga de les ajudes al transport i al gasoil agrari
Entre els sectors més afectats, el decret amplia les ajudes dirigides al camp i al transport professional per carretera.
En particular, es prolonguen durant tot 2026 les ajudes al transport terrestre, mitjançant la devolució parcial de l'impost sobre hidrocarburs de 5 cèntims per litre a octubre, 12 cèntims a novembre i 19 cèntims a desembre, a més de mesures de suport al transport marítim i ferroviari.
També s'amplia fins al 31 de desembre la bonificació de 20 cèntims per litre per al gasoil agrari i es manté l'ajuda compensatòria per als armadors de pesca.
Com a novetat, es crea una línia específica per al ferrocarril de mercaderies, amb 15.000 euros d'ajuda per locomotora dièsel, una reclamació plantejada pel propi sector. Així mateix, continuen les mesures de caràcter social, com la protecció de l'ocupació, de manera que les empreses que rebin ajudes no podran acomiadar.
Encàrrecs a la CNMC sobre energia i cadena alimentària
El decret incorpora a més dos encàrrecs addicionals a la CNMC. El primer consisteix a elaborar un estudi sobre la formació de preus en els mercats majorista i minorista, analitzant el funcionament de la distribució i la comercialització de l'energia al llarg de tota la cadena de valor.
El segon informe se centrarà en el comportament de la cadena de valor alimentària, sol·licitant a la CNMC recomanacions per assegurar el correcte funcionament del mercat i avaluar l'eficàcia de les mesures que s'estan adoptant.
Condonació parcial de la devolució d'ajudes per la dana
En la mateixa reunió del Consell de Ministres es va donar llum verda a un altre decret llei que modifica diversos apartats de la norma que regulà les ajudes pels danys ocasionats per la dana entre octubre i novembre de 2024.
En concret, s'estableix una condonació del reintegrament dels anticipos a compte de les ajudes recollides a l'article tres de la llei, amb l'objectiu d'evitar que la devolució d'aquestes quantitats suposi "un nou perjudici per a persones que encara suporten les conseqüències de la catàstrofe".
El Govern calcula que quedaran exonerats uns 44,35 milions d'euros i que 2.771 persones estaven obligades a retornar total o parcialment l'anticipat rebut.
La condonació no serà universal. Hauran de retornar l'anticipat qui superi una renda anual de 42.000 euros el 2025 o compti amb un patrimoni superior a 300.000 euros, sense incloure l'habitatge habitual.