El vot per correu divideix al PP en ple arrencada del 29N entre els dubtes i la confiança en el sistema

L'anomenada “llei de nets” no és una llei autònoma, sinó la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica. La seva tramitació parlamentària està completament conclosa i el règim de nacionalitat que estableix està en vigor des d'octubre de 2022. Avui no hi ha un projecte de “nova llei de nets” en curs, sinó reformes i disputes polítiques i judicials sobre la seva aplicació.

1. Quina norma és i com es va tramitar

Segons les fonts oficials i el diari Demòcrata, la “llei de nets” és la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, aprovada per les Corts Generals el 2022 i publicada al BOE aquell mateix mes.

Aquesta disposició va obrir una via excepcional d'opció a la nacionalitat espanyola per a:

• Persones nascudes fora d'Espanya, de pare/mare o avi/àvia originàriament espanyols que van perdre o van renunciar a la nacionalitat com a conseqüència de l'exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o per orientació i identitat sexual.
• Fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estranger abans de la Constitució de 1978.
• Fills i filles majors d'edat de qui van obtenir la nacionalitat de origen emparats per la Llei 52/2007 (Memòria Històrica) o de la pròpia Llei 20/2022.

Tot això es va aprovar com a part del projecte de Llei de Memòria Democràtica: va superar el debat i les votacions al Congrés, posteriorment al Senat, i finalment va ser sancionada, promulgada i publicada al BOE. Des de llavors, la norma està en vigor; no queda cap tràmit parlamentari pendent sobre aquesta disposició en concret.

2. Terminis i decisions posteriors d'aplicació

La disposició addicional vuitena va fixar un termini inicial de dos anys des de l'entrada en vigor de la Llei 20/2022 per optar a la nacionalitat per aquesta via. Aquest termini vençia a l'octubre de 2024.

Posteriorment, el Consell de Ministres va aprovar una ampliació d'un any , tal com recull la nota oficial del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del 9 de juliol de 2024. Amb aquesta pròrroga, el termini total per iniciar sol·licituds es va estendre fins al 22 d'octubre de 2025.

A partir del 23 d'octubre de 2025, les oficines consulars van deixar de admetre noves sol·licituds, però:

• Continuen tramitant i resolent tots els expedients iniciats dins de termini (sol·licituds, cites o credencials demanades abans del 22 d'octubre de 2025).
• La llei continua sent la base jurídica d'aquests procediments, i la nacionalitat concedida per aquesta via és plenament vàlida.

Per aplicar la llei, el Ministeri de Justícia va dictar a més una instrucció de 25 d'octubre de 2022 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que concreta criteris pràctics (per exemple, la presumpció d'exili per a qui va sortir d'Espanya entre 1936 i 1955). Aquesta instrucció, juntament amb les circulars i instruccions consulars, és el principal desenvolupament administratiu de la “llei de nets”.

3. Situació actual de la tramitació i de la implementació

Des del punt de vista estrictament parlamentari, el cicle legislatiu de la disposició addicional vuitena està tancat: la llei està aprovada, publicada i desplegant efectes. No hi ha un nou text de “llei de nets” recorrent ara el procediment ordinari.

El que sí existeix el 2026 és:

• Una aplicació massiva en curs: segons notes del Govern, s'han registrat centenars de milers de sol·licituds de nacionalitat i s'han aprovat ja centenars de milers d'expedients emparats per la Llei 20/2022.
• Una controvèrsia judicial i electoral sobre l'impacte en el cens exterior. El Tribunal Suprem ha acordat mesures cautelars que condicionen l'exercici del vot de qui es van nacionalitzar per aquesta via si no acrediten efectivament l'exili de l'ascendent, però això no afecta a l'estatus parlamentari ni a la vigència de la disposició addicional.
• Iniciatives parlamentàries col·laterals en tramitació (per exemple, esmenes en altres lleis per blindar el vot d'aquests nous nacionals), que busquen redefinir efectes concrets de la “llei de nets”, no substituir el règim bàsic de nacionalitat.

4. Quins passos queden realment pendents

Per tant, pel que fa a “implementació definitiva”:

• No queden passos parlamentaris essencials pendents perquè la “llei de nets” sigui aplicable: ja ho és, i ha generat un enorme volum de nacionalitzacions.
• El que resta és, sobretot, gestió administrativa: resolució de tots els expedients iniciats en termini, eventuals instruccions complementàries i organització de recursos consulars i registrals.
• En paral·lel, poden produir-se ajustos legislatius (per exemple, sobre dret de vot) i pronunciaments judicials que delimiten la interpretació de la instrucció de 2022, però això ja pertany a una fase de “desenvolupament i control” d'una norma vigent, no a la seva tramitació parlamentària originària.

La Junta Electoral Central (JEC) és el màxim òrgan administratiu encarregat de garantir la netedat, imparcialitat i objectivitat dels processos electorals a Espanya. Actua com a àrbitre suprem en matèria electoral i com a òrgan de supervisió de tota l'organització electoral, des de la convocatòria d'eleccions fins a la proclamació definitiva dels resultats.

1. Funció general de supervisió del procés electoral

La JEC coordina i supervisa l'actuació del conjunt de l'administració electoral (juntes electorals provincials, de zona, de comunitat autònoma i meses electorals) per assegurar que el procés es desenvolupi conforme a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i altra normativa aplicable. Això implica:

• Dictar criteris i instruccions de caràcter general per unificar la interpretació de la legislació electoral.
• Resoldre dubtes interpretatius sobre l'aplicació de la LOREG durant totes les fases del procés.
• Vetllar per la correcta constitució i funcionament de les juntes electorals inferiors.

2. Control de la neutralitat dels poders públics i dels mitjans públics

Una de les funcions més visibles de la JEC és garantir la neutralitat dels poders públics durant el període electoral. En aquest marc, li correspon:

• Controlar que els governs i administracions no utilitzin recursos públics amb fins partidistes durant la campanya i el període electoral.
• Fiscalitzar l'activitat institucional (actes, campanyes informatives, inauguracions, publicitat institucional) per evitar que es converteixi en propaganda encoberta.
• Supervisar el comportament dels mitjans de comunicació de titularitat pública, exigint que respectin els principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat.
• Ordenar correccions (per exemple, rectificacions o redistribució de temps d'antena) quan aprecia desequilibris o vulneració d'aquests principis.

3. Organització i control de candidatures, paperetes i meses

En la dimensió més estrictament organitzativa del procés, la Junta Electoral Central té, entre altres, les següents funcions:

• Resoldre els recursos contra la proclamació de candidatures realitzada per les juntes provincials o de zona.
• Fixar criteris sobre la denominació, sigles i símbols de les candidatures per evitar confusions amb altres ja existents.
• Supervisar el disseny de paperetes i sobres electorals i resoldre controvèrsies sobre el seu contingut.
• Interpretar i unificar criteris sobre la composició de les meses electorals, així com resoldre reclamacions relatives a excuses i substitucions dels seus membres.

4. Proclamació d'electes i escrutini general

Encara que l'escrutini general el realitzen les juntes electorals provincials i, si escau, les de comunitat autònoma, la JEC exerceix un paper clau en la proclamació final:

• Supervisar l'escrutini i resoldre reclamacions sobre el còmput de vots, vots nuls o vàlids i atribució d'escanys.
• Realitzar la proclamació d'electes en processos d'àmbit estatal (per exemple, eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat, Parlament Europeu) quan així ho estableix la llei.
• Resoldre incidències relatives al vot de residents absents a l'estranger i altres vots especials, fixant criteris uniformes per al seu còmput.

5. Potestat sancionadora i resolució de queixes i recursos

La JEC exerceix també funcions quasi jurisdiccionals en l'àmbit administratiu, en conèixer de:

• Reclamacions i recursos contra acords de les juntes electorals inferiors, podent revocar-los o modificar-los.
• Denúncies per infraccions de la normativa electoral (per exemple, vulneració de la jornada de reflexió, sondejos o propaganda prohibida, ús indegut de recursos públics).
• Procediments sancionadors contra partits, càrrecs públics, candidats o mitjans que incompleixen les normes electorals, imposant multes o altres mesures correctores.

6. Emissió d'instruccions, acords i informes

La JEC és també un òrgan de referència tècnica en matèria electoral:

• Aprova instruccions generals vinculants per a tota l'administració electoral sobre aspectes pràctics de l'organització d'eleccions i consultes.
• Emet acords i interpretacions que, en la pràctica, completen l'aplicació de la normativa electoral a situacions no previstes o dubtoses.
• Informa projectes normatius amb incidència en el règim electoral quan és consultada, aportant la seva experiència en la gestió de processos electorals.

7. Garantia de drets fonamentals en el procés electoral

Finalment, la Junta Electoral Central actua com a garant dels drets de sufragi actiu i passiu i de la igualtat d'oportunitats entre candidatures. Per això:

• Corregeix situacions que limitin injustificadament el dret de participació política.
• Ordena mesures per restablir la igualtat entre candidatures quan detecta avantatges indegudament obtinguts.
• Facilita, dins de les seves competències, l'accés al vot de col·lectius amb especials dificultats (persones amb discapacitat, residents a l'estranger, etc.), mitjançant criteris interpretatius que facin efectiu l'exercici del dret de sufragi.

En conjunt, aquestes competències fan de la JEC un pilar essencial del sistema democràtic espanyol, en assegurar que les eleccions es desenvolupin amb plenes garanties de transparència, imparcialitat i respecte a la legalitat.

Per sol·licitar el vot per correu en unes eleccions generals (Congrés i Senat), un ciutadà espanyol ha de complir una sèrie de requisits legals bàsics, fixats fonamentalment en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i en el seu desenvolupament reglamentari. Els requisits canvien segons es resideixi a Espanya, s'estigui temporalment a l'estranger o es resideixi de forma permanent fora d'Espanya.

1. Requisits generals comuns

• Nacionalitat i edat: ser ciutadà espanyol i haver complert 18 anys el dia de la votació, inclòs.
• Inscripció en el cens electoral:
  • Qui resideix habitualment a Espanya ha de figurar en el Cens Electoral de Residents (CER) del municipi on està empadronat.
  • Qui resideix habitualment a l'estranger ha de figurar en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a la circumscripció consular corresponent.
  • Qui resideix a Espanya però estarà temporalment a l'estranger en la data de les eleccions pot figurar en el CER i tramitar una inscripció temporal com a no resident (a efectes electorals) a través del consolat.
• No estar privat del dret de sufragi: no haver estat condemnat mitjançant sentència ferma a la pena de privació del dret de sufragi durant el temps de la condemna. Després de les reformes de la LOREG, les persones amb discapacitat conserven en general el seu dret de vot, sense exclusió automàtica.
• Respectar els terminis legals: la sol·licitud i l'enviament del vot per correu s'han de fer dins dels terminis fixats en el calendari electoral de cada convocatòria (normalment, la sol·licitud s'admet des de la convocatòria fins a uns dies abans de la votació, i l'enviament del vot ha d'arribar a la mesa electoral abans del tancament legal).

2. Espanyols que resideixen a Espanya i demanen vot per correu

Per als electors inscrits en el cens d'Espanya (CER) que es trobaran dins del territori nacional, el vot per correu és una alternativa al vot presencial a la mesa.

• Sol·licitud personal a Correus:
  • Ha de fer-se personalment en una oficina de Correus, excepte en casos de malaltia o discapacitat acreditada (en què s'admet la representació mitjançant poder notarial especial i certificat mèdic).
  • És obligatori acreditar la identitat amb DNI, passaport o permís de conduir espanyols originals (normalment no s'admet fotocòpia simple).
  • En la sol·licitud s'indica l'adreça a la qual es vol rebre la documentació electoral (domicili habitual, lloc de treball, etc.).
• Recepció de la documentació:
  • L'Oficina del Cens Electoral remet per correu certificat la documentació (paperetes, sobres i certificat d'inscripció en el cens) a l'adreça indicada.
  • L'entrega es fa normalment en mà a l'elector, prèvia acreditació d'identitat; si no hi és, es deixa avís i s'ha de recollir amb identificació.
• Enviament del vot:
  • L'elector tria la papereta, l'introdueix en el sobre de votació i l'acompanya del certificat d'inscripció en el cens.
  • Ha de remetre el sobre adreçat a la mesa electoral corresponent per correu certificat dins del termini legal. El franqueig és gratuït.
• Efecte jurídic clau: un cop sol·licitat el vot per correu i acceptada la sol·licitud per l'Oficina del Cens Electoral, l'elector ja no pot votar presencialment a la mesa el dia de les eleccions, encara que finalment no arribi a remetre el sobre.

3. Espanyols residents habitualment a l'estranger (CERA)

Els espanyols inscrits en el CERA voten des del seu país de residència. Els requisits clau són:

• Estar donat d'alta com a resident en el Registre de Matrícula Consular i figurar en el CERA del consolat corresponent.
• Conservar el dret de sufragi i la nacionalitat espanyola.
• Identificar-se davant les autoritats consulars amb DNI o passaport espanyols.
• Seguir les instruccions i terminis específics de cada convocatòria:
  • Recepció de la documentació electoral enviada per l'Oficina del Cens Electoral al domicili a l'estranger o posada a disposició a l'oficina consular.
  • Emissió del vot per correu adreçat a Espanya o dipòsit en urna al consolat, segons prevegi la regulació vigent en aquell moment i el calendari electoral.

4. Espanyols temporalment a l'estranger (no residents)

Els ciutadans que resideixen habitualment a Espanya però preveuen estar fora del territori el dia de la votació poden votar des de l'estranger amb aquestes condicions:

• Figurar en el cens de residents a Espanya (CER) en el seu municipi.
• Acudir personalment a l'oficina consular corresponent al lloc d'estada per inscriure's temporalment com a no resident a efectes electorals, dins del termini fixat.
• Portar DNI o passaport espanyols vàlids.
• Rebre la documentació electoral al domicili a l'estranger que indiquin i remetre el vot per correu a la mesa electoral a Espanya, sempre dins dels terminis establerts.

En tots els casos, la clau legal és doble: complir les condicions subjectives (nacionalitat, majoria d'edat, inscripció censal i no estar privat del sufragi) i respectar estrictament els procediments formals (sol·licitud personal quan procedeix, identificació admesa, terminis i forma de l'enviament). L'incompliment d'algun d'aquests elements pot implicar que el vot no sigui admès per la mesa electoral.