La Junta Electoral obre expedient a Sánchez i li ordena retirar el vídeo gravat davant del 'Guernica'

La JEC aprecia una possible vulneració de la legislació electoral per la utilització del Museu Reina Sofía per difondre un missatge polític i recorda tant a Presidència com a la pinacoteca la seva obligació de neutralitat institucional abans de les eleccions del 29N.

EuropaPress 3226761 presidente gobierno pedro sanchez visita primer ministro italiano giuseppe

EuropaPress 3226761 presidente gobierno pedro sanchez visita primer ministro italiano giuseppe

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat aquest dijous obrir un expedient sancionador al president del Govern, Pedro Sánchez, pel vídeo gravat al Museu Reina Sofía de Madrid en què reivindicava el "no a la guerra" davant el Guernica de Pablo Picasso. L’organisme electoral considera que la utilització de les instal·lacions del museu per difondre aquest missatge podria vulnerar la legislació electoral i ha requerit al cap de l’Executiu que retiri la gravació dels perfils de xarxes socials en què hagi estat publicada.

Segons l’acord de la JEC, avançat per elDiario.es, l’actuació "podria haver vulnerat la prohibició establerta a l’article 50.2 de la LOREG", així com les restriccions de l’article 53 relatives a la utilització gratuïta de mitjans proporcionats per les administracions públiques fora del període de campanya electoral. La decisió arriba a un mes de les eleccions generals del 29 de novembre i suposa l’obertura d’un procediment sancionador, encara que de moment no determina que s’hagi comès una infracció ni estableix una multa.

L’organisme exigeix a Sánchez que "procedeixi a retirar el vídeo denunciat dels perfils en xarxes socials en què hagi estat difós" i que s’abstingui de realitzar noves actuacions durant el període electoral que puguin implicar un aprofitament dels recursos públics vinculats al seu càrrec.

La JEC adverteix també al Reina Sofía

La resolució no es limita a l’actuació del president del Govern, sinó que estén el seu advertiment a les institucions que van participar en la gravació. La Junta Electoral recorda a Presidència del Govern i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía el deure de neutralitat institucional durant el procés electoral i la prohibició d’utilitzar instal·lacions i recursos públics per a activitats de contingut electoralista.

La gravació havia generat crítiques del Partit Popular des de la seva publicació dissabte passat. El secretari general de la formació, Miguel Tellado, va acusar Sánchez d’aprofitar les instal·lacions del museu per elaborar el que va qualificar com un anunci de precampanya.

"Una vegada més, Sánchez abusa dels recursos que són de tothom i s’apropia del Guernica per gravar un 'spot' publicitari en precampanya electoral", va denunciar Tellado, que va vincular la publicació amb les eleccions generals del 29N.

Tanmateix, el mateix Museu Reina Sofía havia explicat dilluns que la gravació es va fer un dimarts, dia en què el centre roman tancat al públic, després de rebre una sol·licitud de visita institucional de la Presidència del Govern.

Segons la versió traslladada per la pinacoteca a Europa Press, la petició va ser atesa seguint el procediment aplicat a altres institucions i es va triar aquella jornada per evitar interferències en el funcionament habitual del museu. Aquesta explicació descarta que s'interrompessin les visites del públic per fer la filmació, tot i que no resol per si mateixa les qüestions de neutralitat electoral examinades per la JEC.

El vídeo del 'no a la guerra'

En la gravació, difosa el 24 d'octubre, Sánchez recorre les instal·lacions del Reina Sofía fins a aturar-se davant del Guernica, una de les obres més conegudes de Pablo Picasso i un símbol de la denúncia de la violència contra la població civil.

El president utilitza el quadre per reivindicar la posició internacional del seu Govern davant dels conflictes bèl·lics dels últims anys i defensar que Espanya ha actuat conforme a uns mateixos principis, "sense dobles rases".

"Quan miro aquest quadre no veig només una obra d'art. Veig què succeeix quan la barbàrie s'imposa a la raó", afirma Sánchez, que recorda l'oposició del seu Executiu a elevar la despesa militar fins al 5% del PIB, la seva postura davant la guerra de Gaza i la defensa del "no a la guerra".

"Durant aquests anys Espanya ha defensat que cap guerra és inevitable, que cap vida val menys que una altra i que mirar cap a un altre costat no hauria de ser mai una opció", assenyala el cap de l'Executiu, que conclou amb una apel·lació a la convivència i a la fortalesa dels valors compartits.

El contingut polític del missatge, unit a la seva gravació en un museu públic durant el període electoral, constitueix l'objecte de l'actuació de la Junta Electoral, que haurà de determinar en el procediment obert si es va produir una infracció sancionable.

Un altre expedient electoral a Sánchez

La decisió s'afegeix a l'expedient sancionador que la JEC va obrir el passat 15 d'octubre contra Sánchez per les seves declaracions durant una compareixença al Palau de la Moncloa, després que el PP denunciés que havia utilitzat una intervenció institucional per fer manifestacions de contingut electoral.

En aquell cas, l'organisme també va apreciar indicis d'una possible vulneració de l'article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que limita les actuacions dels poders públics durant el període comprès entre la convocatòria de les eleccions i la votació.

No obstant això, la Junta Electoral no ha estimat totes les denúncies presentades contra el president. El passat 22 d'octubre va rebutjar obrir un altre expedient per les declaracions que Sánchez havia fet durant el Consell Europeu celebrat a Brussel·les, encara que va tornar a recordar-li la seva obligació de respectar la neutralitat institucional.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba actualment la tramitació de l'expedient sancionador obert per la Junta Electoral Central contra Pedro Sánchez?

A data de 29 d'octubre de 2026, l'expedient sancionador obert contra Pedro Sánchez per la seva compareixença del 6 d'octubre a La Moncloa continua en tramitació i no consta que hagi estat resolt. La Junta Electoral Central (JEC) va acordar iniciar-lo el 15 d'octubre; no s'ha comunicat una proposta de resolució ni una sanció definitiva. A més, avui s'ha conegut l'obertura d'un altre expedient diferent, relacionat amb un vídeo gravat davant el Guernica, per la qual cosa convé separar ambdós procediments.

En quina fase està l'expedient de Moncloa

La informació disponible situa el procediment en la seva fase inicial d'instrucció, és a dir, el període en què s'examinen els fets i es permet a l'afectat defensar-se abans de decidir si correspon sancionar-lo. L'obertura no equival a una multa ja imposada ni acredita, per si sola, una responsabilitat sancionadora definitiva.

L'acord va concedir a Sánchez deu dies hàbils des de la notificació per presentar al·legacions. Aquest termini no s'ha de comptar automàticament des del 15 d'octubre: depèn de quan se li notificà. En les fonts consultades no consta la data de notificació, si ha presentat al·legacions ni si ha utilitzat alguna de les opcions de pagament previstes. Aquests detalls figuren en la informació de Demócrata sobre l'obertura.

Què s'investiga i què s'ha ordenat

L'expedient es refereix a les declaracions realitzades durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 6 d'octubre, un cop convocades les eleccions generals del 29 de novembre. La JEC qüestiona que la intervenció incorporés referències als èxits del Govern, crítiques a l'oposició i una petició de major suport parlamentari, més enllà d'explicar les mesures d'habitatge aprovades.

El fonament assenyalat és la possible vulneració de l'article 50.2 de la LOREG, relatiu als límits de les actuacions institucionals durant el període electoral. L'acord de la JEC va ordenar retirar les declaracions qüestionades dels canals oficials i va instar el president a respectar la neutralitat institucional. Aquestes ordres són diferents de la resolució de l'expedient: retirar continguts no significa que ja s'hagi imposat una sanció.

Què falta perquè acabi

La tramitació pendent comprèn l'examen de les al·legacions que es puguin formular, la proposta de resolució i la decisió de la JEC sobre l'arxiu o la imposició d'una multa. No consta una data anunciada per a aquesta decisió.

Segons la informació publicada, la possible multa es situa entre 300 i 3.000 euros. L'acord contempla un pagament voluntari de 2.400 euros, reducible a 1.800 euros si també es reconeix la responsabilitat dins del termini establert. Són possibilitats previstes en iniciar el procediment, no quantitats que consti que Sánchez hagi abonat ni una sanció definitiva.

Dues decisions posteriors que no tanquen aquest cas
  • El 22 d'octubre, la JEC va descartar obrir un altre expedient per les declaracions de Sánchez a Brussel·les els dies 15 i 16. Aquesta decisió es refereix a fets diferents i no suposa l'arxiu del procediment de Moncloa, com recull Demócrata sobre Brussel·les.
  • El 29 d'octubre, la JEC va obrir un nou expedient pel vídeo gravat davant el Guernica i va ordenar retirar-lo. Es tracta d'una altra actuació, no de la resolució de l'expedient del 15 d'octubre, segons Demócrata sobre el vídeo.

Quines són les competències i funcions atribuïdes al president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

La Constitució atribueix al president del Govern la direcció de l'acció governamental i la coordinació dels ministres. A més, li reserva decisions i propostes essencials en les relacions amb el rei, el Congrés dels Diputats i les Corts Generals. Convé distingir aquestes atribucions personals de les competències que corresponen al Govern en conjunt.

1. Dirigir i coordinar el Govern

L'article 98.2 estableix la seva funció principal: «El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en la seva gestió».

Per tant, fixa l'orientació de l'actuació governamental i assegura la seva coordinació, però no substitueix automàticament cada ministre. L'article 97 atribueix al Govern, com a òrgan col·lectiu, la direcció de la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, així com la funció executiva i la potestat reglamentària.

2. Proposar el nomenament i cessament de ministres

Segons l'article 100, els altres membres del Govern són nomenats i separats pel rei a proposta del seu president. La decisió formal correspon al monarca, però la proposta constitucionalment necessària procedeix del president.

La seva posició també determina la continuïtat de l'Executiu: conforme a l'article 101, el Govern cessa quan dimiteix o mor el seu president, a més dels altres supòsits constitucionals, i continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

3. Plantejar una qüestió de confiança

L'article 112 permet al president, prèvia deliberació del Consell de Ministres, plantejar davant el Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. S'entén atorgada si obté la majoria simple dels diputats.

Si el Congrés li nega la confiança, el Govern ha de presentar la seva dimissió al rei i s'inicia la designació d'un nou president, segons l'article 114.1. No s'ha de confondre aquest instrument amb la moció de censura, la iniciativa de la qual correspon als diputats.

4. Proposar la dissolució de les cambres

L'article 115 li permet proposar la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues cambres, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat. El rei decreta la dissolució i el decret fixa la data electoral.

Aquesta facultat té límits: no pot exercir-se mentre estigui en tràmit una moció de censura ni abans de transcórrer un any des de la dissolució anterior, excepte el supòsit de l'article 99.5. A més, l'article 116.5 impedeix dissoldre el Congrés mentre estigui declarat algun dels estats excepcionals.

5. Proposar un referèndum consultiu

L'article 92 li atribueix la proposta de sotmetre decisions polítiques d'especial transcendència a referèndum consultiu de tots els ciutadans. La convocatòria correspon al rei i requereix autorització prèvia del Congrés: el president no pot convocar-lo per si sol.

6. Refrendar actes del rei i sol·licitar la seva presència

Conforme a l'article 64, el president refrenda actes del rei, juntament amb els ministres competents en els casos corresponents. Qui refrenda assumeix la responsabilitat de l'acte. No refrenda, però, el seu propi nomenament: aquest correspon al president del Congrés.

L'article 62.g també li permet demanar al rei que presideixi sessions del Consell de Ministres quan ho consideri oportú, per informar-se dels assumptes d'Estat.

7. Recórrer davant el Tribunal Constitucional

Finalment, l'article 162.1.a legitima expressament el president per interposar recursos d'inconstitucionalitat. Aquesta atribució permet impugnar lleis i disposicions amb força de llei davant el Tribunal Constitucional; no suposa una facultat presidencial per anul·lar-les.

Quina és la trajectòria política i el partit al qual pertany Pedro Sánchez?

Pedro Sánchez Pérez-Castejón pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), al qual es va afiliar el 1993. És el seu secretari general des de 2017, després d'haver ocupat aquest mateix càrrec entre 2014 i 2016, i presideix el Govern d'Espanya des de juny de 2018. La seva trajectòria comprèn la política municipal madrilenya, el Congrés dels Diputats, el lideratge del seu partit i la Presidència del Govern.

Primers passos i política municipal

Nascut a Madrid el 1972 i economista de formació, Sánchez va desenvolupar les seves primeres experiències polítiques com a assessor de la delegació socialista al Parlament Europeu. També va treballar al gabinet de Carlos Westendorp, alt representant internacional a Bòsnia i Hercegovina, abans de consolidar la seva carrera institucional a Espanya (biografia de CIDOB).

Entre 2004 i 2009 va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid. Durant aquesta etapa va participar en organismes municipals relacionats amb l'economia i l'habitatge, inclosa l'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl. Aquesta experiència va precedir la seva arribada a la política parlamentària nacional (biografia del Congrés).

Del Congrés al lideratge del PSOE

El 2009 va accedir al Congrés com a diputat per Madrid, substituint Pedro Solbes. La seva primera etapa va acabar el 2011 i va tornar el 2013 per cobrir la vacant de Cristina Narbona. Va exercir responsabilitats parlamentàries vinculades a assumptes europeus, exteriors i política territorial (biografia de CIDOB).

El juliol de 2014 va guanyar la consulta a la militància socialista davant Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Va ser proclamat secretari general del PSOE, succeint Alfredo Pérez Rubalcaba, i va assumir també la presidència del Grup Socialista al Congrés (trajectòria política).

Va encapçalar la candidatura del PSOE a les eleccions generals de desembre de 2015 i juny de 2016, en què va obtenir 90 i 85 diputats, respectivament. No va aconseguir formar Govern després de la primera convocatòria (balanç electoral de Demócrata).

La crisi del 2016 i el seu retorn

El octubre de 2016 va dimitir com a secretari general després del conflicte intern sobre la posició del PSOE davant la investidura de Mariano Rajoy. Aquest mateix mes va renunciar al seu escó. El 2017 va guanyar unes noves primàries davant Susana Díaz i Patxi López i va recuperar la direcció del partit (biografia de CIDOB).

Presidència del Govern i etapes posteriors

L'1 de juny de 2018 va arribar a la Presidència en prosperar la moció de censura contra Mariano Rajoy, presentada després de la sentència del cas Gürtel. Va ser el primer president espanyol que va accedir al càrrec mitjançant aquest procediment parlamentari (reconstrucció de Demócrata).

El PSOE va guanyar les dues eleccions generals de 2019. Després de la repetició electoral de novembre, Sánchez va assolir un acord amb Unidas Podemos i va ser investit el gener de 2020, donant pas a un Govern de coalició (biografia de La Moncloa).

Després de les eleccions de juliol de 2023, va ser investit novament el 16 de novembre de 2023 i va encapçalar una coalició amb Sumar. El seu nomenament es va publicar l'endemà al BOE (nomenament oficial).

Com a fita més recent, el Comitè Federal del PSOE el va proclamar el 17 d'octubre de 2026 candidat a la Presidència per a les eleccions del 29 de novembre. Manté, per tant, el lideratge del PSOE i la seva vinculació política amb aquesta formació (proclamació de la seva candidatura).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin organisme ha obert un expedient sancionador a Pedro Sánchez pel vídeo gravat davant del 'Guernica'?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el motiu principal pel qual la JEC considera que el vídeo de Pedro Sánchez podria vulnerar la legislació electoral?

Pregunta" 2 de 3

Quin article de la Llei Orgànica del Règim Electoral General menciona la JEC en relació a l'actuació de Pedro Sánchez?

Pregunta" 3 de 3