Podem respon al Front Ampli amb una proposta de pactes territorials que deixa fora Madrid i Catalunya

A 16 d'octubre de 2026, les informacions consultades no recullen un acord estatal tancat entre Podemos i el Front Ampli per concórrer junts a les eleccions al Congrés del 29 de novembre. Sí que existeix un acord territorial a Canàries, mentre persisteixen diferències sobre les candidatures i la fórmula de col·laboració. Convé precisar que es tracta d'una negociació electoral, no d'una iniciativa legislativa que hagi d'aprovar el Congrés.

El termini electoral i la formalització

El termini per comunicar les coalicions electorals conclou avui, 16 d'octubre. La informació publicada distingeix entre negociar un pacte, anunciar-lo i formalitzar-lo davant l'Administració electoral: un acord polític no acredita, per si sol, que la coalició hagi quedat registrada. Demócrata explica que les coalicions poden tenir diferent àmbit territorial i han de comunicar-se dins dels deu dies següents a la convocatòria (Demócrata, 13 d'octubre).

Per tant, l'estat que es pot descriure és el d'acords territorials parcials i absència d'un pacte estatal anunciat, sense donar per conclòs anticipadament el termini ni confondre els anuncis amb l'acreditació del seu registre.

Quins acords hi ha per territoris

• Canàries: Podemos, Nova Canàries, Esquerra Unida i Moviment Sumar van anunciar el 15 d'octubre una candidatura conjunta sota la marca Unitat del Poble Canari. És un acord concret entre Podemos i organitzacions del Front Ampli, però no suposa un pacte general per a tota Espanya (Demócrata, acord canari).
• Catalunya: Podemos i ERC van anunciar una col·laboració que contempla candidats vinculats a Podemos a les llistes republicanes i cooperació durant la campanya; aquest enteniment no equival automàticament a constituir una coalició electoral amb sigles comunes (Demócrata, col·laboració amb ERC). Els Comuns mantenen la seva candidatura dins del Front Ampli (Demócrata, posició dels Comuns).
• Aragó: la informació del 16 d'octubre recull l'aliança Chunta Aragonesista-Front Ampli Aragó, integrada per CHA, EU, Moviment Sumar, Partit Verd i Retallades Zero, sense Podemos (Infobae, seguiment electoral).
• Madrid i altres territoris: les negociacions no havien desembocat en una candidatura estatal compartida; les informacions descriuen possibles acords diferenciats per comunitats i majors dificultats a Madrid i Catalunya (Demócrata, negociació territorial).

Què impedeix tancar un acord general

La discrepància principal afecta el procediment per triar representants: Podemos defensa primàries obertes, mentre les organitzacions del Front Ampli han apostat per un acord entre partits. El 15 d'octubre, Ada Colau va reiterar que podia renunciar a encapçalar la candidatura si facilitava un pacte, però Ione Belarra va mantenir la seva exigència de primàries (Demócrata, diferències sobre candidatures).

També hi ha desacord sobre qui negocia amb qui. Podemos va proposar pactes territorials amb EU en deu comunitats, però Antonio Maíllo va rebutjar negociar al marge del Front Ampli, que comparteix amb Moviment Sumar, Més Madrid i Comuns (Demócrata, condicions d'EU).

En conclusió: no hi ha una coalició Podemos–Front Ampli pendent de votació parlamentària. Hi ha una negociació per presentar candidatures al Congrés, amb un acord anunciat a Canàries i fórmules diferents en altres territoris. En les fonts consultades no consta l'acreditació del registre d'una coalició estatal conjunta.

Ada Colau és una activista i política barcelonina, coneguda per la seva defensa del dret a l'habitatge i per haver estat alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023, la primera dona a ocupar aquest càrrec. A 16 d'octubre de 2026, no exerceix cap càrrec institucional amb competències executives. Per tant, convé distingir les seves antigues atribucions municipals de la seva activitat política actual, vinculada a la Fundació Sentit Comú i a la proposta de candidatura del Front Ampli.

Principals competències i responsabilitats

Durant els seus dos mandats, la seva responsabilitat principal va ser dirigir el govern municipal i representar institucionalment Barcelona. Les atribucions del càrrec comprenien:

• Direcció política: coordinar les àrees municipals, supervisar l'acció de l'executiu i distribuir responsabilitats entre tinents d'alcaldia i regidors delegats.
• Govern i representació: representar l'Ajuntament i convocar i presidir els seus principals òrgans, inclosos el ple i la Junta de Govern.
• Pressupost i regulació: impulsar les propostes pressupostàries i les ordenances municipals, l'aprovació de les quals corresponia al ple.
• Serveis municipals: dirigir l'actuació del govern en habitatge, urbanisme, mobilitat, serveis socials, medi ambient, seguretat i espai públic, dins de les competències del consistori.

Aquestes funcions s'han de diferenciar de les seves prioritats polítiques. El seu govern va donar especial protagonisme a l'habitatge públic i social, la resposta als desnonaments, la regulació dels allotjaments turístics i la mobilitat sostenible. També va impulsar les superilles i la recuperació d'espai per a vianants, juntament amb polítiques socials, d'igualtat i d'acció climàtica. La biografia municipal recull també les seves responsabilitats metropolitanes i internacionals.

Com a presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, va assumir responsabilitats de coordinació política sobre serveis i polítiques supramunicipals, entre ells transport, planificació territorial, habitatge i medi ambient. Aquests àmbits pertanyien a la institució metropolitana, no eren competències personals il·limitades de la seva presidenta.

Trajectòria de l'activisme a l'alcaldia

Nascuda a Barcelona el 1974, va desenvolupar la seva activitat prèvia en moviments socials i a l'Observatori DESC, amb especialització en drets socials i habitatge. El propi Ajuntament de Barcelona destaca aquest recorregut com a antecedent de la seva arribada a l'alcaldia.

• 2009-2014: va ser cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, coneguda com a PAH. La seva activitat es va centrar a aturar desnonaments, defensar solucions per a persones hipotecades i reclamar la dació en pagament.
• 2014: va deixar la portaveu de la PAH per impulsar Guanyem Barcelona, la plataforma municipalista que posteriorment es va convertir en Barcelona en Comú.
• 2015-2023: va encapçalar Barcelona en Comú i va governar la ciutat durant dos mandats, iniciats el 2015 i 2019. Després de les eleccions de 2023 va deixar l'alcaldia.
• 2017-2024: va exercir responsabilitats de coordinació general a Catalunya en Comú fins al novembre de 2024. Eren funcions de direcció política i organització partidària, no potestats administratives. (Perfil a Demócrata).

Activitat posterior i situació actual

Després de deixar la primera línia municipal, va mantenir activitat pública com a presidenta de la Fundació Sentit Comú, orientada a la reflexió i elaboració de propostes polítiques. També va participar a la Global Sumud Flotilla relacionada amb Gaza; va tornar a Barcelona després de ser deportada per Israel a l'octubre de 2025. (Demócrata, 5 d'octubre de 2025).

El 12 d'octubre de 2026, Moviment Sumar, Comuns, Més Madrid i EU van acordar proposar-la com a aspirant a la Presidència del Govern per al 29N. Aquesta proposta suposa un retorn al protagonisme electoral, però no li atribueix competències governamentals ni equival a ocupar un càrrec públic. (Demócrata, 12 d'octubre de 2026).

Per concórrer a unes eleccions generals mitjançant una coalició electoral, els partits o federacions que la integren han d'acordar la seva constitució i comunicar-la a la junta electoral competent dins del termini legal. La regla central està a l'article 44.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Convé distingir aquest tràmit de la posterior presentació de candidatures: comunicar la coalició no substitueix la inscripció de les seves llistes.

1. Qui pot constituir-la

La coalició ha d'estar formada per partits o federacions inscrits en el registre corresponent. No és una nova modalitat de partit polític ni exigeix, per si mateixa, constituir una organització permanent. La seva finalitat és presentar candidatures conjuntes per a l'elecció de què es tracti.

Una plataforma ciutadana sense condició de partit o federació no pot integrar una coalició per aquesta sola condició. L'agrupació d'electors constitueix una altra via de presentació de candidatures, amb requisits diferents, i no s'ha de confondre amb una coalició.

2. Acord i comunicació dins del termini

L'article 44.2 exigeix comunicar la coalició a la junta competent en els deu dies següents a la convocatòria. És un termini vinculat a cada procés electoral: haver concorregut conjuntament en eleccions anteriors no substitueix la comunicació corresponent a la nova convocatòria.

L'acord ha de ser adoptat per qui tingui capacitat per comprometre cada formació conforme als seus estatuts i regles internes. La documentació ha de permetre identificar les entitats integrants i acreditar que la voluntat de concórrer conjuntament procedeix dels seus representants autoritzats.

En les eleccions generals, la comunicació de constitució de coalicions s'articula davant la Junta Electoral Central. S'ha de diferenciar aquesta actuació de la presentació posterior de les candidatures davant les juntes electorals provincials corresponents.

3. Contingut obligatori

La LOREG exigeix que la comunicació faci constar expressament:

• La denominació de la coalició.
• Les normes per les quals es regeix.
• Les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació.

A més, ha de quedar inequívocament identificada la composició de la coalició. És important concretar el seu àmbit territorial i les eleccions per a les quals es constitueix, evitant que l'acord resulti ambigu sobre on concorrerà i quines organitzacions hi participen.

Les normes internes poden ordenar l'adopció de decisions, la designació de representants, l'elaboració de candidatures i les relacions entre les formacions. El requisit legal és que existeixin i es comuniquin; no n'hi ha prou amb anunciar públicament un pacte polític.

4. Denominació i compatibilitat de candidatures

La denominació, les sigles i el símbol utilitzats per presentar candidatures no poden induir a confusió amb els pertanyents o utilitzats tradicionalment per altres partits legalment constituïts. Per això, la identitat electoral s'ha de revisar abans de tancar la documentació.

Existeix també una limitació rellevant: els partits o federacions que formen una coalició no poden presentar candidatures pròpies en una circumscripció en què concorri la coalició. El disseny territorial de l'acord té, per tant, conseqüències jurídiques i no és una mera qüestió organitzativa.

5. Tràmits posteriors que continuen sent necessaris

Un cop comunicada la coalició, s'han de complir separadament els requisits de representació electoral, administració i presentació de candidatures. Les llistes hauran de respectar les exigències legals aplicables sobre elegibilitat, documentació, composició equilibrada i terminis.

Així mateix, per a les eleccions al Congrés i al Senat, les coalicions que no haguessin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior han d'aportar les signatures legalment exigides per presentar candidatures: el 0,1 % dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció.

En definitiva, el tràmit constitutiu exigeix un acord vàlid i una comunicació completa i puntual; la possibilitat efectiva de competir depèn, a més, que les seves candidatures compleixin tots els requisits electorals.