Sánchez ensenya les seves cartes per al 29N: ministres en primera línia, ex sobre el terreny, un 'as' jove i foto de campanya a Fuenlabrada

L'aprovació de les llistes pel Comitè Federal del PSOE no obre per si mateixa un tràmit parlamentari: és una decisió interna del partit per determinar les seves candidatures. Convé separar tres plans: la selecció interna, el procediment electoral i, després de les eleccions, l'organització de les noves Càmeres. El Congrés i el Senat no han de ratificar les llistes aprovades pel partit.

1. De l'aprovació interna al procediment electoral

El següent pas no consisteix a presentar les llistes davant el Parlament perquè les aprovi, sinó a formalitzar les candidatures davant l'Administració electoral. L'aprovació del Comitè Federal expressa la decisió del partit, però no substitueix els requisits legals per concórrer a les eleccions.

Per tant, abans de parlar de tràmits parlamentaris s'han de distingir la presentació i proclamació de candidatures, la celebració de les eleccions i la determinació dels representants elegits. Són actuacions electorals, no decisions de les Taules del Congrés o del Senat. Tampoc la inclusió en una llista converteix automàticament una persona en diputat o senador: ha d'obtenir representació mitjançant el procés electoral.

2. Constitució de les noves Càmeres

Els tràmits pròpiament parlamentaris arriben després de les eleccions, amb la constitució del Congrés i del Senat. En aquest moment comença l'organització de cada Cambra per a la nova legislatura. L'aprovació prèvia de les llistes no determina qui ocuparà les seves presidències ni els altres llocs dels seus òrgans de govern.

En la sessió constitutiva del Congrés s'escull el seu president mitjançant votació secreta per papereta. En primera votació es necessita majoria absoluta: 176 diputats. Si ningú l'aconsegueix, se celebra una segona votació entre els dos candidats més votats i resulta elegit qui obtingui més vots.

També s'escullen els altres membres de la Taula, integrada per la Presidència, les vicepresidències i les secretaries. Aquest òrgan dirigeix i ordena l'activitat de la Cambra, decideix sobre l'admissió d'iniciatives i supervisa el seu funcionament administratiu. La seva elecció és diferent de la selecció de candidats realitzada dins de cada partit.

3. Constitució dels grups parlamentaris

Després de la sessió constitutiva es formalitzen els grups parlamentaris. Al Congrés, la sol·licitud s'ha de presentar dins dels cinc dies següents a aquesta sessió, conforme als articles 23 i 24 del seu Reglament. La Taula examina si es compleixen els requisits.

• La regla general exigeix un mínim de 15 diputats per constituir grup.
• També poden fer-ho formacions amb almenys cinc diputats si compleixen els percentatges electorals exigits: el 15 % a les circumscripcions on s'hagin presentat o el 5 % nacional.
• Cap diputat pot pertànyer a més d'un grup. Els qui no s'integrin en un altre passen al Grup Mixt.

El Senat constitueix els seus grups conforme al seu propi Reglament. No s'ha de traslladar automàticament a aquesta Cambra el règim del Congrés.

4. Organització de la feina parlamentària

Un cop constituïts, els grups organitzen les seves portaveus i el seu funcionament intern, i designen representants per als òrgans parlamentaris. Les seves regles internes poden ordenar la presa de decisions i la disciplina de vot, però no contradir el Reglament de la Cambra.

En definitiva: no hi ha una ratificació parlamentària de les llistes del PSOE. Primer es desenvolupa el procediment electoral; després, els representants elegits constitueixen les Càmeres, escullen els seus òrgans i formen els grups parlamentaris.

Un vicepresident del Govern d'Espanya exerceix les funcions que li encomani el president i el substitueix en els supòsits previstos legalment. No disposa, pel simple nomenament, d'una competència general sobre tots els ministeris: les seves atribucions concretes depenen dels encàrrecs presidencials, de les normes organitzatives i de si també ocupa una cartera ministerial.

1. Naturalesa del càrrec

L'existència de vicepresidències és facultativa. L'article 98.1 de la Constitució Espanyola inclou els vicepresidents en la composició del Govern «en el seu cas». Per tant, pot haver-ne un, diversos o cap. La direcció del Govern i la coordinació dels seus membres corresponen al president, respectant les competències i la responsabilitat directa de cada ministre.

2. Funcions encomanades pel president

L'article 3.1 de la Llei 50/1997, del Govern estableix: «Al Vicepresident o Vicepresidents, quan existeixin, els correspondrà l'exercici de les funcions que els encomani el President».

Aquesta és la regla central: la llei no estableix una cartera uniforme de competències per a totes les vicepresidències. Els encàrrecs poden comprendre coordinació d'àrees governamentals, seguiment de polítiques o tasques específiques. El seu abast s'ha de determinar atenent l'atribució concreta, sense presumir una autoritat general sobre els altres ministres.

3. Suplència del president

L'article 13.1 de la Llei del Govern atribueix directament una funció essencial: en cas de vacant, absència o malaltia, les funcions presidencials són assumides pels vicepresidents, segons el seu ordre de prelació. Si no n'hi ha, correspon als ministres, seguint l'ordre de precedència dels departaments.

El Reial Decret 1455/1995 també regula aquesta suplència. No equival a una investidura ni converteix el vicepresident en nou president: permet exercir les funcions presidencials mentre concorre el supòsit legal.

4. Participació i coordinació col·legiada

Com a membre del Govern, participa en el Consell de Ministres i pot formar part de comissions delegades. La presidència d'aquestes comissions no correspon automàticament a qualsevol vicepresident: requereix l'atribució organitzativa pertinent.

El Reial Decret 830/2023, modificat pel Reial Decret 1231/2023 i el Reial Decret 255/2026, contempla encàrrecs presidencials i la presidència de la comissió delegada que es determini mitjançant el corresponent reial decret. No s'ha de confondre aquesta previsió amb la direcció automàtica de qualsevol òrgan de coordinació.

5. Competències si també és ministre

L'article 3.2 permet que un vicepresident sigui simultàniament titular d'un ministeri. En aquest cas acumula ambdues condicions i exerceix les competències ministerials de l'article 4:

• Desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament.
• Exercir la potestat reglamentària en les seves matèries.
• Exercir les altres atribucions legalment assignades.
• Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei de la seva competència.

6. Nomenament, cessament i límits

Els vicepresidents són nomenats i separats pel Rei, a proposta del president, conforme a l'article 100 de la Constitució i a l'article 12 de la Llei del Govern. El nomenament conjunt de vicepresidències i ministeris ha de garantir almenys un 40 % de cada sexe. La separació extingeix la vicepresidència, excepte substitució simultània.

Finalment, la seva precedència sobre els ministres, prevista en el Reial Decret 2099/1983, és protocol·lària: no atribueix per si sola competències. També l'afecten les incompatibilitats constitucionals dels membres del Govern, inclosa la prohibició d'exercir activitats professionals o mercantils.

Abans d'assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE), Aránzazu Figueroa havia desenvolupat la seva trajectòria política principalment en l'organització juvenil socialista madrilenya, que va dirigir durant aproximadament tres anys. El seu perfil combinava aquesta experiència orgànica amb estudis de Dret i Economia, participació en polítiques d'igualtat i una candidatura municipal a Colmenar de Oreja. En canvi, les fonts consultades no documenten una trajectòria laboral fora de la política ni responsabilitats prèvies de govern.

Origen i formació universitària

Figueroa va néixer a Madrid el 1999 i va créixer a Colmenar de Oreja, municipi amb el qual va mantenir la seva vinculació política. Abans d'arribar a la direcció estatal de JSE, va cursar Dret i Economia a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, segons recull Demócrata en el seu perfil previ al congrés de l'organització.

Les informacions consultades no precisen si havia finalitzat ambdues titulacions. Per això, l'acreditat és que va cursar aquests estudis, no que exercís professionalment com a advocada o economista. Tampoc consta en aquestes fonts formació de postgrau o una activitat professional vinculada a aquestes disciplines.

Direcció de les joventuts madrilenyes

La seva principal responsabilitat anterior va ser la secretaria general de Joventuts Socialistes de Madrid. La va exercir durant aproximadament tres anys abans de fer el salt a l'estructura federal, d'acord amb el perfil biogràfic publicat al juny. Aquesta etapa va ser el nucli de la seva experiència com a dirigent: va arribar a la direcció estatal des del lideratge d'una organització territorial, no des d'un escó parlamentari o un lloc executiu en una Administració.

El seu pas de la direcció madrilenya a la federal també apareix recollit en la reconstrucció del seu ascens publicada per Demócrata. Les fonts situen, per tant, el seu aprenentatge polític fonamentalment dins de les estructures juvenils del PSOE.

Participació municipal i polítiques d'igualtat

En les eleccions municipals de 2023, Figueroa va formar part de la candidatura del PSOE a Colmenar de Oreja. Aquesta participació acredita una vinculació amb la política local, però les informacions consultades no indiquen que obtingués un acta de regidora ni que assumís responsabilitats de govern municipal. Convé distingir, per això, entre haver concorregut en una llista electoral i haver exercit un càrrec públic.

També va formar part del Consell Assessor de Polítiques d'Igualtat del PSOE i va participar en iniciatives del partit relacionades amb els drets de les dones. Ambdues activitats figuren en el citat perfil biogràfic i completen una trajectòria centrada en responsabilitats internes i participació partidària.

Experiència professional i arribada a JSE

Sobre la seva trajectòria estrictament laboral, no consten en les fonts consultades ocupacions concretes alienes a la política, activitat empresarial ni exercici professional del Dret o l'Economia abans d'assumir la secretaria general. Això no permet afirmar que mai hagués treballat fora d'aquest àmbit; significa que no s'ha localitzat una experiència professional externa documentada.

El salt a la direcció estatal va culminar al maig de 2026, quan va succeir Víctor Camino i es va convertir en la primera dona al capdavant de JSE. Va ser l'única candidata presentada, com va explicar Demócrata en anunciar la seva candidatura. En síntesi, va arribar al càrrec amb experiència de direcció juvenil territorial, participació interna en igualtat i una incursió electoral municipal, però sense una carrera parlamentària, executiva o professional externa públicament documentada.