Durant les últimes setmanes s'han succeït diferents crítiques en diversos mitjans en relació amb la intenció del Govern d'Espanya de regular el desplegament dels centres de dades. En alguns casos s'ha presentat com una peculiaritat espanyola, com si estiguéssim inventant obstacles que no existeixen en altres països. Fins i tot s'ha volgut interpretar l'informe de la CNMC sobre el projecte de Reial decret com una desautorització al conjunt de la iniciativa. Crec que hem de deixar de mirar-nos el melic.
Perquè mentre discutim si Espanya ha de regular o no, mitja món ja està regulant, modificant les seves regles o plantejant-se com fer-ho. I no és casualitat. L'expansió accelerada de la intel·ligència artificial està transformant els centres de dades en grans consumidors d'electricitat, aigua, sòl i capacitat de xarxa. Són infraestructures necessàries per a la digitalització i per a l'autonomia tecnològica europea, però la seva escala comença a produir efectes que cap govern responsable pot ignorar.
Una bona part de les iniciatives que apareixen a la següent infografia (IA of course, perquè la faig servir i la seva infraestructura és necessària) que acompanya aquest article s'han produït únicament entre setembre i octubre:
- Espanya. El projecte de Reial decret sotmès a informació pública a finals d'agost plantejava que els centres de dades d'almenys 1 MW respalden hora a hora el 80% del seu consum amb nova generació renovable, incorpora requisits d'eficiència energètica i hídrica, transparència, resiliència i sobirania digital i vincula el seu compliment a l'accés a la xarxa. L'informe de la CNMC, aprovat el 22 de setembre, proposa modificar i modular alguns d'aquests instruments, especialment addicionalitat, correlació horària i determinats incentius econòmics. Això forma part precisament del procés regulatori: discutir com aconseguir els objectius de manera proporcionada i eficient. Ara estem a l'espera del decret definitiu que a bon segur inclourà suggeriments i al·legacions presentades
- UE. El 21 de setembre, la Comissió va adoptar el nou rating scheme comú per a centres de dades i va obrir simultàniament una consulta per introduir estàndards mínims obligatoris de rendiment, amb una proposta legislativa prevista per al segon trimestre de 2027. La pròpia Comissió reconeix expressament els problemes associats al consum d'electricitat, capacitat de xarxa, emissions i aigua. La Cloud and Artificial Intelligence Act (CADA) està en els seus primers passos legislatius
- Dinamarca. El 1 d'octubre, el Parlament va aprovar un pla urgent per gestionar una xarxa elèctrica que ja no disposa d'espai suficient per a tots els projectes que sol·liciten connexió. La nova legislació permet abandonar el principi pur de first come, first served (incorporat també al Paquet de Xarxes Europeu que està ja en avançada tramitació legislativa) i prioritzar projectes segons criteris d'interès social i funcionament del sistema. El debat polític danès ha assenyalat expressament els grans centres de dades hyperscaler com a càrregues que poden quedar enrere d'activitats considerades prioritàries. La llei va entrar en vigor el 12 d'octubre.
- Regne Unit. Ofgem, el regulador energètic del Regne Unit, està reformant les connexions després que les sol·licituds de grans càrregues elèctriques es disparessin. Només els centres de dades sumen al voltant de 73 GW en la cua de connexió. El regulador ha proposat una taxa de compromís i fites obligatòries que demostrin que existeix un client real, capacitat financera i equips contractats. L'objectiu declarat és treure de la cua els projectes especulatius que ocupen capacitat i impedeixen avançar a projectes viables.
- Alemanya. Entre setembre i octubre el Bundestag ha estat revisant la seva legislació d'eficiència energètica aplicada també a centres de dades. En el debat parlamentari s'han presentat propostes per prioritzar la connexió dels centres més eficients i sostenibles, mentre altres grups com Els Verds i Die Linke han arribat a plantejar una moratòria fins a disposar d'un anàlisi sòlid de necessitats i capacitat. Alemanya ja regula PUE, reutilització de la calor i consum renovable d'aquestes instal·lacions.
- França. El 16 de setembre, el Senat va aprovar per unanimitat un informe amb 16 recomanacions sobre l'impacte ambiental de la IA. El seu plantejament és interessant: França vol atreure centres de dades, però fent de la “excel·lència ambiental” una avantatge competitiva. Reclama transparència, integració territorial, IA més frugal i també substituir progressivament la lògica de “primer que arriba, primer que connecta” per una altra basada en la maduresa efectiva dels projectes.
- Finlàndia. Un dels països europeus més atractius per a centres de dades per la seva electricitat baixa en carboni i el seu clima fred acaba de recordar que disposar d'energia neta no suposa un xec en blanc. El 8 d'octubre, les autoritats van obligar a Google a aturar treballs preparatoris en dos futurs centres de dades a Muhos i Kajaani fins a completar les corresponents avaluacions ambientals, després de grans operacions de tala i transformació del terreny. Paral·lelament, projectes privats estan incorporant compromisos de nova generació renovable vinculada al seu consum.
- Estats Units. El 21 de setembre, Texas, un dels llocs més favorables al sector, va paralitzar nous permisos estatals mentre audita l'efecte dels centres de dades sobre electricitat, aigua i infraestructures. Hi havia més de 470 GW de projectes sol·licitant connexió. I el 12 d'octubre, el regulador federal FERC va autoritzar a PJM a crear un registre obligatori de grans centres de dades per conèixer potència, localització, calendari i subministrament elèctric. El debat sobre qui ha de pagar les noves infraestructures està ja plenament obert.
- Austràlia. El 22 de setembre, l'estat de Victòria va proposar que els nous centres de dades obtinguin la seva pròpia generació renovable i emmagatzematge, financin les seves connexions i reforços de xarxa i utilitzin aigua reciclada o no potable. Nova Gal·les del Sud està treballant a més sobre com repercutir els costos hídrics i infraestructurals específicament sobre aquestes instal·lacions.
- Malàisia. Un dels mercats que més ràpidament està creixent a Àsia ha creat una Data Centre Task Force. El Govern deixa clar que només han de avançar els projectes amb electricitat i aigua assegurades i compliment ambiental acreditable. S'incorporen mètriques de PUE i WUE i se'ls dóna prioritat als projectes que desenvolupin proveïdors, ocupació i cadena de valor local. No volen simplement centres de dades: volen que el desplegament deixi valor industrial al país.
- Índia. L'oposició social a projectes d'Amazon o Google ha augmentat durant les últimes setmanes pel seu consum d'aigua i electricitat, transformació del sòl i falta de participació local. I precisament avui, 14 d'octubre, el Govern indi anuncia una nova política nacional per ordenar el desenvolupament del sector amb un objectiu explícit: evitar que el seu creixement acabi elevant el cost elèctric per al restant dels consumidors
Veure credencials de contingut
El que observem no sembla precisament una extravagància espanyola. És una tendència global. Cada país està buscant la seva pròpia solució perquè les circumstàncies no són iguals. França disposa d'una electricitat molt descarbonitzada. Austràlia té reptes específics d'aigua i xarxa. Dinamarca vol decidir qui té prioritat quan la capacitat escasseja. Malàisia intenta evitar projectes sense recursos assegurats i utilitzar les inversions per desenvolupar la seva pròpia indústria. Regne Unit vol netejar una cua elèctrica saturada de sol·licituds especulatives. Per això tampoc crec que existeixi una única regulació idèntica que es pugui traslladar mecànicament a tots els Estats europeus.
Europa necessita un marc comú, però probablement més semblant a una Directiva que a un Reglament extremadament prescriptiu: objectius i principis comuns forts i capacitat d'adaptació a la realitat elèctrica, hídrica, industrial i territorial de cada Estat membre. Però els objectius haurien d'estar clars.
El primer és no augmentar la nostra dependència fòssil. Seria absurd construir la infraestructura de l'economia digital europea creant al mateix temps nova dependència del gas per alimentar-la. N'hi ha prou amb mirar el comportament del TTF, el mercat majorista de gas europeu, en els darrers anys com per entendre que seria pegar-se un tret al peu. Per això l'adicionalitat renovable que planteja Espanya va en la direcció adequada. Podem discutir com mesurar-la, quines excepcions tenen sentit o fins a quin punt la correlació ha de ser horària, però no abandonar el principi.
Segon, necessitem transparència real. No només ràtios. Volem saber quanta electricitat consumeix cada gran instal·lació, quanta aigua utilitza, quines emissions provoca directa o indirectament i quin impacte té sobre la xarxa. El nou rating scheme europeu és un pas, però la discussió oberta sobre Aarhus demostra que encara queda camí per recórrer.
Tercer, cal gestionar la capacitat de la xarxa com el recurs escàs que comença a ser. Una sol·licitud de connexió no pot bloquejar durant anys centenars de MW que podria necessitar una fàbrica, l'electrificació del transport, una indústria química, un hospital o una nova activitat productiva. Això significa acabar progressivament amb el first come, first served quan deixa de servir a l'interès general i avançar cap al first ready, first served quant abans. Ja està incorporat també al Paquet de Xarxes Europeu que està ja en avançada tramitació legislativa. Per tant, el que toca és prioritzar projectes reals, madurs i financerament sòlids. Evitar sol·licituds especulatives. I garantir una competència justa per la capacitat elèctrica entre sectors econòmics.
Quart i molt important: qui provoca costos extraordinaris sobre el sistema ha d'assumir una part proporcionada d'ells. Si un projecte de centenars de MW exigeix noves línies, subestacions o generació ferm, no podem acceptar automàticament que la inversió es traslladi a la factura elèctrica del conjunt de llars i empreses.
Cinquè, la flexibilitat ha de tenir valor. Un centre de dades capaç de desplaçar càrrega computacional cap a les hores d'abundància renovable no té el mateix impacte que un altre que exigeix la mateixa potència de manera completament rígida les 24 hores del dia.
Sisè, eficiència i renovables han de ser elements transversals del model: PUE, aigua, recuperació de calor, emmagatzematge, generació renovable i gestió de demanda han de formar part del mateix disseny.
I hi ha una última qüestió que a vegades oblidem: la sobirania.
Tenir un edifici ple de servidors en territori europeu no significa automàticament disposar de sobirania digital. Importa qui controla la infraestructura, sota quina legislació estan les dades, quina capacitat tenim per accedir als serveis i què passa si una decisió adoptada fora d'Europa limita aquest accés. Necessitem capacitat computacional a Europa. Molta, però la necessitem de manera eficient. Nous indicadors que relacionin la capacitat de computació amb l'energia consumida o amb les emissions produïdes hauran de ser cada cop més comuns.
Per això crec que el decret espanyol arriba en un moment adequat i va en la direcció que necessita el nostre país. Segur que el que veurem millorarà el borrador previ a la consulta pública, recordem que el Ministeri de Transició Ecològica dirigit per Sara Aagesen ha estat modèlic tots aquests anys facilitant la participació pública. I segur que algunes de les aportacions de la CNMC seran tingudes en compte, doncs per això serveixen els informes dels reguladors, les al·legacions i el debat públic.
Però discutir com regular és molt diferent de sostenir que regular és un error. Si observem el que està ocorrent des de Dinamarca fins a Texas, des de Finlàndia fins a Austràlia o Malàisia, la conclusió és precisament la contrària: el veritable risc comença a ser no regular a temps.