Els equips diplomàtics comencen a sortir de la sala. "Hi ha acord", li diu un a l'altre. Els ministres dels Vint-i-set han assolit un pacte per permetre a la Unió destinar fons del seu pressupost a la renovació de la flota pesquera. "Un molt bon acord", matisa una veu present durant les reunions a una altra. Les negociacions a Brussel·les són llargues. El dia abans s'havien allargat fins a la nit. La satisfacció del treball completat reina ara a les delegacions.
El Consell d'Agricultura i Pesca té sobre la taula actualment algun dels expedients que marcaran el futur polític de la Unió. La vista està posada en tot moment en "la mare de totes les negociacions", com alguns la defineixen a la capital comunitària. Es tracta del pressupost europeu per als pròxims set anys, el conegut com a Marc Financer Pluriennal. A través d'ell, la Comissió Europea preveu reformar la Política Agrícola Comuna, tal com estava concebuda fins ara.
Enmig de totes aquestes discussions, i amb la vista posada més enllà de Brussel·les, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, atén a DEMÓCRATA. En la conversa, es mostra optimista davant la possibilitat que els líders del bloc assoleixin un acord abans que acabi l'any sobre el MFF. "Hi ha una conjunció de circumstàncies en la qual, sincerament, crec que val la pena que intentem concloure l'acord aquí, al mes de desembre", resumeix.
Pregunta. L'entrada d'Espanya a la Unió Europea va suposar també l'aplicació de la Política Agrícola Comuna (PAC) al nostre país. Ara, la Comissió Europea pretén redefinir aquesta política en el nou Marc Financer Pluriennal.
Resposta: El president del Govern ja va indicar, en el moment en què la Comissió va presentar aquest esborrany de pressupost europeu per al 2028-2034, que a Espanya no li agradava perquè pensava que l'ambició havia de ser més gran. Tenint en compte els reptes que tenim en aquest moment, s'ha optat per un model més limitat, on bona part de les inversions es situen bàsicament fora del marc europeu.
El problema és que, d'aquí a desembre, caldrà posar-se d'acord perquè quadrin els ingressos i les despesses, cosa que no és en absolut senzill. I no ho és perquè, primer, cal la unanimitat al Consell Europeu, per arribar a un acord. Però també cal la unanimitat per rebutjar la proposta de la Comissió.
P: Vostè va dir en una comissió parlamentària que el seu Govern no vetaria el MFF. No resulta contradictori que Espanya no vulgui bloquejar els pressupostos de la Comissió i, al mateix temps, defensi una PAC que, amb la nova estructura, perd part de la seva personalitat?
R: El Parlament Europeu, l'any passat, va fer una aposta. Al novembre va estar a punt de dur a terme una votació de rebuig de la proposta de la Comissió.
Finalment, la Comissió va fer una obertura en matèria de política regional i de Política Agrícola Comuna i, d'aquesta manera, va evitar un rebuig que, en realitat, no hauria tingut més efecte. Però hauria estat una senyal molt forta sobre el pressupost.
Estem aquí. L'any que ve hi ha eleccions a Espanya, França, Itàlia, Polònia i també de nou a Alemanya. Hi ha una conjunció de circumstàncies en la qual, sincerament, crec i penso —i aquest és també el pensament de qui lidera el procés, el president António Costa— que val la pena que intentem concloure l'acord aquí, al mes de desembre.
P: Què espera de les converses que s'han de començar a produir més a fons de cara a les reunions del Consell Europeu d'octubre, novembre i desembre?
R: És una discussió difícil on les hi hagi. Recordem juliol de l'any 2020: van ser gairebé sis dies de discussió per assolir l'acord. Ara s'ha de començar una primera discussió de fons. Espero que el resultat sigui favorable als interessos d'Europa, però també, evidentment, als d'Espanya. I, en el meu cas, com a ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que tant la Política Agrícola Comuna com la política pesquera estiguin adequadament finançades.
P: Parlem del paper del Parlament Europeu. Entre les votacions recents que afecten la seva cartera està l'aprovació de les noves tècniques genòmiques (NTG). El grup socialista va demanar una mica més de temps per revisar la proposta, quan el 2023 era una de les seves prioritats durant la Presidència espanyola del Consell.
R: Són una de les grans respostes que tenim per adaptar-nos al canvi climàtic en la producció d'aliments. Europa ha descobert aquest estiu el que és la sequera. A Espanya i Portugal tenim una gran experiència sobre com tractar-la.
Per a mi hi ha tres grans àrees en les quals tenim una resposta. La primera és la modernització del regadiu i la bona gestió de l'aigua. Tenint en compte les necessitats en termes humans, però, sobretot, d'inversió en l'ús de l'aigua a efectes de la producció d'aliments.
El segon aspecte, són els assegurances agraris, que també han aparegut una i altra vegada aquesta setmana. L'assegurança agrària combinada, que va néixer a Espanya amb la llei de 1978, és probablement un dels instruments més eficaços de gestió de riscos que existeixen de cara a la producció d'aliments. Ho deia fa poc el Banc Europeu d'Inversions en un informe molt interessant.
Ara estem, des del Govern, en la següent batalla: aconseguir que en aquestes perspectives financeres existeixi un reassegurança europeu dels sistemes nacionals de gestió de riscos. I el tercer tema és el que em preguntava vostè, el relatiu a les noves tècniques genòmiques.
Pregunta: Què signifiquen aquestes tècniques per al sector?
Resposta: Signifiquen poder obtenir, mitjançant una mutació simple, plantes i llavors més resistents a les altes temperatures i a una menor pluviometria. Amb aquests i altres instruments, com l'agricultura de precisió, podem disposar d'eines per resistir en un moment tan difícil com aquest.
Tot això sense oblidar que la descarbonització i, sobretot, la reducció de les emissions dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle continuen sent no només un compromís assolit a París, sinó realment una necessitat.
P: Després de l'anterior reforma de la PAC, la del període 2023-2027, vostè va dir que era el moment de presentar la Llei d'Agricultura Familiar. Ara assenyala que els temps no acompanyen perquè estem a les portes d'una nova reforma. Per què la va proposar llavors?
R: En la pràctica s'ha fet molt a favor de l'agricultura i la ramaderia familiar i professional. Efectivament, m'agradaria poder presentar un avantprojecte de llei, si fos possible, però per això necessitem diverses coses.
Hi ha un aspecte fonamental que tractarem que és el tema de la incorporació de joves i dones. La Comissió Europea ens proposa incrementar fins al 6% els fons de la pròxima PAC. A Espanya, el Govern ha dit que dedicarem el 10%. Si combinem això amb totes les definicions que ha de incloure la nova PAC, crec que ja tenim l'esquelet de la pròxima Llei d'Agricultura Familiar i Professional.
No és un exercici d'escriptura sobre el paper. És un exercici perquè realment el sector noti el que hem fet. El que hem fet tothom ho reconeix, és un salt endavant redistributiu tremendament important. I el que volem fer de cara al futur és consolidar-ho.
Pregunta: Totes aquestes negociacions es desenvolupen en paral·lel a una altra de les seves responsabilitats. Des de fa més de mig any està immers en el camí cap a la direcció general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Com compatibilitza ambdues facetes?
Resposta: Amb dificultat. Vull dir-ho perquè no ho vaig a negar. En primer lloc, tinc l'honor i la responsabilitat de ser membre del Govern d'Espanya i ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Un país com Espanya, i ho estem veient aquesta mateixa setmana aquí a Brussel·les, amb dos dies complets dedicats a discutir sobre agricultura i pesca, implica molt de temps dedicat a la tasca ministerial. Per a mi aquesta és la prioritat absoluta.
He tingut ocasió de conèixer fins a sis ministres francesos, quatre ministres italians i crec que cinc o sis holandeses. És una mostra del que suposa intentar portar endavant una tasca en un sector que no és senzill.
Tinc l'avantatge de ser ministre i la desavantatge de ser ministre. Li dedico menys temps a la candidatura que si fos un candidat sense ocupació ministerial. Sincerament, m'he pres molt seriosament la candidatura. Reuneixo les condicions. Tinc la voluntat i el compromís. Treballarem perquè, d'aquí al final de juny de 2027, puguem aconseguir una majoria de vots.
P: L'aritmètica de l'elecció no és senzilla.
R: Són 193 votants, que elegeixen el director general de la FAO mitjançant votació secreta.
P: Què pot oferir vostè als socis amb els quals es reuneix per demanar el seu suport?
R: Em sembla que la seguretat alimentària és un dels grans temes als quals ens enfrontem avui al nostre planeta. I és també una de les meves dedicacions. Es manifesta de manera distinta en funció dels països i de les zones.
Per a molta gent al món, per desgràcia, la seguretat alimentària significa fam o malnutrició. I encara no hem aconseguit assolir l'objectiu número dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Fam zero.
Amb els mitjans tècnics actuals podríem disposar d'un planeta sense fam. En canvi, als països més avançats, com la Unió Europea i Espanya, la seguretat alimentària té una altra manifestació: el preu dels aliments.
Hi ha tres qüestions fonamentals. Obtenir aliments en quantitat suficient. Que tinguin una qualitat suficient per al consum humà; i, en tercer lloc, que estiguin disponibles a un preu raonable. Els preus de l'alimentació estan augmentant de forma significativa i, per a mi, això és una preocupació.
Pregunta: Vostè ja va formar part d'un equip negociador en un procés similar. Quins perfils ha incorporat a l'equip que l'acompanya en aquesta candidatura?
Resposta: És un equip, com sempre, amb una gran perspectiva internacional. Tinc, lògicament, diplomàtics, però també funcionaris del Ministeri d'Agricultura, que, com jo, dediquen una part del seu temps a aquesta tasca.
Encara que pugui semblar estrany, ho tinc molt clar. En aquest moment, no sé si més endavant serà necessari fer una altra cosa, però estic compatibilitzant una tasca amb l'altra i, des de llavors, tenint clar que la meva prioritat és l'activitat ministerial.
P: Va ser ambaixador al Marroc durant sis anys i coneix bé el país. Durant la crisi de 2021 es va parlar que havia exercit un paper juntament amb la Presidència del Govern i altres ministeris. Quin ha estat el seu paper en la crisi actual?
R: En l'àmbit de la meva cartera no tinc competències. Com a membre del Govern, estic sempre a disposició del president per al que sigui necessari. Els meus companys amb responsabilitats en aquest assumpte han intervingut de forma més directa.
P: Imagino que haurà mantingut contactes amb antics companys al país.
R: Sempre he fet una reflexió a partir de la meva pròpia experiència. Molta gent no és capaç de veure, des del punt de vista de l'opinió pública, la dimensió del repte estratègic que suposa gestionar una frontera com la que existeix entre Àfrica i Europa.
Des del punt de vista bilateral, humà, diplomàtic, de la seguretat, de la migració i de l'economia, estem parlant d'una relació en termes de PIB que se situa en una proporció d'un a deu. A vegades nosaltres no mirem cap al sud, però el sud mira cap a nosaltres.
Hi ha una gran dificultat de gestió. Mantenim una relació positiva i constructiva amb el Regne del Marroc, encara que pugui haver-hi incidents o situacions puntuals. El que s'ha produït ara és una situació no desitjable.
Al mateix temps, crec que el temps ens donarà la raó. El fet que el Govern d'Espanya estigui duent a terme una tasca de gestió dels fluxos migratoris, a més amb respecte a la Constitució, a la llei i als convenis internacionals. No és senzill.
Pregunta: La seva vida està a Còrdova, allí cuida d'un camp d'oliveres. Quines pràctiques agràries recomanades per la PAC utilitzen a la seva finca?
Resposta: Jo crec que les pràctiques més interessants de la PAC actual, com a novetat respecte al període anterior, són els denominats eco règims. Totes les pràctiques vinculades a la captura de carboni o a l'agricultura regenerativa, que estan permetent no només produir, sinó també preservar el sòl, l'aigua, l'aire, la biodiversitat i el paisatge.
Per exemple, les cobertes verdes, que permeten, sobretot a les zones de pendent, que es produeixi una menor erosió que la que tindria lloc si no hi fossin. O bé tot el que es refereix a la rotació de cultius per aconseguir una bona salut del sòl en tots els sentits.
L'equació és molt senzilla d'enunciar i molt difícil de dur a terme: com produïm aliments de manera sostenible, de manera que aquesta producció sigui rendible per al productor, mantingui el medi natural i, a més, estigui disponible en quantitat i qualitat suficients i, sobretot, a un preu acceptable, en condicions que permetin l'accés a la majoria dels ciutadans.
Així de senzill i així de complicat.
off the record
Nostàlgia del futur
Després de gairebé tres quarts d'hora, s'apaga la gravadora però la conversa continua. El ministre, somrient, recorda els seus anys a la capital comunitària. Ha estat testimoni de la trajectòria completa d'Espanya a la Unió. Primer impulsant el procés d'adhesió, més endavant com el seu ambaixador a la Representació Permanent.
Sense voler caure en la nostàlgia, com va prometre a l'inici de la xerrada, rememora converses al voltant de la rotonda Schuman amb col·legues que l'acompanyaren en el camí durant els anys 80. "Era tan difícil el que havíem aconseguit que no ens ho creiem", explica. En el record queden també les celebracions d'aquell èxit. A Planas li agrada rescatar una frase al finalitzar: "nostàlgia del temps futur".