El president del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo, preveu alinear-se amb els seus socis europeus per reclamar a les institucions comunitàries una pausa regulatòria d’un any que permeti avaluar les càrregues administratives de la legislació vigent abans d’impulsar noves normes. La proposta, que forma part del programa electoral dels populars per al pròxim 29 de novembre, connecta amb les iniciatives que diferents governs europeus han posat sobre la taula en els últims mesos per contenir la producció normativa de Brussel·les i revisar les obligacions que suporten empreses i administracions.
L’argument segueix la línia d’una iniciativa impulsada per Àustria, que reclamava dedicar un any a «aplicar, simplificar i eliminar regulacions innecessàries». La proposta, que va comptar amb el suport de fins a quinze països europeus, perseguia obrir un període de revisió de la legislació comunitària per identificar les disposicions que generen càrregues desproporcionades i determinar quines normes poden simplificar-se, modificar-se o eliminar-se. La iniciativa també guarda similituds amb la petició enviada a Brussel·les el passat mes d’octubre pels governs d’Alemanya, Itàlia i Bèlgica. En aquell escrit, el canceller alemany, Friedrich Merz; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el primer ministre belga, Bart De Wever, van traslladar al president del Consell Europeu, António Costa, la necessitat d’establir criteris de prioritat per impulsar una mena de «fre d’emergència» regulador.
Notícia destacada
Feijóo assaja a Brussel·les el manual d'instruccions de la seva política exterior
4 minuts
«N’hi ha prou de dir que cal simplificar la burocràcia. Cal fer-ho», va expressar Feijóo durant la presentació del programa electoral dels populars per a les eleccions del 29N. El dirigent gallec pretén traslladar així a l’àmbit comunitari una de les principals línies de la seva proposta econòmica: reduir les càrregues administratives que, segons el parer del partit, condicionen la competitivitat de les empreses europees i dificulten el creixement del teixit productiu.
Una pausa per revisar la legislació comunitària
La posició del PP també connecta amb els missatges que Feijóo ha traslladat en les seves últimes estades a Brussel·les. En la seva visita a l’octubre, el president popular va defensar que l’ajust de les càrregues sobre el sector agrari no havia de passar per retallar els recursos de la Política Agrícola Comuna (PAC), sinó per revisar les normes que, segons ell, limiten la capacitat competitiva dels agricultors. En declaracions a la premsa, el líder de l’oposició va reclamar que l’economia comunitària deixi de tenir «el peu sempre a sobre amb aquests reglaments que ningú entén». Fins i tot va arribar a plantejar la conveniència de realitzar una auditoria sobre el nombre de reglaments europeus i el seu abast, amb l’objectiu d’identificar l’impacte real de l’acumulació normativa sobre els diferents sectors econòmics.
Fonts del Partit Popular Europeu (PPE) asseguren que la simplificació regulatòria serà una de les grans prioritats d’un eventual Govern de Núñez Feijóo. L’objectiu, expliquen, serà facilitar l’activitat tant de les administracions com dels ciutadans i les empreses. «La UE és el terreny burocràtic per excel·lència, també serà bo actuar-hi», destaquen.

La proposta dels populars s’emmarca en una corrent que ha anat guanyant pes entre diversos estats membres, preocupats per l’efecte acumulatiu de les obligacions derivades de la legislació comunitària. La qüestió ja no es limita a reduir els tràmits administratius associats a les noves normes, sinó que planteja revisar tot el marc regulador per determinar quins requisits continuen sent necessaris i quins poden estar generant costos innecessaris.
En el cas d’Alemanya, Itàlia i Bèlgica, els tres governs van reclamar un «últim recurs de salvaguarda addicional» per contenir els costos burocràtics que suporten les empreses comunitàries com a conseqüència de la nova legislació. La seva proposta passava per introduir un mecanisme de prioritat que permetés ajornar temporalment la tramitació de determinats expedients reguladors, amb el propòsit de facilitar l’escalat d’empreses, especialment en sectors tecnològics.
Aquesta demanda anava acompanyada d’una reducció dels nous requisits d’informació exigits a les companyies. Els tres països consideraven que l’acumulació d’obligacions de reporte i compliment podia convertir-se en un obstacle per al creixement empresarial, especialment en un mercat en el qual les institucions comunitàries volen afavorir l’aparició de nous competidors capaços d’assolir una dimensió europea.
El PP vol estendre la pausa reguladora a l’àmbit nacional
Ara, el programa electoral dels populars confirma la seva adhesió a un plantejament similar al que també ha posat sobre la taula Viena i que ha rebut el suport d’altres quinze països europeus. "Ens sumarem a la petició de diversos països europeus de fer una pausa d’un any perquè la Unió no generi noves normes fins a revisar totes les existents", recull el document presentat pel partit a Gènova. La mesura s’inclou en el capítol dedicat a la simplificació de l’Estat i suposa traslladar a l’àmbit nacional una reivindicació que els populars pretenen defensar també davant les institucions comunitàries. La proposta no es limita a frenar temporalment l’aprovació de noves disposicions, sinó que busca revisar el volum regulatori acumulat i detectar duplicitats, obligacions obsoletes i requisits que es puguin eliminar.
Notícia destacada
Von der Leyen proposa un pacte contra el "gold plating" per acabar amb les 27 versions del Mercat Únic
6 minuts
En clau nacional, els de Núñez Feijóo també defensen que cada nova regulació vagi acompanyada de la supressió de tres normes considerades innecessàries, obsoletes o duplicades. Es tracta d’una fórmula que amplia el principi de compensació reguladora i que pretén evitar que l’aprovació de noves disposicions incrementi de manera sistemàtica les càrregues administratives.
De fet, seguint l’exemple dels paquets òmnibus de simplificació que estan caracteritzant l’acció legislativa de Brussel·les, un eventual Govern popular aprovaria un decret de simplificació per eliminar la burocràcia que, segons el programa, fa perdre temps i diners als ciutadans. La intenció seria traslladar a la legislació nacional una lògica similar a la que la Comissió Europea està aplicant mitjançant la revisió simultània de diferents expedients normatius.
Més poques obligacions per a les pimes i més facilitats per créixer
La iniciativa dels populars també coincideix amb una altra de les demandes traslladades pels governs europeus a la Comissió: concentrar els esforços de simplificació en les petites i mitjanes empreses. Els tres països van reclamar nous paquets òmnibus «ambiciosos» per avançar de manera decidida en la reducció de la burocràcia a la Unió Europea, amb una atenció especial a les companyies de menor mida, que disposen de menys recursos per assumir els costos derivats del compliment normatiu.
El programa de Feijóo recull una orientació similar i planteja reduir les obligacions que afecten les empreses de fins a 250 treballadors. L’objectiu és evitar que el creixement d’una companyia impliqui automàticament un increment de les càrregues administratives que pugui desincentivar la seva expansió. «Una empresa no ha de tenir que triar entre seguir essent petita o suportar més traves per haver tingut èxit. Revisarem els llindars nacionals que castigen el creixement i, quan el dret europeu ho permeti, els nous requisits només s’aplicaran quan l’empresa faci quatre anys creixent de manera consolidada», recull el document electoral.

La proposta apunta directament als llindars reguladors que determinen quan una empresa ha d’assumir noves obligacions en funció de la seva dimensió. Els populars pretenen revisar aquests límits per evitar que l’augment de plantilla o d’activitat impliqui un salt immediat en els requisits administratius, comptables o d’informació. La referència a un període de quatre anys busca introduir una transició que permeti a les companyies consolidar el seu creixement abans de quedar sotmeses a noves exigències, sempre que el marc jurídic europeu ho permeti.
Defensa, transport i finançament bancari, entre les prioritats europees
El programa electoral popular identifica també la defensa com un dels àmbits en què considera necessari reduir les càrregues regulatòries. En aquest cas, la simplificació es planteja com una eina per accelerar els procediments i evitar que les exigències administratives endarrereixin l’arribada de material militar i el desenvolupament de capacitats industrials. "Impulsarem la indústria espanyola de defensa per dotar les nostres Forces Armades de les capacitats que necessiten per complir les seves missions, generar ocupació qualificada en territori nacional i desenvolupar tecnologia pròpia", expressa el document. Els populars vinculen així la revisió normativa amb l’objectiu de reforçar l’autonomia industrial i tecnològica del sector, en un context en què la política de defensa ha guanyat pes en l’agenda comunitària.
Aquestes prioritats també es reflecteixen en el programa de treball de la Comissió Europea per a l’any vinent. L’Executiu comunitari preveu impulsar nous expedients de simplificació en diferents sectors, en línia amb l’estratègia desplegada durant l’actual mandat per reduir les càrregues administratives i revisar part de la legislació aprovada en els últims anys.
Entre les iniciatives previstes hi figura un paquet de simplificació sobre finançament bancari, una proposta per reduir les càrregues del marc normatiu que afecta el sector del transport i noves mesures adreçades a revisar les obligacions derivades de la legislació digital. A això s’hi afegirà una proposta destinada a facilitar la construcció i la rehabilitació d’habitatges. La simplificació regulatòria s’ha convertit en un dels principals eixos de l’agenda econòmica comunitària, amb una pressió creixent de diversos estats membres perquè Brussel·les no concentri els seus esforços únicament a produir noves normes, sinó també a avaluar l’impacte de les ja aprovades. El PP pretén incorporar-se a aquest debat i convertir la revisió del marc regulador europeu en una de les prioritats d’un eventual Govern de Feijóo.