Un quart de segle després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, els musulmans que viuen als Estats Units continuen suportant el pes de l'estigma associat a aquells atacs d'Al Qaeda contra les Torres Bessones del World Trade Center i el Pentàgon. Segons una enquesta recent, més del 40% de la població del país manté una opinió desfavorable sobre els seus compatriotes musulmans.
En detall, un 43% dels adults americans considera els musulmans "menys patriotes" que la resta de la ciutadania, mentre que un 42% creu que aquesta minoria religiosa exerceix una influència "una mica o molt negativa" en la societat americana, d'acord amb l'estudi elaborat pel Pew Research Center.
Entre les raons esgrimides per aquells que expressen aquestes postures apareixen de forma recurrent els atemptats de l'11-S, incloent el sinistre de l'avió estrellat a Pennsilvània i les gairebé 3.000 víctimes mortals. "Te'n recordes de les Torres Bessones?" o "El por a un altre atemptat terrorista com el de l'11-S" són algunes de les respostes recollides entre aquells que mostren una visió negativa dels ciutadans musulmans.
La imatge de l'islam als Estats Units es va deteriorar dràsticament després dels atacs de l'organització jihadista i, des d'aleshores, la desconfiança no ha deixat de consolidar-se entre una població que, en la seva majoria, recorda amb precisió on estava o què feia quan es va conèixer la notícia dels atemptats, perpetrats a primera hora del matí —el 93% dels majors de 10 anys en l'11-S.
Al març de 2002, el 25% dels adults americans ja assenyalava l'islam com una religió més procliu que altres a incitar a la violència "entre" els seus seguidors. Aquest percentatge ha oscil·lat des d'aleshores entre el 38 i el 52% fins a assolir una mica més de la meitat de la població, un 51%, segons una enquesta del Pew Research realitzada a principis d'aquest any.
Aquest últim sondeig, que també analitza l'opinió sobre l'islam i els musulmans segons l'orientació política dels votants, mostra una bretxa clara: el percentatge de republicans i independents propers a aquest partit que associen islam i violència supera àmpliament el de demòcrates i simpatitzants demòcrates, amb un 76% davant d'un 29%.
Polarització política en torn a l'islam
Aquesta distància entre ambdós blocs ideològics era molt menor en els mesos posteriors a l'11-S, quan les xifres es situaven en un 32 davant d'un 23%. El Pew Research vincula aquesta menor diferència inicial a una "campanya de comunicació" de l'aleshores president George Bush, que defensà públicament que l'islam és una "religió de pau".
"El terror no representa la veritable fe de l'Islam (...) Estats Units compta amb milions de musulmans entre els seus ciutadans, i la contribució que fan al nostre país és extremadament valuosa. Hi ha metges, advocats, professors de dret, militars, emprenedors, comerciants, pares i mares. I mereixen ser tractats amb respecte. Enmig de la ira i l'emoció, els nostres conciutadans americans hem de tractar-nos amb respecte", va arribar a declarar en una visita al Centre Islàmic de Washington el 17 de setembre de 2001.
Per al Pew Research Center, les opinions sobre l'islam "s'han polaritzat políticament", ja que ara són "més negatives i més partidistes" que en els mesos immediatament posteriors als atemptats d'Al Qaeda.
Aquesta associació entre islam i violència ha tingut el seu reflex, entre altres aspectes, en el repunt dels delictes d'odi contra la comunitat musulmana als Estats Units. Les denúncies van assolir xifres rècord el 2001, amb prop de 500 casos davant de la trentena registrada l'any anterior, segons dades de la Policia Federal (FBI).
Encara que en els anys posteriors les estadístiques mai han tornat als nivells de l'any de l'11-S, les denúncies per delictes d'odi contra musulmans han variat de manera notable, movent-se entre al voltant de 100 casos i una mica més de 300 el 2016. El 2025 es van comptabilitzar 205 denúncies per incidents dirigits contra aquesta minoria, que agrupa entre 3,5 i 7 milions de persones, aproximadament el 1,1% de la població del país.
A aquest panorama s'afegeix l'increment de la sensació, entre els propis musulmans, de ser discriminats per la seva fe. La proporció de qui perceben tracte discriminatori ha passat del 52% a finals de 2001 a gairebé el 60% el 2026, segons diferents estudis del Pew Research.
Aquesta percepció és encara més intensa entre els musulmans més joves residents als Estats Units. Una enquesta de 2017 d'aquest centre de recerca revela que més de la meitat dels entrevistats d'entre 18 i 40 anys (53%) asseguraven haver patit discriminació, davant del 40% dels majors de 41 anys.
Malgrat aquest estigma persistent, la comunitat musulmana ha guanyat presència pública en la vida política i social del país. Entre els exemples d'aquesta major visibilitat figuren l'alcalde de la ciutat de Nova York, Zohran Mamdani, o Abdul El Sayed, elegit recentment pel Partit Demòcrata a Michigan com el seu candidat al Senat en les eleccions de mig mandat.