Donald Trump ha demanat als americans que acceptin l'expansió dels centres de dades necessaris per a l'ús de la intel·ligència artificial, tot i que la seva construcció acumula oposició en diferents estats per al consum d'electricitat i aigua, l'impacte ambiental i la por que encareixi les factures domèstiques.
Notícia destacada
El pacte de Meta als EUA eleva la pressió a Europa per protegir els menors a les xarxes socials
6 minuts
Durant una trobada celebrada a la Casa Blanca amb representants dels sectors tecnològic i de les criptomonedes, el president americà va defensar que els governors i alcaldes haurien de facilitar la instal·lació d'aquests complexos als seus territoris. "Si fos governador o alcalde, voldria aquesta planta a la meva comunitat", va afirmar Trump. El mandatari ha sostingut que els centres de dades creen nombrosos llocs de treball des de la seva fase inicial, durant la construcció, fins a la seva etapa final, a més de suposar un gran volum d'ingressos fiscals cap a l'administració.
La intervenció arriba quan els centres de dades s'han convertit en un assumpte polític de cara a les eleccions legislatives de mig mandat, ja que tant els candidats demòcrates com els republicans han endurit les seves posicions davant unes instal·lacions que les grans companyies tecnològiques necessiten per entrenar i executar models d'intel·ligència artificial.
Set de cada deu americans s'oposen
La posició de Trump contrasta amb l'opinió expressada per una àmplia majoria dels ciutadans. Una enquesta de Gallup publicada al maig va concloure que el 71% dels americans s'oposa que es construeixi un centre de dades d'intel·ligència artificial a la seva zona, mentre que un 48% rebutja fermament aquesta possibilitat. De fet, només una quarta part dels enquestats recolzava la instal·lació d'un d'aquests complexos a prop del seu domicili.
Per altra banda, l'oposició de Trump travessa les principals sensibilitats polítiques, tot i que és més intensa entre els demòcrates: el 56% es declarava fermament contrari, davant del 39% dels republicans i el 48% dels independents. De fet, entre qui rebutgen aquests projectes, la meitat menciona la seva preocupació pel elevat consum de recursos com l'aigua i l'electricitat, seguidament d'aquells que mencionen la seva preocupació per la contaminació, el soroll, l'ocupació de sòl i les possibles conseqüències sobre el cost de l'energia.
Els partidaris dels centres de dades utilitzen arguments similars als expressats per Trump, com per exemple: dos terços destaquen els beneficis econòmics i un 55% considera que poden crear ocupació, a més de l'augment dels ingressos fiscals.
Per què els Estats Units necessiten més centres de dades
Els centres de dades alberguen els servidors i equips necessaris per emmagatzemar informació, prestar serveis al núvol i desenvolupar eines d'intel·ligència artificial. L'auge dels models generatius ha multiplicat la demanda de capacitat informàtica i ha impulsat projectes de dimensions molt majors que els construïts durant les dècades anteriors.
La Casa Blanca considera aquesta infraestructura una peça estratègica per competir amb la Xina i és per això que el pla d'intel·ligència artificial de l'Administració Trump busca agilitzar les autoritzacions de centres de dades, fàbriques de semiconductors, línies d'alta tensió i instal·lacions energètiques vinculades a aquests projectes.
Al juliol de 2025, Trump va signar una ordre per accelerar la concessió de permisos federals i facilitar la utilització de terrenys gestionats pel Govern. De fet, el seu marc legislatiu sobre intel·ligència artificial, presentat al març de 2026, demana al Congrés que elimini obstacles regulatoris i permeti als centres generar electricitat dins de les seves pròpies instal·lacions, la qual cosa mostra l'interès principal de la Casa Blanca.
De aquest mode, l'estratègia passa per evitar que les limitacions de la xarxa elèctrica frenin les inversions tecnològiques ja que suposarien un gran retrocés per a les tecnològiques.
El consum elèctric, al centre de la polèmica
Els centres de dades van consumir al voltant del 4,4% de tota l'electricitat utilitzada als Estats Units durant 2023, segons un estudi del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley difós pel Departament d'Energia. La proporció podria assolir l'11,8% al final de la dècada, tot i que els diferents escenaris oficials situen el resultat entre el 9,5% i el 15,3%. Les instal·lacions necessiten subministrament permanent per alimentar els servidors i energia addicional per refrigerar uns equips que funcionen de manera ininterrompuda.
La concentració de projectes ja està modificant la demanda en alguns estats. L'Administració d'Informació Energètica assenyala que el consum elèctric del sector comercial de Virgínia va augmentar en gairebé 30 milions de megawatts hora entre 2019 i 2025, un creixement relacionat principalment amb la elevada presència de centres de dades.
Per tant, la por dels veïns és que les inversions necessàries per ampliar xarxes, centrals i línies de transport acabin traslladant-se als rebuts domèstics, a més de la preocupació en alça pel ús d'aigua per refrigerar els centres de dades, situats en territoris afectats per sequera o amb recursos hídrics limitats.
Trump promet que les tecnològiques pagaran la seva energia
La Casa Blanca ha intentat respondre al malestar mitjançant el denominat "Compromís de Protecció dels Consumidors d'Electricitat": un acord voluntari pel qual les empreses tecnològiques i energètiques es comprometen a finançar la infraestructura necessària per subministrar els nous centres de dades.
Trump va ampliar la iniciativa al juliol amb la incorporació de 23 governors i 187 companyies, entre empreses elèctriques, promotors i operadors de centres. El president va assegurar llavors que les llars no haurien d'assumir el cost energètic generat per l'expansió de la intel·ligència artificial.
Tanmateix, el compromís no té caràcter vinculant, per la qual cosa la seva capacitat per contenir les factures ha despertat dubtes entre organitzacions de consumidors i grups ecologistes. El mateix marc legislatiu de la Casa Blanca reconeix que els usuaris residencials no haurien de pagar les infraestructures que necessiten aquests complexos.
Per altra banda, Trump manté que l'augment de la capacitat de generació permetrà abaratar l'electricitat, doncs tal com va afirmar durant la presentació de l'acord: "no es pot lluitar contra els centres de dades. Cal acceptar-ho".
Texas, Nova York i altres estats endureixen les condicions
La resistència ha provocat canvis en governs de distint signe polític. A Texas, el governador republicà Greg Abbott va ordenar aturar temporalment noves autoritzacions mentre els reguladors revisen el consum elèctric i d'aigua dels projectes.
Abbott també ha plantejat retirar part dels avantatges fiscals concedits al sector i garantir que els consumidors no paguin les ampliacions de la xarxa. La reacció resulta significativa perquè Texas havia competit activament per atraure inversions tecnològiques.
Nova York va suspendre durant un any l'aprovació de grans centres de dades per estudiar noves proteccions ambientals i energètiques. Arizona va congelar durant tres anys determinades exempcions fiscals, mentre que Illinois va frenar nous incentius fins que els legisladors establissin condicions més estrictes.
En Pennsilvània, el governador demòcrata Josh Shapiro ha acusat alguns promotors de pressionar els petits municipis per accelerar projectes que manquen de finançament, electricitat disponible o clients confirmats. La seva Administració comptabilitza informacions sobre més d'un centenar de propostes a l'estat.
Les controvèrsies també afecten sòl agrícola, muntanyes i petites localitats. Els residents denuncien el soroll constant dels sistemes de refrigeració, el funcionament de generadors dièsel d'emergència i la transformació de zones rurals mitjançant complexos que poden superar la mida d'estadis o fàbriques.
Un assumpte electoral per demòcrates i republicans
L'oposició als centres de dades ha generat coalicions poc habituals entre agricultors conservadors, associacions veïnals, ecologistes i organitzacions vinculades a l'esquerra. El rebuig ha portat a candidats de tots dos partits a reclamar que els promotors paguin les seves pròpies infraestructures, redueixin el consum d'aigua i aportin més informació sobre les seves operacions.
Trump es desmarca d'aquesta cautela i presenta els centres com una oportunitat econòmica i una necessitat estratègica. El seu argument combina la competència tecnològica amb la Xina, la creació d'ocupació i la recaptació fiscal, però l'enquesta de Gallup mostra que els beneficis nacionals de la intel·ligència artificial no han dissipat les reserves locals.
La disputa es traslladarà a les eleccions de novembre. Mentre la Casa Blanca accelera permisos i busca noves fonts d'energia, els governs estatals i municipals conserven competències essencials sobre l'ús del sòl, les llicències locals, l'aigua i la connexió dels projectes a la xarxa.