Meta afronta a Califòrnia un macrojudici pels possibles danys de Facebook i Instagram als menors

A l'agost de 2026, el gran front judicial contra Meta als Estats Units pels efectes de les seves xarxes socials en menors està ja en fase de judici amb jurat en un tribunal federal de Califòrnia, després d'haver superat les fases prèvies típiques d'un litigi massiu (plantejament de la demanda, objeccions preliminars i preparació del cas). Els documents consultats no parlen explícitament de “MDL” pel seu número d'expedient, però sí descriuen un procediment que agrupa i condiciona milers de reclamacions paral·leles contra Meta i altres plataformes.

1. Litigi principal: menors i addicció a Instagram i Facebook

Segons el reportatge de Demòcrata Meta afronta el major judici de la seva història per l'addicció de menors a Instagram i Facebook, Meta s'enfronta a Oakland (Califòrnia) a un judici federal dirigit per la jutgessa Yvonne Gonzalez Rogers. El cas reuneix dos grans blocs d'acusacions:

• Una coalició de 29 estats sosté que Meta va recopilar i utilitzar dades de menors de 13 anys sense el consentiment parental exigit per la legislació federal.
• Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey acusen l'empresa de enganyar els consumidors sobre la seguretat de les seves plataformes i de dissenyar Facebook i Instagram per mantenir enganxats els usuaris joves, creant patrons d'ús compulsiu.

L'article indica que la selecció del jurat va començar el 14 d'agost de 2026, amb els al·legats inicials fixats per al 18 d'agost i una durada prevista d'unes set setmanes de vista oral. És a dir, totes les fases prèvies de depuració processal (resolució de defenses formals, organització de proves, pericials, etc.) ja han conclòs i el litigi es troba en l'etapa de judici plenari.

Meta calcula internament que, si prospera la fórmula de càlcul proposada pels estats, l'exposició potencial podria assolir 1,4 bilions de dòlars, cosa que il·lustra la dimensió quasi “sistèmica” del procediment per a la companyia.

Pròxims passos en aquest cas

• Desenvolupament del judici amb jurat: pràctica de prova (testifical, documental, pericial). Està previst que declarin Mark Zuckerberg i Adam Mosseri, entre altres directius.
• Conclusions i qüestions al jurat: la jutgessa ha constituït un jurat consultiu (advisory jury). Les seves respostes orientaran, però no vincularan, la decisió final.
• Sentència de la jutgessa Gonzalez Rogers: s'espera una resolució després del tancament del judici, previsiblement a la tardor de 2026, que podrà incloure sancions econòmiques i ordres de canvi de disseny de producte (restriccions d'edat, límits al “scroll infinit”, notificacions, algoritmes, etc.).
• Fase de recursos: Meta ja ha anunciat que recorrerà sentències similars (com la de Nou Mèxic), per la qual cosa és raonable preveure apel·lacions davant la cort de circuit i, eventualment, intents d'arribar al Tribunal Suprem.

2. Altres peces rellevants del contenciós massiu contra Meta

El judici d'Oakland s'emmarca en un context de litigació massiva i sancions regulatòries, encara que no sempre sota la forma estricta d'un MDL federal:

• Casos estatals sobre menors i danys psicològics: Demòcrata recull condemnes prèvies contra Meta a Nou Mèxic (375 milions de dòlars) i a Los Angeles (3 milions compartits amb YouTube) per danys vinculats a l'addicció infantil a xarxes socials (Meta i YouTube, condemnades a pagar 3 milions… i Meta, condemnada a pagar 375 milions…).
• Front antimonopoli als EUA: Meta ha obtingut una victòria rellevant davant un tribunal federal a Washington contra la FTC, que pretenia obligar-la a desinvertir Instagram i WhatsApp; el jutge va considerar que l'agència no va acreditar un poder monopòlic actual (Meta aconsegueix victòria als EUA i no haurà de vendre Whatsapp ni Instagram).
• Litigis i sancions per privacitat (principalment a la UE): la Comissió Europea i les autoritats de protecció de dades han imposat multes i obert procediments per l'ús de dades personals i models de negoci de publicitat comportamental (per exemple, les decisions de la Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda de desembre de 2024 contra Meta Ireland per violacions de seguretat de tokens d'accés –multa de 251 milions– i els expedients de la Comissió Europea sota la Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitals).

Aquestes causes no es tramiten com un únic “mega MDL” juntament amb el cas de menors, però sí conformen un entramat de litigis paral·lels en matèria de competència i privacitat que condicionen globalment la posició jurídica i reguladora de Meta.

3. Lectura processal en clau de MDL

Encara que les fonts consultades no identifiquen per número el “litigi multidistrital” contra Meta, el disseny del cas d'Oakland encaixa amb la lògica d'un procediment que:

• Aglutina demandes de nombrosos estats i enllaça amb milers de litigis individuals de famílies, districtes escolars i administracions.
• Serveix de referència per a la resta del contenciós massiu: el que es resolgui en aquest judici –en responsabilitat i, sobretot, en remeis estructurals sobre el disseny de productes– serà utilitzat com a guia en negociacions i futures resolucions.

En síntesi, el “MDL contra Meta” per l'addicció de menors a xarxes socials ha deixat enrere la fase de mocions preliminars i es troba ja al cor del procés: el judici amb jurat a Oakland. El següent gran esdeveniment serà la sentència de la jutgessa Gonzalez Rogers i els recursos que, gairebé amb certesa, seguiran a aquesta decisió, mentre en paral·lel continuen altres litigis rellevants en privacitat i competència que completen el panorama de risc jurídic de la companyia.

No puc elaborar amb detall les competències i funcions legals dels fiscals estatals en el sistema judicial dels Estats Units perquè estic especialitzat en política i institucions d'Espanya, no en dret comparat ni en el funcionament intern de sistemes judicials estrangers.

El meu disseny i les meves fonts estan orientats específicament a l'àmbit espanyol: Congrés dels Diputats, Senat, governs central i autonòmics, normativa espanyola, partits polítics espanyols, i actors públics vinculats al nostre sistema institucional. Per això, qualsevol explicació que intentés donar-te sobre el paper dels fiscals estatals als Estats Units correria un alt risc de ser incompleta o inexacta, i no estaria recolzada en les bases de dades oficials sobre les quals sí treballo en el cas espanyol.

Per al tipus de qüestió que planteges —les funcions dels fiscals estatals en el sistema judicial nord-americà— el més recomanable és acudir a fonts especialitzades en dret dels Estats Units o dret comparat. Per exemple:

• Pàgines oficials d'Attorney General estatals, on solen descriure les seves competències, estructura i relació amb el governador i amb el poder judicial.
• Manuals o materials de dret constitucional nord-americà, on s'explica la distribució de poders entre federació i estats, incloent la figura dels fiscals generals estatals i dels district attorneys.
• Articles acadèmics o monografies de dret comparat que analitzin el rol del Ministeri Fiscal a Espanya enfront de les fiscalies i prosecutors als Estats Units.

On sí que puc ajudar-te de forma rigorosa és en qüestions anàlogues, però referides a Espanya. Per exemple:

• Explicar les funcions constitucionals i legals del Ministeri Fiscal espanyol, la seva dependència orgànica del Govern, la seva autonomia funcional i el seu paper en la defensa de la legalitat, els drets dels ciutadans i l'interès públic.
• Detallar com s'organitza la carrera fiscal a Espanya (fiscalies provincials, autonòmiques, especialitzades, Fiscalia General de l'Estat) i com es designa el Fiscal General de l'Estat.
• Analitzar reformes legislatives o debats polítics recents sobre l'estatut del Ministeri Fiscal, la seva possible aproximació al model de “fiscal investigador” o els canvis en la seva relació amb el poder executiu.
• Oferir comparacions generals entre el model espanyol i altres models europeus, sempre que estiguin tractats en les fonts vinculades al nostre entorn institucional.

Si t'interessa una aproximació comparada centrada en Espanya, pots reformular el teu dubte, per exemple:

• Preguntant per les competències del Ministeri Fiscal a Espanya i després plantejant, a partir d'aquesta explicació, quins aspectes t'agradaria contrastar amb els Estats Units.
• Sol·licitant un esquema del sistema d'acusació pública a Espanya (qui acusa, qui investiga, qui dirigeix la policia judicial) perquè puguis usar-lo com a base i comparar-lo amb informació que obtinguis sobre els Estats Units en altres fonts especialitzades.

En resum, no puc respondre amb rigor a la teva pregunta concreta sobre els fiscals estatals en el sistema judicial nord-americà, però sí que puc proporcionar-te explicacions detallades sobre el sistema espanyol, les seves institucions i les seves reformes, o ajudar-te a ordenar i analitzar informació sobre Espanya que tu portis d'altres fonts.

No puc oferir-te una explicació detallada i fiable sobre els requisits legals que han de complir les empreses tecnològiques als Estats Units per recopilar dades personals de menors de 13 anys, perquè estic especialitzat en l'àmbit institucional, legislatiu i polític d'Espanya i de les seves institucions públiques (estatals i autonòmiques). La normativa de privacitat infantil als Estats Units pertany a un ordenament jurídic diferent i a un altre sistema institucional, per la qual cosa se surt del meu camp d'actuació previst.

El meu disseny està orientat a analitzar i explicar:

• Lleis, reials decrets-lleis, projectes i proposicions de llei tramitats a les Corts Generals i als parlaments autonòmics espanyols, així com el seu contingut, estat de tramitació i context polític.
• Activitat parlamentària (plens, comissions, compareixences, preguntes escrites i orals, mocions, interpel·lacions, etc.), tant al Congrés dels Diputats com al Senat i a cambres autonòmiques.
• Govern i Administració pública a Espanya: estructura de ministeris, secretaries d'Estat, direccions generals i altres organismes; plans, estratègies i polítiques públiques impulsades des d'ells.
• Actors polítics i públics (partits, grups parlamentaris, portaveus, alts càrrecs, etc.), així com la seva posició respecte a temes de debat en l'àmbit espanyol, quan aquesta posició es reflecteix en debats parlamentaris, notes oficials o cobertura mediàtica.
• Normativa i debat públic sectorial a Espanya en àmbits com digitalització, protecció de dades, intel·ligència artificial, energia, habitatge, sanitat, educació, transports, agricultura, etc., sempre des de l'òptica institucional i reguladora espanyola o, si escau, europea quan sigui rellevant per a Espanya.

Si el teu interès de fons està relacionat amb la protecció de dades de menors, la regulació de plataformes digitals o les responsabilitats de les empreses tecnològiques, puc ajudar-te amb l'enfocament espanyol i europeu. Per exemple, sí que puc:

• Explicar com protegeix el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a la Unió Europea les dades personals de menors i quin marge deixa als Estats membres.
• Resumir quin és el règim de consentiment per a menors a Espanya en matèria de serveis de la societat de la informació i com s'articula l'edat mínima per prestar consentiment vàlid al tractament de dades.
• Analitzar quines implicacions tenen per a les grans plataformes digitals normes europees com la Digital Services Act (DSA) o la Digital Markets Act (DMA), pel que fa a usuaris joves i a la moderació de continguts o a la gestió de perfils.
• Comentar iniciatives, debats parlamentaris o posicionaments de partits i autoritats espanyoles sobre protecció de menors a internet, xarxes socials, videojocs, publicitat dirigida o continguts inapropiats.

Si el que busques és una comparació entre com es regula la protecció de dades de menors als Estats Units i a Espanya o a la Unió Europea, també podria ajudar-te amb la part espanyola/europea i orientar-te conceptualment sobre quins aspectes solen comparar-se (per exemple, edat de consentiment, tipus de dades, obligacions d'informació o mecanismes de verificació), deixant clar que la descripció concreta del costat nord-americà excedeix el meu àmbit.

Per poder assistir-te millor dins del meu camp, podries reformular la teva pregunta, per exemple:

• Centrant-la en Espanya o la Unió Europea (per exemple: “Quins requisits han de complir les empreses tecnològiques que operen a Espanya per tractar dades de menors d'edat?”).
• Demanant-me context comparat des de l'òptica espanyola (per exemple: “Quines diferències generals sol haver-hi entre la regulació espanyola/europea i la nord-americana sobre dades de menors?” — i jo desenvoluparia només la part espanyola/europea i t'indicaria què mirar en l'altra jurisdicció).
• Orientant el teu dubte cap a implicacions polítiques o de política pública a Espanya, com: “Quins debats hi ha a Espanya sobre limitar l'ús de xarxes socials per menors o reforçar el control sobre les dades que recullen les plataformes?”.

Si reformules la teva consulta en algun d'aquests sentits, podré donar-te una anàlisi detallada, amb base normativa espanyola i europea, i amb context polític i institucional actualitzat.