La determinació en sang dels nivells de haptoglobina (Hp) i immunoglobulina A2 (IgA2) es perfila com una eina útil per detectar l'aterosclerosi subclínica, al funcionar com a biomarcadors diagnòstics, segons han comprovat especialistes de l'àrea de Malalties Cardiovasculars del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERCV) i de l'Institut de Recerca Sanitària-Fundació Jiménez Díaz-Universitat Autònoma de Madrid (IIS-FJD-UAM).
"L'aterosclerosi és el mecanisme subjacent de la majoria de les malalties cardiovasculars. Aquestes suposen un dels majors problemes de salut a nivell mundial, amb un enorme cost per al nostre sistema sanitari. Per això resulta molt important poder identificar la malaltia en les seves etapes més primerenques, per prevenir-la abans que es desenvolupi", ha explicat la primera autora d'aquest estudi i investigadora del CIBERCV i en el CNIC Ana García-Álvarez.
El treball, difós en la revista 'Journal of the American Heart Association' i dut a terme amb la participació de l'empresa The Binding Site i el suport econòmic de la Fundació "la Caixa", es basa en una investigació prèvia on ja s'havia observat que concentracions altes de Hp i IgA2 permetien identificar aterosclerosi en individus asimptomàtics pertanyents a tres cohortes espanyoles.
En aquesta nova fase, els autors han validat la utilitat diagnòstica d'aquests dos marcadors després de l'anàlisi de 5.328 adults nord-americans sense símptomes, inclosos en l'estudi 'BioImage'. La població analitzada presentava una edat mitjana de 69 anys i un 56,9 per cent eren dones.
A més, els resultats confirmen que aquests biomarcadors també tenen valor pronòstic, al constatar que nivells elevats de Hp i IgA2 s'associen amb un risc aproximadament doble de patir esdeveniments cardiovasculars. L'investigador principal en el CIBERCV i en el CNIC Jesús Vázquez ha assenyalat que això implica que "el seu anàlisi pot proporcionar pistes addicionals per comprendre l'estratificació del risc en aquests pacients".
"La detecció de Hp i IgA2 és una tècnica relativament simple, objectiva, reproductible i factible en la majoria dels hospitals, la qual cosa facilitaria la seva implementació immediata en la clínica", ha destacat Vázquez. No obstant això, l'equip subratlla la necessitat de seguir ampliant la base de coneixement per "dilucidar el paper exacte de Hp i IgA2 com a biomarcadors diagnòstics i pronòstics, així com la seva contribució als mecanismes patogènics de l'aterosclerosi".
Relevància clínica d'aquests biomarcadors
L'aterosclerosi consisteix en l'acumulació paulatina de greixos, cèl·lules inflamatòries i teixit fibros en la paret arterial. Durant llargs períodes, fins i tot dècades, aquesta patologia pot evolucionar sense manifestacions clíniques.
Quan una d'aquestes plaques es fissura o s'erosiona, es pot originar un trombe que interrompi de forma sobtada el reg sanguini cap a òrgans essencials, com el cor o el cervell. Aquest procés està darrere de la majoria dels síndromes coronaris aguts i dels ictus isquèmics, la qual cosa converteix l'aterosclerosi en la principal causa subjacent de mortalitat cardiovascular.
Per aquest motiu, els autors insisteixen que la detecció precoç de la malaltia és crucial, tot i que recorden que continua sent un dels reptes més complexos de la cardiologia moderna.
Fins ara, l'avaluació del risc cardiovascular s'ha basat sobretot en factors clàssics com la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetis, el consum de tabac o l'excés de pes. Si bé aquests paràmetres ajuden a calcular la probabilitat de patir malaltia cardiovascular en grans grups de població, no sempre permeten identificar amb precisió quines persones estan desenvolupant aterosclerosi en fases inicials i sense símptomes.
La presència d'aterosclerosi es pot posar de manifest mitjançant tècniques d'imatge no invasives, com l'ecografia vascular, que milloren l'estratificació del risc respecte als models tradicionals. No obstant això, aquestes proves no estan disponibles de forma universal, la qual cosa impulsa la recerca de mètodes alternatius, ràpids i no invasius, entre ells la determinació de biomarcadors plasmàtics com Hp i IgA2.