La Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE) adverteix que emergències humanitàries com la que es viu aquestes setmanes a la Ciutat Autònoma de Ceuta posen de manifest fins a quin punt les dones i les nenes migrants estan exposades a la violència sexual i de gènere.
En un recent posicionament, elaborat pel seu Grup de Treball de Gènere, Diversitat Afectiu-Sexual i Salut, la SEE subratlla "les dificultats per detectar, dimensionar i atendre aquestes situacions" i analitza el que està ocorrent des d'un enfocament de gènere i de salut pública. Des d'aquesta òptica, insisteix que aquest tipus de violència "no pot considerar-se un fet aïllat o un efecte col·lateral de la crisi, sinó un determinant estructural de la salut".
En el document es detalla que "durant les primeres setmanes de la crisi s'han documentat casos de violència sexual que afecten fonamentalment a nenes i adolescents". Al mateix temps, la SEE crida l'atenció sobre la "escassa visibilitat de la violència que poden estar sofrint les dones migrants adultes", malgrat que el Ministeri d'Igualtat ha alertat del risc extrem d'agressions i de tracta al qual s'enfronten les migrants que continuen al carrer.
L'organització científica recorda que "l'evidència científica descriu una violència contínua que pot acompanyar les dones migrants durant tot el procés migratori: des del país d'origen i el trànsit fins al lloc de destí", i que en aquest recorregut "poden estar exposades a diferents formes de violència procedents de diferents agressors i contextos, com l'explotació laboral o sexual, la violència de parella o les agressions durant el propi trajecte o un cop assolit el destí".
Falta de places d'acollida i més factors de risc
La SEE afegeix que a aquesta situació "a això s'hi afegeixen factors que poden reduir considerablement la capacitat de demanar ajuda o denunciar", entre els quals menciona "l'absència de documentació, la por a una possible expulsió, la dependència administrativa de terceres persones, l'aïllament o la dependència econòmica". "En situacions com la que travessa Ceuta, la falta de places d'acollida afegeix un nou factor de vulnerabilitat", recalca.
Davant d'aquest escenari, la societat científica insisteix en la necessitat d'assegurar espais segurs per a dones i nenes, així com un accés ràpid i en condicions d'equitat als recursos d'atenció, a l'acompanyament social, a sistemes eficaços d'identificació i derivació, i a serveis adaptats lingüística i culturalment. També reclama la implicació de professionals sanitaris i dels cossos de seguretat amb formació i sensibilitat específica.
La SEE considera igualment imprescindible disposar de "dades públiques desagregades per sexe i edat sobre qüestions com la morbiditat, l'atenció ginecològica o obstètrica d'urgència o la Salut Mental", ja que "sense aquesta informació resulta més difícil identificar les necessitats específiques de dones i nenes i dimensionar adequadament els recursos".
Finalment, l'entitat proposa "incorporar de forma sistemàtica la perspectiva de gènere i migratòria en la cobertura informativa, aportar dades desagregades quan estiguin disponibles i donar visibilitat a les experiències i necessitats de les dones afectades", amb l'objectiu que la realitat d'aquestes dones i nenes no quedi oculta en el tractament mediàtic de la crisi.