Un cirurgià adverteix: la diàstasi després de l'embaràs no és només estètica i pot causar debilitat del core i dolor abdominal

Un cirurgià alerta que la diàstasi després de l'embaràs no és només estètica i detalla altres problemes digestius freqüents en el pòspart.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

España vota · Congreso y Senado

Elecciones generales 29 de noviembre de 2026

Se eligen 350 diputados y los senadores de elección directa. Encuestas, calendario, candidaturas, programas y todo lo que necesitas saber para votar.

Faltan 43 días y 14 horas para que abran los colegios electorales.Hasta que abran los colegios, el domingo 29 a las 09:00 (hora peninsular).
Entra en el especial

Próximas fechas

  1. HoyÚltimo día para comunicar coaliciones electoralesFecha prevista
  2. Presentación de candidaturas al Congreso y al Senado21–26 oct · Fecha prevista
  3. Voto desde el extranjero (CERA): envío de la documentación24–30 oct · Fecha prevista
  4. Publicación de las candidaturas presentadasFecha prevista
Calendario completo

El cap del equip de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Ruber Internacional, Santos Jiménez de los Galanes, ha subratllat que la diàstasi abdominal derivada de l'embaràs no s'ha de considerar únicament un assumpte estètic. Quan la separació dels rectes abdominals és marcada, poden aparèixer debilitat del core, canvis posturals, molèsties a l'abdomen o dolor a la zona lumbar.

L'especialista indica que la separació dels rectes és un procés fisiològic habitual durant la gestació, encara que es converteix en un problema si, amb el pas dels mesos, la paret abdominal no aconsegueix recuperar de forma adequada la seva anatomia i, sobretot, la seva funció.

Durant els primers mesos després del part, la recuperació espontània dels teixits, unida a la fisioteràpia i a un programa específic de reforç de la musculatura abdominal profunda, pot aconseguir una millora notable. En aquest context, recalca que el rellevant no és fer més exercici, sinó el tipus de treball que es realitza en cada pacient.

Quan la diàstasi és severa, es manté malgrat una rehabilitació ben pautada, produeix símptomes o s'associa a una hernia, es pot plantejar la reconstrucció quirúrgica de la paret abdominal.

A més, apunta que la diàstasi pot coexistir amb una hernia, conseqüència de la distensió mantinguda de la paret abdominal i de l'increment prolongat de la pressió intraabdominal durant l'embaràs. Si ambdues situacions es donen alhora, el cirurgià insisteix a valorar la paret abdominal "en el seu conjunt".

Evitar normalitzar les molèsties després del part

"Existeix certa tendència a considerar que moltes molèsties que apareixen després de tenir un fill són una conseqüència inevitable de l'embaràs o del part", ha afirmat Jiménez de los Galanes, animant a no assumir-les com a normals quan es prolonguen, generen dolor o interfereixen en l'activitat quotidiana.

En aquesta línia, recorda que un dels trastorns digestius vinculats a l'embaràs és la litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs a la vesícula biliar. Aquesta patologia es veu afavorida per l'augment dels estrògens, que provoca una major saturació de colesterol a la bilis, i per la reducció de la progesterona, que disminueix la contractilitat vesicular i enlenteix el seu buidatge.

El signe més típic d'un còlic biliar és un dolor intens a la part alta dreta de l'abdomen o a l'epigastri, que sol aparèixer després de les menjades i que, en ocasions, s'irradia cap a l'esquena. També poden presentar-se nàusees, vòmits, sensació de plenitud, inflor o distensió abdominal.

Si els episodis es repeteixen o es compliquen amb colecistitis, pancreatitis o migració dels càlculs a la via biliar, remarca que és necessària una avaluació per un especialista. El tractament estàndard és la colecistectomia laparoscòpica, tot i que en determinats casos es poden emprar tècniques mínimament invasives.

Hemorroides i fissures en l'embaràs i el postpart

Entre les dolències que poden veure's afavorides durant la gestació i després del part es troben les hemorroides i les fissures anals. Influeixen l'augment de la mida de l'úter, que incrementa la pressió sobre el sistema venós pèlvic, els canvis hormonals i la major freqüència d'estrenyiment, a què s'afegeix l'esforç realitzat en molts parts vaginals.

Jiménez de los Galanes recalca que bona part de les hemorroides associades a l'embaràs tendeixen a millorar de forma espontània en les setmanes o mesos posteriors al part. Per això, la primera línia de tractament sol ser conservadora, centrada a prevenir l'estrenyiment, assegurar una hidratació correcta, incrementar de forma adequada la ingesta de fibra i evitar esforços prolongats al defecar.

"Si una vegada superat el període inicial de recuperació continuen el sagnat, el prolapse, les molèsties o els episodis repetits de trombosi, és recomanable realitzar una valoració. Avui disposem de diferents alternatives que permeten adaptar el tractament al tipus i grau de malaltia hemorroidal", ha explicat.

Entre aquestes opcions s'inclouen diferents procediments i tècniques mínimament invasives que, en pacients seleccionats, poden disminuir el dolor postoperatori i afavorir una recuperació més àgil, com l'ús de làser, toxina botulínica o plasma ric en plaquetes.