La jutgessa Tardón demana a Vivas el registre de les seves trucades amb Sánchez i el seu cap de gabinet durant la crisi de Ceuta

Segons la informació publicada per tribunals i mitjans (inclòs el diari Demòcrata i el Tribunal Suprem), la investigació de l'Audiència Nacional sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta es troba encara en fase d'instrucció, amb diligències prèvies obertes i sense que consti, a dia d'avui, un auto de processament ni un arxiu global de la causa. La jutgessa instructora és María Tardón i la Fiscalia recolza que l'Audiència Nacional mantingui la competència.

1. Què està investigant exactament l'Audiència Nacional

La causa neix d'una denúncia de l'organització Iustitia Europa, que va demanar investigar l'entrada massiva de persones des del Marroc a Ceuta com una cosa més que un episodi migratori aïllat. Sobre aquesta base, la jutgessa Tardón va obrir diligències prèvies i va sol·licitar informes detallats a:

• La Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres (UCRIF) de la Policia Nacional.
• El Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF).
• La Capitania d'Informació de la Guàrdia Civil, per aclarir si hi va haver alertes prèvies d'entrada massiva.

Amb base en aquests materials, Tardón ha considerat, de forma provisional, que els fets podrien constituir delictes contra la pau o la independència de l'Estat, delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, homicidis imprudents vinculats a desenes de morts, i organització criminal, en un possible context de “guerra híbrida” en què la pressió migratòria s'hauria utilitzat per vulnerar la integritat territorial espanyola. Pots veure un resum d'aquest auto a Demòcrata: anàlisi sobre l'assumpció de la causa .

2. Estat processal actual

A dia d'avui, els elements essencials de l'estat processal són:

• La jutgessa ha incoat diligències prèvies i ha declarat que l'Audiència Nacional és competent per investigar l'entrada massiva, després de recollir i assumir els informes policials i el criteri favorable de la Fiscalia.
• S'ha reconegut la Ciutat Autònoma de Ceuta com a acusació particular en el procediment: reconeixement de Ceuta com a acusació .
• El Jutjat d'Instrucció de Ceuta s'ha inhibit a favor de l'Audiència Nacional en la causa sobre el delegat del Govern, apreciant que forma part de la mateixa seqüència de fets: enviament de la causa sobre el delegat .
• La Fiscalia ha defensat expressament que sigui l'Audiència Nacional qui concentri la investigació sobre l'eventual responsabilitat del delegat del Govern i altres autoritats: posició de la Fiscalia .
• La Sala de Govern de l'Audiència Nacional ha recolzat públicament l'actuació de Tardón davant les crítiques de Fernando Grande-Marlaska, subratllant que la seva feina “no ha interferit en la seguretat nacional”, sinó que protegeix l'interès general: acord de suport a la jutgessa .

No consta, en el publicat, que existeixi un auto de processament contra l'exministre Marlaska ni contra altres membres del Govern per aquesta causa, ni tampoc una resolució d'arxiu global. La investigació es centra de moment a aclarir la planificació de l'entrada, l'actuació del Marroc, el paper d'organismes espanyols i, dins d'Espanya, la possible responsabilitat del delegat del Govern a Ceuta i d'altres responsables administratius.

3. Relació amb les devolucions de menors de 2021

De forma paral·lela, però en una altra via, el Tribunal Suprem va confirmar el 2024 la il·legalitat de les devolucions de menors de 2021 per no ajustar-se al procediment de la Llei d'Estrangeria ( nota del Tribunal Suprem ). Aquesta és una via contenciós-administrativa, que no equival per si sola a una imputació penal de Marlaska, tot i que alimenta el debat sobre possibles responsabilitats.

4. Propers passos judicials previsibles

A partir de l'estat actual, els següents fites processals raonablement previsibles a l'Audiència Nacional són:

• Profunditzar en la instrucció: completar els informes policials i de Guàrdia Civil, i analitzar la documentació remesa des de Ceuta (expedient del delegat del Govern, actuacions administratives, comunicacions, etc.).
• Prendre declaració a testimonis, comandaments policials, responsables de la Delegació del Govern i, si escau, a possibles investigats formals si la jutgessa aprecia indicis individualitzats de delicte.
• Decidir la delimitació definitiva de la competència entre l'Audiència Nacional i altres jutjats, integrant ja la causa sobre el delegat del Govern i eventuals peces separades.
• Resoldre sobre el fons de la instrucció: si no s'aprecien indicis suficients, dictar autos d'arxiu; si s'aprecien, acordar la continuació pels canals del procediment abreujat o, si escau, dictar auto de processament respecte de persones concretes.
• Tramitar els recursos que puguin interposar acusacions, defenses o Fiscalia davant instàncies superiors sobre decisions clau (competència, arxiu, imputacions, secret d'actuacions, etc.).

En resum, la investigació de l'Audiència Nacional sobre la crisi de Ceuta està en una fase avançada de diligències prèvies, amb competència afirmada i el cas concentrat en aquest òrgan, però encara sense decisions penals definitives sobre la responsabilitat de Marlaska o altres alts càrrecs. El desenllaç dependrà de com es valorin els informes policials, les eventuals omissions d'autoritats espanyoles i el paper que s'atribueixi al Marroc en la planificació de l'entrada massiva.

Segons la legislació vigent, les competències i atribucions del President de la Ciutat Autònoma de Ceuta es regulen fonamentalment en la Llei Orgànica 1/1995, de 13 de març, d'Estatut d'Autonomia de Ceuta, complementada per la legislació bàsica de règim local. La seva figura combina trets d'un president autonòmic i d'un alcalde.

1. Naturalesa del càrrec, elecció i cessament

El President és un dels tres òrgans institucionals de la Ciutat, juntament amb l'Assemblea de Ceuta i el Consell de Govern (art. 7 LO 1/1995). L'Estatut estableix que:

• Presideix l'Assemblea i el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la Ciutat (art. 15.1).
• Ostenta també la condició d'Alcalde de Ceuta (art. 15.2), per la qual cosa concentra la capçalera de l'executiu autonòmic-local i de la corporació municipal.
• És elegit per l'Assemblea de Ceuta d'entre els seus membres, entre aquells que encapçalin llistes electorals que hagin obtingut escó, mitjançant majoria absoluta. Si ningú l'aconsegueix, resulta elegit qui encapçali la llista més votada (art. 15.2).
• Després de la seva elecció, és nomenat pel Rei (art. 15.2).

El cessament del President es vincula al del Consell de Govern, que cessa després de les eleccions, per dimissió, incapacitat o defunció del President, per aprovació d'una moció de censura o per denegació d'una qüestió de confiança (art. 18.2). Aprovada una moció de censura, el candidat alternatiu queda investit i és nomenat nou President (art. 19).

2. Funcions de direcció política i executiva

El President és l'eix del poder executiu a Ceuta:

• Dirigeix i coordina l'activitat del Consell de Govern (art. 15.1), que és l'òrgan col·legiat que ostenta les funcions executives i administratives de la Ciutat (arts. 16 i 17).
• Nomena i separa lliurement els Consellers (art. 15.2 i 16.2), podent delegar temporalment funcions executives pròpies en alguns d'ells (art. 15.2).
• A través del Consell de Govern, impulsa la direcció de la política de la Ciutat i l'exercici de les funcions executives i administratives, sense perjudici de les competències de l'Assemblea (art. 17.1).
• El Consell de Govern, sota la seva direcció, pot desenvolupar reglamentàriament les normes aprovades per l'Assemblea quan aquesta ho autoritzi, i en tot cas les normes sobre organització i funcionament dels serveis administratius de la Ciutat (art. 17.2 i 17.3). Aquesta potestat reglamentària s'exerceix políticament sota la capçalera del President.

3. Relacions amb l'Assemblea i responsabilitat política

El President articula la relació entre l'executiu i l'Assemblea:

• Presideix l'Assemblea i la convoca (arts. 10 i 11), tant en sessions ordinàries —almenys una al mes— com en sessions extraordinàries, bé per decisió pròpia, bé a sol·licitud d'una quarta part dels membres (art. 11).
• Pot plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general, prèvia deliberació del Consell de Govern; s'entén atorgada si la recolza la majoria simple de l'Assemblea (art. 18.1). Si se li nega, ha de dimitir.
• L'Assemblea pot exigir la seva responsabilitat mitjançant moció de censura, que ha d'incloure un candidat alternatiu i aprovar-se per majoria absoluta; es tramita conforme a l'art. 197 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (art. 19).
• El President no pot plantejar qüestió de confiança mentre estigui en tràmit una moció de censura (art. 19 in fine).

La iniciativa legislativa i normativa correspon a l'Assemblea (art. 13.1.a i b), i la Ciutat pot sol·licitar al Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre proposicions de llei a les Corts Generals (art. 13.2). El President impulsa políticament aquestes iniciatives a través del Consell de Govern, encara que formalment s'articulin per l'Assemblea.

4. Representació institucional i coordinació amb l'Estat

Com a suprema representant de la Ciutat, el President:

• Ostenta la representació institucional de Ceuta davant l'Estat, altres comunitats autònomes, la ciutat de Melilla i entitats públiques i privades, en els termes de l'Estatut (art. 15.1).
• Desempenya un paper central en la coordinació amb l'Administració de l'Estat. L'Estatut preveu que, per iniciativa conjunta del President de la Ciutat i del Delegat del Govern a Ceuta, puguin constituir-se òrgans mixtos per elaborar i controlar l'execució de plans i programes conjunts d'obres i serveis, sense perjudici de les competències de cada Administració (art. 40).
• Participa, com a Alcalde i com a President, en els mecanismes de cooperació interadministrativa previstos tant a l'Estatut com a la legislació bàsica de règim local.

5. Signatura, execució i control de les normes

Encara que l'Estatut no detalla amb la mateixa literalitat que en alguns estatuts autonòmics la fórmula de promulgació, del conjunt de preceptes es desprèn que correspon al President:

• Signar i ordenar la publicació de les normes i acords amb rang general aprovats en l'àmbit competencial de la Ciutat, especialment quan s'adopten a través del Consell de Govern o exigeixen direcció de l'executiu.
• Assegurar la seva execució mitjançant la direcció política i administrativa del Consell de Govern i dels serveis de la Ciutat.
• Defensar l'autonomia ceutí en la via institucional i, si escau, en els conflictes d'autonomia local, en coordinació amb els serveis jurídics i la pròpia Assemblea.

En síntesi, el President de la Ciutat Autònoma de Ceuta és simultàniament cap de l'executiu, president de l'Assemblea, alcalde i màxim representant institucional de la Ciutat, amb àmplies facultats de direcció política, nomenament i cessament de consellers, impuls reglamentari, relació de confiança amb l'Assemblea i coordinació amb l'Estat, tot això en el marc de la Llei Orgànica 1/1995 i de la legislació bàsica de règim local.

A Espanya, l'accés als registres de trucades o a les dades de trànsit telefònic (i, amb encara més raó, l'escolta de les converses) es considera una injerència molt intensa en el dret fonamental al secret de les comunicacions i a la vida privada. Per això només és possible dins d'una investigació penal i sota unes garanties molt estrictes fixades per la Constitució, les lleis processals i la jurisprudència.

1. Marc general i principi bàsic

• El secret de les comunicacions és un dret fonamental, i qualsevol restricció exigeix autorització judicial prèvia, motivada i proporcionada.
• Aquestes mesures només poden acordar-se en el marc d'un procés penal (no en investigacions purament administratives o polítiques).
• El jutge ha de ponderar sempre la idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de la mesura en relació amb el delicte investigat.

2. Diferència clau: metadades vs. escolta de converses

a) Accés a metadades o dades de trànsit

Aquí s'inclouen els registres de trucades (números origen i destí, data, hora i durada), dades de localització, identificació del titular de la línia, adreces IP, etc. No s'accedeix al contingut de la conversa, sinó a la “petjada” de la comunicació.

• Autorització judicial: és, en la pràctica, imprescindible. S'exigeix una resolució judicial prèvia i motivada, excepte supòsits molt residuals d'urgència que han estat interpretats de forma molt restrictiva.
• Existència d'indicis: el jutge necessita indicis racionals de la comissió d'un delicte i que aquestes dades de trànsit puguin ser rellevants per a la investigació.
• Gravetat del delicte: la jurisprudència tendeix a exigir que es tracti de delictes almenys de certa entitat (no meres infraccions lleus) donada la intensitat de la injerència en la privacitat, especialment quan es demana un volum ampli de dades o de diversos mesos.
• Motivació reforçada: la resolució ha d'explicar:
  • Quin delicte s'investiga i en quins indicis es basa.
  • Quines dades concretes es sol·liciten (línies, períodes, tipus d'informació).
  • Per què aquestes dades són necessàries i no poden obtenir-se amb mesures menys intrusives.
• Límits temporals: s'ha d'acotar el període de temps (per exemple, determinats mesos), evitant sol·licituds genèriques o indeterminades (“tota la vida de la línia”).
• Finalitat estricta: les dades només poden usar-se per a la finalitat i el procediment per al qual van ser autoritzades; la seva reutilització per a altres fins exigeix nou control judicial.

b) Intervenció o escolta de comunicacions

La interceptació del contingut de les trucades o d'altres comunicacions (telèfon, missatgeria, etc.) està sotmesa a requisits encara més estrictes.

• Delictes greus: la regla és que només poden autoritzar-se per a la investigació de delictes greus (terrorisme, crim organitzat, corrupció de certa entitat, etc.).
• Control judicial estricte: sempre requereix:
  • Auto judicial previ, per escrit, motivat i amb menció expressa de la línia o línies afectades.
  • Justificació de per què la intervenció és imprescindible per a l'èxit de la investigació.
• Límits temporals: s'autoritzen per un temps limitat (per exemple, setmanes o pocs mesos), amb possibilitat de pròrroga, però cada pròrroga ha d'acordar-se motivadament.
• Control i documentació: les gravacions i transcripcions han de gestionar-se amb garanties de cadena de custòdia, accés controlat i possibilitat de contradicció per la defensa.

3. Importa que la persona afectada sigui un càrrec públic?

Que el titular de la línia sigui un càrrec públic no impedeix, per si mateix, l'obtenció de dades de trànsit o la intervenció de comunicacions, però introdueix cauteles afegides:

• Major intensitat en la motivació: el jutge ha de justificar amb especial cura la necessitat i proporcionalitat, tenint en compte la rellevància institucional i el possible impacte en l'esfera pública.
• Respecte a la llibertat política: la mesura no pot perseguir fins espuris (vigilància política, obtenció d'avantatge partidista), sinó únicament la investigació de delictes concrets.
• Si és aforat nacional o autonòmic: quan es tracti de diputats, senadors o altres aforats, pot correspondre la competència d'autoritzar la mesura a un òrgan judicial específic (per exemple, un tribunal superior) i, en ocasions, requerir suplicatori previ a la Cambra, segons el tipus d'actuació i la normativa aplicable.

4. Secret professional i comunicacions especialment protegides

Quan la mesura pugui afectar a:

• Advocats amb els seus clients, periodistes amb les seves fonts o professionals amb secret reforçat (metges, sacerdots, etc.), o
• Comunicacions parlamentàries especialment protegides per la inviolabilitat o immunitat,

la jurisprudència exigeix una proporcionalitat reforçada i un escrutini judicial molt estricte:

• Ha de justificar-se per què, malgrat afectar aquest nucli especialment protegit, la mesura és imprescindible per aclarir delictes de gran gravetat.
• En la pràctica, es tendeix a excloure o filtrar les comunicacions emparades per secret professional o per la funció representativa, de manera que no s'incorporin al procediment o no puguin usar-se com a prova.

5. Síntesi

En resum, perquè una investigació judicial pugui obtenir registres de trucades o intervenir comunicacions d'un càrrec públic a Espanya es requereix sempre autorització judicial prèvia, motivació detallada, indicis de delicte rellevant i estricta proporcionalitat. Les dades de trànsit estan sotmeses a fortes garanties i l'escolta del contingut, a un nivell encara més alt d'exigència, amb límits temporals clars i especial cautela quan es tracta d'aforats o de comunicacions emparades per secret professional o per la funció parlamentària.