El Tribunal Suprem ha admès a tràmit, segons ha comunicat Iustitia Europa, el recurs presentat per aquesta formació en relació amb el vot exterior dels fills de persones que van adquirir la nacionalitat espanyola a l’empara de l’anomenada Llei de Niets. La decisió obre un termini per presentar al·legacions fins al proper 15 de novembre, en un procediment que afecta la comprovació dels requisits d’inscripció al cens electoral d’espanyols residents a l’estranger.
La formació sosté que, fins al moment, només s’ha acreditat que 901 nets compleixen els requisits examinats i reclama que s’identifiqui els seus descendents inscrits al cens exterior. Així mateix, sol·licita la suspensió cautelar del vot dels altres fills afectats mentre es verifica individualment la seva situació administrativa i electoral.
L’admissió a tràmit suposa que el Suprem donarà curs al procediment i examinarà les al·legacions de les parts, però no implica que hagi acceptat les mesures cautelars sol·licitades ni que hagi declarat irregular cap inscripció censal. La formació ha assenyalat que el termini per presentar al·legacions finalitza a les 15:00 hores del diumenge.
El Suprem va rebutjar el 9 de novembre ampliar la suspensió del vot
La nova actuació judicial es produeix després que el Suprem rebutgés, el passat 9 de novembre, estendre les mesures cautelars als fills dels nacionalitzats per la Llei de Niets. La Sala va considerar que la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre i les dificultats materials per executar les comprovacions podien ocasionar una pertorbació greu del procés electoral. La decisió va comptar amb vots particulars discrepants.
La controvèrsia té l’origen en les mesures cautelars acordades al setembre sobre les inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de determinats beneficiaris de la Llei de Memòria Democràtica.
Segons la documentació examinada en el procediment, el col·lectiu de progenitors afectats ascendeix a 163.355 persones, de les quals 901 havien aportat l’acreditació exigida per quedar exemptes de la suspensió. La nova reclamació es refereix a un col·lectiu de 189.678 persones vinculades a les nacionalitzacions contemplades a l’Annex III.
Iustitia Europa demana comprovar els expedients abans del 29N
El partit presidit per Luis María Pardo sol·licita que l’Administració identifiqui els electors afectats, determini qui són els seus progenitors i comprovi la via per la qual aquests van adquirir la nacionalitat espanyola. El seu recurs planteja també, com a alternativa, que els sufragis qüestionats es rebin per separat i romanguin sota custòdia fins que es determini la seva situació electoral.
La formació sosté que una eventual rectificació del cens posterior a les eleccions podria resultar insuficient si els vots ja s’haguessin incorporat a l’escrutini. En suport de la seva petició, invoca el vot particular del magistrat Antonio Jesús Fonseca-Herrero, favorable a ampliar les mesures cautelars.
El tràmit següent serà la presentació d’al·legacions dins del termini anunciat per al 15 de novembre. El Suprem s’haurà de pronunciar sobre el recurs abans que pugui donar-se per modificada la situació cautelar vigent.