El Consell Alemany d’Experts Econòmics, conegut popularment com els Cinc Savis, ha revisat de manera notable a l’alça les seves previsions per a la principal economia d’Europa. Malgrat el llast dels elevats costos energètics, l’organisme reclama al Govern alemany que adopti mesures fiscals «de magnitud històrica» per fer front a l’augment creixent de pressió sobre els comptes públics derivat de l’increment de la despesa i de l’eixamplament del dèficit de finançament.
En l’informe presentat aquest dimecres, el panell d’experts preveu que el producte interior brut (PIB) d’Alemanya avanci el 2026 un 1,3%, davant el 0,5% calculat anteriorment, cosa que suposaria la primera expansió rellevant des del 2022. Per al pròxim any, anticipen un increment de l’1%, dues dècimes més de l’estimat en el seu escenari anterior.
Segons el document, el creixement de l’economia alemanya en l’exercici actual es recolzarà sobretot en les exportacions i la despesa pública. De cara al 2027, s’espera que el consum, tant públic com privat, juntament amb la inversió del sector públic, esdevinguin els pilars de l’avanç del PIB.
Al mateix temps, els savis preveuen que l’encariment de l’energia continuarà pressionant a l’alça els preus durant tot l’horitzó analitzat. Calculen que la inflació mitjana anual se situarà en el 2,8% el 2026 i en el 3,3% l’any vinent.
En el seu diagnòstic, alerten que, malgrat la millora del cicle, «les finances públiques alemanyes es veuen sotmeses a una pressió creixent», ja que a mitjà termini el volum de despesa projectat superarà àmpliament els ingressos esperats.
«És inevitable limitar el creixement de la despesa en el pressupost federal», ha defensat Monika Schnitzer, presidenta del Consell, qui insisteix que la consolidació fiscal s’ha de dissenyar de manera que no freni el creixement i reparti la càrrega de forma equilibrada entre generacions i grups socials.
Reformes i ajust fiscal d’abast històric
En aquesta línia, els experts consideren imprescindibles «mesures fiscals de magnitud històrica», després de l’increment fort de la despesa federal des de començament de la dècada, impulsat pels paquets contra les crisis, l’ampliació de l’Estat del benestar i l’increment de les subvencions.
També avisen que el reforç de la despesa en defensa i el major cost pels interessos del deute afegiran pressió addicional sobre el pressupost federal els pròxims anys, elevant la ràtio deute/PIB.
Davant d’aquest escenari, el Consell planteja suprimir de manera gradual a partir de 2031 l’exempció de la despesa militar respecte al límit fixat pel frens del deute. Així mateix, subratlla que el camí de reducció del endeutament hauria de quedar recollit explícitament a la Constitució.
Amb una bretxa de finançament que podria situar-se entre el 2,7% i el 4,8% del PIB el 2040, els savis reclamen un ampli paquet de consolidació que combini retallades selectives de subvencions, canvis estructurals en el sistema de seguretat social i un marc impositiu més eficient. Al seu parer, la decisió sobre el ritme de la retirada gradual i l’estratègia d’ajust “hauria d’adoptar-se durant aquesta legislatura”.
Perspectives del Bundesbank i acceleració a final d’any
D’altra banda, el president del Bundesbank, Joachim Nagel, ha assenyalat aquest dimecres a Riga que diverses institucions, com el Fons Monetari Internacional (FMI), els principals instituts econòmics alemanys i el propi Executiu federal, apunten a un creixement proper a l’1,3% enguany i de l’1,1% el 2027, després d’un període entre el 2019 i el 2025 pràcticament estancat.
Nagel ha recordat que Alemanya va ser especialment vulnerable a les disrupcions en les cadenes de subministrament durant la pandèmia i que la seva elevada dependència, aleshores, del gas rus la va deixar molt exposada al xoc de preus energètics després de la invasió d’Ucraïna.
El banquer central ha afegit que el model tradicional alemany, basat en una potent indústria exportadora i en l’obertura dels mercats globals, es troba sota una forta pressió, amb empreses que han anat perdent competitivitat i quota en el comerç mundial davant la competència de la Xina.
No obstant això, insisteix que aquesta situació no equival a una desindustrialització generalitzada, ja que les darreres dades i previsions mostren senyals “alentadores” de millora.
En aquest context, Nagel ha avançat que, tot i les interrupcions en el transport derivades del baix cabal del Rin, les primeres estimacions apunten que l’activitat econòmica va créixer un 0,2% en el tercer trimestre, i ha afegit que “és probable que el creixement econòmic s’acceleri en el quart trimestre”.