L'acampada instal·lada a la Puerta del Sol després de la manifestació pel desnonament de Maricarmen ha obert un nou front, aquesta vegada entre el Ministeri de l'Interior i l'Ajuntament de Madrid. Centenars de persones continuen aquest diumenge a la plaça per exigir al Govern l'aprovació del denominat "decret Maricarmen", però la discussió ha deixat de centrar-se únicament en l'habitatge: ambdues administracions discrepen ara sobre qui té la responsabilitat d'actuar davant l'ocupació de l'espai públic i, arribat el cas, qui hauria d'ordenar o executar un desallotjament.
L'Ajuntament ha expressat la seva "sorpresa" i "indignació" i acusa la Delegació del Govern d'una "absoluta negligència i deixació de funcions". Segons la versió municipal, la situació actual és conseqüència que les forces estatals no van controlar adequadament el final de la manifestació de dissabte i van permetre que alguns participants tornessin a Sol i instal·lessin tendes de campanya. Interior, en canvi, sosté que l'acampada transcorre per ara de manera pacífica i diferencia entre la gestió ordinària de l'espai públic, on atribueix competències a la Policia Municipal, i un eventual escenari de desordres públics en què sí podria intervenir la Policia Nacional.
Uns 500 persones van amanecer a Sol
La disputa administrativa arriba després que al voltant de 500 persones, segons les dades traslladades per la Delegació del Govern a Europa Press, passessin la nit de dissabte a diumenge a la Puerta del Sol. Durant la matinada s'instal·laren aproximadament un centenar de tendes de campanya, tot i que el Sindicat d'Inquilines va assegurar que els seus propis càlculs elevaven per sobre del miler el nombre de persones que havien participat en algun moment a l'acampada. La mobilització s'ha desenvolupat fins ara sense incidents rellevants.
La protesta va començar després de la manifestació de dissabte, que va reunir 25.000 persones segons la Delegació del Govern i unes 300.000 segons el Sindicat d'Inquilines, una diferència molt considerable entre ambdues estimacions. La marxa havia partit precisament de Sol a les 18.30 hores i va concloure davant del Congrés dels Diputats. Posteriorment, grups de manifestants van tornar a la plaça i van començar a organitzar l'acampada per mantenir la pressió fins al Consell de Ministres de dimarts, quan reclamen que l'Executiu aprovi noves mesures d'habitatge.
L'Ajuntament acusa la Delegació de "mirar cap a un altre costat"
El Govern municipal de José Luis Martínez-Almeida considera que la responsabilitat principal correspon a la Delegació del Govern a Madrid, perquè és l'autoritat governativa competent sobre les manifestacions comunicades i sobre les actuacions relacionades amb el manteniment de l'ordre públic. Fonts municipals sostenen a més que la Policia Nacional es va retirar de determinades posicions quan van començar a instal·lar-se les tendes i reclamen aclarir si aquesta retirada va respondre a una decisió del delegat del Govern, Francisco Martín.
El Consistori vincula també l'acampada amb el desenvolupament de la manifestació prèvia i sosté que alguns grups haurien transitat per llocs diferents dels comunicats inicialment. A partir d'aquí acusa Interior d'haver deixat que una protesta temporal acabés convertint-se en una ocupació continuada de la plaça. "El control de l'ordre públic i el dret de manifestació corresponen a la Delegació del Govern", sosté l'Ajuntament, que exigeix que es "repongui la normalitat a la Porta del Sol com més aviat millor".
La versió municipal tracta així l'acampada com una prolongació de la manifestació del dissabte. Interior introdueix, tanmateix, una distinció diferent: un cop acabada la marxa comunicada, el que existeix a Sol és també una ocupació de l'espai públic, àmbit en el qual la Policia Municipal disposa de competències administratives i de vigilància.
Les competències estan repartides
La legislació permet entendre per què ambdues administracions troben arguments per defensar les seves posicions, però també per què resulta massa simple atribuir tota la competència a una sola d'elles. La Llei Orgànica reguladora del Dret de Reunió estableix que les reunions i manifestacions en llocs de trànsit públic han de comunicar-se a l'autoritat governativa i que aquesta pot proposar modificacions de recorregut, data o durada quan existeixin raons fonamentades de risc per a l'ordre públic. També correspon a aquesta autoritat ordenar la dissolució en supòsits concrets, com quan es produeixen alteracions de l'ordre públic amb perill per a persones o béns.
Però la mateixa normativa no estableix que una concentració hagi de dissoldre's automàticament pel simple fet de no haver estat comunicada o de prolongar-se més enllà d'una convocatòria inicial. La llei fixa supòsits específics per ordenar una dissolució, entre ells que la reunió sigui il·legítima penalment o que es produeixin alteracions greus de l'ordre públic.
Al mateix temps, la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat atribueix a les policies locals funcions de policia administrativa vinculades a ordenances municipals, vigilància d'espais públics i col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la protecció de manifestacions i grans concentracions quan siguin requerides. Això significa que l'Ajuntament també conserva competències sobre l'ús de la via pública, mobilitat, ordenances i vigilància municipal.
Per tant, la discussió no es resol simplement amb la pregunta de si "li correspon" a Policia Nacional o Policia Municipal. Una eventual intervenció dependria de quina actuació concreta es pretén realitzar, de la situació a la plaça, de les normes que s'estiguin aplicant i de la coordinació entre ambdues administracions.
Interior diferencia entre acampada i alteració de l'ordre públic
La posició d'Interior es basa precisament en aquesta separació. Mentre la concentració segueixi sent pacífica i no hi hagi incidents d'ordre públic, fonts del departament consideren que no correspon activar automàticament una intervenció de la Policia Nacional. L'escenari podria canviar si es produïssin enfrontaments, riscos per a persones o béns o altres circumstàncies que afectessin la seguretat ciutadana.
Fins aquest diumenge, les informacions disponibles descriuen un ambient tranquil. Els manifestants han instal·lat tendes, organitzat provisions i mantingut activitats relacionades amb les seves reivindicacions de vivenda, mentre Policia Nacional, Policia Municipal i altres cossos han vigilat l'entorn. No s'han comunicat incidents greus durant la primera nit.
Aquesta absència d'alteracions és rellevant perquè la Llei Orgànica 9/1983 estableix que l'autoritat governativa ha de procedir a la dissolució d'una reunió quan concorren determinades circumstàncies, però no converteix automàticament tota concentració no prevista en una situació que requereixi intervenció policial immediata.
L'Ajuntament recupera el precedent del 15-M
El Consistori ha recorregut al 15-M de 2011 per discutir la interpretació d'Interior. Després de la primera manifestació de Democràcia Real Ja, un grup de persones va romandre a Sol i va començar a instal·lar un campament. Durant la matinada del 17 de maig, Policia Nacional i Policia Municipal van participar en un operatiu per desallotjar-lo després que l'Ajuntament sol·licités la col·laboració de la Delegació del Govern. Aquella intervenció va acabar amb un detingut i un agent ferit.
El precedent serveix a l'Ajuntament per recordar que la Delegació del Govern va participar directament llavors en les decisions sobre el campament i que les dues policies van actuar conjuntament. No obstant això, 2011 tampoc ofereix una equivalència perfecta amb la situació actual. Després d'aquell primer desallotjament, milers de persones van tornar a Sol i van reconstruir el campament, que va romandre durant setmanes. Quan la Junta Electoral Central va considerar que les concentracions durant la jornada de reflexió electoral eren contràries a la legislació electoral, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va decidir finalment no ordenar una intervenció policial per dispersar-les.
Per tant, el 15-M mostra precisament la complexitat de l'assumpte: hi va haver una primera actuació conjunta, però després el Govern va optar per no desallotjar de nou malgrat la controvèrsia jurídica i política. No existeix una regla automàtica segons la qual l'existència de tendes a Sol obligui sempre a intervenir a la Policia Nacional.
Una baralla institucional mentre continua la protesta
Mentre Ajuntament i Interior discuteixen sobre les seves competències, el Sindicat d'Inquilines vol mantenir el campament almenys fins dimarts, quan se celebrarà el Consell de Ministres. L'organització exigeix que l'Executiu aprovi el conegut "decret Maricarmen", un paquet de mesures que pretén reforçar la protecció davant dels desnonaments i modificar diferents aspectes de la regulació del lloguer.
El cas de Maricarmen Abascal, desnonada aquesta setmana amb 87 anys de l'habitatge de Retiro en què havia residit durant més de set dècades, ha servit de detonant per a una mobilització que ja transcendeix la seva situació particular. El Sindicat pretén que la protesta continuï fins a obtenir una resposta del Govern i ha sol·licitat aliments, aigua, estoretes i sacs de dormir per a qui romanen a la plaça.
El debat ara és qui ha d'actuar i quan
El xoc entre administracions afegeix una nova dimensió política a l'acampada. l'Ajuntament sosté que la Delegació va permetre que la protesta derivés en un campament permanent i reclama que Interior actuï; Interior distingeix entre ordre públic i gestió de l'espai urbà i sosté que una concentració pacífica no justifica per si sola una intervenció de la Policia Nacional.
La legislació reparteix funcions entre ambdues administracions: la Delegació té competències centrals sobre el dret de reunió i l'ordre públic, mentre que l'Ajuntament i la seva Policia Municipal intervenen en vigilància d'espais públics i compliment de les ordenances locals.
Amb l'acampada encara activa i sense incidents greus, el conflicte roman per ara en el terreny polític i institucional. La pròxima decisió rellevant pot arribar abans fins i tot que un eventual desallotjament: dimarts 29 de setembre, quan el Govern haurà de decidir si porta al Consell de Ministres alguna de les mesures de vivenda que reclamen aquells que continuen instal·lats a la Porta del Sol.